Nomenclàtor: Criteris generals aplicats

D’acord amb la normativa legal vigent i amb el manual de Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana (AVL, 2016) més amunt referit (d’ara endavant, el citarem amb l’abreviatura CFTV), els criteris normatius adoptats en la present proposta de normalització de la toponímia urbana de Moncada, són els que seguidament s’exposen i exemplifiquen:

1. Encara que, des d’un punt de vista normatiu, cal fer constar l’article inicial en la redacció de documents administratius (p. e., “casa situada al carrer Major”; “la Plaça dels Oms serà considerada una via urbana…”), en els rètols de senyalització, en mapes, etc., es prescindirà de l’article inicial introductori (en l’exemple, l’article determinant) i s’adoptarà el nom genèric del topònim en majúscula: p. e., Carrer Major, Plaça dels Oms, etc.

2. Quant a les preposicions i articles medials dels topònims, aquells que enllacen o determinen el topònim genèric amb la denominació específica d’aquest (Carrer d’Almansa, Carrer de les Barreres), caldrà fer-los constar sempre en la documentació i la retolació. Així les coses, serà considerat incorrecte escriure “Carrer Almansa” o “Carrer Barreres”, encara que en la parla col·loquial siga cosa comuna realitzar aquestes elisions.

3. En el cas especial que el topònim en valencià faça referència, en la part específica, a algun exotopònim castellà (p. e., Las Peñuelas o La Peña Tosca de l’antic terme municipal de Benaixeve/Benagéber), es respectarà la forma original del topònim castellà, però marcada com una terme independent amb la introducció de l’article medial en majúscula: “Carrer de La Peñuela”, “Carrer de La Peña Tosca”, etcètera.

Un cas similar es dóna en el cas d’entitats, embarcacions, etc. de nom castellà, com “La Pinta” o “La Niña”, que hauran de conservar l’ortografia castellana, encara que consten darrere del genèric valencià “Carrer”. I, així mateix, la majúscula en l’article: “Carrer de La Niña”, i no “Carrer de la Niña”, car no ens hi referim a cap niña o ‘xiqueta’ en concret, sinó a un dels tres vaixells de l’expedició de la Descoberta d’Amèrica per Cristòfol Colom.

4. L’accentuació gràfica de la toponímia de Moncada obeirà a la normativa de l’AVL, relativa als usos tradicionals del català occidental i, més concretament, del valencià. Així les coses, noms com ara “Sèquia”, que figuren amb accent obert en el nomenclàtor en ús (seguint una normativa pròpia del català oriental), hauran de ser regularitzats amb accentuació tancada, “Séquia”, d’acord amb la pronúncia valenciana.

5. Segons l’AVL (CFTV, pp. 54-55), el sufix –ero aplicat a persones (noms d’oficis, gentilicis, sobrenoms, etc.), encara que siga viu en la parla, no s’aplica sistemàticament a la toponímia. Raó per la qual es conservarà només en oficis antics on s’haja fossilitzat (dulero, bolangero, salsero…), però no en d’altres “oficis actuals o identificables per la majoria de la població”, com podria se el cas, per exemple, en Moncada, del “Mas del Chocolatero”, que passaria a denominar-se, normativament, “Mas del Xocolater”.

6. Els noms propis o de pila de personatges valencians o del domini lingüístic de la llengua catalana (CFTV, pp. 58-59), s’adaptaran per norma general al valencià: poeta Vicent Andrés Estellés, escultor Marià Belliure, Jaume I el Conqueridor (en lloc de “Rey Don Jaime”), Jordi Joan (en comptes de “Jorge Juan”), etc.

7. Els cognoms valencians s’escriuran i s’accentuaran d’acord amb la normativa valenciana de l’AVL (“Jesús Pla Gandia” i no “Jesús Plà Gandía”; “Moròder” i no “Moróder”; “Molins” i no “Molíns”, etc.). Els cognoms castellans i que continguen grafies pròpies del sistema ortogràfic castellà (“Martínez”, “Buendía”…) seran respectats amb l’accentuació castellana.

8. Com a norma general (CFTV, p. 84), els noms de persona – estrangers o no– s’ha de mantenir sense traduir, amb la grafia i l’accentuació pròpies de la llengua originària. Així les coses, encara que en castellà la tendència habitual siga a traduir noms com “Carlos Marx” (Karl Marx) o “Julio Verne” (Jules Verne), tendència consolidada especialment en les dècades del franquisme, en valencià no succeeix així, sinó que es respecten les altres llengües i cultures.

De manera que, si a Moncada trobem un carrer dedicat a l’autor del codi Braille de comunicació per a invidents, lògicament no hauríem de retolar “Carrer Luis Braille” (com en l’actualitat), ni “Carrer de Lluís Braille” (forçadament, en valencià), sinó, d’una manera racional i respectuosa amb el personatge, “Carrer del Pedagog Louis Braille”. Com tampoc no té sentit que “Harald Dahlander” esdevinga “Haraldo” i presente una metàtesi o errada ortogràfica (“Dalhander” on calia escriure “Dahlander”) perpetuada en la retolació i en la denominació oficial per desconeixement del funcionariat.

9. Una excepció a la regla anterior la representen (CFTV, p. 84) els noms de personatges històrics, bíblics, mitològics o literaris, que han generat una forma específica en la tradició de cada llengua, la qual s’ha de respectar. Per exemple, en castellà, “Charlemagne” és dit “Carlomagno”, i en valencià, “Carlemany”, per tradició de segles. No cal, per tant, tenir en compte la forma amb la qual se’l coneix i documenta a França. Succeeix també amb “Cristóbal Colón”, que dóna nom al “Carrer Colón” de Moncada i que es dit “Cristòfol Colom” en la tradició historiogràfica valenciana.

10. En el cas de personatges locals rellevants, l’AVL (CFT, p. 85) recomana “respectar la forma amb que es coneguda cada persona”. Per exemple, “Miguel Tendillo”, famós futbolista, o “Peregrín Llorens Raga”, cronista local, oriünd de la vila castellanoparlant de Sogorb, els noms dels quals ha de ser respectats en la llengua amb la qual es donaren a conéixer, respectivament, en alineacions esportives i en publicacions històriques.

Tanmateix, especifica la normativa de l’AVL, orientativament, si han transcorregut molts anys “de la mort del personatge, el nom s’adaptarà al valencià”. Posem ara l’exemple del soldat heroic “Joan-Baptiste Devís i Monleon”, que dóna nom al carrer “Laureado Juan Devís Monleón”. Al poble, se’l coneixeria en el segle XIX, quan va nàixer, com “Joan”, tot i que el seu expedient militar –per imposició legal del castellà com a llengua única a tot l’Estat espanyol– figura com a “Juan”. Com es tracta d’un personatge valencianoparlant i moncadí del passat, deu figurar en valencià.

11. Els noms de monarques, emperadors, prínceps, membres de cases sobiranes, dinasties, papes o sants, com a norma general, es tradueixen (CFTV, p. 85). Així doncs, escriurem per tradició “Carrer de Sant Francesc”, encara que el nom original del sant siga italià, “Francesco”.

12. Els topònims estrangers que hagen generat una forma específica en la tradició cultural o literària del valencià, apareixeran en aquesta forma específica. Per exemple, escriuríem “Nàpols” i no “Napoli”, o “França” i no “la France”. De la mateixa manera, escriurem “Còrdova”, “Cadis” o “Osca”, en la toponímia urbana de Moncada, i no “Córdoba”, “Cádiz” o “Huesca”.

13. L’AVL aconsella, així mateix, introduir els oficis dels personatges històrics o que reben homenatge onomàstic en el carreram (per exemple, el “Cònsol Harald Dahlander”, poc conegut…), tret que siguen personatges universalment coneguts (“Miguel de Cervantes”, p. e.), on no es considera imprescindible especificar la dedicació. En aquest sentit, hem cregut oportú regularitzar la proliferació de “mestres” i “doctors” en la toponímia municipal de Moncada, de manera que els “mestres” siguen només els professors d’escola primària, i els “doctors” –per ús habitual d’aquesta denominació– els doctorats en Medicina, els metges. Els mestres de música, per exemple, passen a ser “compositors” (si tenen obra pròpia) o “músics”, si han excel·lit com a instrumentistes, intèrprets o directors de banda.

14. Hem hagut d’efectuar una recerca biogràfica a fi d’especificar denominacions incompletes, del tipus “Carrer Escalante”, on no s’especificava el nom del personatge homenatjat (en aquest cas, el valencià “Eduard Escalante”), ni les raons que el feien mereixedor de tal homenatge (el fet de ser un excel·lent escriptor, concretament, un “dramaturg”).

15. Així mateix, aquestes especificacions han tractat de reduir i eliminar les possibles ambigüitats o confusions en l’onomàstica local. Per posar un cas, el fet de tenir un carrer dedicat a la “Venerable Agnés de Moncada” queda molt més ben especificat que la simple denominació “Carrer Venerable Inés”, que pot ser confosa amb la molt més famosa “Venerable Inés/Agnés de Benigànim”, que sol ser dita “beata”, però només és venerable, com la moncadina. Especificant que es tracta d’“Agnés de Moncada”, així mateix, contribuïm a donar a conéixer el personatge històric a la ciutadania.

Un altre cas pot ser el de “Lepant”, nom d’un golf i d’una batalla. Si volem ser precisos i emprar didàcticament les eines derivades del nomenclàtor, haurem de titular “Carrer de la Batalla de Lepant”, que és realment allò que pretén commemorar la placa indicativa.

16. Hem actualitzat alguns arcaismes, com per exemple “Laureado” (Juan Devís), que no tenen comprensió pràctica en l’actualitat. El títol s’aplica a un soldat „condecorat’, encara que lauraeado o llorejat, normalment, s’aplica al poetes que reben la corona de llorer pels seus mèrits literaris. Amb la qual cosa es genera una ambigüitat, reforçada a més pel fet que Laureado és també un nom propi en castellà. Pel que sabem, l’únic ofici en el qual destacà Joan Devís, i pel qual fou condecorat, fou el de soldat ras (sense grau militar), amb la qual cosa, com a soldat heroic que fou, pertocaria homenatjar-lo com a “Soldat Joan Devís”, de manera que la comprensió del topònim és pristina i exempta de possibles ambigüitats i confusions.

De la mateixa manera, cap historiador valencià es refereix des de fa dècades a la “Guerra de las Germanías” per a denominar el conflicte que tingué lloc pels anys 1519-1522 al regne de València. La denominació correcta i consagrada per la moderna ciència historiogràfica és la de “Guerra de la Germania”, en singular, i amb adequació a les cròniques i documents del segle XVI, que es referien també a “la Germania”, car només fou “una” revolta general, i no “diverses” germanies. Actualitzem, doncs, el topònim.

17. Hem actualitzat en la toponímia local la denominació de municipis o entitats de població valencianes, com ara el poble veí de “Massarrojos”, que en el nomenclàtor que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) aplica al poble de Moncada, continua figurant com “Masarrochos”.

18. Hem actualitzat, així mateix, la denominació dels topònims del terme de Moncada que figuren en el mateix nomenclàtor oficial de manera desregularitzada i incorrecta. Per exemple, on figura “Masía del Correcher”, haurem d’escriure “Mas del Corretger”, i on trobem “Pouacho”, haurem de normalitzar-ho ortogràficament com “Pouatxo”.

19. Quant als accents diacrítics, val a dir que han sigut suprimits quasi tots el 2016 en la normativa general de la llengua catalana de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans, Barcelona), supressió acceptada també per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el 13 de juny del 2018. El que significa que, a partir d’aquesta data, ja no s’escriu Tòs Pelat, sinó Tos Pelat.

20. Els numerals d’efemèrides, hem considerat mantenir-los desenvolupats en grafies i no en guarismes (“Nou d’Octubre”, “Dos de Maig”, “Vint-i-cinc d’Abril”) per a facilitar així l’ordenació alfabètica i informàtica, és a dir, la tasca administrativa del funcionariat.

21. Per raons d’adequació informàtica i administrativa, hem procurat que els topònims no superen els 40/42 caràcters d’extensió, en qualsevol cas; de manera que, en casos molt concrets, com ara el del “Carrer del Compositor José Manuel Izquierdo” ha calgut abreviar en “Carrer del Compositor José M. Izquierdo”. De la mateixa manera, en alguns casos on figuren l’ofici i els dos cognoms del personatge homenatjat, si no hi ha motiu de confusió o d’ambigüitat, s’ha preferit l’elisió del segon cognom.

22. Els carrers en projecte, o simplement numerats (“Carrer 102 del plànol”) no han sigut presos en consideració en aquest informe, per tal com no disposen encara d’un topònim específic o definitiu assignat.

23. NOTA BENE.- Hem notat que, en la relació de noms informatitzada que se’ns ha facilitat per l’Oficina de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Moncada (l’oficial de l’INE) podrien faltar alguns carrers recents, noma de barris o denominacions de vies i entitats urbanes (p. e., Sant Isidre de Benaixeve). Si es considera oportú, després d’una comparació entre la llista que oferim i les dades disponibles en l’oficina tècnica, es pot completar el present informe amb un apèndix.

24. Com a orientacions per a la plasmació gràfica dels topònims en plaques oficials, podem oferir els exemples següents, en minúscula o en majúscula, segons siga l’opció elegida; sense ometre-hi en cap cas l’accentuació gràfica; sense ficar-hi punts finals; procurant evitar la lletra cursiva i seguint, com és lògic, uns criteris morfosintàctics i de lectura esclaridors.

Formes aconsellables i correctes de plasmació en rètol serien:

Carrer

de Múrcia

CARRER

DE MÚRCIA

Carrer del Poeta

Vicent Andrés Estellés

CARRER DEL POETA

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Formes incorrectes de plasmació –i que, per tant, caldrà evitar– serien:

Carrer de
Múrcia

CARRER DE
MURCIA