Col·lecció de Vicente Roca, “Colau”

Compartim huit imatges de la col·lecció personal de Vicent Roca del Campo, dit Vicente Colau, i n’afegim cinc més tretes de l’Arxiu Municipal, publicades al llibre Secrets revelats [Ajuntament de Montcada, 2003]. La majoria han estat publicades o mostrades en alguna ocasió, però ací les hem sotmès a la interpretació del propi Vicent, músic amb més de setanta anys d’experiència i testimoni privilegiat de la història de la banda del Centre Artístic Musical de Montcada. Una banda que és una fita en la comarca i més enllà. Vicent posa noms i malnoms als músics, sovint conta a què es dedicaven i afegix altres detalls que dibuixen clarament el context social en què es produïa el fenomen de les bandes, hui reconegudes justament com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

D’esquerra a dreta: Pepe el Torrut era l’abanderat; Pasqualet tocava el bombo; Toni Calderer, el Xurro-Mequic, era rellotger i tocava els platillos; i Correo, que era forner a Masies, i tocava el baix. No hem pogut identificar a on estan els músics (a Secrets revelats es diu que estan al carrer de les Barreres, i que està feta cap a 1955), podria ser un desplaçament de la banda de Moncada a algun poble veí. A la dreta veiem una persona amb un carret de gelats o una cosa semblant, que ha congregat un grup de xiquets. Tot i que només es retrata a quatre músics veiem almenys sis bicicletes, el mitjà de locomoció habitual durant molt de temps; abans es desplaçaven a peu, després en motos i ja per fi en cotxes o autobusos. A la foto encara en veiem un parell amb els camals arromangats per evitar que s’enganxaren a la cadena o es tacaren de greix. Ignorem com portarien els instruments més voluminosos, com el bombo que apareix en la foto o el baix de Correo. Col·lecció de José Sanchís.

*****

La banda de Moncada de nou, potser a la mateixa data que la foto anterior, en 1955. El Xurro-Mequic amb els plats, Baltasar al trombó, Miguel el Tolo al fliscorno (Vicente la seua qualitat com a músic), Pepet al baix (Pepet es feu un dels músics més majors, i als huitanta i tants anys encara tocava); darrere immediatament a la seua dreta està Paquito Fort Fenollosa al clarinet (un gran músic profesional i director de bandes, a qui es dedicà el parc de davant de l’església), encara un xiquet; el Xotxo, també amb trombó, i Alfonso Martínez tocant el bombo. Alfonso era el pare de don Álvaro Martínez Soriano, que també fou músic de la banda i més tard capellà d’Alfara durant molts anys, i avi de dos nets músics en la Banda municipal de Madrid, trompeta i trombó respectivament.

No es veu una banda sencera, potser es tracte d’una xaranga que acompanyara una comunió o un acte menor de Moncada o d’algun poble dels voltants. Col·lecció de José Sanchís.

*****

Pepe el Torrut desfilant com abanderat; amb gavardina Don José María Cervera Collado, director de banda, compositor, un gran músic; entre u i altre, un segon Correo, germà del forner que s’ha anomenat més amunt. Als platets de nou el Xurro-Mequic, al bombo Alfonso i darrere Ramón, germà de Baltasar, que als concerts tocava el saxo baix. Al baix Pepet, a qui ja coneixem de les fotos anteriors. La bandera porta la data de 1929, tot i que ja existia una banda a finals del segle XIX (com es pot llegir en diverses notícies a l’Hemeroteca huitcentista de Moncada: 1821-1900, fins i tot abans de 1872, que és la data del primer document conegut). Probablement és una processó, estan al carrer Ausiàs March, darrere tenen el carrer Major, la desapareguda casa de la Venerable Inés i el Musical, i a la dreta de la imatge veiem la casa de Manuel Giner, el Sallo, que continua exactament igual. A Secrets revelats proposen com a data aproximada 1959. Col·lecció de José Sanchís.

*****

La banda desfilant des del carrer Lluis Vives cap al carrer Major. Incloent l’abanderat, comptem una formació d’una quarantena de persones, que ja era una banda gran, amb dos baixos, dos bombardins… Ja coneixem als que anaven davanat (percusió, baixos…); el de darrere de tots era Miquelet, clarinet, el més major de la banda; davant d’ell Jesús, que també era dels més vells; i encara davant d’este es reconeix el Cipaio, que treballava en un banc. Vicent Colau estarà entre este grup de clarinets.

Estan passat per davant de la licoreria de Taroncher. A la dreta veiem un munt de pedres, rajoles i bigues, potser havien tombat la casa antiga per fer els pisos actuals. Pareix una festa de la banda, potser Santa Cecília. Col·lecció de José Sanchís.

*****

Ambrosio el de Massarrojos, Jiménez (pare de Miguel el Saxo, que formava part dels “Greatets Men”), Miguel el Tolo (molt bon fliscorno); Benjamín, Paquito Fort, Correo, un desconegut, Fernando Reig (que tenia un germà clarinetista en Palma de Mallorca), un altre desconegut, i Pepet al baix. És un grup de músics en una xaranga. Les particions eren habituals, era una forma de guanyar-se uns diners en activitats que no podien llogar a tota la banda. A Secrets revelats es diu que és de 1959. Col·lecció de José Sanchís.

*****

Les següents imatges són de la col·lecció particular de Vicente Colau. Comencem amb esta imatge de grup de molt poqueta qualitat. Són trenta-nou músics, entre els que Vicente Colau reconeix a Alcoriza, d’Alfara; Pascual, Nassiet (músic professional, de qui conta que deixava una actuació ben remunerada per vindre a tocar gratuïtament en una provessó en Montcada); amb fliscorno, el Tolo; entre dos saxos, Enriquito, xofer dels autobusos de Broseta. Estan al Musical, és molt reconeixible l’escenari i la cortina de darrere.

*****

1) Dàlio, molt bon trompeta; conta Vicent que tenia un amic de la Municipal de València, un tal Prats, que venia de reforç algunes vegades i que junts feien meravelles amb els instruments. 6) Voro, cosí de Pepe el Torrut, l’abanderat (que no apareix en esta imatge); 8) Vicente Roca, Colau, el nostre informant. 10) Ambrosio el de Massarrojos; 11) Pepet al baix; 14) Toni, el Xurro-Mequic; 15) Miquelet el Tolo amb el seu fliscorno; 16) Miquelet, el més major de la banda; 17) un xic que treballava per a Josefina la Víuda.

*****

El clarinet de davant és Vicent Colau. Darrere en primer plànol, el Cipaio.

*****

Carnet de músic de Vicente Colau, anys 70-80. Els carnets continuen fent-se, com a membres de la Societat, per indicar que s’està federat o simplement per beneficiar-se de descomptes en alguns locals. La Federació de Societats Musicals es fundà en 1968.

*****

2) Toni Calderer, el Xurro-Mequic; el 3) pareix “Alvarito” Martínez, dit “don Álvaro” en la seua qualitat de capellà. 13) Jaume Panera, de Massarrojos; 16) Miquelet, el més major de la banda; 25) Vicente Colau, que ací encara no tindria 20 anys. La foto és de finals dels anys 50.

*****

Paquito Bosch, trombó; Ramonet Lázaro, trompeta; Paquito Bargues, vinculat al Musical del que arribà a ser president; i Vicent Colau. Darrere tenen la cortina del Musical, que bordà un grup de cecilieres, i de la que encara es conserva un fragment a l’escenari de la seu. Estan davant de la patrona, santa Cecília.

*****

Ramonet Lázaro, Máñez (de la finca de la Marquesa); Tino el Cullerer, que tocava el fagot; i Vicent Colau. La foto és d’una parada per esmorzar a l’altura de Cullera, en un any que anaren a Alzira a tocar en Divendres Sant. Allí berenaven i després anaven tocant pasodobles fins al punt de concentració. A partir d’allí tocaven marxes fúnebres durant tota la volta de la provessó, que s’allargava fins a tres hores i mitja (molt pesat per als músics). La gent tirava peladilles des dels balcons, i els que estaven al carrer els les tornaven. Vicent conta que arreplegaven muntonades de peladilles, que el baix buidava l’instrument de tant en tant i en portava un quilo. Aquella batalla de peladilles era tan poc reverent —en unes festes en què per llei es tancaven els bars i no funcionava la televisió— que finalment la prohibiren.

D’aquella Setmana Santa passaren a tocar en la de Montcada, al camp de futbol.

*****

1) Pepe el Torrut, abanderat; 3) Ramonet Lázaro; 5) Miguel Lerme; 6) Jesús Palop (?), el Perolero, que tenia uns recreatius; 7) Vicente Taroncher; 8) Vicente Colau; 9) Paquito. De nou la banda del Musical en la Setmana Santa d’Alzira; ací veiem a la dreta un fidel vestit de caputxí, natzaré o penitent, amb un atxa en la mà. Darrere tenen una peanya amb una imatge (la Mare de Déu de la Soledat?).

*