Una col·lecció de fotos generosa, que ens permet contemplar una família de Montcada durant més de mig segle, des dels anys 20 als anys 70 del segle XX. Un privilegi per a qualsevol etnòleg i també per a entendre el desenvolupament de la nostra ciutat durant el període de majors canvis de, probablement, la història de la Humanitat. Un nou tresoret per al patrimoni gràfic de Montcada.

Agraïm a les germanes Cesca i Imma Sales Taroncher i a sa tia, Carmencín Taroncher Bella, la seua paciència explicant-nos les imatges.

Contingut

Família Taroncher Bella
Amistats i festeig
La família Sales Carratalá
Família Sales Taroncher
Celebracions
Festes
Fi de curs del Jardí d’infància Santa Maria
L’ajuntament

Família Taroncher Bella

Una foto preciosa d’abans de guerra, amb un nombre inusualment alt de xiquetes i xiquets (33!) que tant podrien ser del carrer com d’alguna escoleta. De tractar-se dels temps de la república s’entendria que hi haguera xiquetes i xiquets compartint aula en una escola unitària (és a dir, on convivien les diferents edats). De la imatge no hi ha un relat familiar, així que la deixem ací per si alguna persona troba algun detall que li faça llum. Al fons de la casa s’aprecia un corral amb algun fruital, i a la dreta es veu bé la vorera ampla de rajola. La foto pareix estar refotografiada.

***

Maria Taroncher Bella, dita Maria la Rispa, nascuda en 1927, retratada en València a l’estudi d’Antonio Martínez Ferri cap a 1930. Porta segell de pressió en la part superior dreta. En el primer terç del segle XX, les fotos d’estudi comptaven amb una nitidesa que encara ens sorprèn. Els estudis estaven molt ben il·luminats, mostraven escenaris complexos, amb telons barrocs i mobiliari a la moda del modernisme o l’art decó. Eren habituals els plànols amples i generosos com este que veiem, i les fotos es feien en formats grans sobre placa de vidre. Anar a la capital a retratar-se era un esdeveniment singular en la vida d’una família.

***

Canviant de context i de qualitat (pareix que siga una foto d’una foto anterior): a la fila de davant, la tercera per l’esquerra és de nou Maria la Rispa, ara posant probablement amb un grup de xiquetes i xiquets per a una foto escolar. Les escoles eren, en aquells anys, aules precàries en cases particulars.

***

María, adolescent, primer amb el pentinat de moda en els anys 40, en plena postguerra, i a continuació posant en estudi en foto destinada probablement al promés. En la segona foto, ens diuen que el pentinat, amb el cardat exagerat, es deia “Arriba España” —com tantes coses després de guerra.

***

Conchín Taroncher Bella, la menor dels germans, que va faltar als catorze anys després de tindre un accident en les obres del Seminari. La imatge és una foto-de-foto repassada després a llapis, una pràctica habituals per als fotògrafs durant dècades.

***

Mare, filles i una neta. Al mig, de negre, Maria Bella Lázaro, natural de Marines, mare de la nostra protagonista (a l’esquerra). Estan amb Amparín i Carmencín. Conchín ja havia faltat, i tampoc està Pepe, l’altre germà. A més, la primera filla de la iaia Maria, dita María també, va faltar de menudeta.

La xiqueta és Cesca. Estan prenent el solet a la terrassa de la casa de Ramón Villarroya.

***

Boda d’Amparo Ruescas i Pepe Taroncher Bella, el germà que faltava en la foto anterior. A l’esquerra estan els pares d’ell (María i Pepe) i a la dreta el pare d’ella (originari d’un poble d’Albacete); davant les xiquetes més xicotetes són Rosi i Imma. La tercera per la dreta és Maria, protagonista d’esta col·lecció; la segona és Carmen Bella, la Corretgera, i a la punta la tia Gloria, que vivia en Vinalesa, casada amb el tio Palmero; estes dos eren germanes de la iaia María, de malnom Farruques.

Va ser en el viatge de boda d’Amparo i Pepe quan va tindre l’accident Conchín, la germaneta d’ell, i després no podien localitzar-lo. Eixe mateix any, 1959, morí Conchín i son pare, Pepe.

Amistats i festeig

Les xiques adultes són, d’esquerra a dreta, Pilar Chapa la Carnissera, Conchín Francés la Caragola, Maria la Rispa i Amparito la Carnissera (germana de la primera, les dos d’Alfara), amb una xiqueta no identificada. Conchín i Maria porten el pentinat “Arriba España”, a la moda en els anys 40. Estan passejant vora una sèquia, i darrere pareix que tinguen un olivar.

Van molt elegants, sovint es feien la roba elles mateixes o alguna veïna que cosia. En aquells temps tenien davantal de diumenge i de dia de faena. Treballaven en fàbriques i solien agafar faena en negre per a casa: de les pirotècniques o altres confeccions. També de molt menudes feien de passejadores de xiquets, barat al berenar o poc més (de fet Maria feu de passejadora de Pepito el Mullo, del carrer Algemesí, i contava que els orins dels xiquets, que no portaven bolquers, feia malbé els davantals); sovint les traïen d’escola per a estes faenes, per la qual cosa era habitual l’analfabetisme femení. I, tot i treballar tant, en moltes ocasions no cotitzaven a la Seguretat Social o per a la seua jubilació.

***

Una foto molt bonica d’un dia en la platja. A més de a Maria reconeixem de nou a les germanes “Carnisseres”, Pilar i Amparito, la primera (a la dreta) amb les ulleres en la mà. La xica de l’esquerra resta desconeguda. Van molt carregades de bosses, suposen que amb la berena del dia.

Els fotògrafs rodaven per allà a on hi havia gent de festa per traure’s unes pessetes.

***

Generalment des de Montcada anaven a Cúiper en carro, però si posa “PLAYA-VALENCIA” potser estarien a Les Arenes. Es portaven el meló, el menjar i la garrafeta d’aigua (en terra tenen una botella de llimonada). Ací només coneixem a Maria (primera per l’esquerra).

Ens conten les filles que fins a l’últim moment, Maria, sola o amb amigues, encara agarrava el trenet per a prendre el bany a la Malva-rossa. Era una dona valenta i moderna, que es va traure el carnet de conduir (tot i que després no l’utilitzà) i que quan l’Església va autoritzar el pantaló llarg a les dones, ella se’l va posar.

***

A partir d’ací hi ha tres fotos d’una mateixa sessió, potser d’un dia de dinar en el camp o d’alguna excursió. Maria és la primera de darrere a l’esquerra, davant té al fill de son tio Vicentet (que va fer la guerra de Marroc), que tenia alguna diversitat intel·lectual. De malnom els deien Petxina. Estan davant d’un taronger.

La mateixa sessió de fotos, ara en una zona de secà.

***

María Tomás Sanchís, germana de la mare de Tonina, la perruquera, i amiga íntima de Maria Taroncher. En la primera imatge les dos amigues van agarrades de bracet i amb un guant negre cada una. Paco Sales Carratalá (Paco el Pintor, nóvio de la segona i l’altre protagonista d’esta col·lecció) es referia a elles com “mis dos Marías”. Esta María va faltar, encara molt joveneta, de tuberculosi, una malaltia que després quasi desapareixeria (i que està tornant!).

I ací efectivament “les dos Maries” en una foto típica de Mallorca, on Paco Sales va fer la mili (probablement al quarter militar de Sant Isidre, a Maó). Este tipus de fotomuntatge, que va estar molt de moda, es deia “un pensament”.

***

A la dreta, davant i darrere, Paco el Pintor i Maria la Rispa ja de nóvios. La parella del costat és la formada per Conchín la Caragola i Francisco Company (Paco el Correo), el seu marit. Les dos xiques eren molt amigues, tenien la mateixa edat i eren veïnes del carrer Bétera. Com es pot vore, a la platja els hòmens podien anar despitralats, però les dones mantenien les maneres.

***

Passejant per l’horta, darrere tenen el Seminari, encara en construcció. Son Paco i Maria, molt acaramelats, acompanyats per dos xiques desconegudes. En la segona foto es repeteixen estos quatre i hi ha dos xiques més.

Els terrenys sobre els que es construí el Seminari eren de la família Moròder, com aquells altres en què es construí el poble de Sant Isidre de Benagéber. Va ser una expropiació a molt bon preu.

***

Diumenge 6 d’agost de 1946, record de Llíria. Reconeixem a Teresín Sales Carratalà (esquerra), darrere d’ella podria ser Juan Sales, el germà, i davant la parella formada pels nostres protagonistes, Maria i Paco. La dona de negre podria ser Teresa Carratalá Carreguí, mare dels germans Sales, a qui tornarem a vore més avant un poc més major.

Amb Llíria hi hauria algun tipus de relació, perquè anaven tots els anys a pel gaiato, suposem que a Sant Blai, en febrer, o a Sant Miquel, en setembre, però esta visita al mes d’agost està fora de temporada.

Ens parlen també d’una tradició segons la qual el jove pretenent llençava un gaiato al mig de l’entrada. Si el pare de la xica l’agafava s’entenia que acceptava la relació, si li’l tornava l’estava rebutjant.

***

Paco i Maria amb la tia del primer, Rosario Carratalá Carreguí, mestra en Pavies i després en el seu poble, la Vilavella. Paco porta el bolso de la dona, amb les inicials MT bordades. És una foto molt bonica, amb el sol de terra, les cadires de boga, el gat, l’abundància de boines o les sandàlies mallorquines de Paco. Tot entre una arquitectura rural emblanquinada molt pintoresca.

***

Artística felicitació de Paco Sales per a la seua nóvia.

La família Sales Carratalá

La família Sales Carratalá se’n vingué en carro des de la Vilavella, probablement quan es va desallotjar el poble en instal·lar-s’hi el front de guerra a l’estiu de 1938. Estigueren primer en Albuixech, treballant en una vaqueria, i després es van establir en Montcada.

El de la primera foto és Pepe Sales, que la dedica: “Con el mayor cariño a mi hermano Paquito”. Pepe fou president del Musical i estigué lligat al Patronato. Ella és Teresín i el darrer és el nostre protagonista, Francisco (Paco el Pintor). De malnom els deien “els Conills”.

Paco Sales era pintor-decorador, tant pintava parets com feia sanefes, posava pa d’or, feia retolació, pintures murals artístiques o de falles. Donà faena als germans i treballà a Montcada però també en pobles i ciutats de València i d’altres llocs de l’Estat; per exemple, ens conten que quan es produí l’accident nuclear de Palomares del 17 de gener de 1966, ells estaven treballant allí. Va fer alguns cursos d’Arts i Oficis a l’Escola de Sant Carles, al carrer Museu de València. Tenia habilitat per al dibuix i el color, i era un gran professional. També era aficionat a la pintura de cavallet. Va ser un dels col·laboradors en l’escenografia del Misteri de la Passió.

***

Processó de Santa Cecília, que es veu darrere portada en la seua peanya. Anys 40-50. La xica de davant amb l’abric clar és Teresín, a la que hem vist en la foto anterior. El jove del cabell llepat de la dreta pareix Ricardo Taroncher, que podria anar amb sa mare. La colla de xiques que desfilen en el centre podrien ser les Cecilieres del Musical, on Teresín participava amb el grup de teatre.

Van pel carrer major, acaben de passar per davant de l’ajuntament antic (l’actual Biblioteca) i estan davant de la casa que es va tirar per fer el parc de l’església. A l’esquerra queda la pròpia església i la casa abadia. Més al fons es reconeix l’edifici del Musical. L’última caseta de l’esquerra és on la tia Encarnació repartia la llet en pols d’origen americà a les famílies necessitades.

Davant de les cases de l’esquerra pareix que hi haja una rasa, i també veiem tubs per a la instal·lació de sanejament.

***

Els germans Sales Carratalà, reunits per la boda de Juan amb Bàrbara Alòs en 1960. Rafael (3), Teresín (4), Juan (5), Bàrbara, la mare, Teresa; Paco (2) i Pepe, dit el Gordo (1, segons l’ordre de major a menor). Estan en casa de la iaia Teresa, al carrer de la Corbella

***

Foto de Paco Sales (segon per l’esquerra) servint en Mallorca. Està molt primet, tot i que no passà fam perquè servia en l’economat i contava que tingué una bona mili.

En la segona foto veiem a Paco, amb un vetust rifle Mauser armat amb baioneta.

***

“A mi novia con el mayor cariño … le tengo…”, foto dedicada de Paco Sales. La següent diu: “Con mucho cariño la que nunca te olvida. Maria”.

***

“A mis queridos padres con todo cariño. F. S.”.

***

Paco Sales en un lloc indeterminat. Als cartells de darrere s’anuncia “venta de fincas”, i baix pareixen les paradetes d’un mercat.

***

Boda de María i Paco Espinosa el Calciner (que vivia al carrer de la Corbella). A la dreta del nóvio està Paco Francés (pare de Fèlix Francés el del Rugbi), germà de Conchín la Caragola. A continuació està Paco Sales, que va fer la mili amb el Calciner i eren molt amics. La dona amb ulleres a l’esquerra de la nóvia era la mare del nóvio.

María, la nóvia d’esta imatge, era brodadora, i Carmensín, la nostra informant, anava a brodar a sa casa.

Pareix que estan davant del Musical. Gener de 1954. Foto L. Zamorano, València.

Família Sales Taroncher

Foto de boda signada pel gran fotògraf Valentín Pla Talens (València). Ella es va casar de negre, com era habitual en aquells anys. Va molt elegant, amb un vestit prisat des dels muscles i coroneta de flors per al vel. El ramell és artificial, que també era comú.

***

Els contraents amb els padrins: Paco el Calciner i Concha la Caragola (cosina de Conchín la Caragola, a qui hem vist en diferents ocasions). Ens resulta curiós que els quatre anaren junts a fotografiar-se a València.

***

Paco i Maria amb la seua filla major, Rosi. Al casar-se llogaren una habitació en la casa del costat —una pràctica molt habitual durant molt de temps—, que era de la tia Encarnació —una dona que es va casar dos vegades però que no va tindre descendència.

En la segona foto veiem a la parella amb Imma, la segona filla. Estan al cantó del Carrer Quart amb el carrer del Negre.

***

Maria i la segona filla, Imma, en dos precioses fotos d’estudi. La primera és de nou Foto Valentín (València). En la segona, la xiqueta tenia sis mesos.

Ens criden l’atenció sobre el gran treball que hi ha en el festó i el calat que es veu en els volants del vestit de la xiqueta en la primera foto (el festó és el brodat en forma d’ones o puntes en la vora d’un vestit o cortina; el calat són els foradets ornamentals).

***

La tercera filla: Cesca.

***

Foto de família: Paco, María i les tres xiquetes: Rosi, Imma i Cesca. Foto Valentín Pla, una vegada més.

***

En l’any 1957 van construir la vivenda en el carrer Ramón Villarroya en planta baixa i amb un  magatzem de pintures on son pare també guardava el tricicle i la moto.

Cap a l’any 1964 van construir la vivenda en la primera planta i quedava tot el baix com a magatzem. En esta imatge es poden vore les bigues preparades per a construir. El mateix creixement en altura es va produir eixos anys en la major part de les cases dels nous carrers.

***

La tia Carmencín, informant d’esta col·lecció, amb la seua neboda Cesca, posant per al fotògraf davant del Seminari. En esta foto portava dol per la seua germana Conchín.

Carmencín treballà a la fàbrica de la seda des de els 14 anys fins que es va casar.

***

Pares i filles al balcó de casa, al carrer Ramon Villarroya (al barri de les Eres o de Sant Miquel). La zona s’estava urbanitzant acceleradament, com es pot vore a les fotos. Un poc més avant estaven les porcateres, que impregnaven el barri de males olors. També estan les travesses del carrer Toledo i del carrer del Bordellet, i més avant encara les vies del trenet i el Seminari. En l’actualitat les plantes baixes que es veuen a la dreta totes tenen dalt un altre pis.

***

La parella amb la seua filla major, Rosi. Probablement estan al Musical, amb el seu reconeixible sòcol de fusta.

***

Rosi i Imma a la mar.

***

Padrins en la comunió d’Amparín la Corretgera. La padrina és María i el padrí Jaumet. Ens sorprén vore la combreganta amb un ramell, com si fóra una boda.

***

Cesca jugant en casa de la iaia al carrer de Quart. Al fons hi havia un corralet amb una figuera. A la següent imatge reconeixem a les ties Carmencín i Rosario en dos engronsadores, i entre elles Imma, Rosi i davant Cesca de nou amb l’espolsador.

Moltes de les fotos les feia Maria, la mare de les xiquetes, que era molt aficionada a la fotografia i es comprà una càmera que es pot vore ací baix: una Agfa Silette, que és una màquina senzilla amb un diafragma de molta lluminositat.

Celebracions

Rosi celebrant els quatre anyets, encara com a filla única.

***

Ací comença un reportatge de quatre fotos de factura familiar fetes en el tercer aniversari d’Imma, el dimecres 7 de desembre de 1960. En esta primera imatge veiem les dos iaies: María Bella Lázaro (natural de Marines) i Teresa Carratalà Carreguí (vinguda de la Vilavella, que tenia una germana monja, una altra mestra i un germà que fou alcalde en la República), que estan fent la paella a foc de llenya en una cuina tradicional. La casa estava al carrer de Quart.

Els pares de la celebrant, les iaies i les dos xiquetes davant del pastís. Probablement María no haguera autoritzat la publicació d’esta foto, perquè se la veu un poc despentinada. El gerronet de les roses el conserva Cesca en casa. Les dones van totes de negre, potser estava recent la mort de Conchín i del iaio Pepe.

Probablement ja estaven al carrer Ramon Villarroya, però encara a la planta baixa. A banda del pastís, sobre la taula hi ha una caixa de bombons.

Amb sa tia Carmencín, també de dol rigorós. Conta Carmencín que recorda bé estos aniversaris, i que passaven la vida en esta casa perquè encara no tenien altra germana casada i eren les úniques nebodes.

***

14 de maig de 1961 comunió de Rosi, apareix posant en la casa de Ramón Villarroya. El vestit li’l feu Teresa la Modista.

***

Comunió de Rosi: les dos germanetes van vestides igual, pareix que era el “segon trage” de la Comunió. Estan davant de la casa de Consuelito Borràs, casada amb Vicente Cabo, veïna i com de la família, que era brodadora.

***

Primera Comunió d’Imma en 1965, amb vestit també de Teresa la Modista.

***

La combreganta acompanyada dels pares, les dos iaies i dos parentes (a l’esquerra) de la Vilavella. La foto següent està feta en el corral dels Robi, la casa feia cantó entre Ramón Villarroya i carrer Toledo.

***

Pastís de la comunió d’Imma. Davant, Cesca posa elegantment per a la foto. El convit es va fer al carrer Colón, en el saló habilitat per Vicentet, on tenia taules i cadires i que llogava per comunions i altres celebracions. En este cas feia poc que ho havia obert, fins aleshores la gent ho celebrava a casa, amb xocolate i pastes de casa.

El vestidet de Cesca era com el del segon trage d’Imma, és a dir, el feren igual per a les tres germanes.

La paella la feu Pere el Corretger, parent i últim sereno de Montcada. Era molt bon paeller i el buscaven els guardia civils per a que els cuinara. Tenia la corretgeria al cantó entre Lluís Vives i Ferran el Catòlic.

***

Primera Comunió de Francesca, 1970. Un vestit llis amb cinturó de corda a la manera dels hàbits de monja, confeccionat per Fina Mendis. D’este vestit li’n feren un altre per a dur de seguit.

***

Amb la iaia María i una cosina, Amparo Taroncher Ruescas (filla de Pepe). El convit el feren al Mas del Xocolatero.

***

6 de gener de 1963, dia de Reis. Darrere s’aprecia el maset de les Obreres de la Creu, antic Mas del Xocolatero. A la vora estava la granja i el xalet del “Comandant”, on anaven a per ous.

Les tres germanetes amb la seua cosineta Conchín Lluesma Sales la Pelirroja, filla de Teresín, tia paterna casada amb Pere Lluesma (el de Peret). Ja veiem que aquell any els reis van anar carregats. El nino negre de davant encara existix, i ara està restaurat.

En la segona foto són les mateixes més Teresín Lluesma Sales, primera per l’esquerra.

***

Vista del barri. Les tres finques bessones del fondo són els blocs d’habitatge social que es va fer anys arrere, als carrers dits la Pinta, la Niña i la Santamaría. El grafit de darrere diu: “SEAREGLAN PARAGUAS SILLAS Y SUMIERES ADOMICILIO”. La zona agrícola de secà s’anava transformant acceleradament. Segurament correspon al carrer Sant Vicent, on vivien son tio Pepe Sales i Amparin ( cosina germana de Maria Taroncher).

***

Les tres germanetes més la seua cosineta Amparo Sales (amb jaqueta a quadres), dona de Manolo el del forn del carrer Cervantes, al barri de Badia.

***

Les tres germanetes amb sa mare al terrat de casa. Darrere, el Seminari.

***

1966. Conchín Lluesma Sales, la Rogeta, amb Cesca i Imma. Pensen que estan en alguna comunió, al saló del carrer Colón de què hem parlat abans.

***

Altra festa: Paco el Pintor porta el pastís de quatre pisos. El xic de la dreta és el cunyat de l’anterior, Pepe el Rispo. Darrere tenen les boniques cases modernistes del carrer Major, la de més a l’esquerra és el Forn, la qual cosa vol dir que estan davant del Musical. Potser era una comunió o bateig d’algun treballador.

***

Les cosinetes Laura Mora, Francesca Sales Taroncher, Xelo Cabo Borràs i Menchu Mora.

Festes

Foto de les tres germanetes a Santa Bàrbara.

***

“Cruzada de la bondad”, diumenge 8 de març de 1959. Sis xiquetes vestides d’infermera sobre un carro molt ornamentat amb fulles de palma i garlandes de paper. Són, d’esquerra a dreta, Amparo la Caragola, Rosi Sales, María Robi, Consuelo Casaña, Ana Mari Mañes i Consuelo Moreno.

El carro encara porta rodes amb llanta de ferro, que en eixos anys s’estava prohibint per nombroses carreteres.

***

Per la dreta, Imma, Mariángeles la farmacèutica (a la farmàcia de Serra, filla de Rosalía); Teresín Lluesma Sales; la xicoteta del mig sembla Maribel Casany, i Conchín és l’asseguda davant… Van vestides de llauradores i carregades amb bosses de caramels per a tirar. A la boca porten caramels amb forma de xucladors.

***

Davant de Paco i Maria, d’esquerra a dreta, José Manuel Bosch, Vicente Cabo, Rosi, Cesca, Imma, Manolo Palau i una cosina d’Alfara.

En la segona foto, les tres germanes amb les dos iaies, Teresa i María. Pareix que Rosi heretà la gràcia del ventall de sa mare.

***

Paco Sales amb les tres filles. Estan al carrer Major, l’ajuntament antic està darrere a l’esquerra. Es veu que Rosi no es va deixar fer la ratlla al mig que és preceptiu per a les llauradores.

***

Festa de la Mare de Déu d’Agost, també en 1966. Dalt Maria Taroncher, Encarna la Rica, mare de María Robi, Manolita Puchades dona de Rosendo…. Baix, la dona de Borrell, la segona és Virtudetes, la tercera és la dona de Mundina, i després la iaia d’Eugeni Valero el del forn del carrer de Quart. Tret de María, la resta vivien per la zona de l’estació de Montcada.

***

Les mateixes amb els marits.

***

Paco i María davant de les alfàbegues i de la imatge jacent de la Mare de Déu. Cada fester cuidava la seua alfàbega en casa. Els testos tenien una estructura de fusta per a moure-les, perquè eren molt fràgils i pesades. La següent imatge mostra als mateixos en casa; per l’escala aguaita Cesca, que va sentir la música i eixí per a evitar que la deixaren.

***

Maria, amb l’espectacular ventall, sobre el reclinatori de l’església.

***

Regidors i clavariesses amb la peanya de la Mare de Déu dels Desemparats. En la següent, Cesca agafada de la mà de Maite Chiralt (filla de Teresa la Modista); estan sobre un entarimat amb la Mare de Déu dels Desemparats en la peanya. Hem associat esta foto a l’anterior sense saber si tenen relació: en la primera no es veu senyal d’ofrena, però en esta segona veiem una xiqueta amb un ramell de flors.

***

Més gent posant a l’església. El primer per l’esquerra és el Plater, que fou alcalde, i a l’esquerra de les xiques podria ser el tio Tarròs. Entre les dos dones de l’esquerra, (Enrique?) el Caguet; entre les dos de la dreta, Santamaría, i el penúltim cap a la dreta, Alejandro, del carrer Quart. No hem aclarit de quina festa es tracta: el fet que només hi haja tres dones podria indicar que és la festa dels Desemparats, que estava organitzada per hòmens; la de la Mare de Déu d’Agost era patrimoni de clavariesses. Les tres dones serien les “camareres” de la festa, que s’encarregaven de vestir la imatge, de posar-li les joies i en general de tot el manteniment.

Fi de curs del Jardí d’infància Santa Maria, i altres de religió

Fi de curs del “jardí d’infància” de Cesca, en 1966. Al teló: “SANTA MARIA” (el nom del col·legi). En la pissarra, esquema de la fabricació del pa, des de la llavor de blat al forment i a la barra cuita. L’espai és l’Ateneu, que pertanyia al Patronat. Les mestres eren la senyorita Amparín i la senyorita Carmen. Cesca és la tercera per la dreta. Bona part de les xiquetes i xiquets venien de fora.

En la segona imatge veiem a les famílies de les xiquetes: pel centre de la sala reconeixem a les àvies Teresa i María, a Imma i a sa mare, María.

La senyorita Amparín adreçant-se als familiars.

Les lletres i xiquetes de ballarines. El de davant és Honorat, fill de l’empresari de Tacos HOPAMA.

***

El calvari i l’ermita abans de la reforma.

***

Exercicis espirituals, dijous 19 d’octubre de 1967 (a l’Institut Secular de les Obreres de la Creu). Maria Taroncher és la xica amb ulleres de sol, asseguda a la dreta en la primera fila.

***

Dia de la Parròquia, 1968. D’esquerra a dreta, Ildefonso Mundina, Paco Sales, un desconegut, Pepito Figuetes, tres frares combonians, Mn. José Gea, Ricardo Lluesma, Mn. Jesús Pla, un altre combonià, el farmacèutic Agustín Pérez de Lucía, Vicente Torres el Borreguero, un desconegut, Bernardo Rodrigo , Eugenio Albert i José Roca Castillo. Estan al pati del “jardín de infancia” Santa Maria , un espai vinculat a l’església. Foto E. Feliu.

Els vincles que es creaven en estos àmbits també suposaven opcions laborals: Paco Sales anava a Santiago de Compostela a pintar per als Pares Combonians. En un parell d’ocasions també anà tota la família a estiuejar a la fonda de l’embassament de Benagéber perquè son pare estava pintant les maquinàries, instal·lacions, turbines…

L’ajuntament

Paco Sales jurant el càrrec de regidor pel “terç familiar”. Des de 1945, un terç dels regidors dels ajuntaments franquistes era designat per elecció entre els caps de família (hòmens i dones vídues). Tot i l’apariència democràtica, la realitat és que s’elegia entre persones afins al règim i participants actius en la vida religiosa local: adoració nocturna, etc. Ací veiem com juraven agenollats, amb la mà dreta sobre la Bíblia i davant d’un crucifix. Davant té a l’alcalde, Ricardo Lluesma “borrega” i darrere a Ildefonso Mundina. Pel balcó es veu el Carreró de les Monges (carrer de Salvador Giner). Foto E. Feliu 1967.

***

Saló de Plens de l’antic Ajuntament. Alcalde i regidors en 1971. Sobre el mur, el Cor de Jesús presidia la sala, flanquejat per Franco i José Antonio. Foto E. Feliu.

***

La confusió entre Església i Estat era quasi completa, i part de l’activitat dels regidors passava per la vicaria. En esta foto, Paco Sales besa la mà del senyor retor, rodejat d’escolanets. Darrere pareixen l’alcalde i el cap de la guàrdia civil. Mentrestant, amb una panera arrepleguen les donacions dels fidels.

***

Inauguració d’habitatge social al carrer Badia. L’autoritat convidada era president de la Diputació o un càrrec semblant. Foto E. Feliu 1971. Sovint, els treballadors en estos pisos se’n quedaven algú en pagament pel seu treball, és dir, part la cobraven en efectiu i part en espècies.

***

L’altar major abans de l’última reforma. El senyor retor amb els membres de l’ajuntament i guàrdia civil. Són: un desconegut, Paco Sales (amb un defecte d’escanejat), el guardiacivil, de cognom Vaquero; Pepe Figuetes, Ricardo Lluesma, Vicente Torres, un altre guardiacivil, Agustín Pérez de Lucía i Vicente Palau, professor en el Patronat.

***

Primeres files en alguna activitat municipal. Els primers llocs són per a hòmens, les dones es veuen més arrere. És el saló d’actes del Patronat, a l’Ateneu.

***

Banquets amb presència dels prohoms de la vida pública de Montcada, tot hòmens, potser comissions de festes o esdeveniments pareguts. En la segona foto, el tercer per l’esquerra és Pepe el Xilo, encarregat de la fàbrica de la seda de Garín. Don José Gea entre Pepito Figuetes i Eugeniet.

***

Les autoritats en edicions indeterminades del Gran Premio Ciclista “Moncada”. En esta primera imatge reconeixem darrere, amb ulleres de sol, a José Ferrer, de qui parlàrem en la publicació «Pilar Valero, Macu Ferrer i Enrique Giménez, vivències del Misteri de la Passió». Davant estan Ricardo Lluesma, amb bigotet José Roca Castillo i Paco Sales.

***

Tonín el de Salvadora, que era la propietaria de la tenda Telefunken del carrer Secretari Molins 1. Bona part de Montcada comprava ahí els electrodomèstics perquè podien pagar-ho  poquet a poquet.

***

Lliurant un trofeu d’algun campionat de futbol. L’acompanya Visiedo, policia municipal. A la dreta José Roca Castillo, pare de Pili i Jose Luis.

***

Pareix que els regidors acompanyaven a les festeres. Paco Sales acompanya a dos xiques de la cort d’honor: la de la dreta és Mari Carmen Sepúlveda, de la tenda d’electrodomèstics. Darrere va Vicent Palau. Foto E. Feliu 1971.

***

Acabem amb una bonica foto d’E. Feliu de 1967, en què María i Paco, amb tres filles precioses i grans perspectives per davant, ballen agarrats i somrients amb confetis en el cabell.

*