Oficina de Farmàcia ‘Pérez de Lucía’

Esta llista és la informació recollida per María José Pérez de Lucía Ferrer sobre la continuïtat dels titulars de farmàcia a Moncada durant més de segle i mig. Ens diu M.ª José que el seu avi, Agustín Pérez de Lucía y Ponce, va morir el 1951, i que sempre li van explicar que hi va haver un regent que podria haver sigut José María Blanch.

• 1865 SILVESTRE DURÁN
• 1881 i 1886 TOMÁS NAVARRO PASCUAL Y JOAQUÍN PÉREZ LLATAS
• 1900 EDUARDO BELLVER COLL
• 1907 i 1914 EUGENIO CARDONA
• 1921 -1950 AGUSTÍN PÉREZ DE LUCÍA Y PONCE
• 1932 JOSÉ FORTEA
• 1950 JOSÉ MARÍA BLANCH HERNÁNDEZ
• 1960 – 1995 AGUSTÍN PÉREZ DE LUCÍA GÓMEZ
• 1996 -2015 FRANCISCO JAVIER PÉREZ DE LUCÍA FERRER
• 2015 EDUARDO GARCÍA TORRES

I a continuació trobareu el seu relat, bonic, tendre i ple de detalls, a partir de la memòria familiar en l’Oficina de Farmàcia ‘Pérez de Lucía’.

Sobre l’Oficina de Farmàcia ‘Pérez de Lucía’
María José Pérez de Lucía Ferrer

En temps de l’avi —Agustín Pérez de Lucía—, abans de la guerra, l’àvia explicava que el poble era molt menut i el centre era al triangle del mercat, l’església i les eres… La farmàcia estava i continua estant al mateix lloc, l’accés a dos carrers feia que la botica tinguera accés formal per l’actual carrer del Secretari Molins, i la rebotica, l’habitatge familiar i el colomer per l’actual carrer Corbella.

Agustín Pérez de Lucía (“el Pirulí”, perquè regalava caramels a xiquetes i xiquets) va ser farmacèutic de Moncada entre 1921 i 1950, amb una pausa a principis de la guerra perquè va estar empresonat a Sant Miquel dels Reis. És l’avi de la nostra informant, María José Pérez de Lucía Ferrer. En este cas tenim unes fotografies molt curioses: les dos primeres són el mateix retrat, però a la segona li han dibuixat camisa, corbata, jaqueta i una boina, una pràctica molt habitual en aquells temps i que demostra la creativitat i l’ofici d’aquells fotògrafs.

Llibreta i apunts de fórmules magistrals pròpies. A l’interior està datada el divendres 22 de març de 1940.

Esta és una foto del compositor Manuel Palau (“el mestre Palau”) dedicada a Agustín: “A mi querido amigo don Agustín Pérez de Lucía con el cordial afecto de antigua amistad. PALAU. Moncada-Agosto-1935”. Darrere, escrit a mà, “Manuel Palau. Compositor de música”. Novella-fotografía, fotos ‘Lampo’.

L’avi era baixet, d’ulls blaus i calb. Diuen que era molt simpàtic. Preparava tot tipus d’ungüents, la seua fórmula d’ungüent per a les hemorroides era molt apreciada pels pacients, es va preparar fins als anys 80 en què es va deixar d’elaborar fórmules magistrals a la farmàcia, xarops i remeis propis —com una fórmula per a l’acidesa d’estómac patentada i amb molt d’èxit a l’època. Amb el sucre que li sobrava de la preparació dels xarops feia pirulins que regalava als xiquets i les xiquetes per endolcir potser l’amarg dels remeis. Este gest li va valdre el sobrenom “el Pirulí”.

La seua dona, M.ª Pilar Gómez Ibáñez, oriünda de Massarrojos, compartia la seva vocació de millora de la salut i ajuda als altres. Durant alguns anys va acompanyar a la matrona del poble, Doña Pura; algunes dones li van posar el seu nom a les seves filles com a agraïment o homenatge a Doña Pilar, que les va acompanyar en el part. Disposava d’una caixa completa d’utensilis, reutilitzava tot el que trobava, des de teles a envasos.

Sempre tenien les portes obertes per als veïns: a causa de la dificultat dels temps les famílies estaven molt unides i participaven uns de les vides dels altres.

El meu avi era molt habilidós, i amb les caixes de fusta feia banquetes i cadires. També tenia un colomer i va formar part de la societat de colombicultura de Moncada, va obtenir premis i reconeixements. Sé també —però no sé l’any, devia ser poc abans de la guerra— que va col·laborar amb l’Ajuntament i que es van construir els dipòsits d’aigua que hi ha al costat de l’Ermita de Santa Bàrbara.

Un mural exposat a l’actual Ajuntament ratifica el pas per la corporació.

Al principi de la guerra va estar empresonat en Sant Miquel dels Reis (del 9 d’agost de 1936 al 24 de febrer de 1937) però als sis mesos va eixir en règim de llibertat. La presó li va afectar molt malament. Va morir en 1951.

A la porta de farmàcia antiga, Agustín Pérez de Lucía i la seua dona, Mª Pilar Gómez Ibáñez, una dona molt popular que acompanyava a Doña Pura, la matrona del poble i es preocupava per la salut dels seus conveïns. Al mig està la seua filla major, Mari Carmen (Maruja), que eixia de clavariessa a la festa de les “Filles de Maria”. Ho reconeixem per la medalla i pel vestit negre, a manera de dol per la mort de Jesucrist. Porta un vestit negre certament espectacular, amb nombrosos complements, “teja” i mantellina. Darrere de la foto, escrit a mà, posa “Encuentro”, i la data: dijous 25 de març de 1948. Com és sabut, l’encontre commemora la trobada de Jesús i la verge Maria pujant al Calvari. Esta festa continua celebrant-se, si bé hui en dia es fan càrrec les joves de 18 anys.

Van tenir tres fills: M.ª Carmen, Carolina i Agustín; des de menuts tots van recolzar i treballar a la farmàcia, Carolina va deixar els seus estudis d’infermeria i va entrar a formar part de la plantilla fins a la seva jubilació el 1995, tant que la farmàcia encara es coneix hui com “la de Carola”. Era de caràcter molt similar al de son pare, alegre i disposada als altres, les darreres generacions de moncadencs la recorden encara.

Familiars i veïnat a la porta de la farmàcia. Darrere, el mercat vell

El 1960 es fa càrrec de la farmàcia Agustín Pérez de Lucía Gómez, de caràcter afable i gran conversador.

La distribució i el mobiliari eren els de l’època de l’avi, amb escuts de la farmàcia tallats per ell en fusta. El 1965 es reforma la farmàcia, l’accés formal es manté al carrer del Secretari Molins i la rebotica queda a la part posterior. S’hi instal·la una zona mostrador amb accés al laboratori d’anàlisi i una altra de preparació de fórmules magistrals: les elaborava Francisco Tárrega, que va entrar molt jove i va acabar la vida laboral com a auxiliar de farmàcia l’any 2002.

Agustín, juntament amb Carola i Paco, manté el caràcter familiar de l’establiment. Milloren els serveis d’atenció al llarg dels anys: es passa d’anar a recollir la llet en pols a València per l’escassesa dels productes, a l’arribada de les cooperatives comercials, on els potets i altres productes se servien diàriament, juntament amb l’aigua de Vichy, i van suposar una millora considerable de l’atenció dispensada.

Esq.- María José Pérez de Lucía Ferrer, propietària d’estes fotografies, vestida de llauradora amb un preciós ramell de flors naturals, en la farmàcia. Es pot vore el sol hidràulic i el mobiliari amb les motllures i relleus tallats pel seu avi, Agustín Pérez de Lucía. Dijous 8 d’abril de 1965. // Dreta.- Pare i filla davant de la farmàcia, caminant cap al Mercat Vell. Al fons veiem el carrer de les Barreres, dit popularmen “dels senyorets”. Dijous 8 d’abril de 1965.

Agustín va guanyar la plaça de farmacèutic titular després de superar l’examen a Madrid; anteriorment va impartir classes de química al recent inaugurat Patronat Municipal, compaginant-ho amb el treball a la farmàcia.

Com a farmacèutic titular realitzava les inspeccions als forns i executava les retirades d’aliments en mal estat, i va impartir els primers cursos de Manipuladors d’Aliments. Seguia amb les anàlisis clíniques acudint a simposis a Espanya per millorar els seus coneixements. Tenia un laboratori molt complet que a la seva jubilació va donar a la facultat de Farmàcia del CEU Sant Pau. Feia anàlisis de sang, orina, d’aigües… Fins i tot feia servir granotes (no sé per a què, però les vaig vore al laboratori, jo era molt xicoteta —sóc del 1962).

També va ser col·laborador amb l’Ajuntament cap a finals dels 60: com no hi havia jutjat a Moncada actuava com a jutge de pau; explicava que generalment eren problemes de comunicació, res de seriós.

Jurant el càrrec com a jutge de pau de Moncada, agenollat, amb la mà sobre la bíblia i davant de la creu. Enfront seu està Ricardo Lluesma, alcalde des de 1965. Foto E. Feliu, 1967.

Estava molt integrat en clavaries i grups relacionats amb l’església, de reflexió i missions. Va participar amb ma mare als inicis de Càritas a Moncada, en algunes ocasions nosaltres els acompanyàvem en les visites als domicilis.

S’encarregava de l’assistència farmacèutica i anàlisis clíniques als convents i de les Obreres de la Creu, de les Germanes Oblates a Alfara del Patriarca i de l’Asil de Massarrojos.

Vivia a la planta superior de la farmàcia, i el timbre de guàrdies sonava a la casa, ja que en aquella època les guàrdies les feia sempre el farmacèutic: 24 hores, i l’endemà, trucaren o no, a les 9 del matí a obrir.

Amb el pas dels anys millora l’atenció amb els avenços informàtics que es van implantant a la farmàcia: ordinadors, transmissió de les comandes… Abans es transmetien amb un datàfon on s’introduïa el codi nacional que portava cada medicament amb una etiqueta en una goma, que es treia en vendre-la col·locant-la alfabèticament en una taula i es posava quan arribava la comanda.

Agustín i Ricardo Alós, el gran jugador de Moncada, coincidiren a Granada quan el primer estudiava i el segon jugava un partit amb el València CF. “Campo los Carmenes. Granada”. Laboratorio Torres, Granada 1954.

Agustín es va casar amb una farmacèutica valenciana, Josefina Ferrer Jaén, que va conèixer els últims anys de carrera a Granada; ella també va treballar durant uns anys a la farmàcia, compaginant les seves tasques de mare de Mª José, Agustín, Javier i Gerardo, fins que es van jubilar junts.

L’any 1995, Mª José Pérez de Lucía Ferrer entra a treballar a la farmàcia cobrint el lloc d’auxiliar en jubilar-se la tia Carola.

L’any 1996 Francisco Javier Pérez de Lucía Ferrer es va fer càrrec de la titularitat de la farmàcia, millora l’atenció personalitzant la distribució dels tractaments i els recursos informàtics.

Es manté el caràcter familiar de la farmàcia, els néts dels avis que venien a la farmàcia seguixen venint, alguns expliquen històries dels colombaires i alguns de com es van fer enginyers o van estudiar tan a gust la química amb mon pare. I altres seguixen preguntant per Carola.

Dos fotos d’E. Feliu, que feia reportatges dels actes oficials. A la imatge de la dreta trobem a Agustín Pérez de Lucía amb altres forces vives del poble, incloent alcalde i capellans. 1971.

Esq.- Agustín Pérez de Lucía Gómez saludant a Vicente Mortes Alfonso, ministre d’habitatge en 1971, que va vindre a inaugurar un edifici del carrer Badia, en front del Charter. L’home que apareix tallat més a la dreta pareix l’alcalde, Ricardo Lluesma. E. Feliu 1971. // Dreta.- Al darrere llegim, escrit a mà: “Alumbramiento de aguas pozo ermita”. 1968. Treballadors i autoritats (l’alcalde, Ricardo Lluesma, el cap de la guàrdia civil i Agustín, el tècnic sanitari).

Esq.- En un context universitari, potser algun tipus de congrés. Porten auriculars per a la traducció simultània. Veiem 31 persones de les que 14 són dones. // Dreta.- “4 Giornate farmaceutiche italiane. XII congresso nazionale U.T.I. FAR.”. Agustín és el del mig dels que estan ajupits.

Foto E. Feliu. 1973. Lliurament de diplomes i reconeixement en presència de la regina i dames de festes.

Amb Encarna García García, farmacèutica adjunta des de l’any 1997, i Manuel Arias Bello, que va entrar el 2000, ocupant el lloc d’Auxiliar a la jubilació de Paco, formem un equip compenetrat i dinàmic, en constant formació i millora de l’atenció al pacient.

Es va deixar d’elaborar fórmules magistrals i anàlisis químiques; davant la impossibilitat de respondre als requeriments tècnics, manca d’espai i poca demanda que, amb l’auge de les empreses farmacèutiques i la deriva de les medicacions a la vida actual, pràcticament no es demanen fórmules, i les poques es deriven a laboratoris oficials.

La distribució i la traçabilitat dels medicaments està assegurada per un sistema d’identificació que fa que les dispensacions a la seguretat social i per lliure estiguen més controlades; la introducció dels lectors de codis de barres i altres novetats fan més àgil la dispensació.

També han passat per la farmàcia des de sempre diferents estudiants de Farmàcia i Auxiliars en pràctiques que n’han aportat el seu millor, aprenent en poc de temps allò que de millor hem sabut ensenyar-los: que el primer de tot és l’ajuda i l’atenció al pacient. De tant en tant, alguns ens visiten per recordar aquells dies.

Esq.- Jubilació de Paco, acompanyat de la seua dona, Bàrbara Epila, i al costat d’Agustín Pérez de Lucía, en 2000. Darrere pareix dir: 26 de febrer de 2000, que era dissabte. // Dreta.- Carola es va jubilar en 1995, però se li va oferir la placa el mateix dia que a Paco, el dissabte 26 de febrer de 2000. Ací està retratada amb el seu germà, Agustín, titular de la farmàcia.

Esq.- Una imatge actual de la farmàcia. // Dreta.- El clàssic rètol de mosaic de l’Oficina de Farmacia Pérez de Lucía, que ja és patrimoni de Moncada.

Actualment, des de l’any 2015, el titular és Eduardo García Torres, farmacèutic de València que dóna continuïtat a la trajectòria de familiaritat de la farmàcia, mantenint l’equip del titular anterior. S’ha millorat l’atenció personalitzada amb la reforma del local i de l’exposició per categories, s’ha adaptat l’accessibilitat als productes i s’ha seguit amb la formació contínua de l’equip per seguir atenent cada dia millor.

La conservació del mural ceràmic que estava a la farmàcia de l’avi fa que seguisca sent un punt de referència per prevenir i millorar la salut dels pacients que seguixen venint a casa nostra.

M.ª José Pérez de Lucía Ferrer

*