Vida i obra de Ricardo Salavert (1886-1950)

Contingut

Biografia
Obra
Director teatral
Compromís cívic
Postguerra
Obres completes

Obres completes vol 1
Obres completes vol 2
Altres
Obres perdudes

Biografia

Ricardo Salavert Torres (Montcada, 1886-1950), tipògraf de professió, escriptor, valencianista i republicà, fou un intel·lectual lletraferit que deixà obrà escrita en diferents gèneres: contes, teatre, llibrets de sarsueles, poemes, himnes, etc.

A Montcada la seua memòria està viva: té dedicat un carrer i part de la seua obra es va incloure en l’exposició pel centenari del Centre Artístic Musical (pareix que en un recull organitzat per Xelo Lerme, qui a més va recopilar dades que reproduïm ací). Però mai fins ara havíem tingut l’oportunitat de reunir-la i fer-la accessible a tota persona interessada.

La font d’este recull és la pròpia família de Ricardo Salavert, especialment la seua neta, Fina Salavert, que conserva volums impresos, manuscrits, mecanoscrits, fotografies i documents. També agraïm la contribució de José Manuel Ramón, que ens va facilitar diversos materials i va donar un espenta important a este projecte.

El primer que férem en aconseguir este gran volum d’obra seua fou llegir-la, per tractar d’entendre-la en conjunt i en el seu context. El millor homenatge que se li pot fer a un escriptor, la millor manera de mantindre viva la seua obra, és llegir-lo.

Professionalment, Ricardo Salavert es formà en l’ofici de tipògraf i amb el pas del temps muntà el seu propi taller, la Tipografia Colón, al carrer Cirili Amorós 58 de València, front al Mercat de Colón, un comerç que ha continuat existint en mans de familiars com a impremta i papereria. Era un tipògraf i impressor perfeccionista i gran professional; en la seua pròpia impremta va publicar moltes de les seues obres durant la postguerra. A més, Tipografía Colón apareix com a responsable de publicacions de molta qualitat, fàcilment localitzables en Internet.

Es va casar amb Josefina Ibáñez Navarro (Fina la Colaua), amb qui va tindre dos fills, Ricardo i Enrique, i set nets, tots molt coneguts a Montcada. Fina és la major, i a qui devem bona part de la informació i el material que enllacem ací. El “colofó” del segon volum de les Obres completes és un poema dedicat a ella, que tenia dos anyets quan va faltar Ricardo (en la foto adjunta). Fina ha sigut el nostre enllaç en esta tasca, i estem immensament agraïts a la seua complicitat, la seua generositat i simpatia.

Obra

A més d’escriptor de contes i dramaturg, Ricardo Salavert era també un competent poeta i lletrista. Per al seu amic, el compositor Manuel Palau, escrigué la lletra del pasdoble «Valencianeta», l’himne «Cooperació!» (“Cant a la bandera de la Societat Cooperativa de Montcada”), o els llibrets de les sarsueles «¡Amor, torna!» i «Matildeta» (esta última encara per localitzar), i de la sarsuela o “ópera española” «Embrujamiento. La leyenda de “lo Pou Sech”», l’única obra que li coneixem en castellà.

L’obra de Salavert està escrita en valencià, és fruit d’un moment històric —al primer terç del segle XX— en què s’havia assolit tímidament la Renaixença valenciana i es creaven recursos per als escriptors en la llengua pròpia. Té obra estrenada a València («El pecat de dos pares» s’estrenà a la sala de la Societat “Lo Rat Penat” el diumenge 26 de març de 1922, per exemple) i almenys tres contes publicats en El Cuento del Dumenche («A la porta de “San Diego”» en 1915, «Amparito» en 1916 i «Impressions d’una gira: records d’una visita a Porta Coeli» en 1921), una revista literària dominical, que des de 1914 i fins al seu tancament en 1921 va dirigir l’editor, escriptor i periodista Vicent M. Carceller. La seua desaparició va ser un colp per a un planter de joves escriptors en valencià que havien trobat un espai per mostrar el seu treball. Fins a la Guerra Civil va publicar també en la revista Nostre Teatro, editada també per Carceller («El pecat de dos pares» en 1922).

La seua forma d’escriure en valencià era intuïtiva, vacil·lant, més fàcil d’entendre com a recitat que com a text. Al principi del primer volum de les seues Obres completes diu que és per a que s’entenga millor, però a continuació diu amb humor que no en sap més.

Lamentablement, en la impressió de les Obres completes no inclou la data d’escriptura o de publicació de cada una d’elles. Com s’ha dit, en 1915, per exemple, publicà el conte o novel·leta breu «A la porta de San Diego» en la revista El Cuento del Dumenche. Semanari lliterari ilustrat (núm. 81, de 18 de juliol). El conte està datat per l’autor en “Moncá y Disiembre de 1908”, i il·lustrat pel gran caricaturista Enric Pertegás. És possible que l’ordre de les Obres completes siga cronològic, en tot cas sabem que als 24 anys ja havia escrit els seus primers treballs.

Al marge del valor literari del seu treball, en l’actualitat representa un testimoni important d’una època, i és un material etnogràfic de primera mà. La seua obra es diu inspirada en fets reals de la pròpia Montcada, en general està situada en la seua estimada ciutat i és fàcilment reconeixible. Un dels contes, per exemple, «La més rocha de les flors», està ambientat al barri de Badia, i fa al·lusions a la seua vida social. Un altre detall curiós és que la sarsuela/ òpera «Embrujamiento. La leyenda de “Lo Pou Sech”», de temàtica fantàstica, es diu (en el mecanoscrit) “inspirada en el punto denominado “Lo Pont Sec” de Moncada”, que és una partida molt coneguda del nostre terme.

El primer volum de les Obres completes acaba amb una «Galeria de artistes. Retratats al viu en versos d’auca» en què anomena a tots els seus actors i actrius: 9 dones i 25 homes, una xifra que dona fe de la importància del teatre en la vida social i culturals de Montcada.

Director teatral

Durant més de vint-i-cinc anys, Salavert va ser director del Cuadro teatral del Centre Artístic Musical de Montcada i de les companyies locals de Massarrojos i Vinalesa; de fet, l’esmentada sarsuela «¡Amor, torna!», amb música del mestre Manuel Palau, s’estrenà al Teatre d’Estiu de la Sociedad La Unión de Vinalesa el 30 de maig de 1920, potser dirigida per ell mateix —i al dia següent, Palau li escrigué la postat que veiem a continuació.

Retrat de Manuel Palau en format postal que envià a Ricardo Salavert el dilluns 31 de maig de 1920, endemà de l’estrena. Al peu de la fotografia, fragment manuscrit de la primera frase de la romança del Pelegrí: “En busca de mon destí…”.

 

Partitura que protegia la foto. No hem pogut localitzar l’obra a què pertany; d’altra banda, “Minguet” és el protagonista de ¡Amor, torna!…, podria ser material descartat. La següent imatge és el sobre de la carta de Manuel Palau, adreçada a la casa de Ricardo Salavert al carrer del Dr. Pastor, actual carrer de les Barreres (popularment, “dels Senyorets”).

Compromís cívic

Les notícies disperses sobre Ricardo Salavert el mostren com una persona amb un compromís cívic, lligat a la vida cultural del Centre Artístic Musical de Montcada però present també en l’àmbit més general de València. Com a exemple d’este compromís cívic, el conte A la porta de San Diego li’l dedicà a Joaquín Iborra Simó, mestre nacional a Montcada des de 1893 fins a la seua mort en 1915, probablement mestre de Salavert, qui es va implicar un any després de la mort d’aquell en un homenatge. Fruit d’aquell homenatge és la plaça que se li dedicà al mestre, i la placa que continua sobre la façana del número 1 de la plaça del Mestre Iborra.

Iborra pareix també la inspiració del mestre de la novel·la Sol de València, del montcadí Baltasar Bonet Lluesma —un altre escriptor de la generació de Salavert, frustrat per la Guerra Civil.

Quant al discurs de la seua obra, pareix ser que Ricardo Salavert era blasquista i republicà; en sa casa tenia les obres completes de Vicente Blasco Ibáñez, que conserva la neta. En algunes de les seues obretes mostra una explícita sensibilitat social (per exemple, al conte «Lo cau d’or»), denuncia la precarietat dels treballadors i la mesquinesa dels “rics”. En el «Cant a la bandera de la Societat Cooperativa de Moncada”, que es feu amb música del Mestre Palau, es canta contra la usura i l’explotació, i s’acaba proclamant: “¡Vixca la gran familia del proletariat!”. Tanmateix, l’argument del conte «El “Subido”. Memories d’un aguacil», escrit en postguerra, comença denunciant el desordre de la revolució en els temps de la Guerra Civil.

En bona part de la seua obra també condemna la incultura del poble, que genera violència (al conte «Els “alacráns”», per exemple), i situa la seua esperança en el poder de la cultura i l’ensenyament. Com a moralista, critica sovint els modismes, la superficialitat i la promiscuïtat dels joves: els passejos per l’horta o els balls a les festes de Pasqua. Són nombroses els relats d’embarassos no desitjats que destrueixen les vides de xiques ingènues.

En general les seues històries, drames i comèdies, són successos populars, històries d’amor, de vegades sentides en el poble. Per al públic actual els amors que s’hi presenten resultaran tòxics, i l’amor romàntic un tant antic.

La seua neta Fina ens contava que Ricardo era un home sempre elegant, que vestia amb brusa negra per anar i tornar a València, i amb bata i davantal de tipògraf per treballar. Un intel·lectual rigorós amb la moral i quasi ascètic. Diu que en el trenet que agafava a diari per anar a treballar a València, evitava seure al costat de dones. Volia que les dones feren olor “a sabó”, sense perfums, pintures ni ornaments, i amb davantal sempre blanc i net. Fina Salavert ens contà una anècdota molt graciosa: en una ocasió, tornant de Vinalesa —a on anava cada diumenge per visitar a un familiar— va ajudar a una xica que no podia caminar i la va acompanyar a casa. Al contar-ho a la família li van dir que la xica d’Alfara era una coneguda prostituta, i a ell, tan mirat en qüestió de dones, l’havia vist tothom de bracet amb ella! Des d’aquell moment se li’n van anar les ganes d’anar a Vinalesa…

De qualsevol manera, com s’ha dit la seua activitat com a intel·lectual es desenvolupa a Montcada però també a València, i coneixem les seues relacions amb bona part de la intel·lectualitat de l’època, com el mateix Manuel Palau però també amb gent com Carles Salvador, que li dedica un «Nupcial, quatre sonets d’amor en una tirada limitada de 240, imprès per la boda del seu fill. Es pot llegir ací en format PDF, fent clic sobre la imatge:

O el notari de València Julio Amat, que rep el segon volum de les Obres completes i li envia el següent agraïment:

««JULIO AMAT. Notario. Plaza de Tetuán, 17. Valencia, 24-8-1950.
Sr. D. Ricardo Salavert
Admirado amigo: Dado su buen criterio comprenderá mi agradecimiento al recibir el segundo tomo de sus obras, con cuya remesa veo conserva el cariñoso recuerdo de mi vieja persona.
Solo hé podido abrirlo (entre gentes á quienes servía en el despacho), pero ello há bastado para emocionarme, su sincera y sentida memoria á la buena Josefina; y como todo él está escrito por hombre tan bueno y culto como V., estoy seguro que su lectura me hará pasar muy buenos ratos.
Repitiéndole las gracias por lo que es y por lo que dá á entender su obsequio, le abraza fuertemente su affo., Julio Amat.»

Postguerra

La Guerra Civil feu desaparèixer tot assaig d’infraestructura cultural o editorial valencianista. Aleshores l’obra de Salavert es refugia en els quadres teatrals locals i autoedita el seu treball: Tipografía Colón apareix com a editor als dos volums de les Obres completes (1945 i 1950 respectivament), al llibret de poemes Quatre gotes (1947), o a la reedició de El pecat de dos pares (1947).

Les obres completes s’inicien en un “tomo únic” i després en una nova replega de la seua producció més madura, en la que reflexiona sobre la seua pròpia activitat com a literat en un àmbit rural. Tot i això, estos dos volums no inclouen tots els seus escrits, i ací baix es pot accedir a algú més.

Portades dels volums I i II de les Obres completes de Ricardo Salavert.

Al segon volum de les seues Obres completes, publicat mesos abans de la seua mort, es mostra desanimat pel decés de la seua dona (la seua “musa”), i diu que no escriurà més. I en el diàleg teatral «Confidències», publicat en este mateix volum, la seua dona difunta, “la Colaua”, de forma sobrenatural conversa amb l’autor i li demana que abandone el món del teatre, que li dona disgusts, molt de treball i cap benefici. Es tracta d’un exercici de reflexivitat en què el dramaturg reflexiona sobre el sentit de la seua activitat, el que representa per a sí mateix i per a la societat que l’acull. Es diu cansat de dirigir, que no li proporciona cap benefici, però il·lusionat amb el treball col·lectiu de les companyies teatrals d’àmbit local.

Pareix que estes publicacions les regalava a amics i interessats, després d’escriure una bonica dedicatòria.

Ricardo Salavert Torres va morir a finals de 1950, als 64 anys, poquets mesos després de la publicació del segon volum de les seues Obres completes, com si tancant la seua obra literària tancara també la porta de la seua vida. El soterraren vora la seua dona, a l’entrada al cementeri, en terra, davant de la capelleta a mà dreta, però la construcció dels primers nínxols feu que no es poguera recuperar el seu cos.

Obres completes

Seguim l’estructura i l’ordre de les seues Obres completes. Els dos volums editats per Ricardo Salavert es poden llegir o descarregar íntegres o bé accedir a cada relat individual fent clic sobre el seu títol. Quan tenim la publicació original (en El Cuento del Dumenche o en Nostre Teatro), hem substituït el capítol de les Obres… per la primera publicació, on es pot gaudir de les portades, les il·lustracions i el context de les revistes. En ocasions voreu que agrupem algunes seccions o textos breus.

A banda de poder llegir de nou a Ricardo Salavert, pensem que seria bonic tornar a vore representades algunes de les seues peces teatrals, i fins i tot la seua sarsuela encara accessible, amb la música del Mestre Palau.

Obres completes 1

Obres completes de Ricardo Salavert. Tomo únic. Record del autor. Pròleg de Manuel Palau. València: Tipografia Colón. Acabat d’imprimir dimarts 8 de maig de 1945. 400 pàgines.

TAULA

• Próleg de Manuel Palau
  Una previa

Primera Part.- NOVELA

• «A la porta de “San Diego”». Publicat originalment a la revista El Cuento del Dumenche. Semanari lliterari ilustrat núm. 81, de 18 de juliol de 1915. El conte està datat per l’autor en “Moncá y Disiembre de 1908”, amb il·lustracions d’Enric Pertegás. SINOPSI: Dos xics disputen l’amor d’una jove. Quan ella pren partit, el rebutjat planeja una venjança que durà a una espiral de violència.
• «Amparito». Publicat originalment en El Cuento del Dumenche 122, 30 d’abril de 1916, amb il·lustracions de J. Zamorano. Datada al final del conte: “Moncá y Novembre, 1915”. SINOPSI: Una xica ambiciosa rebutja els seus pretenents del poble, la qual cosa la durà a una mala elecció, a la ruina i la bogeria.
• «Porta Coeli». Publicat originalment en El Cuento del Dumenche 353, de 1921, com “Impressions d’una gira: records d’una visita a Porta Coeli”. SINOPSI: Relat d’una jornada de caça que du a l’autor i els seus companys al monastir de Porta-Coeli, i dels estiuejants que acudeixen a la seua posada.

Segona Part.- TEATRO

• «¡Arre, “Sarquento”!» (monóleg cómic, en vers). SINOPSI: Un carreter entra en València fugint d’un policero, i mirant les xiques guapes es troba amb una antiga nóvia.
• «L’anell de la serp» (monóleg trágic, en prosa). SINOPSI: Deliris d’un jove que ha matat la promesa acusant-la d’una infidelitat.
• «Punches de roser» (diáleg en vers). SINOPSI: Disputa d’enamorats. Es recorda representada al Musical en diferents ocasions.
• «La més rocha de les flors» (sainet en 3 cuadros). SINOPSI: Enfrontament de dos pinxos per temes d’amor en el barri de Badia.
• «El pecat de dos pares» (comedia en 1 acte). Estrenada a València el diumenge 26 de març de 1922 en el Casal de Lo Rat Penat. Publicada a la revista Nostre teatro núm. 53, en 1922. Reeditada en 1947 pel propi Ricardo Salavert a la seua impremta Tipografia Colón. SINOPSI: Els secrets familiars fan que la relació entre dos enamorats siga impossible.
• «El Usurer» (drama en 2 actes). SINOPSI: L’usurer vol que la seua filla es case per interés, però ella ha trobat un vertader amor.
• «¡Cor adins! » (drama en 3 actes). Datat en manuscrit: “Moncá y Maig, 1929”. SINOPSI: Una jove es debat entre el primer amor, un pinxo de ciutat, i el seu promés en el poble.
• «Es la dona de cristal» (drama en 3 actes). SINOPSI: Una jove inconscient es deixa seduir per un vividor, la qual cosa la durà a situacions desesperades.
• «Aniqueta» (comedia en 3 actes). SINOPSI: Dos joves i un madur ‘indià’ es disputen l’amor d’Aniqueta, en un context de crisi econòmica i de secrets familiars.
• «¡Amor, torna!» (sarsuela en 1 acte i 4 cuadros). SINOPSI: Després de sis anys desaparegut en la guerra de Marroc, la seua promesa va a casar-se amb un ric hereu. Però un misteriós pelegrí posarà en risc tots els plans.
• «Embrujamiento. La leyenda de “lo Pou Sech”» (apunts per a una ópera espanyola). SINOPSI: Un amor impossible entre un pastor i la filla d’un baró del terme de Montcada, en un món de nimfes, fades i llegendes.

Tercera Part.- DESTELLS

• «¡Oh, la moda!… » Triptic
• «Cooperació» (cant a la Bandera de la Cooperativa)
• «¡Orellutl» (lletra del pasodoble del mateix títol)
• «Valencianeta» (cant a la dona d’esta regió)
• Galería de artistes
• Cuatre paraules més
• Colofó

Obres completes 2

Obres completes de Ricardo Salavert. Tomo II. València: Tipografia Colón, 1950. 136 pàgines.

TAULA

• Un llibre es…
• ¡Adiós a la Musa!
• Pròleg

Primera Part.- CUENTOS

• «Els “Alacráns”». SINOPSI: Una colla de xiquets abusen d’un jove amanerat, i la situació degenerarà en violència.
• «L’Hostal del Diable». SINOPSI: Històries d’una bruixa que ven l’ànima al dimoni i de com el mal no du res bo.
• «Lo cau d’or». SINOPSI: Ofegats per la pobresa, una família es sobreposarà a una situació desesperada.
• «La nina mora». Es conserva el manuscrit, titulat «La nineta somniada. Conte per a nines grans» i datat el 20-VI-46. SINOPSI: Una jove obsessionada en una nina imaginària, i els equívocs amb la maternitat.

Segona Part.- TEATRO

• «Confidencies» (diáleg per a ú en escena). SINOPSI: El dramaturg conversa sobre el seu ofici amb l’esperit de la seua dona morta.
• «Anyorances» (monóleg per a dos en escena). SINOPSI: Un pinxo violenta una jove en sa casa, promesa amb un altre galant. La situació es posa violenta fins al límit.
• «¡Equilicué!… » (monóleg per a una actriu). SINOPSI: Una actriu es queixa dels paper que li dona el director.
• «Alucinació» (monòleg per a un actor). SINOPSI: Un escriptor turmentat per la mort de la seua dona, li parla en el cementeri mentre el guarda espera per a tancar la porta.

Colofó

• «La Penyora» (poesía intantil). Poema dedicat a la seua neteta Fina Salavert.

Altres

• Quatre gotes. Poesies. València: Tipografia Colón, 1947.
• El “subido”. ¡¡¡1936!!! Memories d’un aguacil. Galerada d’impremta amb correccions a mà.
• Embrujamiento. La leyenda de “Lo Pou Sech”. Fantasía lírico dramática en un prólogo y dos actos, divididos en cuatro cuadros, letra original de R. Salavert con música de M. Palau (Inspirada en el punto denominado “Lo Pont Sec” -Moncada.). Mecanoscrit corregit a mà.
• ¡Cor adins…! Drama valencià en tres actes y en prosa, orichinal de Ricardo Salavert. Moncà y Maig, 1929. Manuscrit.
• La nineta somniada. Conte per a nines grans. Manuscrit amb correccions, datat al final el 20-VI-46. Publicat al segon volum de les Obres completes com “La nina mora” (pp. 71-93).

Obres perdudes

De moment no hem trobat els contes “El vòt de Visenteta”, “Ilusió esvaida”, “El soldat” ni “El clotet de la falda”.

Tampoc el text de la sarsuela Matildeta: “sarsuela en tres cuadros”, o bé “sarsuela pera chiques assòles, música del Mestre M. Palau (1 acte.)”.

Quant a la música del Mestre Manuel Palau per a les lletres i llibrets de Ricardo Salavert, només hem trobat la partitura d’orquestra de “¡Amor, torna!…”, que està dipositada a Biblioteca Valenciana ‘Nicolau Primitiu’. Tampoc hem localitzat la partitura per al pasdoble «¡Orellutl», de J. Filisteo, de qui, a més, no hem trobat referències.