Minat de Bofilla i voltants (II)

L’1 d’agost de 2020 vam completar l’excursió que havíem iniciat l’11 de juliol i que vam publicar a Moncadapèdia amb el títol Masos, patrimoni militar, Minat de Bofilla i voltants (I), dos eixides guiades i comentades per l’historiador Arturo Xerri Juan, que ha investigat en profunditat el Minat de Bofilla i a la família Moròder, responsable de la seua construcció. A continuació desgranem el contingut de la segona jornada, un recorregut de prop de cinc quilòmetres que per qüestions pràctiques vam fer alternant trams a peu i altres en cotxe. Si en la jornada anterior vam veure el sistema de captació i conducció de les aigües subterrànies, en este cas veiem el sistema de distribució en tres sèquies o braços: el de la Campana, que arriba fins al Pla de Foios, el del Bordellet que rega camps fins al Seminari de Moncada, i el del Cementeri, que acaba en el cementeri de Moncada.

De nou aprofitem l’excursió per visitar elements del nostre patrimoni arqueològic i natural de moltíssim interés, que ens ajuden a conèixer i valorar el nostre terme municipal.

Per saber més sobre la zona, sobre els detalls i circumstàncies de la seua construcció, gestió i accidentada història, recomanem de nou el llibre d’Arturo Xerri Juan (2020), El sueño de un burgués valenciano: La Granja Moróder de Moncada” (Catarroja: Vinatea editorial), que s’ocupa de diferents aspectes de la major part dels elements ressenyats.

Comencem de nou reproduint el nostre itinerari geolocalitzat en Google Maps, que ens permet incloure totes les imatges i comentaris fent clic en cada element. La podeu seguir amb un smartphone, per no perdre patada.

Sobre el Minat de Bofilla tornem a enllaçar este text d’Arturo Xerri, accessible ací en format PDF:

I a continuació, fotografies i explicacions que podeu seguir a la vegada en el mapeta següent:

1) Benagéber

Movem del poblet de San Isidro de Benagéber/ Sant Isidre de Benaixeve, després d’un bon esmorzar a les porxades del bar de la plaça. A Benagéber trobem encara una llumenera del minat soterrani, és a dir, una eixida vertical que s’utilitzava per a la ventilació i l’accés a la conducció de l’aigua. Esta llumenera, de planta quadrada a diferència de les que vam veure en el tram de conducció de l’aigua, es troba a l’avinguda de Benaixeve, a l’altura del carrer Valdesierra, tocant la carretera CV-315, que fa d’indesitjada murada urbanística per al poble. Per ací baix va la galeria de l’aigua del Minat de Bofilla.

Aprofitem per visitar la població, per conèixer la seua història i la dels seus habitants, antics colons portats des de Benagéber quan el pantà del Generalísimo va inundar les seues terres. La història de Benagéber és la de totes aquelles famílies que, després de patir una guerra, van tornar a veure somoguda la seua vida amb un desplaçament en condicions precàries, a un poble encara per fer i amb un futur incert.

Bona part de les aigües que transporta el Minat de Bofilla anaven destinades a les terres a on ara seu Benagéber, que aleshores feien part de la finca Moròder.

2) Partidor del Minat de Bofilla en tres braços

Una de les principals infraestructures del Minat com a sistema de reg és, òbviament, el partidor, que desvia l’aigua cap als braços de la Campana, el Bordellet i el Cementeri. A l’antic quadrat o comporta que regulava el cabal de les files, el 2005 es va afegir una bassa de reg contigua amb la maquinària i les bombes.

La instal·lació primitiva inclou les casetes que veiem en les imatges, que protegien la maquinària del partidor, amb sostre en volta de canó molt elegant, típic dels anys del canvi de segle (del XIX al XX). Este tipus d’edificació ja el vam veure en l’última parada de l’excursió anterior.

Braç de la Campana

La séquia del braç de la Campana, que gira cap al barranc de Carraixet.

El braç de la Campana va cap a llevant i arriba fins al barranc de Carraixet, a on lliura els sobrants. Arturo ens explica que cada vegada hi ha menys camps en producció i per tant hi ha més aigua que acaba al barranc. Els tolls del Carraixets depenen d’estos sobrants, i quan no n’hi han es queden completament secs. La depuradora de Bétera també contribueix a que hi haja aigua al barranc.

El braç de la Campana, a banda d’alimentar els tolls arriba fins a la partida del Camí Fons de Foios, pràcticament fins al límit entre Moncada i Foios.

Braç del Bordellet

Un segon braç mira cap a migdia, és el del Bordellet, perquè rega la partida del mateix nom, que arriba al Seminari. Este braç regava camps de Moncada i també d’Alfara del Patriarca.

En algun moment vam fer observar que la paraula “bordellet” es refereix a un bordell o prostíbul, una hipòtesi anecdòtica en este context però que caldria tindre en compte en algun moment.

Braç del Bordellet, que baixa fins al Seminari de Moncada.

Braç del Cementeri

En la imatge veiem clarament la boquera de la fila que eix a l’esquerra cap a Masies (davant d’una de les casetes del partidor), l’anomenat braç del Cementeri, que va cap a ponent i que es diu així perquè mor a les portes de cementeri de Moncada. En concret, els camps de tarongers entre la pujada del cementeri i Masies encara es reguen a pla amb aigua gratuïta de la Mina de Bofilla; a la resta ja s’ha instal·lat el reg per degoteig, que automatitza algunes faenes.

A banda de les sèquies principals, el reg s’obri radialment en diferents sequietes i reguers.

Una anècdota que ens pareix interessant és que en la riuada de València de 1957, la violència de les aigües van desfer el caixer de la sèquia de Moncada i no es podia regar. Com a solució es va amollar l’aigua de la Societat de Regs del Minat de Bofilla per la rambleta que, venint des del Cementeri, passava per l’actual avinguda de Ferran el Catòlic (i que es podia travessar sobre un pontet) i arribava a la sèquia de Moncada per a que els llauradors pogueren regar els seus camps.

3) Les Paretetes dels Moros

Ens parem a visitar unes restes de murs de tàpia entre majestuoses garroferes, a les que s’anomena tradicionalment “les paretetes dels moros”. És una zona rica en restes arqueològiques que indiquen que provablement es tractava d’una vil·la romana. En El Almogávar: diario ultramontano de 7 d’abril de 1881, s’informava ja sobre la troballa d’una làpida i monedes romanes, i concloïa: «Conveniente seria que la Sociedad Arqueológica valenciana, ó la seccion de lo “Rat-Penat”, dedicada á este estudio, examinasen los restos encontrados en Ribarroja y Moncada». Les restes estan documentades però no s’han senyalitzat ni excavat mai, i de fet la zona ha patit transformacions pels cultius que poden haver afectat al jaciment.

4) Els sobrants del Minat i els tolls del Carraixet

Els sobrants del Minat de Bofilla es deixen anar directament al barranc de Carraixet. Ací veiem l’última caseta amb la comporta, i a l’altre costat de camí el verger que es produeix a costa d’estes aigües.

La vegetació de riera inclou canyes, senills, baladre, herbasana i altres. També cogombre amarg, o esquitxagossos (Ecbalium elaterium), com ja vam veure en l’anterior jornada de l’excursió.

Els tolls del Carraixet, amb joves practicant perilloses acrobàcies aprofitant la fondària que provoca el salt d’aigua.

­La caseta vora els tolls, abandonada i sense sostre.

5) El Mas de Moròder

El Mas de Moròder és un conjunt residencial i agrícola privat, rodat per una tanca. Tanmateix, el seu interés històric-artístic és evident, de manera que anem a fer uns suggeriments per poder apreciar el seu interior.

En la imatge de dalt es veu l’entrada i el jardí del Mas de Moròder des de el partidor de les aigües del Minat de Bofilla. En la següent es veu el fumeral del motor a vapor (que es conserva) que treia l’aigua d’un pou amb què s’omplia una bassa en què cabien cinc milions de litres d’aigua. Es conta que a principi del segle XX, en eixa bassa, que ja no s’ompli, anaven els membres de la família Moròder en barca per distraure’s.

En este punt hem tornat al poble de Sant Isidre; estem veient el carrer de l’Estació, que ens porta a la parada del Metro. En les dos fotos es pot veure el gran colomer amb la teulada cònica, és a dir, l’anomenada cuculla o chapitel.

El que ha patit els darrers anys és el palmeral de l’entrada, pràcticament desaparegut per l’acció del “picut”.

Sobre el Mas de Moròder vam publicar també un altre article d’Arturo Xerri sobre la Universitat Agrícola que fundà la CNT-FAI en els últims mesos de la Guerra Civil.

El Mas compta amb el luxós edifici del xalet i els antics magatzems de taronja. El conjunt es conserva en òptimes condicions en exterior i interior, i els darrers anys s’ha utilitzat sovint com a plató o exteriors en sèries i pel·lícules; allí es pot veure el sòl de mosaic, les escales de fusta tallada… Ens conten que a la planta baixa hi havia un quadre amb una sèrie de timbres perquè els senyorets des del pis de dalt pogueren cridar al servei.

Estes són algunes de les produccions de ficció en què apareix el Mas de Moròder en algun moment. Són sèries i pel·lícules populars, la major part d’elles fàcilment accessibles, que va recopilar i compartir Arturo Xerri.

• Nacidas para sufrir, Miguel Albaladejo, 2009.
• Neckan, Gonzalo Tapia, 2016.
• La noche que mi madre mató a mi padre, Inés París, 2016.
• Açò és un destarifo, À Punt Mèdia, 2018-2019.
• Parany (Sèrie TV), À Punt Mèdia, 2019-2020.
• Perdidas (Sèrie TV), cap. 4, Atresmedia, 2020.

Per veure algunes imatges més del Mas es pot navegar també per la web que manté el Grupo el Alto sobre el mas en el moment en què s’utilitzava com a espai per celebrar diferents tipus d’esdeveniments.

https://grupoelalto.com/espacio/masia-moroder-san-isidro-de-benageber/