«Fray Maseo Company Alfonso, “arquitecto”»

En esta publicació compartim l’estudi dels pares franciscans J. Benjamín Agulló Pascual i Eloy de Prado Bajo, «Fray Maseo Company Alfonso, “arquitecto”», amb fotografies de Ricardo García.  El text és fruit d’una coferència llegida en 2002 en el si d’un cicle d’activitats a propòsit del centenari de la primera pedra de l’església parroquial de la Puríssima Xiqueta de Benissa, l’anomenada “Catedral de La Marina”.

Al següent enllaç podeu llegir l’estudi complet, amb 43 imatges.

Fra Maseo Company Alfonso (Montcada, 1866-1936) fou un monjo franciscà, mestre d’obres en un temps en què aquell ofici podia incloure tant la direcció com el traçat de plànols.

Nasqué el dilluns 1 de gener de 1866, fill de Ramon i Francisca, veïns del carrer Sant Miquel, i fou batejat al dia següent amb el nom de Manuel Company Alfonso. Va canviar el seu nom en fer la professió en l’ordre franciscana, com a frare llec, cosa que fiu al monestir del Sant Esperit de Gilet el diumenge 8 de desembre de 1889. Adoptà el nom de “Maseo” en honor de Maseo de Marignano, un dels primers companys de Sant Francesc, conegut per la seua proverbial humilitat.

Les ordres religioses intentaven que els seus membres desenvoluparen oficis útils. La carrera de fra Maseo comença en 1889, quan encara no havia complit els vint-i-tres anys, encara sent novici.

La Província franciscana de València havia sigut extingida per la llei d’exclaustració del Ministre Mendizábal el 1835, i es va restaurar l’any 1879. En aquell moment la naixent Província va haver de reobrir i restaurar els antics monestirs, i alçar noves esglésies i convents. D’ací la urgència de designar mestres d’obres de la mateixa ordre, com és el cas del germà fra Maseo Company Alfonso.

Partida de naixement

En un Real Decret del dilluns 4 de maig de 1891, s’establí que només els arquitectes de carrera pogueren signar plànols, la qual cosa no va fer desaparèixer el geni dels mestre d’obra —com ara vorem en el cas de Fra Maseo Company.

El seu estil és obertament (neo)gòtic, amb l’ús d’arcs apuntats i voltes de creueria; és l’estil que l’autor considerava l’expressió més adequada del sentiment espiritual. Un estil que complia les expectatives de l’arquitectura d’aquell moment, caracteritzada per l’historicisme i l’eclecticisme formal. La seua obra es pot trobar en pobles i ciutats de València, Alacant, Terol, Lleida o Barcelona, i consta de capelles, esglésies, escoles o campanars, en una exhibició de capacitat professional per afrontar treballs de tots tipus.

En 1936 pertanyia a la comunitat de Carcaixent; en començar la Guerra Civil es va refugiar en casa dels seus familiars de Montcada, a on va faltar discretament el diumenge 30 d’agost, als 70 anys.

Fra Maseo és un montcadí poc conegut, tot i el geni del seu treball arquitectònic. La seua recuperació històrica ens situa en una Montcada levítica, en un segle convuls políticament i en un moment de gran creativitat estètica.

Hem accedit a la memòria de Fra Maseo gràcies al bon treball investigador i a la generositat dels seus nebots, Vicenta, Pilar, Paquita, Consuelo i Francesc.

Façana i nau principal de l’Església parroquial de la Puríssima Xiqueta de Benissa, dita “la Catedral de La Marina”

LES SEUS PRINCIPALS OBRES

• Ermita de la Mare de Déu de l’Hort de Sancti Spiritu del Monte de Gilet
• Església i convent d’Ontinyent
• Església i convent de Pego
• Església del convent de Sogorb
• Casa asil de Benigànim
• Sant Antoni de Pàdua de Barcelona
• Col·legi i capella dels PP. Salesians de Villena
• Capella de Sant Just d’Altea
• Capella de les Clarisses de Canals
• Col·legi i capella de les Germanes Terciàries del Grau de València
• Església parroquial de Beniarrés
• Església parroquial de l’Alqueria de la Comtessa
• Església parroquial de Benialí
• Convent dels Franciscans de Terol
• Convent del PP. Franciscans de Lleida
• Saló de la Joventut Antoniana de Vich
• Col·legi Seràfic d’Alcázar de San Juan
• Escoles municipals de la Pobla de Farnals
• Cúpula de la parròquia de l’Assumpció de Carcaixent
• Capella de la Puríssima de l’església de Sant Francesc de Llíria
• Escoles nacionals de Salem.
• Església parroquial de la Puríssima Xiqueta de Benissa. Etc.
• A més de nombroses ampliacions, reparacions i torres campanars de diversos estils en moltes poblacions de la regió franciscana.