L’Arxiu Municipal de Moncada conserva una col·lecció de més de 400 fotografies antigues, unes en format digital i altres en paper, que anirem lliurant a Moncadapèdia de forma ordenada. Algunes ja es van veure a la Col·lecció fotogràfica de l’Arxiu municipal de Moncada (I); ara hem estat organitzant-les per temàtiques, de manera que permeta elaborar un cert diàleg entre elles.

Com hem fet en altres ocasions, hem buscat un grup de persones que ens pogueren ajudar a interpretar les fotografies, i de nou hem triomfat: Claudio Albert, Àngel Navarro, Manolo Orts, Manolo Marqués, Ricard Orts, Voro Simó, Juan Camps i José Maz van estar ajudant-nos durant moltíssimes hores. La informació rellevant que pugueu trobar pertany a ells, i la major o menor gràcia al redactar els comentaris només a l’actual equip d’edició de Moncadapèdia. A ells els re-agraïm la seua complicitat i la seua generositat en este treball.

Esta primera col·lecció temàtica se centra en les Festivitats religioses de Moncada, un patrimoni etnogràfic preciós que vodem veure amb detall. Són 53 fotos, algunes ja vistes i altres mai publicades.

Contingut

El Corpus

Clavariesses, clavaris i festeres

Visites pastorals

Inauguració de l’església de Sant Miquel

Processons

Representació Diumenge de Rams

«Santa Misión» i «Cruzada de la Bondad»

Banda de música

Xiquetes i xiquets

«Radio Moncada, la voz de la Parroquia»

El Corpus

El carrer “dels senyorets” (carrer de les Barreres) segurament a la festa del Corpus, en què s’engalanaven els carrers amb arquets, enramades i tot tipus d’ornamentació floral. La casa de la dreta era el Bar España (conegut popularment com el “bar Maganya”). La casa següent es manté exactament igual que fa cent anys (data de cadastre, 1920), i la que ve a continuació conserva part dels elements originals. La gent retratada seria del carrer i faria el Corpus. Si ens adonem veurem joves amb gaiatet i almenys dos barrets “canotier”, a la moda fa cent anys.

L’arquet, de més de sis metres d’alt, té una estructura sòlida clavada en terra, i inclou fulles de palmera, garlandes, l’escut de Moncada (dalt al centre), un escut a cada banda que no hem pogut identificar, i una bandera. Col·lecció d’Eva Lerme.

*****

Festa del Corpus al carrer Secretari Molins; al fons està el mercat vell. Pareix estar acabat d’asfaltar. Al cantó de la dreta, amb una dona esperant a la porta, estava la barberia de Tonico, que després fou de Prometeo pare. Un poc més avant a l’esquerra està la històrica farmàcia Pérez de Lucía. Col·lecció d’Eva Lerme.

*****

Més carrers ornamentats per al Corpus, ací ens trobem al carrer Sant Roc; a on està el xiquet, a la dreta, estava l’estanc. La travessa seria el carrer el Negre a l’esquerra i Sagunt a la dreta, i el que continua Colón. Els pilonets servien per creuar el carrer quan estava enfangat; és una solució que coneixem des de molt antic -per exemple, n’hi ha perfectament conservats als carrers de Pompeia-. Estaven pensats per a que passara el carro amb l’haca; aleshores no hi havia cotxes. Veiem que els arquets i les garlandes dibuixaven un itinerari continu molt barroc. En el que tenim més a prop veiem una profusió de flors i rames preciosa, suposem que amb molts colors. Els àngels, la custòdia i el farolet penjant són preciosos.

L’edifici que es veu més fosc a la dreta, en passar el cantó, es deia el Gurugú, era una sala de ball que també s’utilitzava com a cine i com a espai d’instrucció i assaig de la banda en diferents moments des de la seua fundació en 1872 [així es conta al volum I del llibre de Carmela López Pérez El Centre Artístic Musical de Moncada a través del temps (1914-2014), crònica dels 100 anys de la societat. Ajuntament de Moncada, 2015, p. 35]. Col·lecció d’Eva Lerme.

*****

Més carrers adornats per al Corpus: en este arquet veiem escrit al centre: “Gloria a Jesús”. No hem pogut identificar el carrer, però una opinió fundada és que siga el barri de les Eres, que té els carrers estrets. Col·lecció d’Eva Lerme.

*****

Un altre carrer estret, amb el sòl de terra ple de clots pel pas dels carros. L’arquet és més modest que els que hem vist, però veiem que les garlandes a banda i banda acompanyen tot el carrer. Col·lecció d’Eva Lerme.

*****

El carrer Major: l’ajuntament a la dreta, els balcons amb banderes i garlandes, a la part més inferior de la imatge una tireta de pilonets per poder creuar el carrer quan plovia. Hi havia pilonets en diferents punts del poble, perquè este estava creuat per tres barranquets que passaven pel carrer Sant Roc, el carrer Major i la Rambleta.

De nou veiem a la gent amb barrets canotier i gorres irlandeses, que donen fe que estem en els anys 20 del segle passat. Col·lecció d’Eva Lerme.

*****

El carrer del Negre adornat, venint de Sant Roc per l’esquerra. L’edifici de la dreta és ara el Col·legi José María Oltra, que dins té l’antic trinquet de Moncada. Els únics vehicles són les bicicletes, i el carrer de terra està relativament humit i llaurat. Col·lecció d’Eva Lerme.

*****

És molt difícil saber quin és este carrer. L’arquet és molt exuberant, amb fulles de palma i rames de murta; del mig penja una mena de corona de flors i dalt en el centre hi ha un escut (les quadribarrades?) i una inscripció que diu “Viva…”. Este tipus de decoracions va deixar de fer-se i molt més avant ha estat substituït per les llums elèctriques. Òbviament seria la volta de la processó en el seu recorregut tradicional. Col·lecció d’Eva Lerme.

*

Clavariesses, clavaris i festeres

Una jove amb un vestit preciós i amb arracades, collars i polsera, preparada per alguna festa. Està sobre una catifa i davant d’una paret buida, possiblement en sa casa. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*****

La mateixa xica, ara arreglada amb mantellina, medalla, ventallet i guants negres; per la medalla sabem que es tracta de la Immaculada, la festa que celebraven “las Hijas de María”. Està al mateix lloc i porta el mateix vestit que en la foto anterior. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*****

La mateixa xica ventant-se entre dos galans. A l’ombra hi ha nombrós públic expectant. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*****

Una xica mudada per alguna festa religiosa: vestida de negre, amb teja i mantellina, ventall, guants i rosari penjant de la monyica esquerra. És una jove molt guapa, ben pentinada i maquillada i amb nombrosos complements (arracades, collar, fermall, etc.).

*****

Ángel Gascó a l’esquerra, germà del que fiu alcalde de Moncada Juan Gascó Coll. Va ser professor de comptabilitat i d’anglés del Patronat, i també cap d’administració de Fosforera Española. Està amb la seua dona i un desconegut. Amb el ciri porten un ramellet de flors, potser són els acompanyants de la clavariessa; és un costum antic que també existia a Alfara: com les dones no podien eixir a les processons, en determinades festes organitzades per dones (a Alfara es feia per la Mare de Déu del Remei i per l’Encuentro), les clavariesses buscaven dos acompanyants i els donaven un ramellet a cadascú. Ho contà Josep Marí com a comentari a algunes fotos familiars. A Moncada pareix ser que la festa era la Mare de Déu d’agost. Anaven de negre perquè se celebrava la mort i ascensió de la Verge.

*****

La dona d’Àngel Gascó, clavariessa a les festes de la Mare de Déu d’Agost, a qui hem vist abans amb el seu marit i un company. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*****

D’esquerra a dreta reconeixem a 1) Vicent Palau; 2) Honorat Palanca Marí; 3) Palanca Bonet (pare de José Manuel Palanca); 4) un xic a qui deien “Cuerna”; 5) José María Ortí; 6) Mn. Jesús Pla; 7) el Panyero; 8) el xiquet és Matías Marqués Tamarit; 9) José Ortí Fernández (fill de José María Ortí, el número 5); 10) Paco el germà de Barbereta, de la parada de fiambres del mercat; 11) el pare de Gemma, l’empleada de l’ajuntament; etc. Són clavaris de la Mare de Déu dels Desemparats. A la dreta un parell de xiquets fent alguna maldat. Col·lecció de Modest Pascual. [Agraïm a María José Ortí la seua ajuda per identificar al seu avi i a son tio.]

*****

Cada clavari de la Mare de Déu dels Desemparats anava acompanyat de dos xiques vestides amb el trage regional. Ells són els mateixos que hem vist abans; el segon és Vicent Palau. Col·lecció de Modest Pascual.

*****

Segurament són “les cecilieres” (les organitzadores de la festa de Santa Cecília, en l’entorn del Musical) davant de la imatge de Santa Cecília amb l’arpa. La xica de la punta per l’esquerra és Pilareta, actriu de teatre popular amb una grandíssima vis còmica, molt popular a Moncada; la tercera és Trini Civera “la de l’estanc” (ca Minino, al carrer Sant Roc), que ja portava son pare, va regentar ella i ara duen uns nebots; la quarta era catequista; la segona per la dreta és la dona de Mora, també un molt bon actor de teatre. Tant Pilareta com Mora i altres mereixerien un reconeixement a Moncada. Col·lecció de Teresa Sales.

*****

Una imatge d’un carro de cavalls amb sis xiques vestides de llauradores; estan al carrer de la Venerable Agnés de Moncada, cantó amb el del Compositor Josep Serrano, davant d’una casa que conserva la façana i les reixes que veiem. La del mig és Xelo Fontestad. Ens preguntem què portarien al sac d’Abonos Sevilla, que pareix un contenidor poc apte per a caramels o confetis. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*****

Xelo Fontestad vestida de llauradora per festes de la Mare de Déu dels Desemparats o per la Mare de Déu d’Agost. La xica del costat és germana de Manolo Lluesma, “el Xoro”, era mestra d’escola. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*

Visites pastorals

Baix pal·li veiem possiblement a Marcelino Olaechea Loizaga, arquebisbe de València entre 1946 i 1966, i responsable de la construcció del seminari de Moncada. Tornen possiblement de l’ermita de Santa Bàrbara, potser és la baixada de l’ermita o potser van per la Rambleta, prop d’on estava el cine Iris, que era tot horta. A la dreta veiem que un dels portadors del pal·li anava de dol: les dones es vestien de negre i els homes es posaven un braçalet negre al braç. A l’altra banda del pal·li el primer portador és Rosendo, que vivia al carrer dels senyorets, un home molt piadós que tenia un cunyat capellà: Ángel Puchades. Hi ha quatre escolanets i tres seminaristes davant: el més proper porta l’encenser i els altres dos canten o resen.

Secrets revelats diu que es tracta d’una visita pastoral i data l’acte el dijous 15 de novembre de 1951.

*****

La mateixa processó d’abans, amb l’arquebisbe baix del pal·li portat per les mateixes persones (ara en ordre invers, perquè estarien anant). L’acompanyen les banderes de les distintes confraries: en la de darrere llegim “San Luis”, a les altres només entenem “Centro Parroquial de Santiago Apóstol. Moncada”.

*****

De nou la mateixa processó, potser estan tornant cap a l’església en el punt més ample de la vorera del carrer Major. El carrer es veu llaurat de rodades de carro i ple de tolls. A l’esquerra es veu l’altra vorera. A la part superior de la foto es poden veure banderetes i banderins que engalanaven el carrer.

*****

La mateixa processó que hem vist, amb una visió clara de les banderes de les nombroses confraries de Moncada, començant per la del Catecisme parroquial.

*****

El bisbe, Marcelino Olaechea, a l’ermita de Santa Bàrbara plena de gom a gom i amb el pal·li i els seus portadors en primera fila. El trajecte era pel carrer Major i Luis Vives. Entre els portadors del pal·li, davant a la dreta 1) Paco Poma, que tenia la coneguda fonda de Moncada. 2) Rosendo ocupa el primer lloc de la tira de l’esquerra, i el quart és 3) Carmelo Ferrer, que vivia tocant l’ajuntament i tenia les claus de l’església. 4) Juan Gascó Coll, amb ulleres, alcalde de Moncada; provenia d’una família de mestres d’aixa, és a dir, que construïen o reparaven carros, i davant del seu taller hi havia un ferrer -de ferrar les cavalleries. Només hi havia dos mestres d’aixa a Moncada. Dècada dels 60.

*****

El carrer Major al cantonet de la preciosa casa de Manuel Giner, dit “el Sayo”. És una imatge d’una festivitat molt singular: veiem un altar ple de canelobres davant del qual veiem possiblement al bisbe Marcelino Olaechea acompanyat de dignitats, totes elles amb algun tipus d’escarapel·la al pit. Davant està la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats sobre la seua peanya carregada de flors i fanals. Davant de la peanya es veu una mena d’Arlequí disfressat i amb la cara pintada, i les puntes de les banderes de les confraries, que cadascuna tenia el seu abanderat. Hi ha molta gent al voltant, i també pujada a les reixes de la casa i als balcons, que s’engalanen amb cobertors i una bandera d’Espanya. Darrere de l’altar tanca l’escena un Crismó, és a dir, un monograma de la paraula Crist en grec compost per les lletres X i P, acompanyat per dos banderes de diferents entitats religioses que no aconseguim llegir. El pontificat d’Olaechea en València es va caracteritzar per grans manifestacions i concentracions, entre les quals potser podríem incloure estes a una escala més local. L’església tenia un poder superior al de l’alcalde: podien tallar els carrers, prohibir els balls, fer apagar la llum pública en activitats que no eren del seu gust o fins i tot tancar al retén de l’ajuntament a algun descontent.

*****

El bisbe Olaechea a la porta de l’ermita. Olaechea és el que va muntar la “Tómbola de la Caridad” de la plaça de la Mare de Déu de València. Entre la gent congregada, a l’esquerra, veiem als germans Mundina (Ildefonso i el germà), fills del secretari de l’ajuntament. Les dones estrenarien abric o lluirïen el millor que tindrien. Els xiquets i les xiquetes pareixen anar uniformats, elles de blanc i amb el cap tapat. Romeria de Santa Bàrbara fins a l’ermita.

*****

El bisbe Olaechea rodejat de feligresos de diferents edats.

*****

Possiblement una visita pastoral en els anys 40, a la porta de l’església. El bisbe beneeix a una jove. El capellà del mig, més jove, podria ser don Jesús Pla. Per la indumentària que porten, amb capa, podrien ser canonges de la catedral, que acompanyaven al bisbe.

*****

Una altra activitat religiosa en algun lloc indeterminat. Veiem al senyor retor davant de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, rodejats de festeres vestides de llauradores, amb escolanets, seminaristes i fidels. Un gran cobertor cau des d’un balcó atupit en mig d’una façana buida. Pareix una imatge molt antiga que no hem pogut datar.

*

Inauguració de l’església de Sant Miquel

Don Jesús Pla Gandía dient missa al carrer en l’acte de col·locació de la primera pedra de l’església de Sant Miquel, en 1968. Veiem que hi ha una bona instal·lació de micròfons i altaveus, i sobre l’altar ciris i potser les paneretes per demanar la contribució dels fidels. Enfront veiem a Ricardo Lluesma, penúltim alcalde del franquisme, i el pare de Simón i Paco Cebrián, amb jaqueta clara. Entre els acòlits reconeixem a Miguel Casaña.

*

Processons

Processó pel carrer Major; a l’esquerra es veu la casa de Manuel Giner, el Sayo, a la dreta reconeixem el balcó del Musical amb algunes banderes i al fons es veu l’església i el campanar. Porten la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats. Davant van les creus, dutes per escolanets, darrere va només una sixantena de persones, tot homes (les dones no eixien a les processons), alguns amb ciri i altres sense res. Darrere i per les voreres es veu una majoria de dones, en la major part vestides de negre, amb el cap tapat per un vetlet i moltes amb cadiretes o catrets, senyal que venen de missa. Darrere de tot va la banda de música. A més, en alguns balcons veiem cobertors finament treballats que honren el pas de la Mare de Déu. La foto pareix estar feta des del balcó de la professora Fina Lluesma.

*****

La festa de Sant Miquel arcàngel, portant la peanya pel carrer Major en direcció a l’església. La feien els joves que venien de la mili -els que anaven feien Sant Lluis-. La festa se celebra el 29 de setembre. La major part de les festes s’agrupaven entre l’1 i el 10 de setembre, però Sant Miquel es mantenia independent perquè era una festa específica del barri de les Eres, a on es va fer una església amb l’advocació de l’arcàngel. Al fondo de la imatge veiem l’autobús de Broseta, que utilitzaven per anar al futbol a València. Era un autobús amb volant gran i a la dreta, perquè era anglés.

*****

Processó de Santa Bàrbara, eixint de l’església pel carrer Major. El xiquet és Chiralt, carter de Moncada; el més baixet de l’esquerra és Vicente, pare de Vicen la mestra; la xica de la dreta és Pilareta, actriu de teatre vinculada al Musical, una còmica excepcional; l’últim de la dreta, Ricardo Salavert pare, de la ferreteria Salavert; el de davant d’ell Àngel Verdeguer, professor de música i cantant; el primer Pepito el Sacristà, germà d’Àngel Verdeguer;  Col·lecció de Pilar Granell Trenco.

*****

Quatre joves molt elegants en una processó dels anys 50. Col·lecció de Modest Pascual.

*

Representació Diumenge de Rams

Setmana santa de Moncada, amb els actors que participaven en la representació de la Passió. Jesus està interpretat per Carlos de Argila, que va ser el primer que va representar la Setmana Santa en Moncada; en esta imatge viem l’escena de l’entrada a Jerusalem sobre un burret el diumenge de rams. Paco Borrel (segon per la dreta) feia de Barrabàs. Estan al carrer Major, davant mateix de l’església. El Misteri de la Passió tingué molta rellevància en els anys 60 i 70, les festes van ser declarades d’interés turístic l’any 1967 i en l’actualitat s’ha arribat a l’excel·lència pel nivell de les representacions, escenografia i efectes.

*****

Escena del Diumenge de Rams a Moncada. El carrer Major tenia doble direcció, per això indica ací l’eixida a València: pel carrer Barreres i per davant de la Comuna s’arribava al pas a nivell. En la foto el Ravalet queda darrere. L’actor que fa de Jesucrist és un xic que va ser pare de bessons. A Secrets revelats es dóna com a data aproximada 1961.

*

«Santa Misión» i «Cruzada de la Bondad»

Una imatge preciosa de la “Santa Misión”, amb els missioners caputxins que l’organitzaven sobre algun entarimat. D’esquerra a dreta es veuen les imatges del patró, Sant Jaume; de la Mare de Déu dels Desemparats i de Sant Miquel arcàngel. Estan al carrer Colón, davant de l’església de Sant Miquel. A Secrets revelats es data aproximadament en 1950, però es celebrà en novembre de 1956.

*****

Don Jesús Pla Gandía (1915-2000, que fóra retor de Moncada durant 16 anys, fundador del Patronat d’educació i cultura, bisbe de València i de Sigüenza, i amb un procés de canonització obert actualment); el caputxí Vicente Piquer Alabort, conegut com Padre Salvador de Rafelbunyol; el coadjutor (i després titular) de la parroquia de Moncada, Don José Gea Escolano (1929-2017, bisbe auxiliar de València), i un altre franciscà. Estan menjant xocolate amb algun tipus de pastís.

Els nostres informants van tindre una interessant discussió sobre si este era el trinquet de Moncada o no. Hi hagué qui pensava que no podia ser perquè este està tancat, no té l’altet i té pilars al mig, i que es tractava d’un segon trinquet que hi havia al poble i que estava prop del convent de les monges, apegat a l’església, a on, a més, es guardaven les andes per a les provessons. La segona versió és que es tracta del trinquet de Moncada, que pertanyia a la família Mora, i que el que es veu (els puntals i la peanya de darrere, i un cortinatge fosc que tapa tota la paret del fondo) estava muntat per a esta activitat.

El Padre Salvador començava les seues prèdiques al bar, i quan li pareixia apropiat s’enduia el seu públic al trinquet. Era una persona molt coneguda, entre altres coses fundador del Montepío “La Divina Pastora” de Previsión Social para el servicio doméstico, fundat en València en 1957 per donar protecció econòmica a les dones que no tenien prestació social.

*****

Cruzada de la Bondad, diumenge 8 de març de 1959. A Moncada va ser la parròquia la que va organitzar la “Cruzada”, que es va celebrar també en la major part dels pobles de la vora (a Alfara, per exemple). En esta croada s’organitzava a xiquetes i xiquets en xicotets grups regits per un tutor adult, i se’ls feia una cartilla i un “espia” apuntava les bones accions que es feien, i que es sumaven en forma de punts en una competició. No cal dir que els xiquets estaven molt motivats per fer tantes “bones accions” com es poguera. A la fi es va tancar amb esta cavalcada en què cada grup anava disfressat d’un motiu pietós o patriòtic. La “Cruzada de la Bondad” formava part d’un moviment iniciat des d’Itàlia en 1948 per Ricardo Lombardi que es va estendre fàcilment a l’Estat espanyol.

En la foto veiem una carrossa instal·lada en un camió. La matrícula pareix que siga MA 6719, que indicaria que estava matriculat en Màlaga entre 1935 i 1943 (segurament fabricat abans de la guerra; després es va tardar en reprendre la fabricació de vehicles, només es rematriculaven). El camió va adornat amb paper de seda i tela, i s’ha inclòs una mena de trono per a la “regina”. Al seu voltant les xiquetes van vestides de blanc i disfressades de fades o dames en general, algunes amb les cares mascarades. Entre els cartells que exhibeixen: “VIVA LA CUZADA DE LA BONDAD” (sic), o “SEMANA DE LA BONDAD”. Es veu que no hi havia supervisió de mestres. Es dirigeixen pel carrer Major cap a l’església.

*****

Un carret estirat per una cavalleria que porta la seua càrrega d’angelets. A la tira de baix, el de l’esquerra és Tomàs o Pere Contell (tots dos músics i cantants; Pere formà part del trio de cantautors “Ximo, Pere & Cia”); el del mig és Vicente, fill del cobrador de Broseta “el Gordo”. Dalt, el primer és Vicent Camps; el tercer un cosí de Miguel Ángel Gascó.

Passen per davant del Ravalet, l’actual número 66 del carrer Major, un raconet dels més bonics de la població.

*

Banda de música

No hem pogut identificar a on es troben els músics (a Secrets revelats es diu que estan al carrer de les Barreres, i que està feta cap a 1955), podria ser un desplaçament de la banda de Moncada a algun poble veí. A la dreta veiem una persona amb un carret de gelats o una cosa semblant, que ha congregat un grup de xiquets. Tot i que només es retrata a quatre músics veiem almenys sis bicicletes, el mitjà de locomoció habitual durant molt de temps; abans es desplaçaven a peu i després en motos i ja per fi en cotxes o autobusos. A la foto encara en veiem un parell amb els camals arromangats per evitar que s’enganxaren amb la cadena o es tacaren de greix. Ignorem com portarien els instruments més voluminosos, com el bombo que apareix en la foto. Col·lecció de José Sanchís.

*****

La banda de Moncada de nou, potser a la mateixa data que la foto anterior, en 1955. El del bombo és el pare d’Àlvaro, el capellà; el del trombó de vares és “el Herbero”, que tocava també en el grup de rock “Greatets Men”. No es veu una banda sencera, potser es tracte d’una xaranga que acompanyara una comunió o un acte menor de Moncada o d’algun poble dels voltants. Veient el carrer tan estret podria tractar-se del carrer Barreres, davant del Xoro. Col·lecció de José Sanchís.

*****

Amb gavardina Don José María Cervera Collado, director de banda, compositor, un gran músic. “El Torrut” és l’abanderat, i a l’home dels platets, al del bombo o al del baix ja els coneixem de les fotos anteriors. La bandera porta la data de 1929, tot i que la banda ja existia a finals del segle XIX (com es pot llegir en diverses notícies a l’Hemeroteca huitcentista de Moncada: 1821-1900, fins i tot abans de 1872, que és la data del primer document conegut). Estan al carrer Ausiàs March, darrere tenen el carrer Major, la desapareguda casa de la Venerable Inés i el Musical, i a la dreta de la imatge veiem la casa de Manuel Giner, el Sayo, que continua exactament igual. A Secrets revelats proposen com a data aproximada 1959. Col·lecció de José Sanchís.

*****

La banda desfilant des del carrer Lluis Vives cap al carrer Major. Incloent el bandera comptem una formació de 38 persones. Estan passat per davant de la licoreria de Taroncher. A la dreta veiem un munt de pedres, rajoles i bigues, potser havien tombat la casa antiga per fer els pisos actuals. Pareix una festa de la banda, potser Santa Cecília. Col·lecció de José Sanchís.

*****

Un altre grup de músics en una xaranga. Les particions eren habituals, era una forma de guanyar-se uns diners en activitats que no podien llogar a tota una banda. El del tabalet és Palop, propietari de Recreativos Palop; el saxo de més a l’esquerra és el pare de Miguel “el Saxo” (que també formava part dels “Greatets Men”); el clarinet darrere del tabal és Francisco Ford Fenollosa, un gran músic profesional i director de bandes, a qui es dedicà el parc de davant de l’església. A Secrets revelats es diu que és de 1959. Col·lecció de José Sanchís.

*

Xiquetes i xiquets

Els xiquets de Sant Vicent amb la seua medalla de camareres, ells amb jaqueta i ciris reglamentaris i elles vestides de blanc, amb mantellina blanca, guants, ventall i ciris molt ornamentats. La festa la feien després de prendre la comunió (quan es prenia als 7 anys); cada clavari portava una camarera o dos. Este era el trage típic dels xiquets combregants per a fer Sant Vicent. La xiqueta de la dreta era família d’Honorato Palanca, vivia al barri de les Eres. Col·lecció de Modest Pascual.

*****

La mateixa festa: els xiquets van vestits d’una forma més lliure però les xiquetes respecten el protocol: vestit blanc, teja, mantellina, ventall… Col·lecció de Modest Pascual.

*****

Una altra imatge del grup en processó. Col·lecció de Modest Pascual.

*****

De nou la festa de Sant Vicent, amb tots els xiquets que hem vist més amunt mudats i amb la seua medalla. Per l’esquerra el primer era un 1) net del Buixaquero, el coeter; 2) el tercer és Ramón; 3) a continuació el cosí de Pitín; 4) un xiquet que després fou director de la Caixa, cosí de Roca, la vaqueria; 5) a l’altra punta Ramón Giner; 6) Vicent Ferrar; 7) un fill d’Isidro Martínez, etc. Deu ser cap a 1966-67. Col·lecció de Modest Pascual.

*****

La xiqueta que hem vist en les fotos anteriors, Xelo Fontestad, formada en algun tipus de cercavila de xiquetes i xiquets, feta en els mesos d’estiu. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*

Radio Moncada, la voz de la Parroquia

A la part superior esquerra veiem un grup de joves vestides amb el trage regional. Baix estan els mitjans de comunicació gravant l’acte. Amb el bigotet, Rosendo; davant de tots, Àngel Gascó; a la dreta amb jaqueta clara el maquinista del cine Casablanca; darrere del poste José María Caballero. Són tècnics o locutors de «Radio Moncada, la Voz de la Parroquia», una ràdio local, i estan gravant en directe alguna activitat de la “Cruzada de la Bondad” (diumenge 8 de març de 1959). El tècnic seria José María Caballero, que té el magnetòfon davant i estaria gravant en directe. La instal·lació de cables i endolls pareix bastant precària. Els nostres informants pensen que el cadafal de davant estava instal·lat a la plaça de la Creu de Quintana, però no reconeixen l’escenari d’obra en què estan assegudes les festeres vestides de llauradores. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*****

José María Caballero amb el seu magnetòfon; Àngel Gascó immediatament darrere i altres homes entrajats que ja hem vist en la foto d’abans. Estan a la plaça de la Creu de Quintana, davant de la botiga cantonera de carn de cavall. En la part superior dreta veiem les tulipes dels fanals d’una peanya; com hem vist van traure les tres andes: el patró, la patrona i la Mare de Déu. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*****

«Radio Moncada, la Voz de la Parroquia», dos joves davant d’un micròfon, possiblement fent algun tipus de teatret. De Radio Moncada es recorda els programes de peticions de música dedicades, que aleshores era una fórmula molt de moda; les peticions es feien telefònicament i en castellà, com la gran majoria de les activitats públiques. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*