Nomenclàtor: Justificació normativa

Des de l’assumpció de l’autonomia pel poble valencià, l’any 1982, la Generalitat Valenciana ha desenvolupat un seguit de polítiques destinades a la promoció de la llengua autòctona de la Comunitat Valenciana, el valencià, en les diferents administracions públiques i, en general, en tots els àmbits de la vida ciutadana i les relacions socials. A tal efecte, s’han constituït en els darrers anys uns organismes públics de caràcter autonòmic (singularment, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) i de caràcter supramunicipal o municipal (les oficines comarcals i locals de Promoció del Valencià o de Normalització Lingüística) dedicades a fer efectives les polítiques de promoció y valorització d’un patrimoni lingüístic que compartim tots els valencians i valencianes.

La Llei 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), preveu en l’article 7b que siguen competències d’aquest organisme la fixació de “les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana, per la seua aprovació oficial”. En conseqüència, els criteris tècnics que s’aplicaran en aquest informe de normalització lingüística i plasmació ortogràfica del nomenclàtor urbà de Moncada s’ajustaran als criteris normatius que té publicats, des del 2016, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tal com exigeix el marc normatiu.

L’informe present, prèviament revisat pels tècnics municipals responsables de l’aplicació pràctica del mateix, serà elevat a les instàncies polítiques municipals, en aquest cas l’equip de govern de l’Excm. Ajuntament de Moncada, perquè el tinga en consideració a l’hora d’adoptar les mesures pertinents de regularització informàtica en oficines tècniques, remissió del llistat a l’Institut Nacional d’Estadística, retolació de carrers, etc. Quant a la potestat política dels municipis valencians per a regularitzar la denominació de les respectives vies urbanes, l’article 15.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), assenyala que la competència serà matèria exclusiva dels organismes municipals. Aquesta potestat es concreta en dues disposicions ulteriors: el Decret 145/1986, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, que regula la senyalització de vies i serveis públics en l’àmbit territorial autonòmic, i l’Orde de l’1 de desembre del 1993, de la Conselleria d’Educació i Ciència, sobre l’ús de les llengües oficials en la toponímia, en la senyalització i en la retolació dels serveis públics en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

En aquesta darrera ordre, concretament en l’apartat primer i article 1, s’especifica que els noms de la toponímia de cada nucli de població es regularan normativament i ortogràficament en un únic idioma, en valencià o en castellà, atenent en cada cas “al predomini lingüístic establert en el títol cinqué de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”. Així les coses, la toponímia urbana de Moncada, municipi de la comarca de l’Horta i de l’àrea de predomini lingüístic del valencià, pertoca que siga normalitzada en valencià, d’acord amb l’ordenament legal i el marc normatiu autonòmic.

A més a més, cal tenir en compte i consideració la publicació per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’any 2016, en la col·lecció “Manuals”, núm. 3, d’un vademècum de Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana, que ha de servir d’orientació, no solament al tècnic redactor del present informe, sinó també al personal de l’Ajuntament de Moncada, a l’hora de fer efectiva en àmbit públic (retolació, documentació administrativa, cartografia, etc.) la plasmació del Nomenclàtor oficial de vies urbanes de Moncada, que és el títol que durà la relació de carrers i altres vies urbanes, una vegada aprovada, fixada i oficialitzada, de dret i de fet, per l’Ajuntament de Moncada.

Finalment, la normalització lingüística dels noms de les vies urbanes del municipi de Moncada representa una oportunitat única de revisió i regularització del nomenclàtor. El conjunt de denominacions es compon de noms ancestrals i tradicionals, però també d’altres que han sigut incorporats a un paisatge urbà ràpidament desenvolupat durant els segles XIX i XX. Els criteris improvisats de fixació toponímica han generat algunes incoherències en casos particulars, imprecisions en denominacions concretes de personatges, alteracions ortogràfiques, castellanització de topònims valencians, etc. Totes aquestes “heterogeneïtats”, en conjunt, tenim ara l’oportunitat de redreçar-les amb una rectificació crítica i racional; de manera que el resultat obtingut siga una denominació del carreram correcta i coherent, elegant i útil.