Masos, patrimoni militar, Minat de Bofilla i voltants (I)

Entre el dissabte 11 de juliol i l’1 d’agost de 2020 seguim el recorregut del Minat de Bofilla amb un guia d’excepció: Arturo Xerri Juan, l’historiador que més ha treballat sobre este sistema de reg i sobre la família Moròder, responsable de la seua construcció. Ací publiquem la informació del primer dia, en què vérem les zones de captació i conducció de l’aigua fins als camps de tarongers que es reguen del Minat. Vam fer la ruta en bicicleta; són un poc menys de 9 quilòmetres.

Aprofitàrem l’excursió per recórrer alguns elements patrimonials extraordinàriament interessants però poc coneguts, incloent la ruta de la Guerra civil i la d’alguns masos que van tindre la seua època de glòria. Tingueu en compte que alguns dels elements estan situats en terres comunals propietat dels colons de San Isidro de Benagébe i és necessari demanar permís per accedir-ne. Més endavant indiquem quins són eixos elements.

Per saber més sobre la zona, sobre els detalls i circumstàncies de la seua construcció, gestió i accidentada història, recomanem vivament el llibre d’Arturo Xerri Juan (2020), El sueño de un burgués valenciano: La Granja Moróder de Moncada” (Catarroja: Vinatea editorial), que s’ocupa de diferents aspectes de la major part dels elements ressenyats.

Per començar reproduïm el nostre itinerari geolocalitzat en Google Maps, que ens permet mostrar imatges i comentaris fent clic en cada ítem. La ruta entra breument al terme de Bétera però en general discorre per terme Moncada. Es pot seguir fàcilment amb un smartphone, accedint a itinerari, fotos i textos.

En concret sobre el Minat de Bofilla, recomanem un altre text d’Arturo Xerri, que es pot llegir ací en format PDF:

I a continuació, fotografies i explicacions que podeu seguir a la vegada en el mapeta següent:

Hem dividit l’excursió en dos blocs: 1) Masos i patrimoni militar, i 2) Minat de Bofilla.

1) Masos, patrimoni militar

1. Iniciem el recorregut des de l’estació de Masies de Metro València. Eixim per la banda nord i seguim cap a la dreta. Sobre una nau llegim amb dificultat: “UNIVERSIDAD AGRÍCOLA”, “INSTITUTO REGIONAL AGRO-PECUARIO”, les sigles F.N.C. entre parèntesi (per “Federación Nacional de Campesinos”) i una fletxa direccional que dirigeix cap al Mas de Moròder. Es tracta d’un rètol supervivent del temps de la Guerra civil; sobre la Universitat Agrícola de la F.N.C. es pot saber més en el text d’Arturo Xerri «La “Universidad Agrícola de Moncada”, o cuando la historia se revela ante nuestros ojos».

***

TERRES COMUNALS DE SAN ISIDRO DE BENAGÉBER

Els següents ítems patrimonials (2, 3, 4a, 4b i 4c) són terres comunals dels colons de San Isidro de Benagéber, és a dir, entrem en terrenys privats i caldria demanar permís per a visitar-los. Tots ells han de ser considerats Béns d’interés cultural segons la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de la Generalitat Valenciana.

2. Passem per davant del cementeri construït els anys 50 per a Sant Isidre de Benaixeve, que no s’ha arribat a utilitzar mai. Per això mateix se l’ha denominat en alguna ocasió “el cementeri més mort de València” (foto Levante-EMV, Daniel Tortajada).

***

3. El Mas Blau, un edifici modernista construït en 1911, lamentablement abandonat, que conserva la seua elegància -i el blavet original que li donà nom. (Foto GPS Monkiki y Vericuetos).

***

4a. A no massa distància en la mateixa pinada trobem trinxeres, fortificacions i un refugi soterrani de la guerra civil, part de l’anomenada línia Immediata o del Puig-Carasol en terme Moncada, defenent el pas del barranc del Carraixet. Esta part del recorregut està descrita en algunes rutes excursionistes geolocalitzades en Wikilock, com la molt completa Un paseo por las Trincheras y subterráneos Guerra Civil en Moncada (Mas Blau- S.Isidro Benageber) 2016, que inclou una bona descripció i moltes fotografies.

El que veiem a la imatge és una fortificació sense sostre (potser el van desfer per traure les vigues de ferro): veiem l’entrada i el retranqueig que es feia per evitar que una explosió poguera afectar a les persones de dins.

4b. Trinxeres.

4c. Entrada a refugi antiaeri.

En 2015 es va parlar d’un projecte de musealització d’estes restes, incloent la restauració del Mas Blau com a Centre d’Interpretació de la Guerra civil, però en este moment pareix que està congelat.

***

5. Ja fora de la pinada de Benagéber, en terme de Bétera, trobem entre altres edificacions històriques la Masia de l’Almúnia, un altre gran edifici que va caent a poc a poc. Ben a prop estan les antigues bassetes per remullar espart. En esta zona seca es treia aigua amb l’ajuda de sènies. Pertanyia a la marquesa d’Almúnia.

***

6. La torre de Bofilla, construcció andalusí-mudèjar de la segona mitat del segle XII que forma part de l’Alqueria Bofilla.

***

2) Minat de Bofilla

I arribem ja al sistema de reg del Minat de Bofilla en el seu tram superior, que comença recollint les aigües que abans arreplegaven les nombroses sènies de la contornada -que va anar comprant José Moròder Peñalva als seus propietaris per tal de recollir la major part de les aigües soterrànies de la zona.

En este plànol de l’època es veuen els ous de captació de les aigües subterrànies en la partida dels Tres Barrancs; i la zona de conducció fins a les terres de cultiu. Amb la lletra M estan marcats els pous que pertanyien a José Moròder.

«Plano del trazado de los canales subterráneos, en la partida de Bufilla del término de Bétera, propiedad de Aguas de Bufilla»

***

7.  Antiga sènia reformada i coberta amb formigó recentment, tocant el camí de Quiquet, al terme de Bétera.

***

Arribem al barranc de Carraixet i ens trobem de forma dispersa amb vegetació a què no estem acostumats: en este cas veien l’anomenat cogombre amarg, o esquitxagossos (Ecbalium elaterium), el fruit del qual esclata quan el toques i llença la llavor a alta velocitat.

***

8. En la zona de conducció de l’aigua fins als camps a regar trobem estes eixides de ventilació del Minat de Bofilla. Ací veiem la part superior d’un dels conductes de ventilació, en què podem veure la seua estructura. Es tractava d’obres cilíndriques de rajola massissa, amb un buit d’un metre aproximadament, reforçades amb pedra del barranc per defendre-les de les violentes barrancades.

***

9. Una nova lluernera, vorejant el barranc de Carraixet.

***

10. Esta en concret està retallada pels laterals i tapada en la seua part superior.

***

En el recorregut pel vora el barranc de Carraixet ens trobem amb l’anomenat Tabac de jardí (Nicotiana glauca), una planta ruderal -que creix en terrenys degradats- originària d’Amèrica del Sud.

***

11 i 12. Altres respiradors del minat, assolats i tapats.

***

13. Un altre respirador, conducte de ventilació o lluerna, tapat i descuidat per la Societat de Regs i envaït per esbarzers.

***

14. Arribem a la zona de distribució i ens trobem amb esta primera caseta que protegeix el pou de distribució de l’aigua per a les diferents zones de reg.

Ací acabem la primera ruta, aviat publicarem la segona, que permet entendre l’esplendor del projecte de regadiu i la seua actualitat.

*