La «Cruzada de la Bondad», Moncada 1959

La Cruzada de la Bondad va ser una activitat pastoral desenvolupada a la província de València entre febrer i març de 1959. Va tindre el seu remat espectacular en una cavalcada de carrosses que es fiu el diumenge 8 de març. La parròquia de Sant Jaume, amb mossèn Jesús Pla Gandía al front, es va fer càrrec de l’organització en la nostra ciutat, però es va celebrar també en la major part dels pobles de la vora (a Alfara, per exemple).

Ací teniu la pel·lícula que es va fer de l’esdeveniment en Moncada, són prop de quatre minuts ben aprofitats: per les imatges de la nostra població, per la quantitat de gent reconeixible i pel valor històric d’un document així. De nou agraïm a Carlos Caballero la seua generositat al fer-nos arribar esta joia. Més avall hem desplegat el contingut de la pel·lícula per poder afegir comentaris.

Qui seria l’autor de la pel·lícula? La hipòtesi més probable és que fóra José María Caballero —pare de Carlos, el nostre donant—, responsable de «Radio Moncada, la Voz de la Parroquia», a qui coneixem per la Col·lecció de documents de Carlos Caballero, que registrava tots els esdeveniments en cinta magnetofònica però també en pel·lícules mudes de xicotet format (amb “tomavistes” o “Super8”). Qui sinó ell podria fer treballs tan acurats?

Per a la Cruzada de la Bondad s’organitzà a les xiquetes o xiquets en grups de 8 ó 10, amb una tutora o tutor adult, i se’ls fiu una cartilla; un “espia” hi apuntava les bones accions que es feien, i que se sumaven en forma de punts en una competició. No cal dir que els xiquets estaven molt motivats per fer tantes “bones accions” com es poguera; entre altres coses s’apadrinaven vellets, o es posaven “causes” setmanals per a les que s’havien d’esforçar.

A la fi es va tancar amb la cavalcada, en què cada grup anava disfressat d’un motiu pietós o patriòtic. La “Cruzada de la Bondad” formava part d’un moviment iniciat des d’Itàlia en 1948 pel jesuïta Ricardo Lombardi que es va estendre fàcilment a l’Estat espanyol.

A Moncada només hi havia aleshores el Patronato (“Colegio San Jaime Apóstol”, allotjades a la casa abadia) i l’escola nacional (en aquell moment anomenada “José Antonio”).

La simbologia que s’utilitzà fou el signe de la Creu de Sant Jaume o de Santiago, però també hi hagué himne de la Croada, que encara recorden molts dels que van viure aquells dies:

Escuchad el clarín que nos llama/ A la causa del bien y del amor/ Soldados somos de Dios y de España/ Para luchar por un mundo mejor./ De la bondad somos caballeros,/ Todo el mundo es nuestro hermano/ Somos generosos y sinceros/ Somos alegres y buenos cristianos./ Hacer el bien, vencer el mal,/ Honrar a nuestros padres,/ Ser buen amigo, fiel y leal,/ Ser generosos, servir a todos/ Ha de ser siempre/ Nuestro ideal.

***

Es mira al nord des del campanar de l’església de sant Jaume. El carrer Major queda a la dreta; més a l’esquerra tot era horta. L’edifici gran al fons a l’esquerra podria ser l’antic Musical, abans que es tombara la casa de la Venerable Angés per obrir l’avinguda 25 d’Abril. Panoràmica construïda enllaçant huit fotogrames de la pel·lícula.

***

El carrer Major, de nou des del campanar. El que es veu en primer pla és la truja de la campana, això vol dir que està gravat des de molt alt. Panoràmica construïda enllaçant sis fotogrames de la pel·lícula.

***

El campanar. A la pel·lícula les campanes encara s’estan movent, segurament després d’un vol. Panoràmica construïda enllaçant tres fotogrames de la pel·lícula.

***

Panoràmica de llevant. En primer pla es veu el parc de l’església, a la dreta el carrer de les Barreres; més a la dreta ja era tot horta. La casa gran, baix en el centre, és la casa dels Gavarrots o Finca Roja (datada en 1781), al carrer Corbella. Panoràmica construïda enllaçant setze fotogrames de la pel·lícula.

***

Possiblement José María Oltra en una concentració de xiquetes a l’Escola Nacional (aleshores “Primo de Ribera”, i abans i després “Blasco Ibáñez”). Hi ha unes cent-cinquanta xiquetes i algunes mestres. Panoràmica construïda enllaçant nou fotogrames de la pel·lícula.

***

Pareix ser don Jesús Pla Gandía, retor de la parròquia de Moncada, davant d’una sixantena de xiquets vigilats per cinc mestres o tutors. Panoràmica construïda enllaçant tretze fotogrames de la pel·lícula.

***

Un altre plànol de la mateixa sessió, ara es veu de nou a Mn. Jesús i, probablement, al músic, cantant, mestre de música, director i compositor Ángel Verdeguer dirigint als xiquets, probablement en l’himne de la Cruzada de la Bondad. A l’altra banda dels xiquets, la tanca que dividia el pati per evitar el contacte “impur” de xiquetes i xiquets. Panoràmica construïda enllaçant huit fotogrames de la pel·lícula.

***

La xiqueta de la dreta és María Ángeles Gascó. Panoràmica construïda enllaçant cinc fotogrames de la pel·lícula.

***

Si abans hem vist a alumnes de les Escoles Nacionals, ací ens trobem en el Patronat, i amb tots els xiquets vestits amb l’uniforme reglamentari. En esta escena s’ha reconegut a Salvador Lloris, primer per l’esquerra. Panoràmica construïda enllaçant tres fotogrames de la pel·lícula.

***

Don José Gea en el Patronat, davant d’un centenar d’alumnes. A la tira de pupitres de la dreta tornem a vore a Salvador Lloris. Panoràmica construïda enllaçant sis fotogrames de la pel·lícula.

***

Don José Gea en l’església, dirigint-se als xiquets de la Croada de la Bondat amb tota la vehemència que acostumaven en aquells anys. Hi ha dos micrófons diferents, potser el segon fóra de Radio Moncada, “la Voz de la Parroquia”, que en aquells anys feia la cobertura de tots els esdeveniments parroquials i municipals (se’n pot saber més a la Col·lecció de documents de Carlos Caballero).

***

El públic atent a les paraules del senyor rector. El que està primer amb abric és Ramon González (Pereta o el Manco) fill de Salvaora, que venia electrodomèstics en el Mercat Vell. A la seua esquerra Eduardo Noguera, i darrere “el Pareco”. Panoràmica construïda enllaçant cinc fotogrames de la pel·lícula.

Esquerra (1a foto si ens llegiu des del mòbil): El xiquet del mig és Francisco Company, dit “Paquito Correo”, jugador de futbol professional en l’Hèrcules d’Alacant, en el Nàstic de Tarragona i altres equips.

***

El xiquet al mig, amb el flequillet a la cara, és Vicente Alós, fill del químic de la Fosforera (que morí en accident a la fàbrica), i té davant al seu germanet Joaquín, “Quino”.

***

Xiquetes “del bàrrio” (el barri de Badia, aleshores distants del centre de Moncada).

***

En primer plànol Carlos Caballero, que ens ha facilitat esta preciosa pel·lícula i a qui devem una singular col·lecció de documents ja esmentada.

***

Esquerra (1a foto): Enriqueta Santa Cruz.

***

Dreta: Els tres xiquets de davant al mig són Blas Casinos, Fernando Sancho i Pepe Casinos. Eren temps en què al Patronato estaven de professors Don Agustín Pérez de Lucía, el farmacèutic; Doña Julia, Don Juan, Don Félix o Don José. La foto de l’esquerra és una panoràmica construïda enllaçant dos fotogrames de la pel·lícula. Entre les dos imatges podem deduir la quantitat de xiquets que hi havia i que van participar en la Cruzada.

***

Don Jesús Pla Gandía imposant creuetes de Sant Jaume als xiquets.

***

Una imatge de les creuetes, fetes de plàstic roig.

***

Seguint el concepte de la “cruzada” trobem el “cuartel general”, vigilat per un guàrdia urbà infantil. Estava en el Col·legi San Jaime Apóstol, a la casa abadia, a on estava el Patronato en els primers anys. La foto de l’esquerra (1a foto) és una panoràmica construïda enllaçant dos fotogrames de la pel·lícula.

***

La casa abadia i l’església. El balconet de la primera era l’aula de Don Miguel Buendía, i la finestreta de Don Juan Martínez. Panoràmica construïda enllaçant nou fotogrames de la pel·lícula.

***

Arribada de, al menys, tres cotxes de línia de Broseta (Moncada-València) que ixe dia es van utilitzar per dur xiquetes i xiquets dels orfenats de València, als que veiem baixar del bus amb una manteta al coll. Cada un d’ells en tenia assignat un altre de Moncada i anaven a sa casa a dinar. Rafa ens contà que a sa casa anà un xiquet per ell i una xiqueta per la seua germana. El seu tutor era un tal Chiralt, de malnom familiar “Panera”, que vivia a la casa de la Venerable Agnés de Moncada —una casa que es trobava al costat del Centre Artístic Musical i que va ser tombada per donar-li eixida a l’avinguda 25 d’Abril. La mobilització demostra el poder que tenia Don Jesús Pla dins de l’església valenciana.

***

Esta imatge, feta des de la porta de la casa abadia (aleshores Col·legi San Jaime Apóstol) permet vore la construcció del parc d’enfront. Els nostres informants, estudiants del Patronato en aquell temps, recorden els picapedrers fent les boles de la tanca in situ. Panoràmica construïda enllaçant set fotogrames de la pel·lícula.

***

El bisbe auxiliar de València, Rafael González Moralejo, al centre; Don Jesús Pla a la dreta de la foto, i l’alcalde, Juan Gascó, darrere a l’esquerra. Estan al carrer Major, a l’esquerra podem vore l’edifici del Musical. El bisbe va anar caminant i saludant als fidels fins a l’església.

***

La pel·lícula fa un tall a les activitats de la Cruzada en València. Veiem el Miquelet, el desfile pel centre de València i la concentració de la representació de Moncada, Alfara, Tavernes de Valldigna i altres pobles. L’orador que s’expressa tan vehementment era Jesús Posada Cacho, governador civil de València entre 1956 i 1962.

Enric M. Cuñat comentava en la pàgina de Facebook Moncada, imágenes para el recuerdo, els seus records de la Cruzada de la Bondad en Alfara del Patriarca i els actes que es feren conjunts amb els croats de Moncada, com la visita a València. Contava que van estar en un hospital (San Juan de Dios, possiblement), en Govern civil, en el Palau arquebisbal i en l’ajuntament (presidit per Adolfo Rincón de Arellano, que substituïa al Marqués del Turia, que dimití pel poc recolzament a València després de la riuada de 1957).

***

Un xiquet de la Cruzada de la Bondad lliura uns documents al senyor bisbe.

***

Imatges de la cavalcada de la Cruzada, en la que veiem molt carros i carrets des d’on, de vegades, es tiraven confetis o caramels; un camió, xiquetes ballant i xiquets disfressats de romans. Ens conten que generalment els que anaven en els carros eren els membres de les famílies benestants de Moncada. El camió era de l’Ordenari Coll, el transportista que duia encàrrecs de València i altres llocs.

***

Els globus amb què es va tancar la Cruzada portaven paraules escrites o impreses relatives a la bondat o l’amistat, de vegades amb les adreces dels “croats”. Molts xiquets estaven il·lusionats pensant que se’ls emportarien a casa, però es tractava de soltar-los per a que algú els trobara i es posara en contacte amb ells.

*

La Croada va continuar fent-se en altres llocs durant la dècada de 1960, per exemple es poden consultar les activitats en Aspariegos (Zamora) en 1969. I és més, tenim notícies de “cruzadas de la bondad” fins a 1975, per exemple al Estrecho de San Ginés (Múrcia), i hui en dia continua en forma de llibres, vídeos o jocs fàcilment localitzables en Internet.