Col·lecció fotogràfica de treballadores de la seda

Presentem en esta ocasió una col·lecció de 21 fotografies de treballadores de la fàbrica de la seda, que recullen la rica vida social i laboral que s’hi vivia entre elles. Són imatges conegudes en algun cas, que es troben a l’Arxiu Municipal de Moncada. Si bé alguna ja s’havia publicat i era coneguda, pensem que és la primera vegada on a més a més s’explica cada imatge amb la informació rebuda dels propis testimonis. Creiem en la necessitat i en la importància dels comentaris, que aporten molta informació.

Ja vam publicar dos reportages videogràfics sobre la fàbrica de la seda de Garín, i a més a més a la nostra ciutat tenim la sort de comptar amb el fabulós Museu de la Seda. Però tot i això, pensem que este enfocament és distint als altres: està més basat en la memòria popular o directament en la participació i la memòria oral de les treballadores. Volem aportar un recurs etnològic viu, no estàtic ni alié a les persones i les seues vivències.

Les treballadores consultades han sigut Filomena Bondia Lluch (Filomena la Colaua) i Concha Francés Ferrando (Conchín la Caragola), que a més a més ja han estat entrevistades per nosaltres i han aportat els seus valuosos testimonis sobre este i altres aspectes. Gràcies a elles una vegada més.

Un grup de 52 treballadores de la seda (més dos xiquetes i un home); estan a València, on es va casar un dels fills de Garín (don Luis o don Fernando, ens diuen), amo de la fàbrica. Primer van anar a vore la fàbrica de València, al carrer Pinzón. Com era obligat en aquell moment, totes elles porten el velet al cap que indica que anaven a entrar o eixien de l’església.

El que està ajupit al mig de les xiques és el mecànic, Valero. Conchín no es reconeix perquè estava en la part de darrere. A qui sí que hem conegut és a Filomena Bondía, molt-molt joveneta i molt guapa, que està en la segon fila, dos persones a la dreta de Valero; possiblement, ens conta, encara no tindria 14 anys. Conchín ens conta que en un grup estaven les encanyadores, i en un altre les teixidores; ella igual estava encanyant que teixint o a “l’ordenador” que deien o el “remendador”. Cada vegada les posaven en un lloc distint. Filomena reconeix a Lolita la Cua, Paquita la Mataera, una altra xica apodada Codony, etc.

**********

De nou a la boda del fill de Garín. Estan al Vedat de Torrent, on van anar a fer el dinar. Conchín està a la fila de darrere, la tercera per l’esquerra. 53 dones i 4 homes ben comboiats. De nou és més fàcil identificar els escassos homes: Davant, a la dreta Panera, al mig Valero i un poc més amunt Pepe. Com es veu, treballava moltíssima gent.

**********

Una vegada més, la boda. Coneixem a Paquita la Mataera, la xica de davant, més a la dreta, amb el grupet dret de l’esquerra. A dinar anaren, com s’ha dit, al Vedat de Torrent. En esta imatge hi ha al voltant de 90 persones, incloent treballadores de Moncada i València i uns quants homes; com es veu, en aquell moment hi treballava moltíssima gent. El més fàcil de reconèixer és al que deien “el Blanco”, un treballador que patia d’albinisme, a l’esquerra de la imatge.

**********

Boda de Carmen Escrig,  treballadora de Garín, a la que acudiren les seues companyes de treball (a la foto apareixen 29 dones, 4 homes i dos xiquetes). Entre les xiques que roden a la nóvia veiem a Filomena, molt joveneta, guapa i elegant, la primera per l’esquerra, amb guants i tot (ens conta que quan va fer la festa de la Puríssima son pare li digué: “Què hauran dit? La filla de Colau amb guants!”). El grup de dones de la dreta eren d’Alfara, familiars del nóvio. Els homes són més fàcils d’identificar: el que està davant és Valero, al de darrere li deien Panera, i amb un crio al braç Ximo, l’encarregat.

**********

“Recuerdo de la ofrenda del manto a Ntra. Patrona”, datada el dimarts 29 d’agost de 1950, Any Sant. Uns anys després li van fer un altre mantell.

Dalt hi ha 36 xiques i un mecànic. Estan davant dels finestrals de la fàbrica, en el mur que donava a l’hort. Conchín conta que per al mantell de la Mare de Déu van treballar totes les xiques; fins i tot aquelles que no sabien pegaven unes poques passadetes al teler. En la foto de dalt, Conchín (entonces encara tenia 22 anys) està en la segona fila, cap al centre, amb un abric claret. Darrere a l’esquerra, l’únic home del grup, Valero el mecànic. La major part de les xiques ja han desaparegut; Conchín recorda per exemple, en el grup de dalt, baix a la dreta, a Vicentica la modista, o dos més a l’esquerra a Trini la Portera i al seu costat a Maria la Guatla. La de baix a la punta és Maruja, i a la de la punta esquerra de la tercera fila li deien la Casaña. Baix En la fila del mig, a la punta de la dreta, la Riola, una de les quatre o cinc que hi havia més majors. Com contava Filomena en la seua interessantíssima i divertida entrevista, tots els dies una d’estes majors les feia resar el rosari; cada dia li tocava a una diferent.

En la foto de baix hi ha 31 xiques i dos tècnics, Filomena està en la foto de baix, en la segon fila: és la tercera per l’esquerra, amb cara de xiqueta (tenia 17 anys). A l’home de l’esquerra li deien Panera, i a l’altre Pepe. Per anomenar algunes xiques: en la fila de baix, a la dreta del tot, una xica a qui deien la Feliu, i la segon per l’esquerra Conchita de Peret.

Filomena ens va contar també com a la fàbrica hi havia una imatge menudeta de la Mare de Déu, i de com en guerra els amos la van vestir de gitana per a que no els la cremaren. Les treballadores de la fàbrica li feien una festa particular la setmana següent a la Mare de Déu d’agost i la treien en processó per les seues instal·lacions.

**********

Toneta i Amelia ballant entre moltes més xiques disfressades. Demostra el bon ambient que s’hi vivia a la fàbrica de la seda de Garín, tal com ens han explicat les nostres informants. En eixe moment Conchín ja no hi treballava, és a dir, seria posterior a 1952.

**********

Trinidad Juan Torres, “La Riola”, en el teler mecànic en 1950. Ens conta Filomena que era una dona molt asseada, i que tots els anys al senyor Pepe (l’encarregat) li portava un tito. L’accés a un treball tan cobdiciat com el de la fàbrica de la seda s’havia d’agrair, i no serien estranys els regals o els detallets. “Reportajes F. Pérez Aparisi”, València.

**********

Concha Francés Ferrando, ‘Conchín la Caragola’ (1927-2020), amb 18 anys aproximadament, treballant potser en una casulla. Conchín ens contà que ella igual treballava en seda que en brocatell, i creu que açò que es veu en la foto és brocatell. Es tractava d’un teixit de tapisseria amb una trama més rígida de cotó o de lli, i almenys dos ordits i diverses trames de seda, completat sovint amb trames de fil d’or o de plata. Este teler estava a la part de l’hort, i davant en tenia un altre; les treballadores estaven així, encarades.

Esta imatge és molt coneguda i s’ha utilitzat en cartells i altres usos públics, possiblement per l’elegància i la joventut de Conchín. Per a nosaltres va ser un plaer poder conèixer-la encara en bona forma, lúcida i molt simpàtica, i que ens poguera explicar tantes coses interessants.

**********

Valero arreglant un teler, en una imatge preciosa, també vista en publicacions i en alguna exposició.

**********

Una foto antiga, d’abans de guerra. A l’esquerra estan les dones treballant als telers, i a la dreta altres lligant. Era una instal·lació molt rústica, amb part de l’estructura falcada.

**********

Esta imatge ja es va vore en la Col·lecció fotogràfica de José Casaña i Ma. José Orts, però per completar esta sèrie de fotos de la seda, i per més comoditat, la tornem a incloure ací. Devem part dels comentaris al matrimoni Casaña/ Orta, que tan bé ens van acollir.

Es tracta d’una colla d’onze treballadores de la seda a la fàbrica de Garín, en concret són un grup de teixidores a mà. Ací hem tingut la sort de comptar amb els comentaris dels propietaris de les fotos, però també de Filomena Bondia, que va treballar 48 anys a la fàbrica de la seda. Veiem l’uniforme de treball, possiblement cap a mitjans dels anys 50; les faldes s’havien acurtat i obligava a ser discretes en la forma de seure. Precisament per esta nova mida de les faldes veiem postures complicades per evitar mostrar les cuixes, i fins i tot alguna mà col·locada estratègicament per tapar un pam de cama. Este canvi en el vestuari de les dones porta tota una modificació de seua forma de seure en públic.

Per a reunir-se a fer-se una foto hauria de ser abans o després del treball, o durant els 10 minuts que paraven per esmorzar. Les xiques (totes somrients, joves i guapes), començant de dalt a baix i d’esquerra a dreta, veiem, agenollades darrere, a Mercedes, Pepita Tomàs (dita Pepita la Caliua, mare de Ma. José Orts, propietària de les fotos), una desconeguda, i les germanes Vicentica i Mila. Assegudes davant tenim a la que deien “la Belmonte”, a Pilareta (que tenia un marit mestre), Pilar la Zenona, Luisa, i Carmencita la Chateta.

Ma. José Orts ens conta que Mercedes va ensenyar a llegir a sa mare, Pepita, en un moment en què entre les dones hi havia moltíssim analfabetisme.

Darrere de la foto apareix el número 257, que podria indicar “febrer de 1957” (?). Lamentablement, el fotògraf es va mostrar poc hàbil i ens va tallar els caps d’algunes xiques.

Ens conten que les fabriqueres anaven molt a gust a treballar, que eren com una família, i en estiu se n’anaven totes a dinar a la platja de les Arenes, a prop del balneari, i passaven el dia allí. Les companyes de treball eren la tercera família de cada una.

**********

Companyerisme i simpatia entre les companyes treballadores. Filomena, molt identificable a la dreta, porta un para-sol molt elegant. Estan a l’hort, les seues companyes són, d’esquerra a dreta, Conchita i Inma Talaña, que sempre anava amb Filomena. Totes elles portaven el seu davantal, superada ja la fase del bavero que hem vist a la foto anterior.

**********

El mateix dia, amb Inma i Filomena (amb la seua sombrilla) darrere a la dreta. La que està davant, vestida de negre, és Milagritos la Cisterna, dos més a la dreta Conchita la de Peret i la seua germana, Rosario Capella (molt alta, darrere a l’esquerra), etc.

**********

Unes quantes fotos de molt poqueta qualitat tècnica, fetes en el pati de la fàbrica. Estan esmorzant, en la dècada dels 50, i s’aprecia una botija al mig. Conchín veu el pati molt abandonat i ple de brossa; ahí ja no anava ella a treballar. Filomena reconeix a Panera molt jovenet a cavall d’una moto Vespa. Tenien molt poquet de temps per esmorzar, i algunes no pogueren esperar a acabar la sessió de fotos.

**********

Eixe mateix dia es van fer totes estes fotos, que lamentablement tenen molt poquet de detall. Les xiques són les mateixes i van vestides igual. La moto dóna molt de joc, com es pot veure. El fotògraf seria amateur, possiblement un dels propietaris de la fàbrica.

**********

Una tercera imatge d’aquell retratat esmorzar.

**********

Filomena a la porta de l’església; la xica de negre és Pepita Juan.

**********

Exhibint un pergamí oferit a la fàbrica de la seda; el sosté el senyor Garín, propietari de l’empresa. També molt fàcil de reconèixer “el Blanco”, l’encarregat, que patia d’albinisme i que ja hem vist de jovenet. Per l’esquerra, Amparín Casaña, Carmen, una xica alfarera (d’Alfara)… Filomena està a la dreta de l’home del pergamí, i sostenint-lo, ajupida, Maruja; vestida de negre, Doloretes la Garxa.

**********

El mateix grup d’abans.

**********

Pareix que siga el mateix dia; Filomena a l’esquerra, i darrere Juan (amb jersei roig) i son pare; una xica que pareix la filla de Valero i Rafa amb caçadora verda. Estan a l’ordidor i pareix que siga hora d’esmorzar.

**********

Per acabar, una foto de Filomena en la festa de la fàbrica, que es celebrava habitualment en el mes de maig. Filomena està al mig, i a la dreta Elena, filla de l’amo. Conta que en aquella ocasió van anar el propietaris a dinar amb les treballadores i treballadors.

*