“Relats en blanc i negre. Patrimoni gràfic a Moncadapèdia” (text al Programa de festes 2022)

Este és el text que es va fer per al Programa de festes de 2022. El compartim també des d’ací amb algunes errades corregides i dos fotos més de les que es van poder veure al programa en paper. Fem la publicació en la pròpia setmana de festes, així que aprofitem per a felicitar a moncadines i moncadins.

L’equip que realitzem la https://moncadapedia.com/ agraïm de nou l’oportunitat d’escriure en este programa de festes, perquè celebrar la comunitat també és la funció primera d’este arxiu de memòria popular: no és un arxiu elitista, d’una erudició impostada i grandiloqüent. És un museu digital que opta per la vida quotidiana, treballant des de Moncada i per a Moncada, per això dediquem gran part del nostre treball a preguntar a la gent: sobre les quotidianitats passades, sobre la intrahistòria que té tant de valor històric i etnològic.

Si cal que ho justifiquem acadèmicament només direm que la historiografia ha canviat gloriosament en el darrer segle. A l’estudi del material d’arxiu sobre fets històrics s’ha sumat el de la vida quotidiana, s’han incorporat les fonts orals i s’ha obert als anomenats “estudis subalterns”, a les “veus baixes de la història”. D’ahí que s’haja fet interdisciplinar i haja incorporat altres ciències humanes i socials.

Tornant al treball recent de Moncadapèdia, només dir que el final de 2021 el vam dedicar a arreplegar part de la memòria del COVID —que ha sigut un esdeveniment històric mundial— en la nostra ciutat; i que hem dedicat part de l’activitat de 2022 a publicar col·leccions de fotografia i altre tipus de documentació, tant de fonts municipals com de particulars. La nostra metodologia és molt senzilla: preguntar als testimonis i intentar lligar un relat ample i vinculat a la nostra ciutat i la seua gent.

Sense desmerèixer les altres publicacions fetes, volem destacar ací la grandíssima aportació de material documental des de l’inici del segle XX fet en estos mesos: Fotos de festivitats (53 imatges), Fotos de Santa Bàrbara (32), Fotos escolars (40), Fotos de treball (21), Fotos del «Gran Premio Ciclista “Moncada”: 1966, 1968, 1969» (43), totes elles recopilades fa algun temps i conservades a l’Arxiu municipal. O la col·lecció de documents de Carlos Caballero (41) o la de fotos familiars de Luis Juan Orts (67). Prop de tres-centes imatges entre fotos i documents, la major part inèdites, a les que anirem sumant-ne altres tantes, ja digitalitzades i convertides en patrimoni gràfic de Moncada.

En totes estes col·leccions trobem documents excepcionals i un relat ric, ple de matisos i suggeriments, de diferents moments de Moncada al llarg del segle XX. Són documents amb un alt valor històric, però també afectiu.

Volem aprofitar per agrair a tota la gent que ha deixat les seues fotografies i documents per a ser digitalitzades, i també als que ens han regalat el seu temps analitzant rigorosament cada imatge o cada paper, de vegades en vàries sessions. És una llista que seria llarga de reproduir ací però que trobareu a la web, en forma de col·laboradors/res de cadascuna de les publicacions.

I finalment demanem la participació de totes i tots per a seguir aportant materials a este espai comú que és Moncadapèdia. Un espai que ofereix permanentment desenes de publicacions, tantes que ja és impossible que càpiguen en cap llibre. Materials originals de memòria oral, d’història i etnologia, de patrimoni material i immaterial, construït amb la participació de centenars de persones.

Carrers ornamentats per a la festa del Corpus. És el carrer Sant Roc; a l’esquerra comença el carrer del Negre, a la dreta el carrer Sagunt i el que continua el carrer Colón. A on està el xiquet hi havia un estanc. Els pilonets servien per creuar el carrer quan estava enfangat; és una solució que coneixem des de molt antic -per exemple, n’hi ha perfectament conservats als carrers de Pompeia-. Estaven pensats per a que passara el carro amb l’haca; aleshores no hi havia cotxes. Els arquets i les garlandes dibuixaven la volta de la processó. En el que tenim més a prop veiem una profusió de flors (criades a les hortes i corrals del veïnat) i rames preciosa, i àngels, una custòdia i un fanalet.

L’edifici que es veu més fosc a la dreta, en passar el cantó, es deia el Gurugú, era una sala de ball que també s’utilitzava com a cine i com a espai d’instrucció i assaig de la banda en diferents moments des de la seua fundació en 1872. Col·lecció d’Eva Lerme.

*****

Un diumenge al mes els homes treballaven debades per a la comunitat: és el que es deia “un dia de fatiga”; era l’únic diumenge en què es deixava treballar, perquè després de guerra es controlava que els hòmens anaren a missa. Ací veiem el carrer Colón, aproximadament a l’altura del Forn de Sant Miquel (o “Forn de Bernabé”, per la família que el regenta des del segle XIX); l’actual església de Sant Miquel estaria a la dreta, fora de plànol. Al final està el carrer Sant Roc; la travessera és el carrer Sagunt a l’esquerra i el Negre a la dreta. Una tira de deu homes, possiblement habitants del mateix carrer, està picant a mà el sòl de terra per adoquinar-lo després; darrere n’hi ha altres tants omplint la terra amb cabassos que descarreguen al carro d’Antonio Albiach Rodrigo, “el Maso”. Este home tenia una calcineria i podia aportar el transport, perquè tots els treballadors no tenien animals. La ferramenta la posava el municipi. El carrer Colón era part de la volta de la processó i va ser dels primers que es varen empedrar; també es van llevar els pilons perquè ja començava a haver cotxes i no podien passar. Esta era la eixida natural de Moncada cap a Nàquera. A la punta d’este carrer, tocant al carrer Sagunt, estava l’esmentat Gurugú, sala de cine que va estar oberta abans i després de guerra amb capacitat per a huit-centes persones i en què també feien ball i durant algun temps assajava la banda.

Respecte a la indumentària que porten, veiem encara algunes faixes, boines i pantalons de treballar molt apedaçats. Col·lecció Arxiu Municipal, sense dades.

*****

Onze xiques (i una xiqueta amb un gosset) cosint en ple estiu a la fresca de l’entrada d’una casa particular. Possiblement són les aprenentes de costura d’una oficiala. Col·lecció Arxiu Municipal, sense dades.

*****

Assistim a un plenari de l’ajuntament: presideix l’alcalde, Juan Gascó Coll; veiem a la dreta a mossén Jesús Pla Gandia i a quatre vocals. L’acte està sent retransmès per Radio Moncada, el locutor és el mestre D. Miguel Buendía, un gran professional molt volgut pels seus alumnes i que actualment té carrer a Moncada. El saló de plens de l’ajuntament vell és un espai molt bonic, amb sòcol i paper pintat. Té grans balconades que donen molta llum, amb guardapols de fusta. Presidix el Cor de Jesús baix d’un dosser elegant, i té a la dreta una foto de Franco i a l’esquerra una de José Antonio . Davant de la taula presidencial hi ha una cistella amb una muntonada de pilotes, provablement d’alguna activitat del Frente de Juvetudes. L’espai del regidors està separat de la resta de la sala per uns pilons. Gravant la sessió amb un grandíssim magnetòfon, agenollat en terra, està el tècnic de Radio Moncada, segurament José María Caballero. El magnetòfon era seu, i les cintes es conservaven, però en un moment determinat des de la parròquia ho van tirar tot. Ara seria un tresor d’informació directa. L’acte es va fer el dilluns 8 de setembre de 1958. Col·lecció de Carlos Caballero.

*****

Més de quaranta xiquets a l’escola pública en novembre de 1963; reconeixem a Luis Juan Orts en la fila de davant a l’esquerra, al costat Ramón Palanca i Elías Macías, darrere Enrique Alfonso i Vicente Chapa. Estan fent-los cine, és possible que hi haja diferents grups junts perquè els xiquets estan molt apretats als pupitres de dos places, i hi ha més xiquets drets rodant l’aula. Al projector està el director, Don Daniel, i hi ha un altre mestre a la punta de l’esquerra. Pareix que la pel·lícula tenia suficient interés com per a mantindre l’atenció dels estudiants. Curiosament, l’aula pareix estar inclinada en forma d’auditori, com en algunes universitats —o potser només és un efecte òptic de la foto. Col·lecció Luis Juan Orts.

*