‘Setze coses evengudes en lo lloch de Moncada (1632-1687)’, d’Antoni García i Osuna

Del professor i investigador Antoni García i Osuna oferim l’edició digital, en format PDF, del llibre Setze coses evengudes en lo lloch de Moncada (1632-1687), que va publicar l’Ajuntament amb motiu dels 75 anys de la Declaració de Ciutat per a la vila de Moncada (1928-2003). En aquell moment es va fer una edició molt acurada que incloïa en una caixeta el volum de García i Osuna i un altre llibret amb 141 fotografies antigues del poble: Secrets Revelats. Moncada, arxiu d’imatges, recollides des de l’Arxiu Municipal.

A Setze coses evengudes en lo lloch de Moncada (1632-1687) tenim un llibre d’història, però també d’etnografia de la Moncada del segle XVII, amb una explicació de cada una de les “coses evengudes” i els documents jurídics o administratius que van produir, que amb el temps han adquirit una poètica molt singular. Es tracta d’una joia de recerca que es llig amb molt de gust, quasi com a contes independents, i que dóna una idea molt rica de com s’hi vivia en aquell temps remot. Imaginem que estos casos generarien molts comentaris en una població que en els 55 anys que recull va passar de 500 habitants a menys de 700.

Ací podeu accedir al llibre complet en format PDF. Més avall teniu les diferents “coses” separades per poder accedir únicament a la que us interesse.

Quant a l’autor i el llibre, tot i que han passat els anys i segur que hi ha molt que afegir, ens limitem a incloure ací allò que aparegué imprès al doblec de la portada.

L’autor

Antoni García i Osuna, fill de l’Horta, criat a Tavernes Blanques -i més d’una temporada als peus de la serra d’Espadà- i vora ja els quaranta-nou anys. És mestre d’escola i llicenciat en Filologia Hispànica per la UNED. Té més d’una dotzena de treballs publicats dedicats, quasi exclusivament, a l’estudi de la toponímia i malnonímia de l’Horta Nord. Els tretze anys de destinació en Montcada no han estat en va perquè li n’ha dedicat cinc estudis, a més del fullet de toponímia (Toponímia del pobles valencians) i si hi ha bona saó, despús-demà, com aquell que diu, veurà la llum la seua tesi doctoral dedicada, com no podia ser d’altra manera, a l’onomàstica històrica i present de l’antic batlliu de Montcada.

El present llibre és fruit del continu contacte amb la paperassa dels arxius tractant de buscar topònims i d’un atzar, el fet d’entropessar amb tots aquests documents escrits per a l’”esdevenidor” pel bon quefer d’escrivans i notaris com Vicent Cassanya i la voluntat ferma de Bàrbara Sales per a que, de bell nou, isquen a la llum clara i diàfana de l’actual Montcada.

El llibre

El llibre que tens a les mans aplega l’edició de setze documents administratius del segle XVII que constitueixen una manollet d’històries que ens mostren la quotidianitat, o almenys, l’alteració d’aquesta “quieta i pacífica” vida montcadina d’aleshores. El predomini dels processos judicials no resta importància a la resta de documents com ara les actes municipals. Tampoc és el cas mostrar només els casos més escabrosos.

L’agrupació dels textos en diferents àrees de la vida social (escola, jocs, any litúrgic, honor…) respon més bé a un tic taxonòmic; perquè, en realitat, tot s’ha de dir, cada document té una presència polièdrica que sobrepassa les fronteres classificatòries; de cada document hem elaborat una xicoteta introducció, on tractem de copsar els aspectes més notoris, almenys, al nostre parer. Però, repetim, tot això no lleva per a que cada lector puga descobrir-ne d’altres, tant o més interessants. Ja en parlarem!

Divisió del llibre

Hem dividit el llibre per a que pugueu llegir els capítols de forma independent, reinventant l’ordre de lectura tal com suggereix l’autor.

Recomanem fer-li una ullada a la INTRODUCCIÓ, que ens dóna notícia de l’escriptura en valencià al segle XVII, refugiada en la prosa privada i en el domini jurídic-administratiu de la burocràcia; de les fonts documentals, que ens content fets extraordinaris de la Moncada llauradora d’aquell moment; i, com a bon investigador, de la metodologia que utilitza l’autor, els arxius que s’han consultat, l’estructura dels processos criminals, les pautes ortogràfiques que s’han aplicat o els nuclis temàtics.

Quant als nuclis temàtics, es centren en onze qüestions; ací les teniu resumides:

1.- JOCS, FESTES I DIVERSIONS, a través de baralles entre joves que deixen algun ferit. L’autor transcriu dos documents que conten respectivament una brega en el joc de les birles que es feia a l’actual carrer Sant Roc, i una coltellada a un tabaleter del dolçainer que tocava a Carnestoltes.

2.- L’ESCOLA DE GRAMÁTICA, mostra l’enfrontament entre el mestre de l’escola de Gramàtica i el senyor retor, que no pagava les 40 ₤ que li devia.

3.- EL RETRAT DE LA MISÈRIA (I L’OPRESSIÓ DE LA SENYORIA) presenta a la família de Joan Menries (o Vendries), que apareixerà de nou en altres casos. Els seus són els conflictes a que du la misèria en què viuen.

4.- «L’AIGUA EMBORRATXA MÉS QUE NO EL VI» ens du als conflictes per l’ús de l’aigua i per la falta de respecte a les tandes. Tot això amb escopetes i coltells i un pinxo empresonat sense poder acudir a la sembra.

5.- «JO ELEGESC SEPULTURA…» («PUDIR COM A CARN DE VAS»), sobre els llocs d’enterrament en el segle XVII, les males condicions en què estava l’església antiga i vicaris i escolans caiguts dins d’una fosa de l’església.

6.- ROBATORIS, EXTORSIONS I BANDOLERISME: «Xè, a robar a la Calderona!»; de nou amb la família Vendries, ara el fill Vicent: robatori de garrofes i una ovella, una extorsió, armes prohibides i ressò del bandidatge.

7.- EL GOVERN DEL LLOC I LES PREOCUPACIONS VEÏNALS, ens informa de l’organització municipal que s’havia consolidat des del segle XIV i que acabaria amb la Guerra de Successió i el Tractat de Nova Planta.

8.- UN POLS A LA SENYORIA mostra el procés de “ferma de dret” en què s’enfronta l’autoritat de l’ordre de Montesa, senyors del lloc de Moncada, a la confraria de la Mare de Déu dels Desemparats, que gaudia d’una posició de força.

9.- DE HONOR I DESHONRA. A propòsit de la dona al segle XVII. Tres documents distints en què trobem abusos a dones, difamacions, la defensa de la honra sovint a escopetades, i homes de mans llargues que no compleixen amb el compromís matrimonial. De nou amb la família Vendries i les situacions provocades per la misèria.

10.- L’ANY LITÚRGIC ens proporciona un quadern de caràcter comptable que inclou el valor de la major part de les celebracions i actes litúrgics, les pregàries per aigua i detalls minuciosos de la vida quotidiana: el preu d’una lliura d’encens per a l’església o de la bugada de Pasqua, d’un predicador o de l’oli de les llànties.

11.- QUINS FOREN ELS MONTCADINS DEL SEGLE XVII? En el darrer punt, Antoni García i Osuna ens lliura dos taules molt útils: el nombre d’habitants entre el segle XIV i el segle XX, i el detall dels cognoms montcadins documentats al llarg del segle XVII, si venien d’abans i si han tingut continuïtat en el temps.

I a banda, l’Índex cronològic dels documents, la bibliografia i la localització de les fotografies.

Bona lectura!