Col·lecció de fotos d’Àngel Navarro Casas

Vam quedar amb Ángel Navarro el dimarts 20 de setembre de 2022 per parlar dels oficis que han exercit la seua família durant bona part del segle XX. Com a molta gent del nostre poble, és una història entre Alfara i Moncada que no té sentit separar. D’una banda trobem el treball del seu iaio, Luis Navarro, com a encarregat de les cavalleries del rajolar de Bonet, amb unes meravelloses fotografies. De l’altra el treball familiar de barber i perruquer que va exercir son pare, Àngel Navarro, i que van heretar brillantment Ángel Navarro Casas, el nostre informant, i els seus germans Paco i Luis.

Contingut

Els rajolars i la festa de Sant Miquel

Barberia i perruqueria de cavallers

La família Navarro Casas

La primera comunió i altres

Els rajolars i la festa de Sant Miquel

La família Navarro estava radicada a Alfara del Patricarca. L’avi d’Àngel Navarro, propietari d’estes fotos, era l’encarregat de les cavalleries del rajolar de Bonet, en el moment que tota la distribució de les rajoles es feia en carros. A la fàbrica tenien entre vint i vint-i-cinc cavalls per al seu servei, i hi havia que cuidar els seus aparells i la seua intendència: alimentació, neteja de les quadres, veterinària, etc. Tots els matins havia d’estar preparat allò que necessitaren els carreters per distribuir la seua càrrega d’atovons.

Àngel, el nostre informant, es va criar amb el seu avi Luis, jugant per les quadres, de fet sa mare tenia por que algun animal el xafara o li fera mal, cosa que mai va passar. Els diumenges per la nit els seus pares se n’anaven al cine i ell es quedava amb Luis, donant el sopar a les cavalleries i sempre entre potes. Com solia haver cavalls malalts, quan se n’anaven els carros carregats enganxaven als convalescents i els feien passejar un poquet, per a que els pegara el sol i l’aire. A Àngel ixos passejos amb el seu iaio fins al Pla de Foios o altres llocs li encantaven.

Entre altres records, Àngel conserva estes bellíssimes fotografies de les festes en el rajolar; recorda una càmera gran amb trípode a la manera antiga.

Sant Miquel Arcàngel era el patró dels rajolers, i a les fàbriques d’Alfara se li feia una festa. Feien diana, cercavila amb trons, una missa nocturna (a la manera de la missa del gall de nadal), li feien una processó i dinaven tots junts. Tots els dissabtes anaven a cobrar i l’administratiu els feia un xicotet descompte que servia per a pagar la festa entre tots.

La festa de Sant Miquel Arcàngel en el rajolar de Vicente Bonet Trenco. Al centre està Àngel Navarro amb sis anyets, entre el iaio, Luis Navarro, de qui ja hem parlat, i son pare, Àngel. Darrere tenen la peanya de Sant Miquel, a la que se li ha disposat un espai delimitat amb alguns cobertors o flassades. Son pare feia de clavari, vestit amb molta elegància -i no cal parlar del cabell i de l’estricte tall del bigot.

La festa litúrgica de Sant Miquel Arcàngel es celebra el 29 de setembre, amb les dels altres dos arcàngels, Sant Rafel i Sant Gabriel. En 1956, quan es van fer estes fotos, va caure en dissabte. La foto està segellada darrere com a “Reportajes fotográficos Lu-Za”, octubre de 1956; si es va celebrar en dissabte és per alguna raó que desconeixem. El retratista és Luis Zamorano, bon fotògraf que treballava molt a Moncada i Alfara durant ixos anys, i a qui s’avisava en una orxateria al carrer Serrans 22 de València.

***

Els clavaris de la festa de Sant Miquel, davant de l’anda del santet. Ajupit en primera fila, vestit de negre (72) està Luis, l’avi d’Àngel, responsable com s’ha dit de les grans cavalleries de la fàbrica. Es poden vore els pilars de ferro adornats i les flassades de la imatge anterior. Són 74 homes, entre els quals (20) i (26) dos capellans i (18) un fraret.

Alfara era aleshores un poble industriós que vivia dels rajolars, la fosforera, la conservera, els sacs o l’agricultura. Àngel diu haver conegut el primer camió en entrar al poble. Darrere, baix del cobert, estava la bàscula per a pesar carros i camions. Foto Lu-Za, octubre de 1956.

***

En esta foto es veuen perfectament les eres a on estaven secant-se els atovons, amb els muntons de terra i les bassetes per a trepitjar el fang. Quan agarraven certa textura es passaven al forn per a coure’ls.

Darrere a l’esquerra veiem el conegut fumeral de fust serpentejant, situat al carrer Lluis Vives, hui zona universitària, una joia del patrimoni industrial en època de l’art-decó. Més al fondo, cap a la dreta de la imatge, també es veu el campanar de Moncada i almenys un parell de torres miramar que no reconeixem.

Es veu alguna gent treballant a l’era de darrere i unes cent-cinquanta persones escoltant a Vicente Bonet Trenco, propietari del rajolar, que dirigix unes paraules als seus treballadors. Alguns porten en la mà el ciri per a la processó. A més dels clavaris i els treballadors de la fàbrica de Bonet, hi ha dones, xiquetes i xiquets, i una banda de música uniformada amb les seues gorres de plat. Contant que no hi havia banda a Alfara, podem pensar que hi havia un cert esforç econòmic per a organitzar la festa. Entre el públic també reconeixem un capellà i un frare (al centre i al fons del rotgle). A la dreta estan les andes de Sant Miquel sobre un cavallet de fusta, i veiem una mena de capelleta com si fóra una estació del viacrucis.

La foto està segellada darrere com a “Foto Lu-Za”, octubre de 1956.

***

“LU-ZA. Reportajes Fotográficos”, segellada amb data de setembre de 1956, possiblement per error, perquè es tracta de la mateixa festa de què venim parlant, del mes d’octubre, i Àngel porta el mateix vestit i detallet a la solapa que en la primera foto.

***

Barberia i perruqueria de cavallers

Després d’aquella etapa, el pare d’Àngel va estar treballant a la “Papelera Española”, al Cabanyal, però la indústria del paper va patir un canvi fort aquells anys i van tancar la factoria de València. L’empresa donà l’opció d’anar a treballar a la fàbrica de Saragossa, però son pare va decidir quedar-se ací, perquè ell ja havia treballat de barber i pensava que podia posar-se a treballar al poble. Aleshores ja tenia tres fills.

Prompte començaria a treballar en una barberia de Moncada, que veiem ací en la foto. Han passat aproximadament tres anys des de les fotos de les festes de Sant Miquel al rajolar. Començant per l’esquerra veiem a Àngel Navarro fill, amb només nou anys i ja rondant el treball de la barberia. A continuació son pare amb un secador (secant-li la barba al jove?). El barber de més a la dreta era el propietari del local, per al que treballaven la resta. En este local es posaria després el primer Mercadona, abans que fóra una cadena de supermercats; aleshores era simplement un ultramarins molt gran. Estava al centre de Moncada i la gent es va bolcar allí.

***

En poder, Àngel va obrir la seua pròpia barberia i perruqueria d’homes, situada al cantó de Lluís Vives amb Mestre Iborra, a on es troba en l’actualitat la Funerària Vicente Picó. Era un bon saló, magníficament equipat, a on treballaven pare i fills. La fotografia és d’E. Feliu, que ixos anys s’estava instal·lant a Moncada. Particularment ens agraden els sillons de barber, amb el seu disseny “vintage”.

***

El perruquer de davant és Àngel Navarro pare, i el segon Àngel Navarro fill. Més al fondo n’hi ha un tercer que podria ser Paco, el germà del nostre informant. Ací ja havia hagut una reforma, s’havien canviat els sillons de barber, mobiliari i decoració. En estes fotos es pot vore també la quantitat de gent que acudia a la barberia. En aquell temps estos locals eren com centres socials als que el veïnat podia acudir a rebre les últimes notícies. En un temps en què no es demanava cita, els usuaris s’arrimaven allí i podien passar la vesprada xarrant.

***

Un joveníssim Paco Navarro arreglant a un client.

***

Perruqueria d’Àngel Navarro, situada en l’actual Funerària de Picó. D’esquerra a dreta són Àngel, el nostre donant; son pare, també dit Àngel, i Vicente, que durant molts anys va tindre també perruqueria. Àngel-fill i Vicente van viatjar molt junts, acudint a cursos i congressos internacionals.

***

A la porta de la perruqueria, Àngel va vestit de militar, estava fent la mili i tenia dinou anys. Al seu costat està el ser germà Paco, a qui ja hem vist exercint com a perruquer, que en ixe moment en tindria quinze.

***

En la mateixa sessió de fotos a la porta de la perruqueria, ara amb son pare -les fotos ja es feren des d’una càmera que havia comprat Àngel Navarro pare-. La moto era el seu mitjà de transport per anar al quarter, perquè tenia passe de pernocta. Es matriculà l’any 1967.

***

La carrera professional d’Àngel Navarro ha sigut llarga i fecunda, com a perruquer en salons mixtes i empresari del sector. De Moncada va passar a Madrid, a on va treballar a l’Hotel Melià-Castilla, que és el que es veu en la foto. Àngel és el jove de més a l’esquerra. L’home amb bigot del mig era el propietari del local (i d’altres salons per tot l’estat) i en aquell moment campió d’Espanya de perruqueria.

***

En un congrés a Londres, amb unes col·legues valencianes, davant del Tamesis i el Palau de Westminster, a on està la torre del Big Ben. La carrera d’Àngel el du a tindre el seu propi saló de perruqueria a València, a on exercí el seu mestratge fins a la seua jubilació.

***

La família Navarro Casas

A continuació volem mostrar algunes fotos familiars que il·lustren bé la quotidianitat de la vida a Alfara i Moncada en la segona meitat del segle XX. En esta primera reconeixem a (1) l’avi d’Àngel, Luis Navarro, de qui s’ha parlat més amunt. A l’altre extrem es troba (9) la seua iaia. Hi ha (3), (7) i (10) tres ties, (5) un tio i altres homes, dones i xiquets desconeguts.

***

Els germans Àngel i Luis Navarro (pare i tio, respectivament, del nostre informant i propietari d’estes fotos), a la porta d’algun tipus de caseta o aljub amb volta de canó que no hem pogut identificar (com sempre, agraïrem tota la informació que ens puguen donar). Es troben en un paratge poblat de garroferes.

***

Ángel Navarro pare i un cosí de Madrid, en un port indeterminat.

***

Els dos tios d’Àngel: Luis, a la dreta, més baixet, i el tercer germà, que vivia a Barcelona.

***

Ángel Navarro amb un anyet, subjectat per son pare. A l’esquerra veiem a son tio Luis i a la dreta a la seua iaia. El fotògraf mostra ací tota la seua imperícia tallant-li el cap a la matriarca.

***

El xiquet Luis Navarro (germà menor d’Àngel) amb el seu avi, com s’ha dit l’encarregat de les cavalleries del rajolar de Bonet. Estan davant de la Bodega Taroncher, cantó del carrer Major amb Lluís Vives.

***

La primera comunió i altres

Manuscrit darrere: “Recuerdo de la primera comunión de Ángel Navarro Casas en la parroquia de San Bartolomé el día 15 de mayo del 1958”. El 15 de maig era dijous, com solia fer-se en aquell moment, però no dijous de Corpus, que no seria fins al dia 31. La festivitat ixe dia era Sant Isidre, però és possible que no tinga cap relació. Fotógrafo I. Zapater, Valencia. “15 MAR 1958” (segurament es tracta d’una errada, i que el fotògraf confundira “MAR” per “MAY”).

***

La primera imatge és una foto d’estudi de comunió de Paco Navarro, germà menor d’Àngel. A la següent veiem al combregant amb els pares i el seu germà Àngel, esperant a la banda de música per anar a l’església.

***

Ángel Navarro molt mudat als 15 anys en la plaça de la Creu de Quintana. Al cantó de darrere es pot vore clarament la tenda de carn de cavall que dècades després continua al seu lloc.

***

Equip de futbol de Moncada, que jugava en primera regional. De moment només reconeixem a (15) Àngel Navarro.

***

I acabem amb una foto curiosa: a l’esquerra, el propietari de la pirotècnica Greses, molt amic de la família Navarro, saludant al rei Juan Carlos I en la primera visita que va fer este com a monarca d’Espanya, els primers dies de desembre de 1976.

*