Fotos escolars (col·lecció de l’Arxiu municipal)

L’Arxiu Municipal de Moncada conserva una col·lecció de més de 400 fotografies antigues, unes en format digital i altres en paper, que estem lliurant a Moncadapèdia de forma ordenada. Algunes ja es van veure a la Col·lecció fotogràfica de l’Arxiu municipal de Moncada (I); ara hem estat organitzant-les per temàtiques, de manera que permeta elaborar un cert diàleg entre elles. La primera col·lecció ha sigut Fotos de festivitats (col·lecció de l’Arxiu municipal), a la que ha seguit este paquet d’imatges escolars i aviat seguirem amb altres col·lecions.

Amb estes fotos també ens ha ajudat el grup format per Claudio Albert, Àngel Navarro, Manolo Orts, Manolo Marqués, Ricard Orts, Voro Simó, Juan Camps i José Maz, a la que cal afegir una contribució puntual d’Isidro Martínez, que té una gran memòria i ens va contar passatges molt rellevants. Per últim, voreu també que Antonia Caballer ‘la Coetera’ s’ha reconegut en un parell de fotos i gràcies a ella hem pogut aproximar la data. A tots ells agraïm el temps dedicat desinteressadament.

Tot i això, encara hi ha moltes coses que ens agradaria saber, així que fem una crida per rebre tot allò que es puga esbrinar: quines són les persones que apareixen a les fotos, a on estan, etc., etc.

En esta col·lecció temàtica es poden veure 41 fotografies que comencen en els primers anys del segle XX i arriben fins als anys 70. De les primeres és de les que tenim menys informació, però tot i això ens pareix bonic veure en quines condicions es feia l’escola, i ens agrada imaginar com serien les vides de les xiquetes i xiquets, i també dels i de les mestres, mal pagats i sobrepassats per classes massa nombroses. En les caretes d’innocència o de picardia hi ha històries que intentarem desentranyar amb la vostra ajuda.

Escola de xiquetes en la primera dècada del 1900. L’escola es trobaria en una casa particular, i la foto s’ha fet segurament al corral de la casa. Hi ha 47 xiquetes de diferents edats.

*****

Una foto de grup preciosa mostra un grup de xiques i xiquetes, algunes molt menudetes. Hi ha també dos homes: el de la dreta, enfaixat i amb un xiquet de bolquers al braç, i un altre darrere de tots, exhibint una paella i un culler. Són fotos molt antigues, possiblement de les dos o tres primeres dècades del segle XX, fetes amb molt bona càmera i coneixements de fotografia. Veiem a les xiquetes sobre la vorera del carrer, assegudes en banquets i les de darrere dretes sobre un altre banc. Les portes són altíssimes, podria tractar-se d’una escola o bé d’un magatzem, i aleshores estes xiques serien treballadores, algunes de les quals -com era habitual- es portarien als xiquets més menudets que necessitarien mamar. És una foto de Ramón Sanchiz. Col·lecció de Carmen Pascual.

Algun dels nostres informants creu reconèixer a Encarnita Albiach Martínez, la quinta per darrere comptant des de l’esquerra.

*****

Imatge d’un grup de 37 xiquets a una escola de Moncada abans de guerra. No hem pogut reconèixer ni als xiquets, ni al mestre ni l’espai en què es va fer la foto, que tenia una arquitectura singular. El mestre, que trobarem en més fotografies d’esta col·lecció, mostra a més un quadre d’una marina. Els xiquets van molt mudats i pentinats, alguns amb jaquetes i corbates. L’edifici que es veu a la foto té unes finestres modernes per a l’època.

*****

Una altra foto antiga, també pareix d’abans de la guerra, amb un mestre que podria ser el que hem vist en la imatge anterior; entre les mans porta un barret de feltre que ara resultaria molt excèntric.

Secrets revelats, el llibre de fotografia editat per l’Ajuntament en 2003, la data en 1927.

*****

36 xiquets, alguns d’ells ja molt majors, entre dos mestres. És possible que siga el mateix edifici que apareix a la foto anterior, i potser fins i tot a la primera en què hem vist al professor de l’esquerra. Les finestres són semblants en estes dos fotos i també aparegudes a l’altra. Possiblement seran diferents racons de l’escola. Al mestre de l’esquerra ja el coneixem, el de la dreta pareix molt jovenet. Fins i tot tenim dubtes sobre si seria un altre mestre o un alumne. Els xiquets estan assentats o drets sobre banquets o taules. Estan segurament davant de la porta d’escola, que mostra un arquet rebaixat molt bonic. Isidro Martínez (1929) recorda abans de la República una escola a l’altura del carrer Lluis Vives 39 (actualment una drogueria Druni), que podria ser alguna de les que veiem en estes imatges.

*****

Foto de 26 escolars abans de la guerra, de nou amb el mestre molt elegant, amb el llacet al coll. Veiem molts xiquets rapats per a previndre els paràsits, una tercera part porten uniforme i molts també espardenyes de veta lligades sobre els calcetins. En la fila de baix trobem un xiquet amb una veta negra al braç, senyal de dol. Les dones es vestien de negre i els homes es posaven un braçalet. Estan assentats o drets sobre banquets senzills. Secrets revelats la data en 1931.

*****

Una preciosa foto amb una mestra entre 32 alumnes. Antonia ‘la Coetera’ s’ha reconegut a l’esquerra de la tercera fila. És la xiqueta rubieta amb vestit negre i coll blanc. No hem pogut saber el nom de la resta de xiquetes ni de la mestra, però sabem que eren les escoles nacionals i podem aproximar la data: Si ací Antonia (nascuda el 31 de desembre de 1927) tenia uns 5 o 6 anys la foto serà aproximadament de 1932/33. Tant la mestra com les alumnes van curosament pentinades i mudades per a la foto, i han preparat tot un photocall amb un banquet tombat i cadires per a seure i pujar-se’n; a banda han estés dos grans llençols per cobrir el modest fons de la paret. Col·lecció de Pilar Granell.

*****

La mateixa escola, el mateix escenari amb teles, banquets i cadires, però amb un grup de xiquetes i una mestra diferent. En esta foto Antonia ‘la Coetera’ ha reconegut a la mestra, doña Carmen. Antonia és la segona xiqueta per l’esquerra de l’última fila, és inconfundible després de vore la foto anterior. Diu Antonia que es posava tan arrere perquè son pare li deia que no es posara en primera fila, que si no eixia massa! Com que la veiem més majoreta (calculem uns 8 anys) imaginem que la foto serà de l’any 1935 aproximadament, quan encara estava les escoles públiques, és a dir, abans de guerra perquè Antonia explica que després anà a les monges. En este cas la foto està muntada sobre paspartú. Col·lecció de Xelo Verdeguer.

*****

Foto d’abans de guerra o dels anys 40. 24 xiquets mudats per a la foto, molts d’ells amb espardenyes de veta lligades sobre els calcetins. De nou tenim xiquets quasi rapats i d’altres pentinats com si foren actors de cine. Ens impressiona l’elegància dels que porten mocador al coll, i fins i tot algú que també el porta a la butxaqueta de la jaqueta.

*****

Un altre mestre amb 32 alumnes. Pareix foto molt antiga, de les dos o tres primeres dècades del segle.

*****

Una imatge preciosa, també de xiquets d’escola, en este cas en el canvi de segle, tots ells desconeguts. Tornem a veure cabells molt curts per evitar paràsits, i baveros per baix dels genolls, insòlits hui en dia -llevat dels xiquets de preescolar. La majoria van calçats amb espardenyes de veta molt bastes. Ens crida l’atenció el xiquet de darrere que porta llacet al coll, i també els dos de davant que tenen coses a les mans: en un cas pareix una boina i l’altre podria portar una cartereta.

*****

Una altra foto d’escola de xiquetes i xiquets, pensem que de l’època de la República, que és quan es van ajuntar per sexes; tot i això, el llibre Secrets revelats la data en 1929. Hi ha xiquetes i xiquets molt menuts, de fet el de baix a la dreta l’aguanta una mà adulta. Alguns d’ells porten una imatge descuidada, i també l’espai es veu molt rústic.

*****

Un grup escolar de les monges seràfiques (Franciscanes de la Immaculada), amb 32 xiquetes vestides d’uniforme (tret d’una en la primera fila cap a la dreta, que va lleugerament diferent). Secrets revelats la data en 1940.

*****

Un altre grup escolar de les monges seràfiques, amb 37 xiquetes vestides d’uniforme amb el coll i el cinturó blanc, al claustre del convent. Una d’elles porta capeta (a la fila de baix, la segona per l’esquerra). Pareix una imatge d’abans de guerra o d’immediatament després. Col·lecció de Vicenta Rodrigo.

*****

Xiqueta de les monges, amb el collet blanquet. Potser abans de guerra o com a molt de principi dels anys 40.

*****

Una foto escolar del temps de la II República, o això deduïm perquè estan junts xiquetes i xiquets, i es mostra l’equipament ambiciós de l’aula, amb molts mapes, un àbac, un rellotge i altres elements que no entenem. L’ensenyament va ser un dels objectius prioritaris de la República, i es va invertir molt en centres escolars, equipaments i formació del professorat. Els nostres informadors reconeixen els pupitres, pels que van passar dècades després. L’escola mixta es va aprovar amb el Decret de 28 d’agost de 1931.

*****

Bloc central del Grupo escolar José Antonio [Primo de Rivera], actual Centre Cultural i Conservatori Blasco Ibáñez, vist des del carrer Lope de Vega. Hi ha arbres, un jardinet rodant el perímetre de l’edifici i el sol és de terra; queda també el peu d’un antic fanal. Com en l’actualitat, apareix la data d’inauguració: 1933. Possiblement és l’escola pública que hem vist en la foto anterior. Sobre les escoles d’aquells anys (abans i després de guerra), Isidro Martínez (1929) ens resumia el següent:

He anat a escoles particulars i a les escoles nacionals, que és a on està ara lo de José Antonio… al [carrer] Luis Vives, ahí que està… algo de l’ajuntament. Això eren les escoles públiques. Eren les escoles… com se dien? Es feren en la República. No recorde ara el nom que tenien: d’un republicà, no me’n recorde. Después de guerra eren de José Antonio. Saps?, que allí hi ha algo de la música, i el cine. Pues ahí, eixos dos salons. Bueno, hi ha… si mires de cara, la part esquerra era dels xics, hi havien quatre habitacions, dos plantes baixes i dos… I les dones igual, les xiques igual; tenien també dos plantes baixes i dos dalt. I ahí era les escoles del poble. Estava el Sindicat, també, que era una escola particular. L’escola del Sindicat que era un grupo de sócios, tenien… com el Musical, tenien el Sindicat… Estava el casino dels rics. I tenien l’escola, que era l’escola del Sindicat.

*****

Un microscopi, un telescopi, un model humà, una lupa, un mecanisme que fa girar un xiquet amb una manilla i altres elements sobre la taula del professor. Veiem almenys 45 xiquets i dos mestres. Sobre el mur, un típic retrat de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange; possiblement més a l’esquerra estaria el Crist i una foto de Franco. Pel sòcol pintat i el sol amb taulellets en forma de tauler d’escacs, diríem que estan a la mateixa escola pública que veurem en altres fotos.

*****

Una típica aula de l’escola pública de Moncada: Franco fotografiat a l’esquerra, la creu i un Crist i José Antonio. Un mapa d’Espanya, a la pissarra de l’esquerra posa: “Moncada [dimarts] 7 de octubre de 1947. EXALTACIÓN DE LA SANTA CRUZ”; a la de la dreta una suma amb decimals: “Cálculo escrito. 241’76 + 84 + 126 + 0’326 + 17 + 2742’35 + 839 + 524’32 + 56’12 =” [la solució correcta: 4630’876]. La taula del mestre està plena de llibres (només per a la foto?), i als pupitres de dos places, lleugerament inclinats, veiem els tinters col·locats. És el mateix sòcol pintat i els mateixos taulellets en posició de tauler d’escacs.

El llibre de fotografia de Moncada Secrets revelats diu que es tracta de l’aula de José María Oltra.

*****

20 xiquets asseguts o drets sobre banquets. Van molt mudats, molts d’ells amb jaqueta. La foto podria estar feta cap a 1950. Col·lecció de José Estellés. Està feta al mateix lloc que l’anterior.

*****

Imatge d’un grup de 35 xiquets a les Escoles Nacionals de Moncada a meitat de la dècada dels 50 (amb els seus característics arquets). Rosa Company ha identificat a son pare, Francisco Tomás Company Albiach, nascut el dijous 8 de juny de 1950; està en la segona fila de darrere cap avant, el quart per l’esquerra. Són xiquets molt menuts, tots ells mudats i repentinats per a la foto.

*****

Més de quaranta xiquets a una escola pública en novembre de 1963; reconeixem a Luis Juan Orts en la fila de davant a l’esquerra. Estan fent-los cine, és possible que hi haja diferents grups junts perquè els xiquets estan molt apretats als pupitres de dos places, i hi ha més xiquets drets rodant l’aula. Al projector està el director, Don Daniel, i hi ha un altre mestre  a la punta de l’esquerra. Pareix que la pel·lícula tenia suficient interés com per a mantindre l’atenció dels estudiants. Curiosament, l’aula estava inclinada en forma d’auditori, com en algunes universitats.

*****

39 xiquetes en un aula, molt apretades en els pupitres per a poder entrar en la foto (de fet, alguna es queda fora per la dreta). Pareix una foto de finals dels anys 60.

*****

22 xiquets molt formals amb els braços creuats i molt mudats per a la foto escolar. El sòcol sobre el mur és molt bonic.

*****

Mestres a les escoles nacionals: amb ullera de sol, don Pedro Oltra; al mig el director del centre, don Daniel, que anava en moto a escola; don José Segarra entre els dos anteriors; don Joaquín, un mestre molt baixet, amb corbata i ulleres.

*****

Ramón Orts (pare de Ma. José Orts, propietària de la foto), en una típica foto escolar: es troba darrere d’una taula i davant d’un teló de fotògraf en què veiem pintat amb poca traça un grup d’escolars amb els seus pupitres en mig de la replaça d’un jardinet, amb una font, un bust sobre un pedestal i un grapat de pardalets. Sobre la taula, entre altres llibres, un gros volum d’una Història de les civilitzacions, una lectura molt poc apropiada per a un xiquet de cinc anyets (era nascut en 1937).

Ramón pertanyia al Grupo Escolar José Antonio (l’actual Conservatori), era el curs de 1942, any molt trist de postguerra. Però atenció: ell contava que eixe era l’únic dia que va anar a escola, el van mudar per a l’ocasió i va anar a retratar-se com un més, potser per això feia eixa careta d’espantat. Eren quatre germans i una germana, i ell era el major. Son pare va morir molt jove i ell des de molt xiquet es va acostumar a buscar-se la vida, perquè en la postguerra passaven molta fam. A l’horta sempre trobaven alguna cosa per a menjar, espigolaven per a dur verdura a casa i bevien aigua de les sèquies, que aleshores, si més no, estaven lliures de pesticides. Col·lecció fotogràfica de José Casaña i Ma. José Orts

*****

Un altra foto al Grupo escolar José Antonio en 1942. Xiquet i xiqueta (germanets?) vestits per a la foto davant del mateix teló de fotògraf que hem vist en la foto anterior i en la mateix sessió fotogràfica.

*****

Una altra foto escolar individual en un format que també era habitual: la xiqueta o xiquet en un marc escolar (ací el mapa d’Europa), simulant que està estudiant. Les fotos les feien professionals de fora, pràcticament a destall, tant per a fer les fotografies com les ampliacions. Falta la creu o alguna imatge religiosa.

*****

Pareix ser el mestre Don José María Oltra en la seua aula. És una escola pública. En cada tauleta veiem l’espai per deixar el tinter i la ranura per a la llapissera. Veiem als xiquets molt abrigats (però amb les cames crues): no hi havia calefacció en hivern, i en estiu passaven calor. Ens contava Isidro Martínez, que va ser alumne de don José María Oltra, que era un gran mestre i una gran persona, amb molta paciència i sense gens d’agressivitat cap al seu alumnat. Don José va exercir el magisteri abans i després de guerra. En acabar la contesa va passar més d’un any en presó, però afortunadament no el varen depurar i va tornar a l’ensenyament. Com és sabut, es va posar el seu nom al Centre educatiu del carrer del Negre.

*****

Foto d’un grup del curs 57-58 al Patronato de Educación y Cultura, Colegio Santiago Apóstol. El mestre és Don Miguel Buendía Romero (que té carrer propi a Moncada), amb qui estaven els xiquets que no feien el batxillerat; als 14 anys els donaven el Certificat i ja podien anar a treballar. A Don Miguel els antics alumnes el recorden amb agraïment i afecte, i diuen que era un bon mestre. Això no llevava per a que se referiren a ell pel mal nom, fruit de l’enginy, la innocència i la malícia infantil: “el Caparra”. Tots els mestres tenien nom, alguns més innocu (per exemple, Don José Fernández Menéndez, “el Bilbaíno” perquè era de Bilbao; Don Juan, “Pam i Mig” per raons evidents…) i d’altres més ofensius.

Per a fer les fotos havien de traure banquets per a fer filades a diferents altures.

*****

Exercicis espirituals dels mestres del Patronat en 1968. L’entitat es feia càrrec de la formació espiritual, és a dir, del control o el reciclatge dels seus treballadors, d’acord amb la ideologia imperant. Per l’esquerra hem reconegut 1) al pare d’Esperanza Delgado; 2) Don José Fernández Menéndez, 3) Don Miguel Buendía (a qui ja hem vist en la foto anterior, ací aguaitant entre els dos de davant); 4) don Ángel Pérez (davant amb ulleres fosques), director del Patronat; 5) Don Félix ; 6) el pare de l’actual pirotècnica, Zamorano; 7) Enrique Soriano, president del Musical; 8) Vicente Palau, veterinari i professor de matemàtiques, darrere de l’home amb els braços creuats; 9) dalt a l’esquerra, amb ulleres de sol, una professora a qui deien Alfonso de cognom; i 10) davant de les dones a la dreta Doña Rosario Martínez Bernal, professora de llengua, literatura i llengües clàssiques, que anava en moto Vespa a l’escola. Podrien estar al Convent del Maset, de les Obreres de la Creu, al barri dels Dolors (hui molt transformat i convertit en residència de majors).

*****

Sòcol de taulellets i uniforme del Patronato. Els xiquets estan en actitud d’oració al voltant d’un altaret a la Immaculada (la Mare de Déu sobre l’esfera terrestre i altra simbologia que no es veu amb precisió). L’arranjament floral podria indicar que estan en el mes de maig (“Con flores a María…”) o en la festa de la Immaculada.

*****

Don Miguel Buendía de nou, ara amb alguns alumnes seleccionats, posant per a la fotografia. Sobre la taula del mestre, un Jesuset; darrere un retrat de Franco baix de la creu i a la pissarra les lliçons del dia: “Continentes y océanos”, la data (16 de maig) i un problema matemàtic. La foto estarà feta al voltant de l’any 60. Reconeixem, al mig entre els xiquets de la dreta, a Juan Gascó.

*****

Són 36 alumnes del Patronat amb el seu uniforme. 1) Julio Zabaler; 2) Iglesias, que era fill del municipal de Moncada; 3) el fill del Gordo el cobrador de l’autobús -possiblement Broseta; 4) Pepito; 5) Ildefonso Mundina; 6) Salvador González; 7) el Tano (del bar El Tano); 8) Remigio, que estigué en Alemanya molt de temps; 9) Ramón Giner; 10) Paco el Roco, que es faria advocat; etc. Estan en el pati de l’escola de l’abadia, al Patronato, davant d’un frontó en què jugaven a pilota. Col·lecció de Modest Pascual.

*****

Don Fèlix Bayona, mestre del Patronat, rodejat de huit alumnes. Don Fèlix era conegut per tindre la mà llarga i el geni curt. A la pissarra veiem restes, divisions i una dictat sobre el Niño Jesús. D’esquerra a dreta, els nostres informants han reconegut a Francisco Albero, que son pare era encarregat de Fosforera i vingué d’Alcoi; un xic que ens diuen que podria ser de cognom Puchades, que vivia en el carrer del Negre desprès de pasar la bàscula. Al seu costat pareix que és Chapa, que vivia prop del Clot; Don Fèlix, el mestre; Ramonet Giner; Zamorano; el fill d’Enrique el que treballava al forn de Sandálio; Paquito, que després fou mecànic; i el darrer és un xicot pel-roig que treballà en la tenda de fotografia d’E. Feliu, al carrer del Negre. Col·lecció de Modest Pascual.

*****

Els dos germans, Paquito i Modest Pacual, “els Cigarros”, en una foto escolar del Patronat pintada a mà. El primer va tindre un taller i el segon era mestre (i fou regidor de Moncada). Davant tenen un estoig de fusta i una enciclopèdia, i estan simulant llegir la cartilla o alguna cosa semblant. Darrere tenen dos testets amb floretes i un quadret del Bon pastor. Col·lecció de Modest Pascual.

*****

19 xiquetes amb uniforme i una mongeta. Davant de la imatge de la Immaculada està Xelo Fontestad, propietària d’esta foto. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*****

Un grup de 31 xiquetes amb la mestra, possiblement els últims anys de la dècada de 1960; en 1970 es va iniciar l’època de l’EGB i es van barrejar xiquetes i xiquets a l’escola pública, com ja s’havia fet durant la República.

*****

Dos mestres prenent el solet al pati, rodejades de xiquets; són Vicenta la de la impremta i Fina Lluesma (“Fina la Pesaora”); podria ser al Patronat. Anys 70 ó 80.

*****

Xiquetes en classe de gimnàstica a la terrassa del Patronat, al centre femení del carrer Auxiàs March, hui Centre concertat de Formació professional Sant Jaume Apòstol. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*