L’any 1985 es va incloure en el Pla General d’Ordenació Urbana el «Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Montcada (l’Horta)», un document molt bonic que recollia 124 elements de la nostra ciutat i el seu terme, i que suposen un gran patrimoni per a Montcada.

Ara, 40 anys després, proposem un nou catàleg, sense efectes legals. Hem recorregut el primitiu casc urbà de Montcada, una quarantena de carrers que ens han oferit un llistat provisional de més de tres-cents edificis amb un interés historicoartístic. Un patrimoni monumental però també tipològic i de gran valor per al manteniment dels ambients urbanístics tradicionals. Allò que fa que la nostra ciutat mantinga l’escala humana i la qualitat de vida. Per assumir esta complexa tasca, hem volgut assessorar-nos primer, així que vam comptar amb l’ajuda de l’arquitecte i professor Àngel Martínez Baldó, que ens feu un interessantíssim passeig pel poble parlant sobre els criteris de conservació, protecció i valoració aplicables.

Com a catàleg pretén posar en valor l’arquitectura tradicional i exercir un efecte pedagògic, que facilite una interpretació d’este patrimoni. Sense la pressió dels efectes legals d’una protecció, l’hem orientat al gaudi, per eixe motiu hem inclós fins i tot algunes façanes que només conserven alguns detalls dignes de menció, però que hem volgut remarcar.

Per ser més concrets: ens hem plantejat la ciutat de Montcada com un museu obert, habitat, en el que cada casa, cada façana, cada carrer, conta la seua història, el context en què va nàixer. Parla dels artesans que treballaren en la seua fusteria, la forja, la rajola i la teula, la ceràmica… En la seua fesomia està inscrita també la vida i el nom de tota aquella gent que ha viscut ahí: a on anaven a comprar, com es relacionaven amb el veïnat… S’hi troben les relacions socials: el carrer dels Senyorets, el Passeig de l’Amor, el carrer Major, els eixamples del poble medieval, el modernisme i els nombrosos edificis singulars. I el barri de les Eres o el “Bàrrio” (Badia), i les històries de classe treballadora, d’emigració…

Proposem la ciutat com una sèrie de rutes que tenen en compte la nostra arquitectura modernista i singular; i que fan de Montcada una ciutat agradable per a viure i per a visitar. Volem destacar la seua combinació de monumentalitat, història, elements solts i ambient urbanístic, com un text esperant a ser llegit.

Hem organitzat el catàleg per carrers, accessibles des de l’índex de continguts. Cada casa està situada en el mapa de Google, fotografiada i descrita, a manera de justificació. Quan l’adreça inclou un enllaç, este remet a la fitxa del catàleg de 1985. També trobareu indicada la data de registre en el Cadastre; l’any no es correspon exactament al de construcció, per exemple quan s’indica 1888, afecta a la seua inscripció, i vol dir que la casa és molt anterior, de vegades segles. Igualment en les cases més recents. Tot i això, ens ha paregut interessant afegir-ho pel que puga contar. Quan no hi ha una data de cadastre és perquè ha hagut reformes recentment i s’ha tornat a registrar.

Voreu que els noms dels carrers estan adaptats al Nomenclàtor urbà de Montcada, una proposta tècnica de normalització lingüística en valencià de la toponímia urbana (els noms de les vies públiques)d’acord amb la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Podeu consultar el llibre Toponímia del terme de Moncada. Els noms incorporats a la terra preparat per Abel Soler com part del treball de conservació i difusió del patrimoni lingüístic de Montcada d’AVIVA Moncada (Agència de Promoció del Valencià).

Contingut

Plaça de la Mare Francesca Pasqual
Carrer Major (I)
Carrer d’Isabel la Catòlica
Carrer Major (2)
Plaça de la Creu de Quintana
Carrer del Negre
Carrer de Sagunt
Carrer de Roger de Lloria
Carrer de Sant Miquel
Camí de la Polsana
Carrer del Calvari
Camí de Montcada
Avinguda de la Germania
Carrer del Pintor Joaquim Sorolla
Carrer de Sant Roc
Carrer del Compositor Josep Serrano
Carrer de l’Arbre
Carrer de l’Humanista Joan Lluís Vives
Carrer de l’Escriptor Lope de Vega
Carrer de Xàtiva
Carrer de Miguel de Cervantes
Carrer del Científic Jordi Joan
Carrer de Badia
Carrer de la Batalla de Lepant
Carrer del Compositor Salvador Giner
Carrer de la Corbella
Plaça del Compositor Manuel Palau
Carrer d’Algemesí
Carrer del Doctor Francesc Moliner
Carrer de Cristòfol Colom
Carrer de Ramon Villarroya
Carrer de Quart de Poblet
Carrer del Secretari Molins
Carrer de Bétera
Carrer de l’Escultor Marià Benlliure
Avinguda del Nou d’Octubre
Carrer de les Barreres
Carrer del Dos de Maig

Plaça de la Mare Francesca Pasqual

Per la plaça de la Mare Francesca Pasqual accedim al carrer Major pel Ravalet. És la zona més antiga del poble.

Plaça de la Mare Francesca Pasqual núms. 1, 2 i 4 (cadastre 1888)

Cases d’estructura tradicional, amb murs de maçoneria a dos aigües, les dos primeres lamentablement abandonades i amb portes i finestres tabicades.

El catàleg de 1985 les datava a finals del s. XVIII o principis del XX. Aleshores, en 1985, ja estaven abandonades. L’autor fou l’arquitecte Vicente Marzo.

La descripció del catàleg és la següent:

Edifici de dues plantes i coberta a dues aigües, que comprén dues cases, amb una frontera de longitud superior a l’habitual en les cases de poble. La façana té dos eixos de simetria, coincidint amb els portalons i el balcó de cada habitatge, tot i que les reformes hagudes alteraren els buits, obrint-se’n de nous en planta baixa (avui n’estan cegats una part). Les finestres dels costats són de reduïdes dimensions. Altra particularitat és una notable altura de cornisa i un ràfol d’aproximadament un metre sobre la plaça. El sòcol és de rajola vista i hi ha brancals de pedra en les portalades.

***

Plaça de la Mare Francesca Pasqual núm. 3, casa de l’escultor Ponsoda, (cad. 1900)

La casa amb tanca i pati és la de l’escultor Josep Maria Ponsoda Bravo, es reconeix el bon gust de l’artista, escultor i imaginer. Està datada al catàleg en 1915. El pati conserva un pouet amb rica decoració ceràmica. La façana inclou un retaule ceràmic que mostra a Sant Vicent Ferrer i una inscripció. Les portes són grans, com correspon a l’estudi d’un escultor. Els finestrals del primer pis són igualment grans i lluminosos, entre columnes d’ordre jònic. Tota la façana està coberta de relleus de figures humanes i ornamentació vegetal, incloent el fris i el frontó. Les dos cases que fan cantó conserven les portalades de fusta. Tots els elements arquitectònics estan enquadrats per diferents tipus de motllures o rebaixos ornamentats. La porta principal es cobrix amb una marquesina suportada sobre branilles amb flors d’inspiració modernista.

La descripció al catàleg diu el següent:

Són dues edificacions contigües de dues plantes, però una mateixa propietat, amb la característica del seu barrejat ornamental.

La primera té en planta baixa dues grans finestres amb una reixa de quadrícula diagonalitzada, una motllura en faixa en els brancals des del sòcol i un ornament modernista a l’altura de la llinda. En planta alta, un finestral en ferro, amb particions en quadrícula, és emmarcat per una imitació de temple grec, amb quatre columnes d’orde jònic que suporten un frontó triangular.

La segona casa és on s’ubica la porta, amb una lleugera marquesina modernista, anàloga ornamentació que la de les llindes en les finestres balconeres de la planta alta i de la barana que amaga la coberta.

Un retaule de taulells amb Sant Vicent Ferrer en la primera casa, una escultura del Sagrat Cor de Jesús al centre de la cornisa de la segona i unes mallorquines en finestres de les dues cases, completen el barrejat ornamental.

Junt als números 4 i 5 de la plaça, aquesta casa dóna a un jardí.

***

Plaça de la Mare Francesca Pasqual núm. 9 / Carrer Major núms. 70, 72, 74 (cad. 1888)

La casa cantonera amb el carrer Major inclou en el seu interior la primitiva torre musulmana que apareix al Llibre dels Fets. L’estructura és tradicional, amb murs de maçoneria i rajola massissa i teulada a dos vessants, amb cantoneres de cadirat. Conserva portes grans, balcons de varetes i platina, una arcada de mig punt i finestres amb reixes de forja. És una casa abandonada que es podria recuperar al més alt nivell.

El catàleg la data en els segles XVII-XVIII, i diu el següent:

Aquesta gran edificació de dues plantes i teulada a dues aigües es fonamenta en murs i fàbriques d’obra, possiblement els més vells del casc antic, doncs d’ací pareix que s’inicià la primera consolidació del nucli d’antiga formació de Montcada.

Si bé l’interior no s’ha pogut visitar i, per tant, es careixen de dades, les façanes denoten una tradició barroca als seus elements (balcons i baranes, finestres atrompetades…) encara que molt especialment els buits han sofert transformacions a través del temps.

Els murs tenen una gruixària de 0,80 metres, en planta baixa.

Com a element singular cal ressaltar una pedra cantonera amb motllures.

Amb la inexistència de dades actuals, caldria investigar sobre la pròpia edificació per a poder treure antecedents i llençar una hipòtesis sobre els seus orígens i les transformacions que ha sofert.

El catàleg inclou un informe arqueològic signat per l’arqueòleg municipal, Josep Maria Burriel Alberich, que situa el seu orígen en els segles XIV-XV i explica la seua evolució i estat de conservació.

Carrer Major (I)

Carrer Major 63, Palau dels Comtes de Rótova —Ajuntament de Montcada (cadastre 1888)

El Palau dels Comtes de Rótova, actual seu de l’Ajuntament de Montcada, data de la segona meitat del segle XVIII o principi del XIX.

Heus ací la descripció del catàleg, redactat quan encara estava en estat de ruïna:

La planta del Palau és de forma seudo-rectangular, amb murs de càrrega fets de rajola massissa, travats per altres de perpendiculars. Té tres altures a la navada davantera, més una altra a les torres que es disposen als laterals. La resta de l’edifici és de dues plantes. L’escala principal se situa a un lateral i hi ha un pati rectangular al centre.

La navada davantera, orientada a l’est, fa de cos principal. A la planta primera hi havia el saló més important del Palau, i a la planta baixa és una porxada formada amb arcades de mig punt.

L’ornamentació general és dins la tradició neoclàssica, visible en el tractament de cornises i llindes, franges verticals emmarcant els buits que es rematen en falsos capitells i adreçats que imiten carreus.

Al davant i al darrere del Palau hi ha jardí. Les quadres antigues són a una edificació separada i situada al fons del recinte.

***

Esta casa tradicional, reformada en 2001, conserva l’estructura original a dos mans i coberta de teula àrab a dos vessants, amb portalada de fusta de bona factura, finestrals amb reixes tradicionals de varetes, platina i pilonets, i en el primer pis balcó central i balconets laterals de fundició. Manté dos respiralls ceràmics de ventilació de principis del segle XX.

***

Carrer Major 57 (cad. 1888)

Esta modestíssima caseta d’estil tradicional conserva part de la seua estructura, a la que se li ha tabicat el finestral de la planta baixa. Té porta de fusta llisa amb arc escarser, el senzill balconet de varetes i platina amb porta de fusta, i un finestró a la part superior dreta de la façana. Teula àrab a dos vessants. La baixant de la canal és de ferro colat, però encara sense caretes en relleu —un altre patrimoni interessant que caldria protegir en les façanes, però que ens estalviarem d’assenyalar en cada casa.

***

Carrer Major 55 (cad. 1888)

Casa unifamiliar de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab a dos vessants. Té portalada de fusta, dos finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets, i al primer pis un balcó de forja, varetes i platina i dos finestres. Cada una té dalt un respirall, lamentablement sense la reixeta ornamental que segurament la tancaria.

***

Carrer Major 51-53 (cad. 1950)

Este és un edifici més modern, de dos plantes, datat a la façana principal en 1957, amb un terrat en la coberta. L’obrer va voler incloure elements ornamentals, d’ahí que hi haja imposta i cornisa motllurades. La porteta i el finestralet de la planta baixa estan rematats amb frontons de les mateixes manisetes que cobrixen les brancades, i el motiu es repetix a les finestres del primer pis, que donen llum a un voladís. Tot este conjunt està flanquejat per tires de manises del mateix tipus que les esmentades.

***

Carrer Major 70 (cad. 1888)

Esta casa formaria part originalment d’aquella altra que ocupa els números 8 i 9 de la plaça de la Mare Francesca Pascual, i dels 72, 74 i 76 del carrer Major, dividits probablement arrel de les desamortitzacions, com diu Josep M. Burriel al seu informe esmentat. És una casa preciosa, que trenca el planejament fent un racó amb sol empedrat i un banquet d’obra apegat a la façana. Té porta de fusta amb reixes de forja, i un finestral de varetes ornamentades probablement dels segles XVII o XVIII. Al primer pis hi ha balcó de varetes i platina i porta i finestra lateral de brancades atrompetades.

***

Carrer Major 66 (cad. 1930)

Fent racó amb l’anterior, esta casa manté l’harmonia del conjunt amb les seues falses arquitectures simulant carreus i un fris a la cornisa de la coberta, de teula àrab a dos aigües. Manté portalada de fusta “valenciana”, amb obertures amb reixa de forja dels anys 50. Al primer pis manté l’estructura simètrica, amb balcó de forja al mig i balconets amb ampits de forja del mateix estil.

***

Carrer Major 43 (cad. 1888)

Esta caseta, també fora de planejament, manté l’aire rústic tradicional a la nostra ciutat, tot i que la façana està saturada de cablejat i de distints cartells indicadors. És una casa tradicional entre edificis més moders, amb teula àrab a dos aigües i obertures austeres en què només podem destacar la reixa de la finestra de la planta baixa, de varetes, pletines i pilonets com a ornamentació. El balcó, de forja, té interessant taulellets al baix.

Carrer d’Isabel la Catòlica

Carrer d’Isabel la Catòlica 1, Casa Gòtica (cad. 1888)

Al carrer d’Isabel la Catòlica trobem la “Casa Gòtica”, datada tanmateix en el segle XVII. La descripció del catàleg mereix una actualització perquè s’han fet treballs importants. Ens ocuparem d’ella en una publicació específica.

Casal de dues altures i una torre quadrada, instal·lacions agrícoles adossades (quadra), un pati tancat amb porta d’accés independent situat en lateral davanter, i un hort en la part del darrera. És un edifici amb elements de tradició gòtica (arc ogival i de mig punt) i barroca (obertures abotzinades, baranes dels balcons), on s’han fet edificacions per parts successives. Mentre la planta baixa acusa més l’origen gòtic, les obertures i balcons de l’alta són de tradició barroca. L’estructura de murs de rajola i bigueram de fusta.

En el casal principal, la planta baixa ha estat ocupada històricament pels estatgers, mentre els senyors habitaven la de dalt. La imatge de la casa no ve donada tant per la façana, com per la torre, visible des de lluny i reflexada en dibuixos històrics de Montcada.

En la planta baixa, els arcs d’entrada principal van conformar-se en els tres murs de càrrega essent d’arc de mig punt (façana principal, amb la llinda de rajoles vistes), d’arc rebaixat (interior) i de nou de mig punt (façana posterior, amb la llinda de pedra). Hi ha una llar de dimensions apreciables (2m d’amplària per uns 4 m. de llargària). Pis de pedra per a l’accés del carro.

En la planta alta, els propietaris van fer una expoliació dels paviments originaris que fins fa pocs anys es conservaven i dels que hi resten taulells solts, amuntegats i trencats. Hi ha tota la fusteria originària en mal estat i balcons per consolidar. Els murs i sostres d’escaiola presenten clavills. L’organització de l’espai en una gran sala (amb la llar), el menjador, la cuina i les habitacions, indica l’origen senyorial de l’habitatge. A destacar les rajoles en dibuix de mocador (blanc i blau) de l’envés dels balcons.

La torre té una escala de planta quadrada que esdevé de caragol en el darrer tram. Tenia una funció de visió (vista panoràmica antigament important), doncs no s’hi aprecia cap ús agrícola. Dalt hi ha un terrat que conserva les lloses de terra cuita.

A l’edifici agrícola adossada (usada encara com a quadra) hi ha un arc ogival rebaixat.

El catàleg inclou informe arqueològic de Josep Ma. Burriel.

***

Carrer d’Isabel la Catòlica 2, Convent de les Religioses Francescanes (cad. 1888)

El catàleg ubica cronològicament el Convent a principis del segle XX.

Aquest Convent està format per dues edificacions: l’antic asil, que dóna al carrer Salvador Giner, situant-se a continuació mateixa de l’esglèsia, i el convent amb frontera al carrer Isabel la Catòlica.

L’asil està format per dues edificacions adossades, de dues plantes d’alçària i teulada a dues aigües, amb fronteres planes de composició simètrica, finestres dalt i baix i porta única d’accés en planta baixa. Presenten marcada la imposta i la cornisa.

El convent està format per quatre cossos d’edifici, de dues i tres plantes, que conformen un edifici de planta quadrangular amb quatre façanes i claustre central. El cos que és frontera al carrer Isabel la Catòlica, encara que retirada i separada d’aquest per una tàpia, és de dues plantes, així com també el posterior, paral·lel en aquest, mentre que els cossos laterals són de tres altures. Tots ells estan coberts amb teulada a dues aigües. La frontera al carrer és de composició simètrica amb l’accés central.

Els paraments exteriors són de maçoneria de pedra combinada amb la rajola vista que s’utilitza en imposta, cornisa, brancals, i llindes, cantoneres i en general per a reforçar la maçoneria.

***

Carrer d’Isabel la Catòlica 7, Villa Doloretes. Primer terç del segle XX

Edifici que respon a la tipologia de l’Hort, de planta quadrada i dues altures. Està envoltat de jardí.

Ha estat impossible accedir a l’interior. La visualització de l’exterior permet valorar-lo per la singularitat tipològica i l’aparent bon estat de conservació.

***

Carrer d’Isabel la Catòlica 11 (cad. 1900)

Este edifici cantoner transformat en diferents moments de la seua història, conserva vans de principis del segle XX, amb una portalada tabicada i finestrals amb reixes de forja, i una altra part dels anys 50. És habitual d’aquells anys el voladís, les finestres remarcades amb faixa i els remats d’algunes amb frontons. El terrat està rodat, modernament, amb una balustrada.

Carrer Major (2)

Carrer Major 56, casa-taller amb torre (cad. 1888)

Casa datada entre els segles XVIII-XIX, amb portalada de fusta, picaports i mireta al carrer; a la planta baixa manté finestres amb antigues reixes de varetes i platines, i sòcol de pedra amb guardacantons a les brancades de la porta. En el moment de redactar la descripció del catàleg hi havia una porta substituint la finestra inferior esquerra. Actualment torna a haver finestra i pareix que s’haja substituït per complet el sòcol. A més, el catàleg diu així:

Originàriament es tractava d’una edificació de dues plantes i una crugia, amb teulada a una sola aigua -cap al carrer- i amb l’afegit per la part posterior de la torre. Actualment l’edificació ha sofert una divisió -s’ha segregat la part corresponent al nº 54- i algunes transformacions, en façana i d’augment de volum a la part posterior. En façana s’aprecien les transformacions típiques del XIX: modificació d’obertura en planta baixa per a donar accés independent a la planta alta que es transforma en un altre habitatge, modificació de les obertures de la planta alta i aparició d’alguns elements ornamentals en els balcons i les baranes.

Pel que respecta a la torre és un cos de planta quadrada, adossat posteriorment a la casa, de tres altures i escala que sobreix en algura per donar accés al terrat de la resta del cos. Aquest cos d’escala és cobert amb teulada a quatre aigües. Encara es conserven alguns paviments de fang als locals de la torre.

***

Carrer Major 50 (cad. 1920)

Una caseta molt sòbria, de dos altures i coberta de teula àrab a dos vessants, que ha mantingut l’estructura simètrica, a dos mans, en la planta superior. Sense detalls especials, l’ús de la fusta, les reixes, els balconets de forja i la limitació d’altures conserva l’ambient rural que és tradicional als nostres carrers.

***

Carrer Major 48, Casa Abadia (cad. 1888)

Casa de planta baixa, pis i cambra, amb teulada a dues aigües i façana entre mitgeres. La cambra té tres obertures menudes amb les llindes a sardinell. En primera planta s’han modificat, per a disminuir-les, les obertures i també s’afegí un balcó corregut. A la planta baixa, de composició asimètrica, sols apareixen dues obertures: la porta de grans dimensions amb llinda d’arc rebaixat i la finestra, que neix a partir del sòcol de pedra que recorre tota la façana. Tota ella és de rajola i en l’actualitat és emblanquinada i adreçada en part.

***

Carrer Major 46, temple parroquial de Sant Jaume (cad. 1888)

L’església mereix una llarga descripció que es fa en el catàleg, al qual remetem. Només dir que la banda de ponent inclou detalls desconeguts per a la gent de Montcada per no ser visibles des del carrer (la cúpula de la capella de la Comunió, per exemple).

***

Carrer Major 33, 35, antic ajuntament (cr. Major, 35) -Actual Biblioteca pública municipal ‘Carmen Alborch Bataller’ (cad. 1900)

Edifici de finals del segle XIX, a quatre aigües, reedificat com el coneixem en 1911. És seu de la Biblioteca municipal i del Museu arqueològic, però el catàleg de 1985 es referix a ell encara com a ajuntament de Montcada.

Edifici de planta rectangular (21,10 x 16,75 m) i dues altures, amb una sola façana a via pública, però amb la resta de tancaments perimetrals constituint, també, façanes.

El frontispici és simètric, l’eix coincideix amb la portalada, el balcó i el remat central de cornisa. El sòcol és de pedra, abuixardada en l’actualitat, i la resta del frontispici és un adreçat de motllures, fris, balcó i altres elements ornamental de caràcter eclèctic. Les altres façanes són modulades amb massisos i buits de les mateixes característiques. Tots els buits són amb llindes d’arc escarser.

La planta s’organitza al voltant d’una gran escala central de tres vingudes, amb el buc (de 5,5 x 4,5 m) cobert en la totalitat per una claraboia que li dóna una notòria claredat. Al davant del primer pis hi ha el Saló de sessions. Les dependències administratives són distribuïdes a les dues plantes. L’estructura és de murs de càrrega i pilars.

***

Carrer Major 31 (cad. 1910), tenda d’ultramarins de Carmelo l’Escolà

Casa unifamiliar amb coberta de teula àrab a dos aigües, tocant l’edifici de la Biblioteca. Té sòcol de pedra i dos portalades de fusta, una d’estil “valencià” amb porta integrada i dos obertures amb reixes de forja, i una segona amb vidriera de colors que donava pas a la tenda d’ultramarins de Carmelo l’Escolà. Les dos portes tenen llinda amb arcs escarsers. Té imposta i cornisa motllurada, i a la planta superior una balconada de forja correguda amb dos portes.

Cada casa té la seua història que mereixeria ser contada: Carmelo l’Escolà tenia la clau de la iglésia de Sant Jaume, i primer ell i després José Ferrer s’encarregaven del manteniment, la reparació i de donar-li corda al rellotge del campanar. José (pare dels germans Magda, Macu, Vicente i Rafa Ferrer) va inventar el mig vol de les campanes, un enginy que s’apropiaren Manclús i Roses, i que en els anys 70 dugué a la mecanització de la major part dels campanars de les iglésies. A la tenda tenien fàbrica de xocolate, i un refugi quan la guerra civil. Ens conta Macu que en la riuada del 49 i la del 57 es va clavar metro i mig d’aigua dins de casa i se’n va anar “tot lo de la tenda a fer punyetes”.

***

Carrer Major 44 (cad. 1888)

Casa del segle XVIII:

Edifici de dues plantes i coberta de teula a una aigua. Conserva a la segona planta els balcons i buits atrompetats originaris, però ha sofert modificacions a la planta baixa, especialment greus, en quant a distribució i proporció de buits.

La façana és d’una gran llargària i acaba amb cantonera de pedra de carreu fins una alçària d’un metre i mig. Les baranes dels balcons són de ferro forjat. A l’interior conserva arcades originàries.

***

Carrer Major 40-42 (cad. 1888)

Esta sòbria casa de tres altures amb coberta de teula àrab a dos vessants, està molt transformada, probablement per dividir la propietat des de finals del segle XIX. Conserva portetes i portalades de fusta, i en els dos pisos superiors balcons i balconets que respecten la distribució tradicional i que donen preferència al mur sobre el va.

***

Carrer Major 36 (cad. 1888)

Una altra caseta modesta que conserva les característiques principals de l’habitatge rural d’altres temps. De dos altures, amb coberta de teula àrab a dos aigües, manté la senzilla portalada de fusta amb obertures i reixes de forja. Lamentablement, s’han obert dos portes més que no respecten ni proporcions ni ús de materials.

Al pis superior es manté el balcó de varetes i platina sobre la porta principal, i una finestra amb parapet del mateix estil. Sobre estes obertures es conserven els suports antics per pujar la collita a la cambra amb corrioles.

***

Carrer Major 34 (cad. 1888)

Casa unifamiliar de dos altures amb teulada a una aigua dissimulada per un ampit amb òcul central. La distribució de la façana és a una mà, amb la portalada de fusta “valenciana” a la dreta i un balcó de fundició sobre ella. A l’esquerra hi ha una finestra amb reixa moderna i dalt una altra original amb ampit del mateix disseny i material que el balcó.

***

Carrer Major 32 (cad. 1888)

Casa amb disseny neoclàssic, de dos altures, a una mà, amb coberta de teula àrab a una vessant i façana coixinada. Porta de fusta alta amb un bonic picaport de l’època. Totes les obertures amb arquets escarsers i remarcades, les de dalt amb ornamentació modernista. En la planta baixa, finestral amb reixa de forja. Al pis superior balconada de fundició correguda, sobre mènsules, a què s’accedix per dos portes cobertes per persianes que estan protegides amb guardamalletes de fundició. La teulada dissimulada amb una balustrada.

***

Carrer Major 21 (cad. 1888)

Casa unifamiliar de dos altures, amb coberta de teula àrab a dos aigües, de traçat tradicional a dos mans, amb una portalada de fusta amb reixes de forja entre dos finestres amb reixes de forja dels anys 50. En la planta superior balcó amb obertura atrompetada i flanquejada per dos finestres, tot en fusta. La porta d’entrada conserva dos discrets guardacantons a les brancades.

***

Carrer Major 19 (cad. 1888)

Casa unifamiliar amb coberta de teula àrab a dos aigües, d’estructura sòbria, amb porta de fusta “valenciana” i reixes de forja senzilla. El balcó és de varetes i platina, i totes les obertures estan remarcades amb faixa.

***

Carrer Major 15 (cad. 1930)

L’escoleta està instal·lada en una casa tradicional de dos altures, amb coberta de teula àrab a dos aigües. Conserva la portalada de fusta “valenciana” amb reixes de forja, les brancades, guardacantons i sòcol de pedra, i dalt una balconada correguda de fundició.

***

Carrer Major 16 (cad. 1910)

Casa de poble amb disseny de finals del segle XIX o principis del XX, amb ús de la rajola vista com a element decoratiu en mènsules, llindes o sòcol. La porta de fusta, llisa amb espiells, resulta singular, i també el brancal i els guardacantons treballats. La balconada de forja amb reblons serà fruit d’algun artesà local. Portes dels balcons amb salvamalletes de forja senzills.

Edifici de dues plantes i teulada a dues aigües, entre mitgeres i amb composició de façana habitual de les cases a una mà, amb habitatge a la planta alta amb accés independent des del carrer. Aquestes dues característiques fan que la façana siga asimètrica. A la planta baixa es situen l’accés a l’habitatge superior -de dimensions reduïdes- separats per una finestra de tamany reduït. A la planta superior hi ha dos buits amb balcó corregut. Totes les llindes dels buits són en arc de volta de cordill i tant elles com els brancals i els sòcols, són de rajola vista, essent la resta de la façana adreçada. Els brancals de la porta principal són de carreus de pedra, així com els pilons que encara conserva.

***

Carrer Major 14, Centre Artístic Musical

La descripció del catàleg es feu abans de la reforma que va convertir la mitgera en l’accés a l’escola de música del CAM. La façana principal s’ha mantés com estava i s’ha replicat al girar el cantó. Hi ha un important desplegament ornamental, amb falses arquitectures, mènsules baix de la balconada, etc.

Edifici de dues plantes de grans dimensions, amb teulada a dues aigües i façana, originàriament, entre mitgeres; en l’actualitat la mitgera ha quedat vista a causa de l’obertura d’un nou carrer.

La façana s’organitza amb una composició simètrica de buits, utilitzant-s’hi nombrosos elements eclèctics: tractament de la planta baixa, llindes dels buits, balustres en balcó i barana de coberta, remat de cornisa, cobrepersianes dels buits de primera planta…

En l’actualitat a la planta baixa funciona el Local Social del Centre Artístic Musical i a la planta alta hi ha un saló d’actes.

***

Carrer Major 9 (cad. 1930)

Una de les cases més destacades de Montcada, molt ornamentada per les falses arquitectures, les excepcionals reixes i balcons de forja, la porta d’entrada de bellíssim i complicat disseny per als ebenistes; les llindes en els vans superiors, les grans mènsules sota els balcons, o l’ampit mixtilini amb pilons i balustrada, etc.

Edifici de planta baixa i pis, amb dues façanes i xamfrà rodó. Tant aquest, com les façanes hi són resoltes amb una composició simètrica de cadascuna d’elles i amb una llenguatge eclèctic on s’aprecien inclús influències modernistes. El sòcol és de pedra polida, mentre que la resta apareix adreçat (a la planta baixa carreuat en horitzontal i l’altra llis). Les llindes de planta baixa són en arc carpanell i les de primera planta rectes.

***

Carrer Major 5 (cad. 1930)

A la descripció del catàleg de 1985 només afegiríem el disseny de la porta, de certa dificultat per als ebenistes, l’ús de mènsules i molta decoració floral baix del balcó corregut i baix del ràfec, i les boniques guardamalletes de fundició a les portes que donen al balcó.

Casa de dues plantes, teulada a dues aigües i façana entre mitgeres, amb la tradicional organització de les cases a “dues mans”, però amb la inclusió/transformació d’una porta a la planta baixa per accedir a l’habitatge de la planta alta. La façana està tractada amb rajola vista i adreçats en algunes motllures (cornisa, llindes, balcó).

Cal destacar dues intervencions desafortunades a la façana: la d’una finestra de la planta baixa que ha estat substituïda, inclús la reixa, per una altra de proporcions inadequades i la relativa al pintat de la rajola en planta alta.

La barana del balcó és de ferro colat.

***

Carrer Major 3 (cad. 1930)

L’edifici del forn del carrer Major, de dos altures i de teulada tradicional a dos aigües, conserva molts elements interessants: les falses arquitectures de la planta de dalt, amb l’emmarcat i les llindes ornamental, o el ràfec motllurat, el balcó i els balconets de fundició. En la planta baixa encara llueixen les brancades amb guardacantons de pedra de la que era la porta principal.

***

Carrer Major 10, Banc de València (cad. 1950)

L’antiga seu del Banc de València és obra de l’arquitecte casticista Vicente Traver Tomás. Tot i la data del cadastre, el projecte es lliurà en juny de 1962, i la llicència d’obres un mes després.

Edifici de cinc plantes i dues façanes en cantonera. Aquestes són aplacades amb pedra calcària a la part corresponent a la planta baixa i semi-soterrani i la resta és de rajola vista. També s’utilitza la pedra en llindes, brancals, balcons i cornisa. La planta s’estructura en quatre crugies paral·leles.

És un clar exemple casticista, estil del que l’autor va ser un significant defensor.

El catàleg inclou projecte original de l’autor.

***

Marquesina. Carrer Major 6 (cad. 1928)

És una marquesina de ferro sobre la façana d’una edificació sense acabar d’executar i que no gaudeix de cap interés especial.

De la marquesina sols es conserva en l’actualitat el suport, mancant-hi la cobertura, que ha estat substituïda, i els tendals que no hi són. Aquest suport està constituït per tres mènsules ornamentades, distribuïdes asimètricament i un remat amb ornamentació en quadrícula, a més dels mecanismes que deuen suportar els tendals.

Plaça de la Creu de Quintana

Plaça de la Creu de Quintana 11 (cad. 1900)

Casa cantonera de dos plantes amb coberta de teula àrab a dos vessants. Manté portalada de fusta “valenciana” i en el pis superior el balcó i els balconets són de fundició, de principis del segle XX.

***

Plaça de la Creu de Quintana 2 (cad. 1930)

Esta casa de la plaça de la Creu de Quintana sorprén per l’ampit i el medalló de la teulada, però també per la balconada sustentada en mènsules i per tota l’ornamentació del pis superior. La balconada-mirador de ferro amb vidres verds, afegida segurament en els anys 70, va ser una moda que suposava un cert repte tècnic per als ferrers de l’època, i és possible que en algun moment calga considerar la seua singularitat. La planta baixa, lamentablement, no conserva cap element d’interés, ni nou ni vell.

Casa de dues plantes i coberta a dues aigües. La coberta queda amagada per una barana-frontó, que consta d’un fris en forma de medalló (al centre) i barana de balustres (laterals). El conjunt de la façana és d’una composició amb ornamentació historicista de cert valor. A destacar-hi els colors: salmó i blanc.

La façana ha sofert modificacions de dos tipus que no han contribuït al seu embelliment sinó a canvis de la composició que caldria rectificar per tornar l’edifici al seu valor original. En són:

a.- La realització d’un mirador de perfils metàl·lics i vidre en primer pis inapropiat a les característiques de la frontera.

b.- La realització d’obertures en planta baixa que han reduït el tamany de les originàries.

No hem pogut valorar l’interior per no haver-hi accedit.

***

Plaça de la Creu de Quintana 3 (cad. 1930)

L’edifici del Consum guarda discretament bona part de l’ornamentació original de la façana de finals del segle XIX. El text del catàleg es feu abans de convertir la casa en un supermercat. En l’actualitat conserva la falsa arquitectura del primer pis i els dos finestrals laterals amb el parapet de ferro colat, a més de l’ampit de la coberta, convertida ara en terrat.

Casa de dues plantes, amb accés lateral independent a pis superior, entrada de carruatge central i accés a habitatge inferior per l’altre lateral. Aquest darrer no és obertura originària, sinó producte d’una intervenció posterior que ha deformat la composició a més d’introduir reixes i fusteria discordants.

La façana devia ser originàriament simètrica. Marca la cornisa i la imposta, més un adreçat que imita carreus. La barana superior amaga la coberta.

***

Plaça de la Creu de Quintana 6, tenda de la carn de cavall (cad. 1900)

Casa cantonera de dues plantes i coberta a dues aigües que s’aprecia en la frontera del carrer de Quart, on es dissimula mitjançant una motlluració en frontó triangular.

La façana de la Plaça Creu de Quintana és la principal, essent d’una composició a dues mans, només rectificades per una intervenció desafortunada al costat dret on s’han modificat les obertures. Hi destaca el balcó corregut i la balustrada del frontó que amaga la coberta. L’ornamentació modernista amb detalls secessió és un exemplar quasi únic a la població i d’interés remarcable. S’hi marquen la cornisa i la imposta. El sòcol de la planta baixa és de rajola vista, actualment pintada. En cantó hi ha pedra.

La façana del carrer Quart és la secundària, però mostra una continuïtat de motlluració i ornamentació modernista. De nou hi ha modificacions en les obertures de les dues plantes que alletgen el sentit compositiu.

El bigueram interior és de fusta, però al balcó les biguetes són de ferro.

La propietat està partida i s’aprecia la distinta conservació de les fronteres. Actualment hi ha una carnisseria. En l’altra planta baixa hi hagué un estanc i una peixcateria, servint actualment només d’habitatge.

***

Plaça de la Creu de Quintana 5 (cad. 1880)

Esta modesta caseta de dos plantes i teulada a dos aigües, manté les formes originals, de tradició rural, que s’han convertit en rareses en un context urbanístic desnaturalitzat. Té una portalada de fusta no especialment antiga, un finestral amb reixa de varetes, platines i pilonets, i, sobre l’eix de la porta, un balcó senzill, de varetes metàl·liques i platina.

Carrer del Negre

Carrer del Negre 1 (cad. 1940)

Casa tradicional, de dos plantes i d’estructura simètrica a dos mans, coberta a dos aigües i falses arquitectures simulant cantoneres de cadirat. Té una interessant portalada de fusta “valenciana” (amb obertures enreixades), finestrals laterals amb reixes senzilles de varetes, platines i pilonets, i a la primera planta una balconada correguda de forja a què donen tres portes de fusta. Tots els vans són arquets escarsers.

***

Carrer del Negre 3 (cad. 1940)

Una senzillíssima casa de dos altures i coberta de teula àrab a dos aigües, amb una interessant porta de fusta “valenciana” dels anys 40-50. Dalt, una balconada de forja a què donen dos portes.

***

Carrer del Negre 5 (cad. 1940)

D’este pany de cases ens interessen totes elles, que mantenen altures, cobertes de teula àrab a dos aigües i altres recursos típics, i així el nostre ric ambient urbanístic tradicional. Tot i això, si hem de fer una tria de singularitats destaquem també esta casa amb falses arquitectures (l’acoixinat de la planta baixa), una portalada de fusta i un finestra a la vora, tot amb reixes de forja. En la planta superior hi ha un balcó de forja corregut on ixen tres portes coronades amb falses llindes ornamentals que fan paper de guardapolvos o guardamalletes. Dalt d’estes, a manera d’imposta, una sanefa ceràmica, i l’ampit decorat amb arquets correguts.

***

Carrer del Negre 7 (cad. 1920)

Edifici de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab a dos aigües. A més del coixinat de la façana, destaquem la porta de fusta i el balcó de fundició. És una façana molt sòbria que contribuix al valuós ambient urbanístic tradicional, que caracteritza la major part del carrer del Negre i de la resta del centre històric de la població.

***

Carrer del Negre 11 i 13 (cad. 1920)

Des de la redacció del catàleg en 1985, el número 11 ha canviat el finestral enreixat per una porteta d’accés al pis superior. També s’han canviat les portalades de fusta i els seus arcs escarsers. Resulta curiós que, tot i que les cases són bessones, el número 11 té balcons de fundició i la 13 de forja, entenem que molt més barats de fer.

Són dues cases d’una única edificació de dues plantes. En la superior hi ha cambres, amb una finestra i balcó en la façana. En la inferior hi ha dues portalades d’arc rebaixat i una finestra rectangular, transformada en el número 13 en l’accés d’un comerç (Colorins).

La motlluració de la frontera marca la cornisa i la imposta; una barana fa de frontó i amaga la coberta. Cal destacar l’adreçat de conjunt en franges horitzontals. El sòcol és remarcat en altre color.

***

Carrer del Negre 15 (cad. 1945)

Un canvi radical d’estil, en una caseta que incorpora un voladís i un nou model de balconets en el primer pis i en el terrat, amb baranetes de forja molt característiques d’aquells anys.

***

Carrer del Negre 17, 19 (cad. 1900)

Tornem a l’arquitectura rural més típica, que en este cas, a més, resulta molt curiosa: en el número 19, la planta baixa té sòcol de pedra, una portalada de fusta llisa amb un arc escarser i una finestra amb reixa de varetes, platines i pilonets. A la primera planta hi ha un finestró baixet amb ampit de fundició, i a l’altre costat de la façana una finestra de fusta. La casa pareix partida pel centre i a la teulada hi ha un xicotet desnivell entre dreta i esquerra.

El número 17 pareix part d’este grup, la porta és moderna i dalt té una única finestra.

***

Carrer del Negre 23 i 25 (cad. 1910)

Una edificació de la segona meitat del segle XIX.

Són dues cases d’una única edificació de dues plantes. A la façana, que combina la rajola vista i l’adreçat, destaca el llarguíssim balcó corregut comú a les dues cases. La imposta és una mortllura adreçada, mentre la rajola vista conforma el sòcol, brancals, llindes i la cornisa.

La distribució de les obertures no segueix una composició regular tradicional, no guarden llei llevat de la ubicació o no en una o altra planta.

Les baranes són de ferro colat, de tradició eclèctica.

Els amos originaris eren fabricants de rajola (la fàbrica era d’Alfara). Per qüestions d’herència la casa es va subdividir.

***

Carrer del Negre 27, Col·legi José María Oltra (cad. 1960)

Des de 1985 ha hagut canvis importants, per exemple s’ha tombat el cos del col·legi que donava al carrer del Negre, i ara només queda el mur de la planta baixa a manera de tanca de l’espai. Dir també que dins estava el trinquet de Montcada.

Col·legi amb diversos cossos constructius d’una o dues plantes amb teulades, i un pati interior. La irregularitat del solar, amb entrades des dels carrers del Negre i de Roger de Llúria, comporta una distribució relativament desordenada.

L’habilitació del cos principal es feu practicant amples obertures quadrades i rectangulars (en interiors). La façana del carrer del Negre, de composició simple, expressa la funció pública de l’edifici.

***

Carrer del Negre 33 (cad. 1900)

Des de la redacció del catàleg, a la casa se li ha canviat la porta d’entrada i se li ha tret l’arquet rebaixat, el brancal i els guardacantons. El balcó és de varetes de ferro i platina, i la porta que hi dona és abatible. Els finestrons dels costats s’han instal·lat dins dels finestrons originals.

Casa de dues plantes, coberta a dues aigües i distribució i façana a dues mans. És una casa tipològicament molt representativa, amb habitatge en planta baixa i cambres en plana superior. Les obertures inferiors són de llinda amb arc rebaixat, essent la portalada la tradicional entrada de carro amb el llindar i els pilons de pedra i els brancals folrats amb taulells.

***

Carrer del Negre 30 (cad. 1950)

Casa de dues plantes i coberta a quatre aigües, amb tres façanes. Hi ha pedra en el fonament del cantó.

La façana del carrer del Negre és tractada com a principal. Combina la rajola vista (brancals, llindes, sòcol) amb l’adreçat. És de composició simètrica, amb un balcó corregut marcant-s’hi la cornisa i la imposta. Les obertures són d’arc rebaixat, presentant les del pis superior frontons triangulars. Funcionalment hi ha hagut un canvi, doncs ara és una botiga en planta baixa, aprofitant-se l’antiga portalada central com a aparador, una finestra lateral ha estat habilitada com a porta.

Les façanes dels carrers Sant Roc i Algemesí són tractades com a secundàries, la primera presenta un balcó segat, continuant les obertures d’arc rebaixat.

També són així les quatre de la façana del carrer Algemesí, tres de les quals són finestres figurades.

***

Carrer del Negre 26 (cad. 1945)

Una caseta dels anys 40-50, amb coberta de teula àrab a dos vessants, que manté en planta baixa l’estructura de portalada de fusta “valenciana”, amb obertures i reixes de forja, en la que el tradicional finestral vertical guanya espai i es fa ample per recollir més llum. El primer pis és un mirador molt ornamentat amb falses cantoneres, frontons sobre les finestres i un ampit mixtilini amb volutes i florons.

***

Carrer del Negre 24 (cad. 1900)

Una casa tradicional de llauradors, de dos altures, a una mà i coberta de teula a dos aigües. Té portalada de fusta amb un arquet escarser i guardacantons a les brancades. El sòcol és de rajola vista. En la planta baixa només hi ha una finestra amb reixa de forja, i en el primer pis dos finestres de fusta sense més detall.

***

Carrer del Negre 16 (cad. 1920)

La casa es manté com estava des del seu origen, si bé des de 1985 ha canviat del color verd que tant agradà al redactor del catàleg a un salmó suau.

Casa de dues plantes, coberta a dues aigües i composició a dues mans. En planta baixa les llindes són d’arc rebaixat i remarquen la dovella central, essent folrades de pedra, material del quan són també els brancals i el sòcol (aquest presenta una ondulació com a remat superior). En planta alta hi ha un balcó corregut que emmarca els límits entre les tres obertures (la porta central i dues finestres rectangulars). Les motllures hi marquen la imposta i la cornisa. El frontó és una barana que amaga la coberta. Hi ha uns respiralls entre les obertures de la planta superior i la coberta. Tons de color verd en la pintura de la façana. Ben conservada.

En els anys 30 es bastí substituint una casa antiga.

***

Carrer del Negre 12 (cad. 1900)

Casa de dues plantes, de coberta a dues aigües i composició a dues mans. En planta baixa, la portalada és d’arc rebaixat, amb les portes de fusta. La resta d’obertures són rectangulars. En planta baixa el sòcol i els brancals són de pedra artificial d’una reforma recent. El frontó marca la cornisa i és d’un disseny reixit. La façana està pintada en colors blanc i rosa suau. Molt ben conservada.

***

Carrer del Negre 10 (cad. 1887)

Edifici de dos altures, d’estructura a dos mans i coberta a dos aigües. La façana és molt senzilla, amb portalada de fusta i obertures amb reixes de forja, flanquejada per dos finestres amb reixes tradicionals, de varetes, platines i pilonets. La planta superior té un balcó de vareta i platina sobre la porta, entre dos finestres de fusta a ras de façana.

***

Carrer del Negre 8 (cad. 1888)

Si bé la porta de garatge dóna poc de joc a l’estètica, la casa d’estil tradicional conserva la seua estructura amb coberta a dos aigües i dos finestres amb ampit de ferro colat.

Carrer de Sagunt

Carrer de Sagunt 7 (cad. 1910)

Tot i la data cadastral, de 1910, la casa només mostra l’antiguitat en la seua estructura: amb coberta de teula àrab a dos aigües, portalada de fusta en la planta baixa desnaturalitzada (enrajolat de la façana, finestra enreixada…), la planta superior amb un balcó de forja corregut a què donen tres portes. Ampit mixtilini, a ones, a la teulada, amb decoració senzilla de rombes i buits de rajola.

***

Carrer de Sagunt 9 (cad. 1920)

Casa de poble tradicional, amb teulada a dos aigües, portalada de fusta, sòcol de pedra i una balconada correguda a què ixen dos portes.

***

Carrer de Sagunt 17 (cad. 1925)

Caseta tradicional amb coberta a dos aigües. La porta del carrer de fusta pareix desplaçada, potser es va canviar en algun moment. En la planta superior hi ha dos portes que probablement donarien a un balcó corregut.

***

Carrer de Sagunt 21 (cad. 1950)

Una façana més pobra que les que hem vist fins ara, amb portalada de fusta i, en la planta baixa, alguns finestrals enreixats i altres esbossats amb una motllura. Ampit mixtilini per amagar la teulada.

***

Carrer de Sagunt 30 (cad. 1955)

Casa cantonera en xamfrà dels anys 50 (carrer Sagunt amb carrer dels Furs), crida l’atenció especialment la planta superior: el voladís que dóna al carrer Sagunt, amb finestres emmarcades i els extrems del mirador arredonits amb finestres estretes amb un frontó superior. Al carrer dels Furs no hi ha voladís sinó una balconada correguda a què donen accés tres portes. La façana està rematada per un ampit mixtilini com altres que hem vist a Montcada, amb boles i altres decoracions.

***

Carrer de Sagunt 28, 26 (cad. 1959)

Una edificació dividida en dos parts, cadascuna amb portalada de fusta flanquejada per dos finestrals enreixats en diferents estils. La número 28 és més ampla, a la planta superior hi ha una balconada d’obra correguda a què donen accés cinc portes; al número 26 només n’ixen tres. Sobre cada porta hi ha una falsa llinda ornamental, i remata les façanes sengles ampits mixtilinis amb pilons i un medalló central en què, en forja, diu, al número 28: “José Alós. 1957”, i al número 26: “J.A.M.”.

***

Carrer de Sagunt 18 (cad. 1929)

Casa a dos mans, simètrica, de coberta de teula àrab a dos aigües. Planta baixa amb portalada de fusta flanquejada de finestrals enreixats. En la planta superior hi ha un balconet d’obra entre dos finestrals, protegits els tres per una baraneta de forja. L’ampit de la teulada està decorat amb rombes, un motiu que per alguna raó es repetix molt sovint en aquells anys.

***

Carrer de Sagunt 16 (cad. 1930)

Una planta baixa simètrica, amb portalada de fusta central i dos finestres al voltant, amb reixes de poc interés. La cornisa i l’ampit de la teulada, a dos aigües, estan molt decorats. Rematen quatre pilonets sobre pilars.

***

Carrer de Sagunt 4 (cad. 1930)

Casa cantonera que dóna al carrer Sagunt i al carrer Mestre Serrano, de façana principal en el primer. Té coberta de teula àrab a dos aigües. En la façana principal l’estructura és la tradicional, a dos mans, amb portalada de fusta entre finestrals enreixats amb vareta, platina i pilonets. Sòcol i guardacantons de pedra, i de rajola vista sota els finestrals, Al primer pis balcó de fundició entre finestrals amb baraneta de fundició. Tots els van tenen arquets escarsers. L’ampit de la teulada és recte, amb decoracions rectangulars de puntes retallades.

En la façana que dóna al carrer del Compositor Josep Serrano trobem baix, arrimat al cantó, un finestral semblant als de la façana principal, i més allunyat tres més de factura més moderna, amb reixa probablement dels anys 50-60. En la planta superior hi ha una finestra en l’extrem més pròxim al cantó i una motllura esbossant-ne un altra a l’altre extrem.

Carrer de Roger de Lloria (“carrer del Trinquet”)

Carrer Roger de Lloria 12 (cad. 1950)

Una façana modernitzada sense perdre el seu aspecte més tradicional: baix té la porta d’entrada al baix, i a la vora la porteta independent per al pis de dalt. Les finestres de baix són noves, les de dalt s’han renovat però mantenen l’estructura: al centre de la façana hi ha una balconada correguda a on ixen dos portes, entre dos finestres. Sobre tot açò hi ha xicotetes cornises ornamentals. L’ampit de la coberta és senzill, en forma mixtilínia.

***

Carrer Roger de Lloria 19 (cad. 1900)

La façana d’esta casa del segle XIX ha canviat força des d’aquells temps en què l’autor del catàleg lloava la seua estructura ben conservada. L’estructura de la planta baixa és la mateixa (excepte la porta d’accés a la planta superior), però dalt s’han fet tres balcons nous, bé que amb porta de fusta.

Casa de poble de dues plantes, coberta a dues aigües i composició a dues mans. Cal destacar-hi que la façana és plana (sense remarcament del sòcol, ni imposta, ni les obertures), blanca i d’una altura de cornisa remarcable. Només hi és motllurada la part inferior del balcó.

Les obertures són rectangulars, excepció feta de l’arc rebaixat de la portalada. Dalt és cambra. Ben conservada.

***

Carrer Roger de Lloria 21 (cad. 1900)

Casa de dues plantes i coberta a dues aigües, amb una longitud de frontera doble de les cases de poble habituals.

Constructivament hi ha tres murs de càrrega que configuren dues navades (a més, en la part posterior hi han afegit una altra més moderna), amb amples arcs rebaixats en interiors.

La planta baixa és magatzem i habitatge. Conserva l’entrada de carro i paviment de rajoles de fang. A la planta alta, reformada per habilitar-la com a habitatge, s’accedeix per una porta independent.

La façana presenta en planta baixa una portalada d’accés d’arc carpanell, al qual s’ha matat la part superior. En planta alta hi ha tres balcons originaris, amb atrompetament de la llinda (en la reforma s’hi ha incorporat persianes enrotllables). Hi ha un rellotge de sol.

***

Carrer Roger de Lloria 22 (cad. 1930)

La façana està reformada, però no ha perdut l’estructura original de casa rural a dos mans: en la planta baixa, porta de fusta “valenciana” entre dos finestres amb reixes tradicionals de vareta, platina i pilonets. En la planta superior balcó central entre finestres. Tot remarcat i amb el ràfec adornat.

***

Carrer Roger de Lloria 28, Església de Sant Miquel (cad. 1975)

L’església de Sant Miquel és “recent” (la primera pedra es va posar en 1968), però òbviament el temple és un edifici singular fet en un estil “modern” que no ajuda precisament al manteniment d’ambients urbanístics tradicionals.

***

Carrer Roger de Lloria 29 (cad. 1900)

La modèstia arquitectònica no lleva que estes cases mantinguen una gran dignitat i esdevinguen joietes rústiques en el seu context urbà. Esta és una casa de dos altures amb la mida d’una sola. Manté la porta de fusta tradicional, un finestral amb reixa i dos finestrons en la planta superior, que en façana no farà més d’un metre d’alçada. També conserva la baixant de ferro colat amb la típica careta en relleu.

***

Carrer Roger de Lloria 32 (cad. 1930)

Una caseta humil amb, en planta baixa, una porta abatible, porta independent d’accés al primer pis i una finestra enreixada. A la planta superior un balcó de forja i una finestra. Totes les portes i finestres són de fusta, i la coberta és de teula àrab que desaigua al carrer.

***

Carrer Roger de Lloria 35 (cad. 1940)

Una altra planta baixa senzilla, amb portalada de fusta “valenciana” entre dos finestres enreixades amb forja. L’ampit de la coberta està ornamentat amb motllures i els típics rombes horitzontals. Reiterem l’aspecte de “escala humana” i de veïnat proper que conserva ambients en vies de desaparició.

***

Carrer Roger de Lloria 39 (cad. 1900)

Una façana tradicional transformada pel canvi d’habitatge a garatge. Conserva dos finestrals amb reixes tradicionals de varetes, platines i pilonets. Els dos finestrals i l’antiga porta d’entrada tenien arquet escarser construït en rajola que han quedat a la vista. Coberta de teules mixtes a dos aigües.

***

Carrer Roger de Lloria 41, 43 (cad. 1940)

Una edificació partida en dos cases i quatre habitatges. Les plantes baixes són a una mà, les portalades de fusta són diferents i també els finestrals que les acompanyen, els dos de la mateixa època però de diferent factura, tot i ser de vareta, platina i pilonets. Al primer pis cada casa té balconada correguda de forja a què donen eixida dos portes. La coberta és de teula àrab a dos vessants. La frontera té imposta i cornisa, i una baraneta baixa per amagar la coberta de teula a dos vessants.

***

Carrer Roger de Lloria 45 (cad. 1950)

Una típica casa dels anys 50 semblant a altres que hem vist a la ciutat, amb coberta de teula àrab a dos vessants. La planta baixa és clàssica, amb portalada de fusta llisa i finestra amb reixa de varetes, platines i pilonets. La planta superior té un balcó corregut d’obra, amb ornamentació feta amb teules i rajoles, i formes arredonides. La façana superior està limitada per falses cantoneres. La frontera està rematada per un ampit mixtilini simètric, amb volutes, que té al centre una baraneta de falsos balustres de rajola i teula. Baix d’este hi ha un falsa mènsula que baixa per la façana.

***

Carrer Roger de Lloria 47, 49 (cad. 1910)

Una altra edificació partida en dos cases, les dos amb portes independents per accedir a la planta superior. L’antiga coberta de teula àrab que compartien s’ha substituït per superfícies planes. Les façanes sí que mantenen les falses arquitectures que simulen carreus, i una cornisa motllurada dividix les dos altures. El número 47 ha canviat la portalada llisa tradicional per una porta de fusta moderna, però manté les finestres amb reixes de vareta, platina i pilonets. Dalt conserva balcó i dos finestrals amb baraneta, tot de forja popular.

El número 49 mostra una portalada de fusta més tradicional, però ha canviat els finestrals i les reixes, que ací són més actuals. Dalt té una llarga balconada correguda a la que ixen tres portes similars a les tres obertures de la seua casa germana. La forja manté el mateix motiu que en l’anterior.

***

Carrer Roger de Lloria 51 (cad. 1910)

Casa de poble a dos mans, amb la tradicional portalada de fusta “valenciana” entre dos finestres enreixades a la manera típica (vareta, platines i pilonets). Conserva la coberta de teula àrab a dos aigües, i una corniseta motllurada dividix les dos altures. A la planta superior té un balcó central entre dos finestrals amb baraneta, tot de forja.

***

Carrer Roger de Lloria 53, “1927” (cad. 1930)

L’última casa del carrer està més ornamentada que les anteriors. L’estructura és la mateixa: portalada de fusta “valenciana” (ací amb arquet escarser entre dos finestres amb reixes de forja. Dalt, balcó central i finestrals laterals amb baraneta, tot de forja. Hi ha falses arquitectures al voltant de portes i finestres, simulant pilastres i llindes. La coberta, de teula àrab a dos aigües, està dissimulada darrere d’un ampit de rajola, amb un frontonet central en què es pot vore l’any de construcció de l’edifici: 1927. Baix de la cornisa motllurada hi ha una sanefa ceràmica on s’inclouen tres reixetes de ventilació.

Un encertat joc de colors destaca generosament les ornamentacions.

Carrer de Sant Miquel

Carrer de Sant Miquel 67 (cad. 1940)

De tant en tant trobem una caseta humil, supervivent dels anys de desenvolupament arquitectònic desmesurat. En este cas es tracta d’una caseta d’una sola planta, amb coberta de teula àrab a dos vessants, excepció en el seu entorn. La porta de fusta i la finestra quadrada amb reixa moderna no són modèliques, però no destruixen l’harmonia de la seua estructura.

***

Carrer de Sant Miquel 31 (1930), 33 (1955), 35 (1930)

Valorant els conjunts i els ambients urbanístics, encara sans al barri de les Eres, destaquem estos tres edificis: el número 31 és una casa amb coberta de teula a dos aigües, planta baixa a una mà, amb portalada de fusta i una finestra amb reixa moderna. Al primer pis hi ha balcó i finestra amb baraneta, tot de fundició d’abans de guerra.

El 33 és una casa “moderna” dels anys 50, amb els elements que ja coneixem: si a la planta baixa manté l’estructura habitual de porta de fusta i reixa de l’època, ja de soldadura, al primer pis reconeixem les formes arredonides en el balcó d’obra, en la teuladeta del balcó i l’ampit de la coberta.

El 35 és una casa modesta, amb portalada menuda i finestra amb reixa de forja, i al primer pis un balcó corregut de forja a on ixen dos portes. Un ampit recte amaga la teulada a dos aigües.

***

Carrer de Sant Miquel 30 (1888)

Una raresa que aporta varietat i la textura dels seus materials al passeig pel poble: una caseta estreta d’una sola planta que manté una porta pobreta i una finestra pelada. La teulada és de teula àrab a una aigua.

***

Carrer de Sant Miquel 25 (1900)

Una casa típica que manté l’estil del seu origen a principi del segle XX. Amb coberta de teula àrab a dos aigües, la planta baixa té una portalada de fusta no original, que era més alta i amb una arquet escarser. Està al mig de dos finestres amb reixes de vareta, platina i pilonets, amb un treball de forja fins a l’arquet escarser (en totes les obertures). Dalt, el balcó central i els marges de l’edifici tenen falses cantoneres. El balcó és de fundició, com les baranetes dels finestrals dels costats. Les tres portes estan decorades amb falses llindes. Les dos plantes i el ràfec estan perfilades amb cornisetes motllurades.

***

Carrer de Sant Miquel 13 (2019)

Esta casa d’ampla façana té de nou l’estructura habitual en cases a dos mans: portalada de fusta i balcó de fundició al mig, entre finestres enreixades (varetes, platines i pilonets) baix i dalt finestrals amb baraneta de fundició. Les dos plantes i la teulada a dos aigües estan delimitades per cornisetes motllurades. El sòcol de la casa té continuïtat amb el rebaix de porta i finestres de la planta baixa.

Camí de la Polsana

Camí de la Polsana s/n, antic escorxador —Arxiu Municipal (cad. 1930)

En 1985, l’escorxador encara funcionava com a tal Hui en dia s’hi troba l’Arxiu municipal i té altres funcions socials i culturals. Pareix un complexe d’abans de guerra, amb elements eclèctics. Com deia el redactor del catàleg, les reixes de forja són molt interessants, pareixen dels anys 30.

Edificació d’una planta rectangular (35,5 x 25 m) en els costats de la qual hi ha construccions d’una sola altura tancant un pati central. L’accés des de la carretera és flanquejat per dues casetes amb coberta a quatre aigües, adossades a dues naus laterals amb coberta a dues aigües. La planta es completa amb uns cobertiços de sostre a una sola vessant.

Les construccions més significatives són les davanteres, amb murs que combinen la pedra vista en sòcols amb les motlluracions de rajola vista (en remat de sòcol, llindes a sardinell de finestres, cornisa i emmarcat de la franja de taulells ceràmics que hi ha a mitja altura) i l’adreçat. Les cobertes són de teula plana.

Cal destacar-hi l’enreixat en ferro de la porta d’accés i de les finestres de la mateixa façana.

Carrer del Calvari

Carrer Calvari s/n, ermita de Santa Bàrbara (cad. 1888)

Com en el cas de l’església parroquial, la monumentalitat de l’ermita de Santa Bàrbara és incontestable. El catàleg de 1985 fa una llarga descripció a què remetem a la persona interessada i que no cal reproduir ací.

Camí de Montcada

Camí de Montcada 1, Molí de la Sèquia Gran (cad. 1888)

Este imponent molí del segle XVIII amb fonaments molt anteriors, és una fita importantíssima de l’arquitectura, l’urbanisme, el patrimoni historicoartístic i industrial, amb la riquesa a més del pas de l’aigua per la sèquia de Montcada. És un gran espectacle que potser mereixeria més atenció. El catàleg de patrimoni diu el següent:

El molí és edificat sobre les pilastres de pedra d’un pont que travessa la pròpia sèquia de Montcada. Les voltes dels ulls del pont són d’arc rebaixat fets de rajola vista. La comporta principal de la sèquia toca l’edifici però és diferenciable d’aquest; la sèquia hi forma una mena d’assut.

És un edifici de dues altures, de planta irregular, coberta de teula, murs de càrrega de rajola i maçoneria i pilars interiors. Semblen distints cossos successivament afegits, que han anat configurant el molí. Una navada s’ha reforçat afegint un pilar de ferro forjat, altra està totalment substituïda per un forjat de biguetes pretensades i revoltons ceràmics.

Les façanes conserven finestres atrompetades, reixes originàries i carregadores de fusta vista, però en diverses obertures la fusteria i les reixes han estat substituïdes per altres actuals (finestres metàl·liques, per exemple).

L’edifici té un cos més modern que és la fàbrica de marbre.

No s’ha pogut valorar l’interior de l’edifici i el seu estat per prohibició d’accedir per part del propietari.

Avinguda de la Germania

Avinguda de la Germania 18, “Huerto San Agustín” (cad. 1930)

Edifici de planta quadrada i de tres altures, amb una torre cantonera d’una altura més. La coberta de teula neix en els quatre costats, però es trenca per cobrir en dues aigües l’elevació del cos central i rectangular de la cambra que s’acusa en façana principal amb un balcó. La torre té un terrat, tancat per una barana de balustres, i tres finestres rectangulars en cadascun dels costats de la quarta altura.

La façana principal és de composició simètrica. Té una porxada amb dues escalinates per accedir a la terrassa de la segona planta, on hi ha la que podem considerar com a porta principal.

L’adreçat general de les façanes només es matisa amb motllures en faixa, la qual cosa contrasta amb l’ús de balustres en baranes, la desafortunada barana de ferro del balcó principal i alguns detalls casticistes. Els ràfols de les teulades s’hi acusen amb els cabirons vists. La composició d’obertures i volums és agradable.

Respon a la tipologia de la casa d’hort de la comarca de l’Horta, de finals del XIX i principis del XX.

***

Avinguda de la Germania 20 (cad. 1940)

L’entrada al poble pel Camí de Montcada es fa per este grup de cases i un antic magatzem de taronja. Esta casa repetix l’estructura habitual en cases a dos mans: una molt bona portalada de fusta (amb obertures enreixades) entre finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets; una balconada correguda a què ixen tres portes. Les llindes de les portes i finestres es marquen amb motlluretes.

***

Avinguda de la Germania 22 (cad. 1940)

Casa a una mà, amb molt bona portalada de fusta (amb obertures enreixades, “a la valenciana”) i una finestra vertical amb reixa típica de varetes, platines i pilonets. La planta superior té una balcó de forja corregut al que donen dos portes. A l’esquerra d’esta balconada hi ha una finestra, i baix una porta d’accés al pis de dalt. Com en la casa del costat, les llindes de les portes i finestres es marquen amb motllures.

***

Avinguda de la Germania 24-26, 1927 (cad. 1947)

El magatzem de taronja té en el frontó la data de construcció, “1927”, i les sigles J.M. És un gran espai abandonat, amb les obertures tabicades i una caseta adossada, amb coberta de teula mixta. Com en les dos cases de la vora, que acabem de vore, cada obertura té la seua llinda marcada amb una motllura. L’arquitecte i professor Àngel Martínez Baldó, que ens va acompanyar en una visita per l’arquitectura de Montcada, opinava que este és l’edifici més important d’esta zona, i que l’Ajuntament l’hauria de comprar i donar-li un ús públic, social o cultural.

***

Avinguda de la Germania 27 (cad. 1925)

En front de les cases anteriors també hi ha un pany d’habitatges del primer quart del segle XX que imprimixen un ambient tradicional a esta zona. El número 27 és de nou la casa típica a dos mans: portalada de fusta entre dos finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets. Dalt, separats amb una cornisa motllurada, un balcó de fundició central entre dos finestrals amb baranetes igualment de fundició. Totes estes cases tenen coberta de teula àrab a dos aigües.

***

Avinguda de la Germania 29 (cad. 1920)

Esta casa manté l’estructura però s’han modificat les obertures. La portalada d’entrada és original, però els finestrals de la vora s’han canviat per finestres amb reixes modernes de poc interés. A la planta superior passa el mateix: es manté el balcó central amb varetes i platina i porta de fusta llisa, però les portetes laterals s’han tabicat i s’han deixat finestrons basts.

***

Avinguda de la Germania 31 (cad. 1920)

La caseta d’una sola planta completament sòbria, amb porta de fusta renovada sense gran interés entre dos finestres amb reixes de varetes i platina senzilla.

***

Avinguda de la Germania 33 (cad. 1900)

La casa vora la via del Trenet lluix una porta llisa amb arc escarser i sobreporta de vidre. Els finestrals estan tapats, però la façana, amb motius geomètrics en dos colors conserva el seu atractiu més que centenari.

***

Avinguda de la Germania 8, Casa Comuna de la Reial Sèquia de Montcada.

Edifici datat en 1953. El catàleg diu:

Edificació amb façanes a quatre carrers: Avinguda de les Germanies (la principal), i carrers Sequiero Carbonell, Rei En Jaume I i Sant Roc. Tracta d’imitar les construccions tradicionals de l’horta, amb una casa al davant, un corral i la pallissa posterior. El resultat és un “revival” on hi ha elements de tradició gòtica (arcs i finestres), neoclàssica (baranes de balcó) i casticista. Els murs de càrrega utilitzen carreus vists en cantoneres. Les teulades del cos principal acusen els ràfols amb els cabirons vists. El conjunt es corona amb una torre lateral de planta quadrada, amb merlets al seu terrat.

Carrer del Pintor Joaquim Sorolla (“carrer de la Baixà”)

Carrer Pintor Sorolla 4 (cad. 1940)

Una caseta d’una sola planta molt ornamentada amb un estil eclèctic i molt singular, amb coberta de teula àrab a dos vessants, amb portalada de fusta de disseny molt curiós entre dos finestrals amb persianes de fusta. La cornisa està decorada amb una sanefa ceràmica sobre la que s’han instal·lat nou taulellets amb escenes del Quixot. L’ampit de la teulada és mixtilini, segueix la moda de les peces ceràmiques que donen certa transparència i lleven pes, entre pilarets amb falses arquitectures que simulen carreus i ornamentació a manera de piràmides. El conjunt és molt singular.

***

Carrer Pintor Sorolla 15 (cad. 1888)

Casa unifamiliar amb façana de rajola vista en dos colors, el més clar per a sòcol, llindes i brancades. Coberta de teula àrab a dos aigües. Totes les obertures tenen arquets escarsers. Una alta portalada de fusta amb obertures enreixades amb forja, amb guardacantons de pedra. A banda i banda finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets amb franges de fundició. A la planta superior hi ha també tres portes, la del mig dóna a un balcó i les demés tenen una baraneta, tot de fundició.

***

Carrer Pintor Sorolla 31 (cad. 1900)

Casa unifamiliar a dos mans i de dos altures, amb coberta de teula àrab a dos aigües. La planta baixa té una portalada de fusta llisa amb discrets guardacantons, entre dos finestrals enreixats amb el model típic de varetes, platines i pilonets. Pareix que en algun moment dalt i baix totes les obertures tenien arquets escarsers que ara ja només s’aprecien en la porta d’entrada. Al primer pis hi ha un balcó central i dos finestrals amb baranetes, tot de forja. Baix del ràfec quatre finestrons atrompetats molt curiosos.

***

Carrer Pintor Sorolla 37 (cad. 1920)

Casa unifamiliar a una mà i coberta de teula àrab a dos aigües. Tot i la data del cadastre, la façana d’esta casa és típica dels anys 40-50. La portalada d’entrada és de fusta amb els espiells protegits per una reixa de forja molt original. També la finestra a la dreta té un bon treball de forja, i la baraneta del balcó d’obra corregut, amb les habituals decoracions a partir de mòduls ceràmics semicirculars. La balconada té els angles arredonits i amb diferents motllures. Hi donen accés dos portes amb brancades i llindes motllurades i decoració de rajola en sardinell. La cornisa és falsa, motllurada i simulant la teulada amb una tireta de teules. L’ampit inclou també rajoles en sardinell i mòduls ceràmics.

***

Carrer Pintor Sorolla 39, antiga botiga “El Siglo”

L’edifici que acollia l’antiga botiga “El Siglo” és de principis de segle XX. A l’òcul de l’ampit es llig sobre planxa de ferro “EL SIGLO”. El catàleg diu el següent:

Casa de dues plantes i teulada a dues aigües, situada entre mitgeres, amb frontera plana i balcó corregut en planta alta. Presenta quatre obertures per planta. En la baixa dues portes d’accés i dues finestres-vitrines, situades alternativament. En planta alta quatre portes que donen al balcó. Enfront de l’austeritat de la planta baixa, a partir del balcó apareix gran ornamentació d’un cert eclecticisme, que es concentra a les llindes dels buits i al remat de la cornisa, a mode d’àmpit corregut amb frontó i rosetó central.

***

Carrer Pintor Sorolla 32 (cad. 1930)

Casa unifamiliar a dos mans, amb teulada a dos aigües i façana de rajola vista. La decoració és molt sòbria, només es destaquen brancades i llindes amb la pròpia rajola. Té sòcol i guardacantons de pedra. La portalada de fusta “valenciana”, amb reixes de forja. Forja també en les reixes de les finestres i de la balconada correguda a què ixen tres portes. Les obertures de la planta baixa tenen arquets escarsers.

***

Carrer Pintor Sorolla 34 (cad. 1925)

Casa unifamiliar a una mà, sense decoracions més enllà del balcó i la baraneta de la finestra del primer pis en fundició. A la planta baixa la portalada és de fusta bastant corrent, i la finestra és moderna, tot amb reixes sense interés.

***

Carrer Pintor Sorolla 36 (cad. 1910)

Casa unifamiliar de principis del segle XX:

Casa de dues plantes i teulada a dues aigües, situada entre mitgeres, amb frontera de composició a dues mans, on es combina la rajola vista amb l’adreçat.

La rajola vista conforma sòcol, brancades i llindes d’obertures, imposta, cornisa i les testes de les mitgeres, essent la resta del parament adreçat. Les llindes són en arc escarser. Les baranes del balcó i de les finestres són de ferro colat. Hi ha pilarets de pedra com a guarda-rodes de l’accés als extrems del llindar d’aquesta obertura, que també és de pedra.

***

Carrer Pintor Sorolla 38 (cad. 1920)

Casa unifamiliar amb teulada a dos aigües. La façana és molt senzilla, a dos mans. Portalada de fusta amb espialls amb originals reixes de forja, entre dos finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets. Té imposta entre plantes i en cornisa. A la planta superior, balcó i baranetes de les finestres en fundició. Ampit de teulada recte, sense detalls.

***

Carrer Pintor Sorolla 43, i 45-47 (cad. 1888)

Per a la casa 43, que el catàleg data en el segle XVIII, amb transformacions del segle XX, la interessant façana amb falses arquitectures i altres detalls s’ha lluït amb pòrtland i s’ha perdut gran part de l’interés. Manté part de l’estructura i la balconada de fundició (no de forja, com diu la fitxa). Esta és la descripció que es feia al catàleg, que inclou fotos de l’estat en 1985:

Casa de dues plantes de gran alçària i cambra amb respiralls, coberta amb teulada a una vessant cap al carrer. Els buits de planta baixa es presenten transformats, l’original que es conserva presenta llinda en arc escarser. A la planta alta hi ha balcó corregut amb dos buits situats simètricament en la façana i coincidint amb aquestes obertures hi ha més amunt els respiralls de la cambra. La barana del balcó és de ferro forjat. El sòcol és de rajola vista, essent la resta de la frontera adreçada de forma que imita carreus. L’adreçat es remarca els brancals i les llindes de les obertures de la planta alta.

Els números 45 i 47, també originals del segle XVIII, s’han lluït igualment amb pòrtland amb poc de gust.

Casa de tres altures, amb les dues primeres plantes de gran alçària i una cambra per dalt. La coberta és de teula. La frontera, situada entre mitgeres, presenta una composició asimètrica, on molt possiblement han estat transformats els buits. En planta baixa apareixen dues obertures d’accés centrades i una finestra lateral junt a una de les mitgeres. En planta primera apareixen dues finestres balconeres coincidint amb els buits d’accés de la planta baixa. A la cambra es disposen simètricament quatre finestrons amb atrompetament, que semblen ser les úniques obertures originals respectades en mesures, forma i disposició.

Les finestres balconeres de la primera planta presenten barana de ferro forjat, ancorada sobre el mateix pla del mur de façana.

El sòcol és de rajola vista i la reta de la frontera està adreçada.

La teula sobre-volta formant un ràfec menut, d’uns 40 cm.

***

Carrer Pintor Sorolla 44 (cad. 1930)

Este edifici de dos altures també ha estat molt transformat, especialment en la planta alta. La coberta és de teula àrab a dos vessants. La planta baixa té portalada de fusta “valenciana” entre dos finestrals amb reixes de forja.

***

Carrer Pintor Sorolla 46

Esta casa de principis del segle XX es descriu al catàleg de la següent manera:

Casa de dues plantes i teulada a dues aigües, situada entre mitgeres i amb una frontera de més llargària d’allò que és habitual a les cases del poble. Presenta una composició asimètrica, doncs sobre la normal a dues mans afegeix una altra finestra a un dels laterals de la planta alta. Sobre la porta hi ha balcó amb barana de ferro colat. Les finestres de la primera planta, de considerable proporció vertical, també presenten baranes i sobrepersianes de ferro colat. Per baix de la cornisa i en correspondència amb els buits de la planta alta apareixen els respiralls de la cambra que produeix la teulada.

Els brancals i la llinda de l’obertura de la porta, de pedra, són els únics que apareixen remarcats en tota la façana, essent la resta adreçada formant juntes horitzontals. També s’hi remarca: el sòcol, amb un regruix menut; la imposta, amb motllura correguda que també abarca el balcó; i la cornisa, amb motllura i remat a mode d’àmpit que presenta la figura d’un crist a l’eix que forma la porta i el balcó.

***

Carrer Pintor Sorolla 48 (cad. 1920)

Edifici de dos altures amb portalada de fusta i finestra amb bon treball de forja. A la planta superior, balcó de forja i finestres renovades. La decoració d’imposta i remarcat d’obertures és senzilla. A l’ampit del terrat hi ha rombes, decoració típica dels anys 50.

El número 50, per cert, que no ens ha merescut una fitxa, conserva el balcó de fundició i als costats baranetes de forja.

***

Carrer Pintor Sorolla 62 (cad. 1900)

Casa unifamiliar de façana senzilla: porta de fusta amb espiells enreixats i finestra amb reixa moderna. Al pis superior un balcó simple de varetes i platina i una finestra. Teulada a dos aigües.

***

Carrer Pintor Sorolla 64 (cad. 1900)

Casa renovada, amb una porta de garatge on abans possiblement hi hava un finestral. És de coberta amb teula àrab a dos vessants. La porta de fusta, amb arc escarser, és nova però no trenca especialment l’estètica del carrer. La finestra té resta de varetes, platines i pilonet, i una part de forja per adaptar-se a l’arquet escarser. A la planta superior hi ha balcó central i balconets laterals, tots de forja.

Manté els respiralls sobre les obertures superiors.

***

Carrer Pintor Sorolla 66 (cad. 1910)

Casa unifamiliar a dos mans, amb coberta de teula àrab a dos vessants. Façana de rajola vista que s’utilitza també com a eina ornamental en sòcol, arquets escarsers en llindes, imposta, mènsules i cornises. A la planta baixa la porta de fusta s’ha renovat; les finestres tenen reixes de varetes, platines i pilonets. Al dalt, balcó i baranetes de forja. Conserva els respiralls sobre les obertures de dalt.

Carrer de Sant Roc

Carrer Sant Roc 75.

Una casa del segle XVIII, que ja no existeix. Al catàleg es diu que fa tàndem amb el número 77, de la mateixa època, que tampoc s’ha conservat. Tot i això, ens pareix interessant que es conserve memòria d’esta arquitectura, i hem optat per incloure-la en esta publicació, amb les fotos que ixen al catàleg de 1985.

Casa de dues plantes i coberta a dues aigües. L’estructura està conformada per dues navades amb tres murs de càrrega; el del centre, en la planta superior, és substituït per un pilar central de secció rectangular i altres dos laterals, suportant tots tres la biga de la carena. Els murs són de rajola massissa, amb les juntes d’un gruix igual o superior al de la pròpia rajola.

En planta baixa, els murs de càrrega tenen cadascú una portalada d’amplària corresponent a la de la façana, per a accedir al pati, essent d’arc rebaixat la del mur central. Per una escala en dos trams en angle recte, situada en el cantó davanter esquerra de la planta, es puja a la cambra.

Aquesta presenta la particularitat de tindre dos nivells, diferenciats per un escaló que divideix en rectangle una quarta part de la planta. La cambra originàriament podria haver estat utilitzada per a la cria del cuc de seda i posteriorment per a assecar tabac. La coberta, visible, està constituïda per cabirons, llates, rajola plana i la teula.

La frontera presenta en planta baixa portalada i una finestra, detectant-se en part esquerra un arc de mig punt (de llinda a sardinell) actualment cegat. Dalt, tres finestres (de llindes a sardinell) s’alteren amb quatre finestrons superiors, conformant-se la doble línia de les cambres dedicades al cuc.

Notes: malgrat les deficiències del seu estat, inadequat avui per habitatge, la casa és perfectament rehabitable.

***

Carrer Sant Roc 73 (cad. 1940)

Un edifici que manté certa elegància, en l’estètica que estem defenent. De dos altures, amb coberta de teula àrab a dos vessants, manté portes de fusta i reixes de forja encara subjectes amb reblons. Sobre la porta principal, falses arquitectures, imposta entre altures, ampit recte. Té dos balconets d’obra amb decoració amb rajoles.

***

Carrer Sant Roc 69 (cad. 1930)

Casa unifamiliar de principis del segle XX.

Casa de dues plantes i coberta a dues aigües, de composició a dues mans, amb altura de cornisa lleugerament superior a l’habitual i amb una façana d’interés degut a la utilització de la rajola.

La façana combina aquesta amb paraments adreçats. La rajola fa en faixa els brancals de les obertures (totes rectangulars) i les testes de les mitgeres de la pròpia façana. En planta baixa les llindes a sardinell de les obertures continuen en franja, després d’una lleugera motllura a mig bocell, fins a la imposta, i enllaça amb les finestres balconeres superiors, remarcant-s’hi així la verticalitat de la composició. Dalt de les llindes de les obertures de la planta alta, hi ha un frontó triangular amb el vèrtiç superior en dibuix arrodonit. A més de la imposta, la rajola conforma la cornisa, on es combina amb una franja de taulells, mitjançant l’ús de rajoles rectangulars i de quart bocell. Cal destacar la conservació dels cobrepersianes del balcó i les finestres balconeres de planta alta.

El sòcol és de pedra.

***

Carrer Sant Roc 67 (cad. 1930). S’anomena al Catàleg però no hi ha fitxa

Una casa de poble de factura semblant a l’anterior, amb mateixes altures, coberta, disseny i materials, és a dir, de rajola vista. Destaquem el meritori treball de la portalada de fusta i de la forja dels espiells. Els finestrals amb reixes de varetes, platina i piloneta amb l’ús de forja per ocupar l’espai de l’arquet escarser (hi ha arquets a totes les obertures. Els balcons i baranetes són de fundició, com els guardamalletes de la planta superior. La rajola s’utilitza en brancades, llindes, mènsules, impostes o cornises.

***

Carrer Sant Roc 46 (cad. 1910)

D’esta casa de façana desdibuixada ens sorprén la decoració de la planta superior, amb boniques mènsules i cornisa motllurada.

***

Carrer Sant Roc 51 (cad. 1940)

Casa de poble de dues plantes i coberta a dues aigües, amb la façana principal de rajola vista i la de l’atzucac adreçada i tractada clarament com a secundària.

L’eix de simetria de la façana està desplaçat cap al costat contrari a l’atzucac. Totes les obertures tenen llindes d’arc rebaixat i són fetes a sardinell. La rajola conforma la imposta i la cornisa que és dentellada, utilitzant-s’hi peces a quart bocell. Cal destacar-hi com de gruix mínim són les juntes entre rajoles. Dalt hi ha balcó central i finestres balconeres, amb persianes exteriors que contrasten amb la inferior alçària de les finestres en planta baixa. El sòcol és de pedra.

***

Carrer Sant Roc 31 (cad. 1887)

Al catàleg del patrimoni arquitectònic es van oblidar d’este edifici. És una meravella per la qualitat de la portalada d’entrada i del treball de forja excepcional en reixes i en la balconada correguda de la planta superior. També destaquem les llindes amb copiosa ornamentació floral, la mènsula sobre la porta principal i l’ampit mixtilini amb un òcul central amb una reixeta de forja. Té imposta a l’altura dels balcons i de la cornisa.

***

Carrer Sant Roc 26 (cad. 1930)

Este model ja el coneixem per altres cases dels anys 50 i 60. Mantenen la portalada de fusta amb reixa, el sòcol de pedra, i diferents falses arquitectures, simulant cantoneres i altres decoracions. El balcó d’obra, corregut, arredonit als cantons, amb decoració feta amb materials de construcció, que a més juguen amb el contrast entre la casa emblanquinada i el roig de les rajoles, i una baraneta de forja. Al balcó s’ix des de dos portes, sobre les quals s’indica la llinda amb rajola roja. L’ampit de la teulada és mixtilini, amb una bola al mig.

***

Carrer Sant Roc 25 (cad. 1888)

Edifici del segle XVIII, el catàleg diu així:

Casa de poble, de dues plantes i coberta a dues aigües. La cambra originària, per l’altura lliure i l’existència d’una doble línia d’obertures, indica el seu possible ús dedicat a la cria del cuc de seda.

La façana és un mur de càrrega fet de rajola massissa, amb un lleuger arrebossat. És de composició simètrica, amb la particularitat que els quatre finestrons superiors s’alternen en la seua disposició amb les tres obertures inferiors (les de la planta baixa i les finestres de la cambra). La porta, central, és d’arc rebaixat, amb fusteria del present segle i uns taulellets en els brancals inapropiats. La resta d’obertures són abotzinades, essent visible la llinda a sardinell de les finestres superiors.

En planta baixa, que ha sofert nombroses modificacions, hi ha un arc rebaixat. Darrere hi ha un ample corral.

***

Carrer Sant Roc 19 (cad. 1940)

Edifici de dos altures, amb coberta de teula àrab a dos aigües. Té un bon sòcol de pedra, que en el cas de la portalada principal de fusta continua en forma de motllura en brancades i llinda, sobre la que hi ha un segell amb les inicials del propietari. A la planta superior hi ha tres portes, la del mig amb balcó i les altres amb baranetes, tot de forja. Les reixes de les finestres de baix i de l’espiell de la porta són de forja més moderna. Sobre les obertures superiors es situen frontons retallats. L’ampit està construït amb rajoles corbes, com hem vist en altres cases de les dècades de postguerra.

***

Carrer Sant Roc 15 (cad. 1926)

Casa de tres plantes i coberta a dues aigües, amb accés lateral independent a plantes superiors. En planta baixa, la portalada indica l’accés per al carro. Aquesta planta i la segona han estat habitatges. La tercera és una cambra, amb finestres grans.

La planta segona va ser habilitada com a habitatge, observant-se reformes en façana: s’ha suprimit l’atrompetament i el caràcter de balconeres de les finestres.

En planta baixa es conserva algun sòcol de manisetes de principi de segle.

La façana, de composició originària simètrica, està adreçada. S’hi marquen el sòcol i la cornisa en espina. El balcó central conserva la motllura inferior que lliura sobre l’envés de la peanya on hi ha taulellets del XVIII.

***

Carrer Sant Roc 10 (cad. 1920)

Una casa de dos altures i coberta de teula àrab a dos aigües. El seu abandonament ens permet observar una casa de poble en la seua forma original. Amb sòcol i guardacantons de pedra, portalada de fusta llisa amb picaport, finestra amb reixa de varetes, platines i pilonets i dalt un balcó de varetes i platina.

***

Carrer Sant Roc 8 (cad. 1920)

Una caseta senzilla, de dos altures i coberta de teula a dos aigües. Té pocs elements que destacar (la porta de fusta menuda, els dos balcons de varetes i platina, un d’ells amb forja a la base), però és una mostra de solucions populars que fàcilment podria recuperar-se.

***

Carrer Sant Roc 9 (cad. 1940)

Una altra casa molt senzilla d’estructura a dos mans i coberta de teula àrab a dos vessants. Baix té portalada de fusta amb els espiells amb reixes de forja, entre dos finestres amb reixes de varetes, platines i pilonets. A la planta superior balcó i baranetes de forja. Té una imposta fina a l’altura del balcó i una altra més generosa a la cornisa. L’ampit és recte, amb un escaló al mig.

Carrer del Compositor Josep Serrano

Carrer del Mestre Serrano 9 (cad. 1940)

Caseta a una mà, amb coberta de teula àrab a dos vessants. Té porta de fusta amb espiells enreixats, i una finestra amb la típica reixa de varetes, platines i pilonets. A la planta superior, balcó i baraneta de forja. L’element més curiós de la façana són les falses cantoneres que formen una mena d’arquet rebaixat per damunt de les obertures del primer pis. L’ampit de la teulada no presenta cap element destacat.

***

Carrer del Mestre Serrano 11 (cad. 1940)

Típica caseta dels anys 40-50, amb moltes elements que ja reconeixem. Es tracta d’una caseta a una mà i teulada a dos aigües. Té una portalada de fusta llisa, amb arquet escarser. A la vora una finestra amb reixa de varetes, platines i pilonets. A la planta superior, balconada correguda de forja amb dos portes. Obertures dalt i baix remarcades. Dalt hi ha falses cantoneres als extrem i en el centre, rematades per una forma de piràmide. L’ampit està format per mòduls ceràmics.

***

Carrer Mestre Serrano 23 (cad. 1940)

Un edifici de dos plantes, a dos mans i cobert de teula àrab a dos aigües. És un edifici singular, que manté l’estructura habitual: una portalada de fusta amb espiells de forja, entre dos finestrals amb reixes del mateix estil. La planta superior té una balconada de projecció mixtilínia (potser única a Montcada), sobre mènsules i una petxina central, amb barana de forja a què dona accés una porta central i dos finestres, tot remarcat i amb diferents ornamentacions florals. Hi ha imposta a l’altura del balcó i en la cornisa, i entre dos motllures d’esta s’aprecien tres respiralls ceràmics. L’ampit és mixtilini, al mig trencat en volutes.

Carrer de l’Arbre

Carrer de l’Arbre 5 (cad. 1940)

Una caseta en planta baixa molt elegant, a una mà i coberta de teula àrab que vessa al carrer. La façana només té una portalada de fusta amb espiells protegits per reixes de forja, i una finestra també amb reixa del mateix estil. L’ampit de la teulada és mixtilini, amb medalló central.

***

Carrer de l’Arbre 4 (cad. 1998)

Edifici de tres plantes, la gran porta de fusta de la inferior, acompanyada d’una reixa tradicional de varetes, platines i pilonets, manté el caràcter “rural” d’un edifici que conserva, si més no, certa correcció estructural. Els dos pisos superiors tenen dos balconets cadascú.

***

Carrer de l’Arbre 6 (cad. 1930)

Una casa antiga que manté la seua dignitat. De dos altures , manté la porta de fusta i la finestra enreixada. En la planta superior una porta que duria a un balcó inexistent i una finestra amb baraneta. L’ampit està separat per la imposta. El fet que tot estiga tapat per persianes dificulta l’observació.

***

Carrer de l’Arbre 10 (cad. 1900)

Edifici de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab a dos vessants. De portalada de fusta amb obertures enreixades, entre dos finestres quadrades i reixes de poc d’interés. En la planta superior hi ha un balcó central de varetes i platina i dos finestres amb portetes de fusta.

Carrer de l’Humanista Joan Lluís Vives (“carrer de l’Ermita”)

Carrer Lluís Vives 8 (cad. 1888)

Esta casa unifamiliar fora de planejament aporta una nota orgànica i històrica al seu context urbà. De dos plantes a una mà i coberta de teula àrab a dos aigües. Té una bona portalada de fusta llisa amb picaport, amb llinda d’art escarser. Conserva els guardacantons, que hui en dia són un element exòtic. També en planta baixa una finestra amb reixa de forja. En planta superior un balconet o baraneta i una finestra.

***

Carrer Lluís Vives 14

La façana d’este edifici, també fora de planejament, s’ha desdibuixat en canviar la porta d’entrada per una persiana de garatge. De dos plantes, amb coberta de teula àrab a dos aigües. La planta superior conserva dos finestrals amb baraneta de forja, els dos amb arcs escarsers i rodats de faixa. Faixes verticals també emmarcant la façana, amb les seues mènsules i remats.

***

Carrer Lluís Vives 16 (cad. 1920)

Junt a la casa anterior, i per tant fora de planificació, trobem esta casa unifamiliar d’elaborada façana. Són dos altures i teulada a dos aigües. En baix té una portalada abatible i una finestra amb reixa de varetes, platines i pilonets, tot emmarcar amb faixes. Des de les brancades puja la faixa fins a les mènsules d’una balconada correguda a què ixen dos portes. Sobre elles, dos bonics respiralls. Hi ha imposta a l’altura del balcó i en cornisa. L’ampit té forma de garlandes. La planta superior està emmarcada amb pilastres. Conserva un curiós taulellet pintat de l’assegurança d’incendis.

***

Carrer Lluís Vives 11 (cad. 1920)

Poc queda que destacar d’esta façana, a banda del balcó de fundició que mereix ser conservat tal com està. Es tracta d’un edifici de dos plantes amb coberta de teula àrab a dos vessants, que caldria conservar així per mantindre un urbanisme de qualitat.

***

Carrer Lluís Vives 13

Este edifici de principis del segle XX ha vist, des de la redacció del catàleg del patrimoni arquitectònic, una transformació greu de la façana: han desaparegut motllures i falses arquitectures, s’ha lluït amb pòrtland i possiblement ha perdut la raó de trobar-se en este inventari. La instal·lació en façana del modern enllumenat, no ajuda. I tanmateix, es podria corregir fàcilment.

Casa de dues plantes i coberta a dues aigües que presenta la particularitat d’una altura de cornisa superior a l’habitual i tres línies d’obertura en façana, essent la tercera uns respiralls que són emmarcats amb motllura en faixa.

Probablement degut a una reforma, la planta baixa i l’alta tenen una composició distinta. A la baixa, hi ha dues finestres rectangulars, essent les motllures de brancals i llindes en faixa, que en el cas de la llinda de la porta central fa arc rebaixat en la part superior. A la planta alta, les tres finestres són grans i quadrades, de factura més moderna, com la pròpia fusteria que té persianes enrotllables incorporades; les tres obertures son emmarcades per una motllura en faixa en els brancals, que en el cas dels àmpits arriba fins la imposta i en el de les llindes fins una motllura classicista que les remata.

La façana té un sòcol de pedra i l’adreçat del parament imita carreus. Hi ha motllures classicistes en imposta i cornisa.

El seu origen com a casa de la Tabacalera explica la doble línea d’obertures en la planta alta, doncs aquesta seria un assecador de tabac. Al passar a ser de l’Esglèsia es feu la reforma que suposa una habilitació d’aqueixa cambra i afectà els buits de la façana.

***

Carrer Lluís Vives 17 (cad. 1910)

Edifici modest, a una mà i coberta de teula a dos aigües. A la planta baixa s’ha deixat la rajola vista i s’ha retirat la portalada d’entrada (de fusta, “valenciana”). Queda el finestral amb la reixa de varetes, platina i pilonets. La planta superior es conserva en l’estil original: amb falses arquitectures que simulen carreus, balcó de fundició i obertures rodades de motllures en faixa.

***

Carrer Lluís Vives 19, 21 (cad. 1920)

Edificació de dos cases unifamiliars de dos plantes i coberta de teula a dos aigües. Les dos façanes tenen idèntica ornamentacions en rajola vista, amb la diferència que el número 21 conserva el sòcol de rajola i guardacantons  a les brancades. La rajola enfaixa totes les obertures, hi ha arquets escarsers en sardinell en llindes, mènsules en balcó i impostes a l’altura del balcó i en cornisa. La portalada de fusta del número 19 és molt interessant, amb espiells amb molt bones reixes de forja. La del número 21 és més bàsica. A banda i banda tenen finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets, amb elements de forja per adaptar-les als arquets. A la planta superior hi ha balcons de fundició i finestrals amb baranes del mateix estil.

***

Carrer Lluís Vives 23 (cad. 1958)

Esta casa conserva una altra i elegant portalada de fusta amb espiells de forja, i dos llargs finestrals amb la coneguda reixa de varetes, platines i pilonets. La planta superior s’ha canviat completament i no mereix cap comentari.

***

Carrer Lluís Vives 25 (cad. 1935)

Edifici de dos plantes i coberta de teula àrab a dos vessants. La planta baixa mostra l’estructura habitual de les cases a dos mans: portalada de fusta “valenciana” entre dos finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets. La planta alta es marca amb imposta que continua en la base del balcó, sustentat sobre sis mènsules. A la balconada, a la que donen tres portes, pareix que s’ha canviat la barana metàl·lica per una d’obra amb pilars, faixes verticals, rombes i triangles amb una textura rústica, tot de molt poc interés. Hi ha imposta a la cornisa i ampit amb borles, medalló central i ornamentació floral.

***

Carrer Lluís Vives 29 (cad. 1929)

De nou, en este edifici de dos plantes i coberta a dos aigües s’ha eliminat tota l’estructura original de la façana en planta baixa per l’entrada d’una tenda i una porteta que dóna accés a la planta superior. Esta altra es manté com era: amb balcó de forja i finestra amb baraneta del mateix estil, les dos obertures amb falsa llinda a manera de “guardapolvos”. Hi ha imposta integrada en el balcó i a la cornisa. L’ampit és recte, amb quatre pilars.

***

Carrer Lluís Vives 31 (cad. 1930)

Edifici a una mà, de dos plantes i coberta de teula àrab a dos aigües. Tret de la porteta d’alumini per accedir a la planta superior, la façana es manté com es va fer, abans de guerra. Conserva la porta de fusta “valenciana” i finestral amb reixa de forja. Obertures emmarcades amb faixa i amb ondulacions en les llindes. La planta superior està recorreguda per una balconada de forja que es recolza en tres mènsules. Hi donen dos portes amb falses arquitectures a les brancades (simulant carreus) i llindes, amb baixos relleus de textura basta. Falsos carreus també encerclant esta planta. L’ampit de la teulada té quatre pilarets i en un cercle central posa: “Año 1930 F J”. Per tot hi ha la mateixa textura rústica que s’ha anomenat a la planta superior.

***

Carrer Lluís Vives 34 (cad. 1888)

Edifici de dos plantes a una mà. De l’antiga casa només queda l’estructura de la planta baixa, destacant la porta de fusta “valenciana”. Els miradors dels anys 50-60, menys agosarats que els que vindrien després, amb imposta, motllures de faixa al voltant de les obertures i ampit amb un escalonet central, han esdevingut ja part de l’arquitectura tradicional.

***

Carrer Lluís Vives 45 (cad. 1940)

Una gran casa cantonera (carrer Lluís Vives i Santa Cecília) de dos altures. En la façana principal, que mira al carrer Lluís Vives, té sòcol de pedra (que roda tota la casa) i una portalada de fusta amb brancades i llinda acoixinades. Una franja vertical de pedra acoixinada es reprodueix en diferents punts de l’edifici. Té dos alts finestrals de forja amb arc carpanell. A la planta superior hi ha un mirador central d’extrems arredonits i persianes de fusta, amb ampit mixtilini i totes les obertures amb motllura de faixa. A cada banda del voladís hi ha un balconet de base semicircular, amb base d’imposta (com el central), baranetes d’obra i dos varetes metàl·liques. L’ampit de la coberta és mixtilini, amb ones i ornamentació a manera de piràmides (com les de carrer Pintor Sorolla 4 i Mestre Serrano 11, possiblement del mateix imaginatiu autor).

***

Carrer Lluís Vives 44 (cad. 1900)

Casa unifamiliar cantonera (carrer Lluís Vives i carrer Goya) amb xamfrà de coberta a dos aigües. D’esta casa resulta interessant la seua estructura tradicional, si bé el disseny de la porta i de les finestres de la planta baixa no són les més afortunades. Tanmateix, el sòcol i les motllures i impostes en faixa, i l’encertada pintura en dos colors li dóna singularitat. També són interessants els balcons i baranetes de la planta superior, de forja amb ornamentació floral molt singular.

***

Carrer Lluís Vives 52 (cad. 1902)

Una planta baixa a dos mans i sostre de teula àrab a dos aigües. El disseny és molt senzill, i representa de forma excel·lent l’arquitectura rural tradicional. Només té una portalada de fusta llisa entre dos finestres protegides amb reixes de varetes creuades.

***

Carrer Lluís Vives 54 (cad. 1900)

Casa unifamiliar, a dos mans i coberta de teula a dos aigües. A la planta baixa s’ha canviat el sòcol i les faixes que emmarquen la porta d’entrada i les finestres, que s’han ampliat en horitzontal. En la planta superior es conserva el balcó de forja amb el mateix disseny (un poc més pobre) que en el número 44 del mateix carrer. A banda i banda hi ha dos finestres amb baraneta del mateix estil.

***

Carrer Lluís Vives 58 i 60 (cad. 1925)

Edificació cantonera (carrer Lluís Vives i carrer de Gómez i Ferrer) amb dos cases unifamiliars, de dos plantes i teulada a dos aigües. Les dos cases tenen estructura a una mà. El número 60 ja no existeix i en el seu lloc només hi ha un solar; afortunadament es va fotografiar per al cadastre i no s’ha canviat la foto. Les dos cases tenien porta de fusta llisa, el número 58 amb espiell amb reixes, el 60 amb una cristalera que potser indicava una antiga porta de comerç. Les dos tenien finestres amb reixes típiques de varetes, platines i pilonets. Imposta a l’altura de la base dels balcons recorria tota l’edificació. Els balcons eren de forja del mateix estil, i també les baranetes dels finestrals de la vora. Totes les obertures del número 58 estan emmarcades amb faixes, el número 60 tenia la façana llisa.

***

Carrer Lluís Vives 64 (cad. 1925)

Edifici de dos altures amb coberta de teula àrab a dos aigües. La casa manté l’estructura simètrica, a dos mans, que ja coneixem tan bé: Portalada de fusta amb espiell enreixat en forja, entre dos finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets, amb elements de forja per ocupar l’arquet. Totes les obertures tenen arquet escarser. Dalt, separats amb una cornisa motllurada, un balcó central entre dos finestrals amb baranetes, tot de forja. Les llindes i les brancades formen bandes verticals que recorren tota la façana i que estan decorades amb faixes rematades amb una fulla lanceolada. Tota la superfície de la frontera està emmarcat també per pilastres rematades per mènsules enrasades.

Carrer de l’Escriptor Lope de Vega

Carrer de l’Escriptor Lope de Vega 1, Centre Cultural Blasco Ibáñez (cad. 1933)

Edificació lineal de dues plantes i composició simètrica, exempta sobre parcel·la limitada per quatre carrers. La frontera principal és sobre el carrer Lope de Vega i està formada per un edifici central unit a dos extrems, mitjançant cossos porticats que connecten les dues plantes. Les cobertes són de teula i les façanes adreçades amb sòcol de pedra. Presenta finestres de grans dimensions (rectangulars, amb particions formant quadrats) que li configuren un cert aire racionalista, malgrat la utilització d’alguns elements casticistes.

Carrer de Xàtiva

Carrer de Xàtiva 5 (cad. 1930)

Arribem al barri de Badia (o simplement “el Barri”). Ací l’arquitectura pareix, en principi, més pobra, com correspondria a un barri de treballadors. La realitat és que, com vorem, hi ha de tot, i que conserva bé l’ambient urbanístic de poble.

Casa unifamiliar a una mà i coberta de teula àrab a dos aigües, amb portalada de fusta “valenciana” acompanyada de finestra amb reixa més moderna i una lluerna. A la planta superior, balcó de forja corregut a què ixen dos portes amb llindes planes que fan arquet i acodaments. Les obertures de baix tenen remarcades les brancades i la llinda en continuïtat amb el sòcol, i tota la façana està emmarcada amb una faixa vertical que acaba en la cornisa de la teulada.

***

Carrer de Xàtiva 7 (cad. 1930)

Planta baixa amb coberta de teula àrab a dos vessants. La casa té estructura a dos mans, amb portalada de fusta “valenciana” entre des finestres amb reixes modernes. Té sòcol falses cantoneres en els marges i cornisa baix d’un ampit recte. Portes i finestres tenen una faixa al voltant amb acodaments.

***

Carrer de Xàtiva 14 (cad. 1940)

Entre altres casetes humils d’una única planta, esta destaca per l’esforç ornamental, hui desdibuixat. Es tracta d’una caseta d’una única planta, amb coberta de teula àrab a dos vessants i estructura a dos mans. Té portalada de fusta llisa entre dos finestres amb reixes modernes. Les obertures tenen les brancades amb faixa i les llindes en forma de frontó amb el mateix estil. Té cornisa baix de l’ampit recte, amb un escalonet central, amb ornamentació geomètrica: rombes, el·lipsis, etc.

***

Carrer de Xàtiva 18, 20 (cad. 1888)

Més enllà de l’edificació amb interés historicoartístic o monumental, hi ha casetes en què trobem estils valuosos per la seua tipologia i sentit històric. Estes casetes mantenen l’estructura, la coberta de teula àrab a dos aigües, i elements com arquets, materials i reixes. El resultat és un ambient rural molt ric, molt valuós i en vies de desaparició.

***

Carrer de Xàtiva 25 (cad. 1923)

Planta baixa amb coberta de teula àrab a dos vessants. La casa té estructura a dos mans, amb portalada de fusta “valenciana” entre des finestres amb reixes tradicionals de vareta, platina i pilonets; totes tres tenen arquet escarser, tot i que s’ha canviat en la porta per a canviar la porta original. Té sòcol se maçoneria simulada, pilastres cantoneres en faixa i cornisa de rajola vista. Portes i finestres tenen una faixa a la brancada i llindes.

***

Carrer de Xàtiva 54 (cad. 1960)

No és una casa antiga, però pel agosarat treball en ampit i sòcol crida l’atenció. És una caseta d’una planta, amb coberta de teula a dos aigües i estructura a una mà. Manté porta de fusta “valenciana” i una única finestra amb reixa sense interés. El sòcol de gres arriba quasi fins a la llinda de les obertures. L’ampit està organitzat en escalons en ziga-zaga amb manisetes i una retaule ceràmic central dedicat a Santa Bàrbara.

***

Carrer de Xàtiva 58  —“La Barraca” (cad. 1940)

Un singular edifici, en origen exempt, de tres plantes, d’estructura a dos mans i amb coberta trencada de teula alacantina, de reminiscències nord-europees que ací s’han associat a la tradicional barraca valenciana. La façana principal té portalada de fusta “valenciana” amb reixes de forja entre dos finestres. Dalt té una finestra gran sobre la porta d’entrada entre altres dos més menudes. La planta superior només té una obertura vertical, estreta, en forma de dos corbes convergents.

La façana de ponent té una única finestra amb reixa “de ventre” en forja. A la primera planta hi ha finestres d’eixida a coberta.

Carrer de Miguel de Cervantes

Carrer de Miguel de Cervantes 3, 5, 7, 9 (cad. 1900)

Un altre conjunt de casetes d’una sola planta, de teula àrab a dos vessants i amb diferents elements ornamentals en llindes, sòcol, ampit, portes i finestres.

***

Carrer Cervantes 6 (cad. 1940)

Edifici de dos plantes, coberta a dos aigües i estructura a una mà. Portalada de fusta recta, amb una finestra amb reixa de forja. A la planta superior, balcó de forja corregut a què donen dos portes. Les obertures de dalt tenen una llinda amb ornamentació geomètrica. Té cornisa motllurada i xicotet ampit per amagar la teulada.

***

Carrer Cervantes 8 (cad. 1957)

Una sola planta a dos mans, amb porta de fusta “valenciana” amb reixa de forja i dos finestres amb reixes sense interés.

***

Carrer Cervantes 21 (cad. 1945)

Edifici cantoner de dos altures, coberta de teula àrab a dos vessants i estructura a dos mans. La façana principal té en planta baixa l’estructura habitual, tot i que se li han canviat la porta i probablement les finestres i les reixes. A la planta superior hi ha una balconada correguda a què ixen tres portes. Hi ha imposta a l’altura del balcó i de la cornisa. Les llindes de les portes del balcó tenen la llinda motllurada, i sobre elles respiralls ceràmics. En la façana secundària, en planta baixa hi ha dos finestres de format desigual sense cap harmonia; dalt hi ha tres finestres balconeres amb baranetes de forja i decoració com en l’altra façana. L’ampit és recte en la frontera principal i escalonat en la secundària seguint la forma de la teulada.

***

Carrer Cervantes 22 (cad. 1920)

Edifici de dos altures, a dos mans i teulada a dos aigües. La planta baixa manté la porta de fusta “valenciana” entre dos finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets, que probablement no són originals (marquen un arquet que no tenen les finestres). A la planta superior, balcó central i dos finestres balconeres amb baraneta, tot de fundició. Les obertures de dalt tenen arquet escarser. Hi ha importa a l’altura del balcó i cornisa, tot amb motllures.

***

Carrer Cervantes 27 (cad. 1945)

Edifici de dos altures, a una mà i teulada a dos aigües. La porta d’entrada i la finestra tradicional es van canviar en el seu moment per altres més pràctiques. Dalt té balcó de forja i una finestra. L’ampit està ornamentat amb tres rombes enllaçats.

***

Carrer Cervantes 31, 33 (cad. 1930)

Un conjunt de dos casetes d’una planta amb coberta de teula àrab a dos aigües. El número 31 a una mà, el 33 a dos mans. El número 31 té porta de fusta “valenciana” i una finestra sense interés. El número 33 conserva porta de fusta llisa i dos finestrals amb reixes de forja. Les tres obertures tenen arquets escarsers.

***

Carrer Cervantes 44 (cad. 1910)

Caseta d’una altura, a una mà i amb coberta de teula àrab a dos aigües. Conserva la portalada de fusta i una finestra amb reixa típica de varetes, platines i pilonets, amb remat en forja per adaptar-la a l’arquet escarser. Les obertures tenen una faixa a la llinda. També té falses cantoneres als extrems, cornisa motllurada i ampit en ones coronades.

***

Carrer Cervantes 47 (cad. 1900) i 49 (cad. 1910)

Casetes d’una única planta amb cobertes de teula àrab a dos vessants. Conserven la porta de fusta llisa i les finestres amb reixa de varetes, platina i pilonets. La primera a una mà i la segona a dos, amb les finestres amb arquets escarsers.

El número 51 ha substituït fa poc la portada de fusta i les reixes per altres més senzilles.

***

Carrer Cervantes 46 (cad. 1955)

Tot i que s’ha alicatat amb gres tota la façana i s’han canviat portes i finestres, l’estructura tradicional a dos mans manté la seua dignitat i la seua harmonia. És edifici de dos plantes, a dos mans i teulada a dos aigües, amb ampit llis amb una corba al centre.

***

Carrer Cervantes 48 (cad. 1938) —Forn Nou / Forn de Manolo

El Forn Nou destaca en el carrer. De dos plantes, amb coberta de teula a dos aigües. Té sòcol, i ornamentació floral en totes les llindes. La imposta unix tots els balcons, de forja i sustentats en mènsules. A la planta superior té dos balcons als extrems i dos finestres balconeres amb baranetes del mateix estil. La cornisa està motllurada, l’ampit té pilars als extrems sobre els que hi ha pilons. Al centre la inscripció “HORNO-NUEVO”.

Carrer del Científic Jordi Joan

Carrer del Científic Jordi Joan 64, “1958” (cad. 1947)

Edifici cantoner (carrer Jordi Joan amb carrer de Llíria), de dos altures, datat en l’ampit: “1958”. Té estructura a dos mans, amb una cotxera a l’extrem dret. Té portalada de fusta “valenciana” entre dos finestres amb reixes modernes. La planta superior té una balconada de forja correguda amb accessos sobre les obertures de la planta baixa. L’ampit és recte, amb motllures en cornisa, superfície i pilars; en façana secundària (sense interés), l’ampit segueix la inclinació de la teulada de forma escalonada.

***

Carrer del Científic Jordi Joan 29, 31 (cad. 1933), 33, 35 (cad. 1930)

Conjunt de casetes d’una sola planta, a una mà i teulada a dos aigües. La número 21 i el pati 31 amb façana de rajola vista i ornamentació del mateix material, remarcant brancades, llindes i imposta. Les obertures amb llinda d’arquet escarser.

***

Carrer del Científic Jordi Joan 34 (cad. 1910)

Esta minúscula caseta d’una planta i coberta a dos aigües, està delicadament ornamentada. Tot i que se li ha canviat la porta, manté la llinda amb un acodament, la imposta en l’ampit, que té dos pilarets amb mènsules enrasades i un òcul al mig.

Carrer de Badia

Carrer de Badia 76 (cad. 1900), 78 (cad. 1920)

Estes cases unifamiliars de dos altures, amb coberta de teula àrab a dos aigües, són part la memòria urbana del carrer. Molt humils, a una mà. La casa cantonera conserva l’estructura amb porta de fusta (renovada) i finestra, i dalt un balcó de fundició.

***

Carrer de Badia 68, 66, 64 (cad. 1920), 62 (cad. 1900), 48 (cad. 1888), 44 (1888), 24 (1930)

Conjunt de casetes d’una planta i a una mà, la majoria amb coberta de teula a dos aigües.

Carrer de la Batalla de Lepant

Carrer de la Batalla de Lepant 3 (cad. 1920)

Casa d’una planta i a una mà, amb coberta de teula a dos aigües, convertida en garatge. Conserva l’estructura, amb el finestral amb reixa de varetes, platines i pilonets, amb un element de forja en la part superior per adaptar-la a l’arquet escarser.

***

Carrer de la Batalla de Lepant 5 (cad. 1920)

Caseta d’una planta, amb coberta de teula a dos aigües, convertida en garatge. Conserva l’ampit ondulat de la teulada, molt decorat amb garlandes, pilons, i segells sobre la imposta superior.

***

Carrer de la Batalla de Lepant 12 (cad. 1945)

Edifici de dos plantes a una mà. La planta baixa té portalada de fusta “valenciana” i una finestra amb reixa de forja. La planta superior és d’un estil que coneixem bé a Montcada (per exemple, al carrer Lluís Vives 45, Pintor Sorolla 4 i Mestre Serrano 11): inclou un balconet amb canto arredonit i ornamentació feta amb rajoles. També un mirador amb la finestra central rodada d’una motllura en faixa i volutes al damunt. La barana del terrat està feta també amb rajola, i sobre els pilars veiem la coneguda piràmide. Utilitza falses cantoneres, en el cas del mirador com a mènsules enrasades.

***

Carrer de la Batalla de Lepant 23 [Carrer del Científic Jordi Joan 19] (cad. 1940)

Edifici cantoner de dos plantes, a dos mans i coberta de teula a dos aigües. Té una portalada abatible amb espiells amb reixa de forja, i finestres amb reixes del mateix estil. A la planta superior té un balcó de forja corregut a què ixen tres portes. La planta baixa té sòcol i motllura en faixa a brancades i llindes. Les obertures superiors motllura en faixa a les llindes. A l’ampit de la teulada té decoracions triangulars fetes amb mòduls ceràmics semicirculars; la barana en dos escalons i volutes al central; té falses cantoneres amb piràmides al damunt.

La façana secundària té una porteta d’accés a la planta superior i una finestra amb reixa al marge dret; en la segona planta dos balconets d’obra. L’ampit seguix en escala la pendent de la teulada, amb volutes i idèntics elements que a l’altra façana.

***

Carrer de la Batalla de Lepant 25 (cad. 1940)

Caseta unifamiliar amb coberta de teula àrab a dos vessants, i estructura a dos mans. Té portalada de fusta “valenciana” amb reixa de forja, i finestrals amb reixa del mateix estil. Les obertures tenen arquet escarser. A l’ampit hi ha tres respiralls; té forma sinuosa sense tall amb la resta de la façana.

Carrer del Compositor Salvador Giner

Carrer Salvador Giner 18 (cad. 1940), 16 (cad. 1888),

Edifici de dues plantes i façana entre mitgeres, ordenada simètricament.

La planta alta encara que amb tractament d’habitatge, per proporció de les obertures i l’ornamentació d’elles, és i ha estat desenvolupant les funcions d’una cambra. La façana té una distribució d’obertures segons model tipològic a dues mans, amb sòcol i adreçada fins la imposta de primera planta a franges horitzontals. La cornisa apareix rematada igual que la casa del nº 6 del mateix carrer.

***

Carrer Salvador Giner 10 (cad. 1888)

Caseta unifamiliar d’una sola planta i a una mà, amb coberta de teula a dos aigües. Té porta de fusta “valenciana” amb reixa de forja, i una finestra amb reixa de varetes, platines i pilonets. Les obertures estan emmarcades per faixes, i tota la façana està entre dos pilastres. Hi ha cornisa motllurada i l’ampit de l’edifici inclou pilonets al centre i a les vores.

***

Carrer Salvador Giner 6 (cad. 1888)

Al catàleg de 1985 es demanava la restauració de la planta baixa, que es va fer canviant porta i dos finestres per una porta de fusta i un finestró.

Edifici de dues plantes i façana, entre mitgeres, ordenada simètricament. Aquesta presenta ornamentació típica de l’època, remarcant amb motllures la imposta, la cornisa, els brancals i les llindes d’obertures en primera planta. Sobre la cornisa apareix un remat a base de pilarets de rajola i baranes de ferro. També les baranes del balcó i de les finestres són de ferro forjat.

La façana es troba en mal estat en planta baixa, s’haurà de restaurar.

***

Carrer Salvador Giner 2 (cad. 1888)

Una casota amb molt poqueta llum, només la porta d’entrada, una finestra a l’esquerra i un finestronet. A la planta superior, tres finestres mitjanes disposades de forma asimètrica. La coberta és de teula àrab a dos aigües.

Carrer de la Corbella

Carrer de la Corbella 30 (cad. 1900)

Conjunt de dues cases adossades i simètriques, entre mitgeres, amb dues plantes i teulada a dues aigües, que constitueix unitat edilícia.

La frontera és de rajola vista, emblanquinada actualment, amb sòcol de pedra. A la planta alta apareix un balcó corregut amb barana de ferro colat. La distribució de buits de cadascuna d’elles obeeix a l’habitual de les cases a una mà. En una d’elles s’observa substitució de fusteria.

***

Carrer de la Corbella 26, Finca Roja o Casa dels Gavarrots (cad. 1888)

Recentment s’ha rehabilitat l’edifici, racionalitzant les obertures i tornant-la al seu estat inicial amb molt de gust, a fi d’instal·lar en ell un hotel i allotjament per a estudiants de la veïna universitat. Està datat en els carreus del xamfrà en 1781.

Edifici de tres plantes i dues façanes a la cantonera, les quals produeixen el trencament del carrer de la Corbella. El sòcol de les façanes i els brancals i llindes de la planta baixa, així com el cantó arrodonit, són de pedra de carreu. Els balcons i la reixeria són de ferro forjat. Els buits de les plantes altes són atrompetats, i presenta unes finestres ovalades a la tercera planta, situades als massissos entre els buits.

Totes les obertures tenen remarcats els brancals i les llindes.

La coberta és de teula i té un ràfec, cap als dos carrers, d’importància.

Es desconeix tot allò que afecta a l’interior per la impossibilitat d’accedir-hi, però es pot afirmar que en general aquesta edificació és de gran interés arquitectònic.

***

Carrer Corbella 12 (cad. 1888)

Edifici de dos plantes i coberta de teula a dos aigües. L’estructura és la de les cases a dos mans, però en baix es va obrir una porta de comerç i es van canviar l’antiga finestra per una més moderna. La portalada és de fusta llisa antiga, amb un bonic picaport. A la planta superior sí que s’han conservat el balcó i els balconets de fundició.

***

Carrer de la Corbella 4 (cad. 1930)

Casa del segle XIX.

Casa de dues plantes i teulada a dues aigües amb façana única entre mitgeres. La distribució de buits és l’habitual en les cases a dues mans, amb accés independent per a la planta alta. La frontera està adreçada i es remarquen les llindes, els brancals dels buits i el sòcol, que també es diferencien amb el color de la pintura. El balcó és de principis del XIX amb barana de ferro forjat. El ràfec és a base de rajola en espina de peix.

Possiblement s’hi ha fet alguna transformació dels buits de façana, doncs s’observa que la fusteria del balcó no es correspon amb la llinda d’obra del buit. A l’interior es conserva un paviment de cairó hidràulic d’interés.

Plaça del Compositor Manuel Palau

Plaça Mestre Palau, Mercat Vell (1908)

Tant al catàleg de Patrimoni com el Llibre del «Centenari del Mercat Vell: ‘Moncada entre dos segles’» i l’exposició Centenari Mercat Vell: Moncada entre dos segles, s’afirma que el Mercat Vell es va projectar en 1905 i es va inaugurar en 1908 (pàgina 14  del Llibre…). El projecte de restauració és de 1981, signat per l’arquitecte Vicent Albert Ballester.

Edificació exempta consistent en cobriment de l’espai central de la plaça, a base d’estructura metàl·lica amb pilars de ferro colat de secció redona i encavallades i bigues gelosia, que substenten una coberta de planxa ondulada de zinc. La part superior del contorn exterior és protegida amb plafons de fusta encadellada a mode de frontons als quatre frontis i amb mallorquina per dalt dels ràfecs laterals.

La coberta és composta, amb un encreuament central i d’altres cobricions laterals en voladís a altura inferior, que completen la rectangularitat de la planta.

Aquesta edificació s’inscriu dins de l’anomenada “arquitectura industrial”, la qual neix a les darreries del segle passat, amb la utilització dels nous materials constructius.

L’Ajuntament va iniciar els tràmits per a la declaració de monument històric artístic.

***

Plaça Mestre Palau 2, farmàcia (cad. 1888)

Farmàcia, edifici del segle XIX.

Casa de dues plantes i cambra, amb teulada a dues aigües i dues façanes en cantonada. La façana principal, que dóna a la plaça, és de composició simètrica, coincidint l’eix amb el portal i el balcó. La distribució dels buits respon a la tradicional casa a dues mans, encara que amb major llargària de façana, que és absorvida als extrems amb més superfície massissa. Els buits de la cambra, de reduïdes dimensions, es situen coincidint amb els massissos de les plantes de baix. Gaudeix d’un ràfec considerable (uns 60 cm.) sobre la plaça. La façana lateral és asimètrica amb un balcó descentrat a la planta primera i tres buits simètrics a la cambra. La planta s’estructura en dues crugies amb tres murs de càrrega longitudinals.

Ha sofert moltes modificacions interiors per l’adequació a farmàcia.

***

Plaça Mestre Palau 3 i 4 (cad. 1887)

Casa amb torre miramar del segle XIX o XVIII, molt modificada en les dècades passades.

Casa de dues plantes amb teulada a dues aigües i façanes a tres carrers. La façana principal és d’una gran llargària i s’han introduït modificacions que afecten als buits. Gaudeix d’un ràfec sobre la plaça d’uns 70 cm.

Presenta a l’interior una torre de planta quadrada feta de rajola i coberta a quatre aigües amb pendents acusades i tremujals amb teules vitrificades de color blau.

La façana lateral està formada per tres parts: la testera de l’edifici principal, la façana d’una edificació annexa amb teulada a una aigua cap al carrer i la testera de l’antigua quadra.

Aquesta antiga quadra és precisament la que recau posteriorment al carrer Sant Roc, constituint-hi la façana, amb un sol buit: la portella. És d’una sola planta d’altura i amb teulada a una aigua cap al carrer.

Es desconeix l’estat interior per la impossibilitat d’accedir.

***

Plaça Mestre Palau 10 (cad. 1920)

Conjunt de dues cases simètriques de dues plantes i teulada a dues aigües, de solució cantonera, amb façana principal simètrica que recau a la plaça. L’organització és l’habitual dels buits per a cases a dues mans. Presenta un remat de cornisa corregut que es transforma en frontó a les façanes laterals i que amaga la teulada.

Una d’elles -la nº 9- ha sofert moltes modificacions en fronteres i augment de volum posterior, però conserva la disposició de buits en edifici principal.

L’altra -la nº 10- conserva el seu aspecte original, amb la façana principal de rajola vista, i els brancals, les llindes, la imposta i la cornisa adreçats. Les baranes són de ferro colat. La façana és adreçada i apareixen remarcats el sòcol, la imposta, la cornisa, els brancals i les llindes.

La planta s’estructura en dues crugies amb espai lliure posterior, que en el cas de la nº 9 ha estat massissat.

***

Plaça Mestre Palau 15, Caixa d’Estalvis de València (cad. 1950)

L’antiga seu de la Caixa d’Estalvis de València, construïda en els anys 60 del segle XX per l’arquitecte Vicent Traver Tomás. L’eix principal al xamfrà està profusament decorat, incloent una torreta amb rellotge i espadanya.

Edifici de tres plantes amb terrat. Fa cantó i el soluciona amb xamfrà. La façana que recau a la plaça és molt estreta, per la qual cosa l’accés principal i l’eix de composició són al xamfrà.

Utilitza pedra calcària al sòcol, llindes, brancals, balcons i cornisa; i rajola vista a les dues plantes altes. Aquestes plantes altes són habitatges amb l’accés des de la façana que recau al carrer. És un clar exemple casticista.

Carrer d’Algemesí

Carrer Algemesí 7 i 9 (cad. 1930 i 1900, respectivament)

Edificació cantonera (carrer Algemesí i carrer Dr. Moliner) de finals del segle XVIII o principis del XIX.

Dues cases d’una única edificació, originàriament de dues plantes i coberta a dues aigües, amb dues línies d’obertures de façana en planta superior (finestres balconeres i finestrons) degut possiblement a la cria del cuc de seda a la cambra. Ara hi ha habitatges en planta baixa i superior, i al número 7 s’ha habilitat una tercera planta en fer-s’hi un nou forjat a la cambra seguint la pròpia divisió d’obertures en façana. Els accessos són diferenciats per a planta baixa i per a l’escala de les plantes superiors. La número 7 té una porta pel carrer doctor Moliner (on fa el número 3) per pujar al pis superior.

L’edifici ha sofert transformacions inapropiades en façana: dos balcons amb baranes d’obra i enreixat i canvis en les obertures de planta baixa. L’atrompetament dels finestrons superiors indiquen la procedència de la tradició constructiva barroca. La façana del carrer Dr. Moliner està tractada com a secundària i presenta diverses obertures en funció de les distribucions d’habitatge fets.

Casa tipològicament representativa de les dedicades a la cria del cuc.

***

Carrer Algemesí 8 (cad. 1888)

Una casa de tres altures i estructura a dos mans, amb coberta de teula àrab a dos aigües. Està reformada al gust rústic contemporani, deixant la pedra vista en el sòcol, recuperant arquets escarsers o deixant netes les bigues de fusta sobre les obertures. Té porta de fusta tractada a l’antiga i finestres amb reixes típiques de varetes, platines i pilonets; guardacantons; una anella a la façana; tres finestres en primera planta i quatre en la segona, possiblement donaven, originalment, a la cambra.

***

Carrer Algemesí 10 i 12 (1923, cad. 1930)

Casa feta per mestre d’obres en 1923, com es pot vore a la façana.

Dues cases amb portes de carro diferenciades i laterals, i una porta central per a accedir a l’escala de la planta superior.

La façana és de composició simètrica. A la planta superior hi ha dues finestres balconeres i dos balcons. La motlluració marca la imposta, la cornisa, el sòcol, els brancals i les llindes. Una barana d’obra fa de frontó i amaga la coberta. Les carregadores de fusta de les portes de carro són vistes. Pintada en blanc.

N’és una tipologia singular, ben resolta.

***

Carrer Algemesí 14 (cad. 1920)

Edifici de dos altures i coberta de teula àrab a dos aigües. Té una frontera molt ampla, simètrica, amb dos portalades abatibles de quatre fulles, amb lluernes al damunt protegides amb interessants reixes de forja. Dos finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets. La façana la partix una imposta a l’altura d’una balconada de forja central a que ixen dos portes; hi ha dos finestres balconeres amb baranetes de forja del mateix estil que el balcó. Una cornisa ampla tapa la teulada.

***

Carrer Algemesí 15 (cad. 1900)

Casa unifamiliar de dos plantes a una mà, amb coberta de teula àrab a dos vessants. Portalada de fusta “valenciana” i finestral amb reixa d’estil “tradicional”, amb varetes, platines i pilonets; els elements de la planta baixa estan renovats, però amb bon gust. A la planta superior es mantenen el balcó i la baraneta de la finestra en fundició. Té imposta a l’altura del balcó.

***

Carrer Algemesí 21 (cad. 1955)

Una casa unifamiliar dels anys 50, a una mà. Conserva la portalada de fusta “valenciana” amb l’enreixat de l’espiell, i un finestral amb reixa de forja. A la planta superior té un balcó d’obra corregut, amb baraneta de forja i cantos rebaixats en motllura. El baix del balcó està impostat, com la teuladeta del balcó, en la mateixa forma. La barana del terrat és sinuosa i té boles i pilons als pilarets.

***

Carrer Algemesí 23 (cad. 1900)

Casa unifamiliar cantonera (carrer Algemesí, carrer del Negre) té estructura a una mà i coberta de teula a dos aigües. Manté porta de fusta “valenciana” i finestral amb reixa, totes dos del mateix estil “anys 50”, del que hi ha molt a Montcada. A la planta superior hi ha balcó de varetes i platina i finestra. La façana del carrer del Negre té poques obertures, a la manera antiga.

Carrer del Doctor Francesc Moliner

Carrer del Doctor Francesc Moliner 29 (cad. 1930)

Edifici de dos plantes i amb coberta de teula àrab a dos aigües. La façana ha estat renovada en les últimes dècades; tot i això, manté l’estructura de les cases a dos mans: portalada de fusta “valenciana” entre dos finestres enreixades, i a la planta superior tres finestrals. Una faixa de diferent color cobrix les obertures i els extrems de la façana.

***

Carrer del Doctor Francesc Moliner 26 (cad. 1888)

Edifici de dos altures i a dos mans. Té una frontera molt ampla, i és una llàstima que es veja abandonat. Té una gran portalada de fusta llisa entre dos finestrals amb arc de mig punt i reixes típiques de varetes, platina i pilonets. El sòcol continua en una faixa ampla al voltant de la porta i en pilastres en els marges. A la planta superior hi ha un gran balcó de forja corregut a què ixen tres portes: la del mig amb un arquet rebaixat i les altres tabicades. Entre les obertures pugen pilastres fins a l’ampit del terrat, pla i separat de la façana per una imposta.

***

Carrer del Doctor Francesc Moliner 25 (cad. 1900)

Casa unifamiliar amb coberta de teula a dos aigües. És una casa ampla, molt renovada, que manté l’estructura de les cases a dos mans: una porta de fusta “valenciana” retirada i una finestra enreixada a l’esquerra; la de la dreta ha estat canviada per una cotxera. A la primera planta hi ha tres balcons amb portes mallorquines. El ràfec de la teulada ix exageradament sobre el carrer.

***

Carrer del Doctor Francesc Moliner 23 (cad. 2001)

Edifici de dos plantes, a dos mans i amb coberta de teula àrab a dos aigües, ha estat dividit en dos parts simètriques. La tradicional portalada de fusta ha donat espai a dos portes d’entrada. Les dos finestres enreixades, de forja, són iguals. A la planta superior hi ha tres finestres: per la del mig es veu l’envà que partix l’edifici en dos cases. La finestra de la dreta conserva un antiga reixa de varetes creuades. La del mig conserva la corriola per pujar les collites a la cambra. Una faixa de diferent color cobrix les obertures de dalt, la imposta i els extrems de la façana.

***

Carrer del Doctor Francesc Moliner 16 (cad. 2003)

“Casa natalícia de M. Francisca Pascual Domenech fundadora de las hnas. Franciscanas de la Inmaculada. Moncada 13-10-1853”, segons es pot llegir en un cartell ceràmic. És un edifici de dos plantes amb coberta de teula a dos aigües. Té estructura de casa a dos mans, però la finestra de l’esquerra ha estat substituïda per una porta d’accés a la planta superior. Té portalada de fusta llisa, amb brancades i guardacantons de pedra; finestra amb reixa a la dreta. Dalt, balcó de varetes i platina entre dos finestres. La façana està emblanquinada, la qual cosa, amb la portalada de fusta i la distribució i la mida de les obertures, dóna al conjunt l’aire de casa de poble.

***

Carrer del Doctor Francesc Moliner 13 (cad. 1900)

Casa unifamiliar, a una mà i coberta de teula àrab a dos aigües. Té portalada de fusta “valenciana” i un finestral amb reixa. Dalt hi ha un balconet de forja empotrat i una finestra de fusta sense vidre. Sobre la porta d’entrada, un retaule ceràmic dedicat a la Mare de Déu del Roser, acompanyada pel Jesuset, per Sant Doménech de Guzman, fundador de l’ordre dels Dominics i del prec del rosari, i per Santa Catalina de Siena. Inscrit “Renovado en el año 1955”. L’obertura del balconet està atrompetada.

***

Carrer del Doctor Francesc Moliner 11 (cad. 1900)

Edifici de dos plantes, amb coberta de teula a dos aigües. Manté l’estructura a dos mans, on la finestra de l’esquerra ha esta substituïda per una porta per accedir al dalt. Tota la planta baixa ha estat renovada, s’ha alicatat la façana, s’ha canviat o restaurat la portalada de fusta “valenciana” i la finestra enreixada. La planta superior es conserva a la manera antiga: balcó de forja i finestrals amb baraneta del mateix estil. Té imposta a l’altura del balcó i cornisa motllurada.

***

Carrer del Doctor Francesc Moliner 5 (cad. 1930)

Caseta unifamiliar a una mà i coberta de teula a dos aigües. En esta façana també s’ha canviat la porta per una reixa de comerç, i el finestral antic per un altre quadrat i amb reixa sense interés. En canvi la planta superior conserva el balcó de fundició a què ixen dos portes, en què s’han emmarcat llindes i brancades. Té imposta a l’altura del balcó i cornisa motllurada.

***

Carrer del Doctor Francesc Moliner 8 (cad. 1888)

Una caseta unifamiliar a una mà i coberta de teula àrab a dos vessants. Té una portalada de fusta llisa i sòcol de pedra. La finestra de la vora és de varetes creuades, a l’estil antic. També antic el balcó de varetes i platina, baix del qual es poden vore taulellets aparentment del segle XVIII-XIX. Vora el balcó, una finestra.

***

Carrer del Doctor Francesc Moliner 6 (cad. 1888)

Elegant casa unifamiliar a dos mans, amb coberta de teula àrab a dos aigües i façana de rajola vista. La pròpia rajola s’utilitza com a element ornamental en els arquets de les obertures en sardinell, imposta, brancades i sòcol dentat. Té una bona portalada de fusta llisa, amb picaport de llautó i brancades de pedra. Els finestrals de la vora tenen reixa típica de varetes, platina i pilonets, amb la part superior de forja per ajustar-se als arquets. Balcó de fundició i finestrals amb baraneta del mateix estil.

***

Carrer del Doctor Francesc Moliner 4 (cad. 1888)

Caseta unifamiliar de dos plantes, a dos mans simètriques i coberta de teula àrab a dos aigües. A la planta baixa hi ha portalada de fusta amb guardacantons de pedra, i finestres amb reixes de varetes, platina i pilonets. La planta superior té tres finestres, la del mig és un poc més gran, i del ràfec de fusta (un dels pocs de Montcada) penja una cadena, segurament per pujar collites a la cambra. Està emblanquinada i és un bon exemple d’una tipologia de casa llauradora del poble, pràcticament intocada.

Carrer de Cristòfol Colom

Carrer de Cristòfol Colom 8 (cad. 1940)

Casa cantonera de dues plantes i coberta a dues aigües, amb un corral posterior i pallissa.

La façana principal, de composició simètrica, presenta la particularitat d’un mirador central de planta rectangular amb cantons lleugerament arrodonits i finestres pels tres costats, aliniat amb la porta d’accés; finestres en planta baixa i en planta alta i als dos costats, completen les obertures.

És una façana eclèctica, amb rajola vista en cantoneres, llindes (a sardinell) i brancals de dues finestres superiors, motllures en vertical del mirador i testes de la mitgeria i el mur de tancament del carrer Roger de Llúria; un granit en sòcol, brancals i llindes de porta i finestres de planta baixa, amb influències decó; motllures en faixa en imposta i classicista en cornisa, per últim, una barana amb motius casticistes amaga la coberta.

La façana lateral, emblanquinada, no presenta obertures (llevat d’un petit finestró) en el mur de tancament de la casa. En la part recaient al corral i pallissa hi ha una finestra i una porta per a accés de vehicles agrícoles.

***

Carrer de Cristòfol Colom 10 (cad. 1955)

Casa cantonera (carrer Colom, carrer Roger de Lloria) de dos plantes, a dos mans i coberta de teula àrab a dos mans. En la façana principal, la planta baixa conserva l’estructura de portalada “valenciana” i dos finestrals amb reixes. La planta superior té balcó d’obra amb baraneta de forja original dels anys 50, i dos finestrals amb baraneta de ferro del mateix estil. Sobre estes hi ha imposta i tres respiralls ceràmics. L’ampit de la teulada té decoració de rajola i format mixtilini amb volutes i una bola central. Totes les obertures estan remarcades amb faixes.

***

Carrer de Cristòfol Colom 11 (cad. 1900)

Caseta unifamiliar de dos plantes, a una mà i coberta de teula àrab a dos vessants. Totes les obertures tenen arquet escarser. La planta baixa té sòcol de rajola vista, portalada de fusta llisa i un finestral amb reixa de varetes, platines i pilonets amb arquet superior de forja per adaptar-la al va. Al primer pis hi ha balcó de forja i finestral amb baraneta del mateix estil. Té imposta a l’altura del balcó i en cornisa.

***

Carrer de Cristòfol Colom 18 (cad. 1910)

Caseta cantonera (carrer Colom i carrer Sant Miquel) d’una planta, a dos mans i coberta de teula àrab a dos aigües. Té porta de fusta “valenciana” i dos finestres amb reixes de varetes, platines i pilonets. La façana principal coberta de falses arquitectures: falsos carreus i llindes en sardinell.

***

Carrer de Cristòfol Colom 17 (cad. 1954)

Casa cantonera (carrer Colom i carrer Sant Miquel) de dos altures, a una mà i coberta de teula àrab a dos aigües. Té porta de fusta renovada i finestral amb reixa de forja. A la planta superior trobem l’ornamentació típica dels anys 50: un balcó d’obra amb baraneta de forja i un finestral amb ampit d’obra a l’estil del balcó, tot amb ornamentació generada amb mòduls ceràmics circulars i semicirculars. Hi ha faixes al voltant d’obertures, en imposta i al cantó, a manera de pilastra.

***

Carrer de Cristòfol Colom 19 (cad. 1940)

Casa unifamiliar de dos altures, a dos mans i coberta de teula a dos aigües. Té una portalada de fusta amb espiells enreixats, i dos finestres amb reixes postisses de de varetes, platines i pilonets. Té sòcols de pedra a les brancades, i la porta fa un arquet escarser. A la planta superior hi ha balcó de forja i dos finestres. Totes les obertures tenen faixes, i també la imposta i el terme de la dreta.

***

Carrer de Cristòfol Colom 20, 22 (cad. 1925)

Dos casetes d’una planta i a una mà, amb coberta de teula àrab a dos vessants. Les dos tenen porta de fusta (el número 22 “valenciana”, el 20 actual) i finestra amb reixa sense especial interés.

***

Carrer de Cristòfol Colom 24 (cad. 1950)

Una casa dels anys 50 molt ornamentada segon l’estil i els materials que ja coneixem (alguns d’ells utilitzat en el número 17 d’este mateix carrer), a una mà i coberta de teula a dos aigües. Té porta de fusta llisa amb espiells i un finestral amb reixa de forja. Totes les obertures estan emmarcades amb motllura de faixa. A la planta de dalt hi ha balconada d’obra correguda amb els cantons arredonits, amb baraneta de forja, a què ixen dos portes. Està ornamentada amb rajola, i també l’ampit escalonat de la teulada. Té imposta a ras del balcó i en cornisa. En esta planta hi ha falses cantoneres, i una faixa puja fins al centre de l’ampit simulant pilastra i capitell.

***

Carrer de Cristòfol Colom 28 (cad. 1888)

Caseta d’una sola planta, a una mà i coberta de teula àrab a dos vessants. Té sòcol de rajola vista. Una portalada de fusta llisa amb portetes i reixes de forja, i finestra amb una antiga reixa de varetes creuades. Les obertures i la pròpia façana estan emmarcades amb faixa.

***

Carrer de Cristòfol Colom 32 (cad. 1920)

Caseta cantonera (carrer Colom i carrer Ramon Villarroya) d’una sola planta i coberta de teula àrab a dos vessants. Manté l’estructura de casa a dos mans, amb porta central i dos finestrals renovats de poc interés.

***

Carrer de Cristòfol Colom 36 (cad. 1920)

Una caseta a una mà, de dos plantes i coberta àrab a dos aigües, que conserva íntegrament l’estructura de la casa llauradora, amb sòcol de rajola vista i la portalada gran amb el picaport (la “maneta de Fàtima”) i les pedres roderes. Sobre la porta un balcó de forja, i dalt i baix les corresponent finestres.

Carrer de Ramon Villarroya

Carrer Ramón de Villarroya 15, Fàbrica de la Seda

La fàbrica de seda de Vda. de Mariano Garín S.A. és una nau que té accés principal al carrer Ramón de Villarroya i façanes als carrers de Quart de Poblet i Bétera. La nau ja existia en el segle XIX, i es va renovar en els anys 20 del segle passat quan la va comprar la família Garín per instal·lar la seua fàbrica.

La fàbrica ocupa un solar irregular aproximadament trapezoidal, essent el conjunt de l’edificació de planta en T.

L’ala esquerra de la T és la nau més antiga i l’altra la més moderna. En la confluència d’aquestes més la nau perpendicular hi ha un casal d’ornaments modernistes i dues plantes destinat a oficines.

Les nau són murs de càrrega fetes de rajoles (cantoneres, brancals, llindes i motllures) i maçoneria, pilars de rajola vista, encavallades de fusta i tirants de ferro i teula àrab (amb l’excepció de la nau més moderna, de coberta de fibrociment). Les obertures són finestres d’arc rebaixat (llindes de rajoles) i altres rectangulars (amb llinda de fusta).

L’accés es fa pel carrer Ramón de Villarroya: una casa de dues plantes de composició originàriament simètrica que remarca la imposta i la cornisa. Les baranes d’obra i les llindes dels balcons, tenen una ornamentació modernista. L’adreçat de la planta baixa imita carreus.

Informació complementària: la localització de l’empresa Vda. de Mariano Garín a Montcada indica la primerenca vocació tèxtil de la població. A les dues illes contigües (limitades pels carrers Quart, Bétera, Roger de Llúria i Ramón de Villarroya) hi havia la fàbrica de seda de Lombard. Lombard filava la seda i Garín la teixia. En l’actual fàbrica hi ha tres seccions, una de telers a mà, altra de telers de llançadora i altra de pinça.

Carrer de Quart de Poblet

Carrer de Quart de Poblet 38, 36 (cad. 1888)

Edificació dividida en dos cases unifamiliars de dos plantes, a una mà i teulada a dos aigües. El número 38 té porta de fusta “valenciana” amb llinda en arquet escarser, i finestra amb reixa. Dalt, balconet a la manera antiga, de varetes i platina, i un finestró amb arquet escarser.

El número 36 és cantonera (carrer Quart i carrer Sant Miquel), té una portalada gran “valenciana” amb reixa de forja més antiga que la de la vora. També té un arquet escarser inutilitzat, i a la vora hi ha una antiga finestra amb reixa de varetes creuades. A la planta superior hi ha un balcó de forja i dos finestres, tot amb arquets escarsers.

***

Carrer de Quart de Poblet 34 (cad. 1890)

Edifici cantoner (carrer de Quart i carrer Sant Miquel) de dos altures, a una mà i coberta de teula àrab que desaigua al carrer. Té porta de fusta “valenciana” i finestra de forja, i dalt un balcó senzill, de varetes i platina, i finestra. Té sòcol de rajola vista, i la resta de la frontera en falses arquitectures que simulen carreus. La façana secundària no té obertures al cos principal, però sí en la cambra de l’altre extrem, que dóna a un corral: són dos finestres amb reixes antigues de varetes creuades. La casa següent en esta façana ix prop d’un metre, per la quan cosa fa un racó que s’ha omplit amb obra.

***

Carrer de Quart de Poblet 30, 28, 26 i 24 (cad. 1888).

Pareix una única edificació (comparteixen teulada) dividida en quatre cases unifamiliars que en les últimes dècades han canviat completament la seua fesomia. Es tractaria de quatre casetes de dos plantes amb coberta de teula àrab a dos aigües. En general ha sobreviscut l’estructura a dos mans, encara que en algunes ha hagut canvis en les obertures. Han mantingut portes de fusta (molt desiguals), l’ús de balcons i algun finestró (al número 28) que podria ser original. Tot i això, el conjunt manté l’harmonia urbanística en raó de les altures, la teulada i els volums i obertures.

***

Carrer de Quart de Poblet 23 (cad. 1888)

Edifici de dos plantes, a dos mans i coberta de teula àrab a dos vessants. Es tracta d’una casa amb un potent sòcol de pedra, portalada de fusta amb un bonic picaport i una porta de fusta amb vidriera molt interessant, possiblement perquè hi hauria comerç (s’hi trobava la fàbrica de llimonades “La Moncadense”). La façana inferior es va enrajolar fa algunes dècades. Hi ha també dos finestrals amb reixa de varetes, platines i pilonets. La planta superior té un balcó corregut a què donen tres portes, i sobre estes hi ha respiralls. Una cornisa divideix la façana de l’ampit de la teulada, que té cinc pilarets amb florons damunt.

***

Carrer de Quart de Poblet 22 (cad. 1996)

Edifici cantoner (carrer Quart i carrer Roger de Lloria), de dos plantes i coberta de teula àrab a tres vessants. La casa manté l’estructura a una mà, amb ornamentació de rajola vista: sòcol, brancades, llindes i imposta. Les dimensions i els volums són els propis d’un urbanisme amable, però tot i això, la mala elecció en els materials i els colors creen un contrast que es podria millorar.

Carrer del Secretari Molins

Carrer del Secretari Molins 32 (1888)

Casa de mitjans del segle XIX. D’ella es diu al Catàleg:

Casa cantonera de dues plantes i teulada a dues aigües, amb la frontera principal al carrer Secretari Molins de composició a dues mans, però d’una llargària superior a l’habitual, i la lateral al carrer de les Barreres de composició asimètrica.

La façana principal presenta porta central amb llinda d’art escarser i finestres de mesures menudes situades simètricament a ambós costats, en planta baixa. En correspondència amb aquests buits, en planta alta es situen un balcó central i dues finestres laterals, amb baranes de ferro colat. La façana lateral també presenta dos balcons en la primera planta, amb la mateixa barana. Respecte als buits de la planta alta cal observar que tant els adreçats, com les llindes, així com els elements dels balcons, indiquen que els actuals són modificacions dels originals, presentant diferents proporcions encara que la mateixa situació. També actualment ha sofert la col·locació d’un nou sòcol, de peces de gres, que resulta del tot impropi.

A l’interior cal resaltar l’existència d’arc rebaixat com a llinda del buit de pas en mur de càrrega intermig i llar amb rajoletes valencianes.

Originàriament era propietat del Marqués de Cruilles i després la comprà Rafael Lluesma. La propietat arribava fins al nº 24 d’aquest carrer.

***

Carrer del Secretari Molins 28 (cad. 1900)

Casa unifamiliar de dos altures, a una mà i coberta de teula àrab a dos vessants. És una casa molt interessant, de façana de rajola vista, que s’utilitza també de forma ornamental en sòcol, brancades, llindes (en arquet escarser), imposta i cornisa dentada i en espina. A la planta baixa té portalada de fusta “valenciana” i finestral amb reixa típica de varetes, platina i pilonets, amb bon treball de forja dalt i baix. A la planta superior té dos balcons de fundició.

***

Carrer del Secretari Molins 26 (cad. 1888)

Casa unifamiliar de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab a dos vessants. Té portalada de fusta valenciana i dos finestrals altíssims de molt bona forja. A la planta superior hi ha balcó de fundició central i balconets del mateix estil. Totes les obertures i la imposta tenen motllures de faixa al voltant.

***

Carrer del Secretari Molins 25 (cad. 1910)

Casa unifamiliar de dos altures, a una mà i amb coberta de taula àrab a dos vessants. La planta baixa s’ha alterat completament, però conserva la imposta a l’altura dels balcons. La planta superior es conserva en l’estil original, amb portes de fusta llisa, un balcó de fundició i un balconet del mateix estil.

***

Carrer del Secretari Molins 23 (cad. 1910)

Edifici de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab a dos vessants. Té una preciosa i antiga portalada de fusta amb un picaport preciós, i davant una altra porta amb vidriera pròpia de comerços. A les vores, dos finestrals amb reixa de varetes, platina i pilonets. A la planta superior hi ha balcó de fundició central i balconets del mateix estil. Les obertures de dalt estan emmarcades amb faixa i acodament a la llinda. La façana està dividida per una imposta.

***

Carrer del Secretari Molins 21 (cad. 1910)
Edifici de dos altures i coberta de teula àrab a dos aigües. Al baix té dos portalades abatibles, té imposta i dalt un balconet senzill de varetes i platina i una finestra sense vidre. Les obertures i la pròpia façana estan emmarcades amb faixes.

***

Carrer del Secretari Molins 19 (cad. 1910)

Edifici de dos altures, a una mà i coberta de teula àrab a dos vessants. Sòcol de rajola vista i faixa al voltant de totes les obertures i de la planta superior. Té portalada de fusta “valenciana”, amb reixa de forja, i finestral de varetes, platines i pilonets, amb arquet de forja. Té imposta a l’altura de la balconada de fundició i cornisa motllurada.

***

Carrer del Secretari Molins 22 (cad. 1920)

Casa unifamiliar i coberta de teula àrab a dos vessants. Conserva l’estructura a dos mans, però s’ha renovat totes les obertures amb criteris qüestionables. La porta de fusta “valenciana” s’ha desplaçat cap a dins, els finestrals de la vora s’han protegit amb reixes d’estil tradicional, amb varetes, platines i pilonets. Al dalt hi ha balcó de varetes i platina, i dos finestres al voltant.

En este carrer, com per moltes zones del poble, hi ha casetes que mantenen l’estructura de la façana, les altures i la coberta tradicional, i que de vegades han conservat elements originals que criden l’atenció. Per exemple, la casa del costat, el número 20, que manté les falses arquitectures en forma de carreus i balcó i balconet de forja. Tot no pot estar en un catàleg de patrimoni, la protecció s’hauria de fer d’una altra manera, descrivint elements d’interés, materials, colors, etc.

***

Carrer del Secretari Molins 14 (cad. 1888)

Casa cantonera (carrer Secretari Molins i carrer Pintor Sorolla), de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab al carrer. Està fora de planejament, i darrere té corral. Els murs són de maçoneria i està emblanquinada, però pareix que porta molt de temps abandonada, i en el seu moment es van fer canvis amb poc de gust: es va canviar la porta d’entrada per una metàl·lica de garatge, i els dos balconets de dalt es van reduir deixant-los en finestres mitjanes. Al baix (i a la façana secundària) té finestrals amb reixa antiga de varetes creuades, potser del segle XVIII. Té un gran valor tipològic, en un entorn on estes cases han desaparegut pràcticament.

***

Carrer del Secretari Molins 10, Casa del Metge (cad. 1950)

L’antiga “casa del metge”, on visitaven don Vicente Trenco i don Vicente Farinós. És casa dels anys 50, de dos altures, a dos mans i una gran portalada retirada, abatible, i grandíssims finestrals amb reixes de forja que abasten la major part de la coberta de teula àrab a dos aigües. Té frontera. Tot el dalt és un voladís on també ocupa la major part de la superfície els finestrals (a les tres bandes).

***

Carrer del Secretari Molins 8 (cad. 1888)

Casa unifamiliar de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab a dos aigües. A la planta baixa té portalada abatible de quatre fulles, i dos finestrals de forja. A la planta superior hi ha una balconada correguda amb un gran treball de forja, a què ixen tres portes. Baix està destacat en faixa el sòcol, les brancades i les llindes de les obertures; dalt té, a més, les llindes ornamentades amb motius florals. Té cornisa i ampit de balustres amb tres pilarets amb florons.

***

Carrer del Secretari Molins 6 (cad. 1888)

Esta casa discreta, de dos altures, a una mà i coberta de teula a dos aigües, té una renovada porta de fusta i un gran finestral amb reixa de forja. A la planta superior té encara el balcó de fundició i la baraneta del finestral del mateix estil.

***

Carrer del Secretari Molins 4, Oficina de Farmàcia Pérez de Lucía (cad. 1960)

La farmàcia de Pérez de Lucía es troba en un edifici de tres altures del que s’ha eliminat tota l’ornamentació de la façana (tret de la balconada de fundició) però que manté l’estructura a dos mans. Al baix hi ha una renovada portalada abatible de quatre fulles, i el popular rètol modernista amb el nom de la farmàcia. El tradicionals finestrals s’han canviat per dos alts aparadors de la farmàcia. Al primer pis conserva el balcó de fundició, possiblement de finals del segle XIX, al que donen tres portes. Al segon pis hi ha també tres finestres.

***

Carrer del Secretari Molins 9 (cad. 1991)

Edifici d’una amplíssima façana, de dos altures, amb diferents accessos i coberta de teula àrab a dos aigües. Té sòcol de rajola vista i pilastres als dos extrems, cornisa i ampit del mateix materials en diferents colors. Al baix hi ha dos portalades de fusta, la central “valenciana” amb reixa de forja, i la de l’extrem esquerre llisa. Entre elles, una porteta dóna accés a la planta superior. Hi ha dos finestrals amb reixa de varetes, platina i pilonets, amb una franja de forja dalt i baix, i amb la llinda remarcada per una motllura. Té imposta a l’altura dels balcons. A la planta superior hi ha quatre balcons de fundició, les portes d’accés són d’alumini blanc, que no afavoreix la imatge de la casa. Estes obertures tenen la llinda en forma de faixa. La barana de l’ampit està feta a manera d’escata de peix amb rajoles semicirculars seriades. Al centre té una mena de medalló mixtilini.

***

Carrer Secretari Molins 1

Des de l’any 85 fins ara, de l’edifici que es documenta al catàleg només queda la façana de les dos primeres altures, que confiem que es restaurarà algun dia.

Casa de tres plantes, terrat i frontera de composició simètrica.

Presenta balcó al buit central de la primera planta, essent la resta finestres balconeres. Les baranes són de ferro colat, tant les del balcó i finestres, com la del terrat. Estan remarcades les impostes i la cornisa, així com les llindes dels buits. A la planta baixa hi ha un buit central de grans proporcions i dos laterals, essent un d’ells l’accés de l’escala.

Els buits dels pisos conserven la fusteria original, que és d’un cert interés.

Carrer de Bétera

Carrer de Bétera 47 (cad. 1888)

Casa cantonera (carrer Bétera, carrer de Sant Josep), de dos altures, a una mà i coberta de teula àrab a dos vessants. Pareix que està fora de planejament. La caseta manté una aparença rural que contrasta positivament amb l’entorn, més reformat. Té portalada de fusta llisa amb picaport, i una finestra amb reixa tradicional de varetes, platines i pilonets. Al dalt té un balcó de varetes i platina, i una finestra a la manera antiga, encara sense vidre.

***

Carrer Bétera 67 (cad. 1940)

Una casa cantonera (carrer Bétera i carrer Sant Miquel) dels anys 40/50, de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab a dos aigües. L’ornamentació s’aconsegueix amb arrebossat de granulite de diferents colors: s’utilitza càrrega negra per remarcar llindes i brancades, falses cantoneres , imposta i ampit de la teulada. Té porta de fusta “valenciana” i dos finestrals enreixats. La planta superior té una balcó d’obra corregut, amb els cantons arredonits i ornamentació de rajola; hi ixen tres portes. L’ampit té també baranes de rajola i volutes als extrems.

Carrer de l’Escultor Marià Benlliure

Carrer de l’Escultor Marià Benlliure 15

Aquesta casa presenta la singularitat de ser de tres plantes. A la baixa hi ha la porta de carro, i una finestra lateral, ambdues d’arc rebaixat; a la segona, un balcó i una finestra balconera; a la tercera dues balconeres. L’adreçat té unes motllures que marquen la imposta i la cornisa. La coberta és de teula a dues aigües. A la tercera planta, i en la port posterior, hi ha una terrassa.

Aquesta casa és part de la propietat de la casa nº 68 del carrer de les Barreres, i dóna al seu jardí; possiblement era la casa dels estatgers.

***

Carrer de l’Escultor Marià Benlliure 11 i 13 (cadastre 1925)

Edificació dividida en dos cases unifamiliars, de dos altures i a dos mans cada una. La coberta comuna és de teula àrab a dos vessants. Les diferències entre una i altra són mínimes, com podem vore en la imatge superior (captura de Google Views de 2014): en el número 13 el sòcol és de rajola vista, i les obertures de la planta superior són un poc més menudes. Les portalades també són distintes, tot i que són “valencianes”: el número 13 té una reixa de forja més interessant que la seua bessona. En la rehabilitació recent s’han canviat els colors i la número 13 ha afegit elements ornamentals impropis en imposta i al voltant de totes les obertures.

Els elements estructurals són les portalades de fusta, els finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets, la imposta i l’encoixinat de tota la façana, i dalt el balcó i els balconets de fundició.

***

Carrer de l’Escultor Marià Benlliure 9 (cad. 1910)

Una planta baixa també molt ornamentada, a dos mans i coberta de teula a dos aigües. Les falses arquitectures són molt semblants a les de les cases veïnes, de fet l’encoixinat coincideix amb elles. Té portalada de fusta renovada i dos finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets. L’ampit de la teulada és recte amb un centre mixtilini i recolzat en quatre pilarets.

***

Carrer de l’Escultor Marià Benlliure 16 (cad. 1920)

Casa unifamiliar de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab a dos aigües. Tota la façana està acoixinada lleument amb falsos carreus. A la planta baixa té portalada de fusta “valenciana” i dos grans finestrals enreixats que són més recents que la casa. A la planta de dalt el balcó de fundició i els balconets són originals. Té imposta i cornisa motllurada, i baixa al voltant de totes les obertures.

***

Carrer de l’Escultor Marià Benlliure 12 (cad. 1930)

Casa unifamiliar de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab a dos aigües. Tota la façana està acoixinada lleument amb falsos carreus. A la planta baixa té portalada de fusta “valenciana” i dos finestrals recents però seguint el model de varetes, platines i pilonets. La planta de dalt conserva el balcó de fundició i té dos finestrals amb baranetes més modernes. Té imposta i cornisa motllurada.

***

Carrer de l’Escultor Marià Benlliure s/n, estació Montcada-Alfara

Tot i que no és l’edifici original (a Montcada era estació de Tercera, inaugurada en 1891, amb cinc portes amb arcs de mig punt, molt ornamentada i amb la teulada vista; desconeixem quan es va transformar l’edifici a l’aspecte actual), manté suficient singularitat com per a estar en este catàleg. És un edifici d’una planta amb coberta de teula àrab a quatre aigües. Té cinc obertures a cada una de les façanes principals, amb sòcol de pedra, cornisa motllurada i portes i finestres emmarcades amb faixa.

Avinguda del Nou d’Octubre

Avinguda del Nou d’Octubre 43 (cad. 1920)

L’antiga fàbrica de Lois dóna a l’avinguda del Nou d’Octubre i a la del Seminari. Es construí en 1922, i en 1985 encara estava en marxa. En l’actualitat s’ha conservat les façanes i l’estructura.

La fàbrica està constituïda per set naus iguals, i una última més curta de llargària, totes de coberta a dos aigües. Són fetes de pilars de formigó. Entre pilars hi ha 3,75 m. i les encavallades tenen 12 m. d’amplària. Cada pilar, de secció com s’assenyala al dibuix, suporta dues encavallades i es troba riostrat per travesseres als continguts. El sistema constructiu fa d’aquesta fàbrica un dels primers exemples de la utilització de formigó a casa nostra. Hi destaca la modernitat del disseny dels pilars.

Els interiors estan adequats per a la fàbrica tèxtil, havent-s’hi incorporat aïllants de fibra a la cara inferior de la teulada, lluminàries longitudinals, etc.

Les façanes estan composades pel conjunt de les testes de les naus. En cadascuna (…)

La fàbrica fou bastida el 1922, per Fco. Orts Sepúlveda, S.R.C., com a jutera (aproximadament cap el 1935 passà a ser “Orts i Cia”, i cap a 1952 “Orts i Bayarri, S.A.”). A finals de la dècada dels seixanta fou comprada per “Confecciones Europeas, S.A.” i ja des del 1976 és l’actual Lois de “Textiles i confecciones Europeas, S.A.”.

***

Avinguda del Nou d’Octubre 41 (cad. 1925)

En el moment de la redacció d’este treball es compleixen 100 anys de la inauguració del cine Ideal-Rosales (la data està inscrita en la façana).

Aquesta nau, ocupada originàriament per un cine, tots els interiors del qual han desaparegut, s’integra en el tipus d’arquitectura industrial d’aquesta illa. És una nau rectangular de coberta a dues aigües. La façana, de composició simètrica, té tres portes a la planta baixa i tres finestres a l’alta, i un gran frontó que amaga la coberta de laterals arrodonits en quart de circumferència, i un cim semicircular amb un medalló central. Una motllura en faixa assenyala els brancals de totes les obertures i les llindes de les portes; s’hi marca la imposta, una horitzontal d’unió de les llindes de les finestres, el sòcol, les testes de les mitgeres i tot el perfil del frontó. Una ornamentació casticista remarca el frontó i decora diversos punts, entre ells la línia de llindes assenyalada. La frontera és pintada a dos colors (paraments i motllures). Ben conservada. Caldria retirar el rétol de “Muebles”, inapropiat a la façana.

***

Avinguda del Nou d’Octubre 39 (cad. 1925)

Nau industrial, actualment ocupada per una ebenisteria, de planta rectangular i coberta a dues aigües. La façana presenta una porta lateral de vehicles i dues finestres a la planta baixa, i altres tres finestres a l’alta. Un frontó de formes arrodonides amaga la coberta i presenta un finestró circular central. Totes les motllures són en faixa, remarcant brancals, imposta, àmpits, llindes (a la planta alta s’uneixen en franja horitzontal) i les testes de les mitgeres.

Caldria pintar la façana. Hi ha humitats.

Originàriament fou un magatzem d’adobs. Més endavant fou temporalment cine i cabaret. Ha estat també serradora i ara és un taller d’ebenisteria.

***

Avinguda del Nou d’Octubre 37 (cad. 1925)

Casa d’una sola planta, de composició a dues mans, amb la façana principal a l’Avinguda 9 d’Octubre. En aquesta hi ha la porta central i dues finestres balconeres. Una barana amaga la coberta. L’ornamentació general és casticista, però inclou alguns detalls modernistes, tant a l’interior com a l’exterior. La façana del carrer de les Barreres, amb quatre finestres, està tractada com a secundària.

Humitats importants.

***

Avinguda del Nou d’Octubre 32 (cad. 1975). Edifici de Telefònica.

Edifici dels anys 60, al Catàleg se’l definix com un “edifici singular en un entorn d’edificis d’habitatges sense interés”.

Edifici de la Companyia Telefònica amb façana singular que combina la pedra artificial, la rajola vista i una franja en vertical de pavés que assenyala l’escala. La composició, d’acord amb el destí funcional de l’edifici, inclou obertures en planta baixa (sis finestres i la porta) i només dues finestres en planta alta; es constitueix així un gran parament cec amb motlluració en franges horitzontals de rajola vista, que ocupa el lloc predominant de la frontera.

Carrer de les Barreres (“carrer dels Senyorets”)

Carrer de les Barreres 63 (cad. 1920), teatre

Si bé Arabella León (Cines a Moncada) afirmava que este edifici era el Teatro Novedades, ens diuen que este podria ser el Teatro Marqués, i que el Novedades estava enfront, i al costat el Cine Terraza Novedades. Manté el rètol desdibuixat a la façana principal. L’edifici que dóna entrada a la nau del cine té dos altures i distribució a dos mans, amb coberta de teula àrab a dos vessants. A la planta superior conserva balcó de fundició i dos balconets dels mateix estil a les vores.

***

Carrer de les Barreres 61 (cad. 1888). Façana del “Bar Español”

Edifici de dos altures, a dos mans i amb coberta de teula àrab a dos aigües. A la planta baixa té portalada “valenciana” i dos finestrals enreixats sense especial interés. La planta superior és de rajola vista, que s’utilitza per a fer falses arquitectures com les cantoneres, brancades i arquets de mig punt en les tres obertures que en algun moment donarien a una balconada.

Façana de casa de dues plantes i coberta a dues aigües. Malgrat les diverses reformes efectuades en planta baixa (amplària de la porta principal, obertura d’una finestra totalment inapropiada a la composició i d’una porta lateral per accés a planta alta, habilitada com habitatge) aquesta façana de rajola vista és de característiques singulars a Montcada per: a) la motlluració en franges horitzontals del parament de la planta baixa, amb la particularitat de la simulació de les dovelles dalt de les finestres (que tenen la llinda a sardinell). Aquesta motllura també és a les testes de les mitgeres.

b) Les finestres balconeres de mig punt en planta alta, amb una motllura que conforma els arcs i els enllaça en horitzontal pels seus peus. Aquests arcs estan fets amb les rajoles de per llarg, i els brancals estan marcats en faixa.

La qualitat del treball de rajola hi és notable.

La façana presenta deficiències en la cornisa, les peanyes del balcó (corregut, però sense barana) i uns forats en el parament superior on degué d’ubicar-se el bastiment per a la realització.

Havia de fer-se una rehabilitació per a restituir la composició originàriament projectada, en una façana que no va acabar-se mai del tot.

***

Carrer de les Barreres 59 (cad. 1920)

Edifici de dos altures, a dos mans i amb coberta de teula àrab a dos aigües. Baix té porta “valenciana” i dos finestrals amb reixes de varetes, platines i pilonets, i dalt un balcó de fundició entre dos balconets del mateix estil. La façana té imposta i cornisa motllurada, i sòcol, brancades, llindes i marges en faixa. A la planta superior es remarquen les llindes.

Façana de casa de dues plantes, cobertura a dues aigües i composició a dues mans. És adreçada, remarcant-se per mitjà de motllures en faixa els brancals i llindes de les obertures, pintades en blanc com el sòcol, la imposta i la cornisa. En la part superior de les obertures de planta baixa continuen en vertical les faixes dels brancals fins la imposta, quedant emmarcats uns paraments amb un arrebossat particular. Igual passa amb les llindes de les obertures superiors (balcó i dues balconeres), que es perllonguen formant un dibuix de lleugera inspiració modernista amb el mateix arrebossat. Dalt és cambra. Baranes de ferro colat.

***

Carrer de les Barreres 57 (cad. 1900)

Façana de casa de dues plantes i coberta a dues aigües. Té la particularitat d’un balcó corregut en planta alta, al qual donen dues portes. En planta baixa hi ha una porta gran lateral, una finestra d’arc rebaixat i altra porta menuda per a accés independent a planta alta.

Aquesta planta es conserva bé, amb la motlluració de la imposta i de la cornisa, i en faixa els laterals de la façana, brancals i llindes de les portes. Té dos colors, un més fosc al parament i el blanc en motllures.

La planta baixa sembla que ha sofert reformes, empetitint-se la porta gran i col·locant-s’hi un fusteria metàl·lica inapropiada en la porta d’accés a planta alta alterant-se les motllures.

***

Carrer de les Barreres 55 (cad. 1901)

Façana d’una casa de dues plantes i coberta a dues aigües. Baix hi ha la porta central del carro, altra per a accés independent a planta alta i una finestra. Dalt un balcó i una finestra. Aquests i la finestra inferior estan emmarcats per una motllura en faixa que en la part superior de la llinda fa arc rebaixat. També en faixa es marca la imposta. L’adreçat general conforma el sòcol. Enreixats de ferro colat.

La finestra superior degué de ser originàriament una balconada, transformada en una reforma. Igualment són impropis els taulells dels brancals de la porta gran.

***

Carrer de les Barreres 53 (cad. 1900)

Façana d’una casa de dues plantes i coberta a dues aigües, amb un accés lateral per accedir independentment a planta alta, probablement fet en una reforma d’habilitació de la cambra. Combina l’adreçat en paraments de plantes altes amb un revestiment de taulell en el de la baixa (procedent d’una reforma recent) i la rajola vista. Aquesta conforma el sòcol, brancals i llindes (d’arc rebaixat a sardinell) de les obertures, les impostes, la cornisa i les testes de les mitgeres. Le motlluració en faixa dels brancals de les finestres de planta baixa enllaça amb la de les balconeres de planta alta. En la cornisa, la rajola emmarca una franja de taulell en la que s’integren tres respiralls coincidint amb els eixos de les obertures. Baranes de ferro colat eclèctiques.

***

Carrer de les Barreres 70

Casa de dues plantes, de planta rectangular, exempta pels quatre costats, ubicant-se en un jardí que dóna també al carrer Mariano Benlliure.

S’accedeix a la planta baixa des del carrer per una porta central, situant-se al costat dret l’escala de dues vingudes.

Dalt hi ha un distribuidor rectangular central al qual donen les distintes peces. Els interiors estan ben conservats, amb decoració lleugera de l’època. A més d’un bany complet, a les habitacions hi ha lavabos. La barana de l’escala és d’estil secessió. El bigueram queda amagat per sostres d’escaiola.

La planta de la casa es perllonga em una porxada d’una navada en la part posterior, amb quatre pilars que suporten dues terrasses laterals i un hivernacle envidrat.

Les quatre façanes són de composició simètrica, amb unes motllures d’imposta i cornisa perimetrals comunes. A cadascuna, la barana amaga la coberta, i és de línies rectes i arrodonides amb un óval central, configurant-s’hi una mena de frontó. Les obertures són d’arc rebaixat.

La façana del carrer presenta un balcó corregut al qual donen tres portes. En planta baixa hi ha cinc obertures: la porta central, dues finestres balconeres en un costat, més una altra i una porta a l’altre. En aquesta planta, entre el sòcol i una motllura en faixa que enllaça i configura les llindes, l’adreçat fa unes particions en franges. Els cantons queden també remarcats, incorporant una ornamentació modernista.

A les façanes laterals i la posterior hi ha mallorquines. A la posterior, la barana de la porxada és de balustres, mentre la de la terrasses és de ferro colat i eclèctica. El jardí té una tanca d’enreixat i pilons, els quals fan un adreçat que continua les franges de la façana de la casa. El sòcol és de rajola vista.

Per les característiques de la casa, sembla obra d’un arquitecte. Casa d’indubtable valor, amb influències cultes.

***

Carrer de les Barreres 66, 64, 62, 60 (cad. 1900)

Són quatre cases contigües de la mateixa construcció, de dues plantes i coberta comuna a dues aigües.

La façana combina l’adreçat amb la rajola vista. Aquesta configura en faixa el sòcol, les llindes i brancals i, fent ús també de rajoles a quart bocell, la imposta i la cornisa (on la rajola emmarca una franja longitudinal de taulell). La composició de la façana de cada casa és simètrica, amb unes portalades de carro (de llindes a sardinell d’arc rebaixat) i un balcó centrals i als costats dues finestres en planta baixa i dues balconeres en l’alta. Cada dues cases hi ha una porta d’accés independent a pis superior. Les baranes són de ferro colat, eclèctiques. El balcó té unes cartel·les de rajola sota la peanya.

L’adreçat és llis en planta alta, mentre a la baixa està emmotllurat en franges.

Els interiors han estat reformats, així com la part de darrere de les cases, on s’ha afegit una navada nova.

El conjunt de les quatre cases resalta la unitat de volum del carrer.

***

Carrer de les Barreres 58, 56 (cad. 1920)

Dues cases de poble, de dues plantes i coberta a dues aigües, que són d’una mateixa edificació. La nº 56 és a una mà i la 58 a dues. La façana combina la rajola vista amb l’adreçat pintat en blanc. La rajola conforma el sòcol, els brancals i les llindes de les obertures (totes d’arc rebaixat, a sardinell), la imposta i la cornisa. La verticalitat de la edificació predomina en la motlluració, per la unió en faixa dels brancals de les finestres de les dues plantes (balconeres dalt). Les portalades queden remarcades per l’aliniament amb els balcons (aquests tenen una cartel·la sota la peanya). Per a la motlluració s’han utilitzat rajoles rectangulars i a quart bocell. L’habitatge era baix i la cambra dalt.

***

Carrer de les Barreres 39 (cad. 1888)

Esta humil caseta d’una sola planta i coberta de teula àrab a dos aigües, manté l’estructura a dos mans, amb una porta de fusta “valenciana” i dos finestrals amb reixes de poc d’interés.

***

Carrer de les Barreres 54 (cad. 1888)

Casa de dos plantes, a dos mans i amb coberta de teula àrab a dos aigües. Per la seua situació fora de planejament i per les seues característiques quant a composició i models d’obertures, pareix molt més antiga que les altres. Té una portalada llisa forrada de llauna, i un picaport dels segles XVIII-XIX. A la planta baixa dos finestrals amb reixes tradicional de varetes, platines i pilonets, que tanmateix podrien no pertànyer a ací. A la planta superior hi ha dos finestres, una d’elles sense vidre.

***

Carrer de les Barreres 35 (cad. 1920)

Casa unifamiliar de dos altures, a una mà i coberta de teula àrab a dos vessants. Té porta de fusta “valenciana” i una reixa de varetes, platines i pilonets; en la planta baixa s’ha enrajolat el parament amb gres. A la planta superior veiem la verdadera natura de la casa: de rajola vista, amb dos finestrals amb baraneta de fundició i llinda en arquet escarser de rajola a sardinell. El ràfec en espina.

***

Carrer de les Barreres 31 (cad. 1888)

El catàleg situa la casa cronològicament en el segle XVIII o principis del XIX. Els guardacantons són excepcionals en Montcada, estan treballats amb motllures i motius florals en relleu, i porten la inscripció: “AÑO 1881”. Macu Ferrer, propietària de la casa, ens conta que la seua sogra contava dos versions sobre esta data:
1- l’any en què els seus iaios compraren la casa;
2- l’any de la primera reforma de la casa, ja propietaris els seus iaios.

També ens conta que el bellíssim picaport en forma de drac i el tirador de la porta són joc o conjunt, i fins l’any 1984/85 estaven en la porta de la seu casa paterna, al carrer Major 31 (que es pot vore més amunt), i que al canviar la porta s’ho va quedar ella i ho va posar en esta.

El catàleg de 1985 en feia la següent descripció:

Façana de casa de dues plantes, coberta a dues aigües i composició a dues mans. Està adreçada i pintada en blanc. La particularitat són les reduïdes dimensions de les finestres de la planta alta (sóm abotzinades i amb la llinda d’arc rebaixat). La porta té la carregadora de fusta vista, els brancals folrats de taulell en interiors i conserva els pilons de pedra.

***

Carrer de les Barreres 29 (cad. 1888)

Casa de dos plantes, a dos mans i amb coberta de teula àrab a dos aigües. La planta baixa té porta “valenciana” i dos finestrals amb reixes dels anys 50-60 i sense interés. La planta superior, en canvi, és com la del número 31 d’este mateix carrer, amb tres finestres abotzinades i amb la llinda d’arc rebaixat; a més a més, per damunt d’estes hi ha tres respiralls quadrats. Estes finestres encara tenen les portetes de fusta sense vidre, i potser donen a una cambra.

***

Carrer de les Barreres 23 (cad. 1888)

Datada al Catàleg en 1900.

Casa cantonera de dues plantes. La façana al carrer Sant Roc està tractada com a secundària, amb un llarg parament inferior d’una única obertura, una porta cegada actualment. A la frontera hi ha un conjunt de finestres balconeres disposades regularment (aliniades baix i dalt en el cas del carrer de les Barreres), només trencada per la portalada que és remarcada per un balcó en planta alta, de brancals amb altura superior a la de les finestres.

El parament és adreçat i imita carreus on es conserva intacte. Hi ha una motllura en imposta. El sòcol en el carrer de les Barreres és en pedra artificial, probablement procedent d’una reforma recent. Dalt de totes les obertures de planta alta hi ha un respirall.

L’edifici ha sofert reformes visibles en façana (tres obertures cegades, parament tornat a adreçar).

Es podria permetre intervencions en façana que respectaren les característiques compositives i de materials. Açò va particularment referit a la planta baixa de la frontera del carrer Sant Roc,

***

Carrer de les Barreres 36 (cad. 1920)

Una casa rehabilitada. Han mantingut la major part de les obertures en l’estil tradicional, incloent portalades de fusta llises, les brancades originals de la porta principal, de pedra de cadirat amb guardacantons; finestrals amb les reixes de varetes, platines i pilonets originals; balcó i baranetes en finestrals.

***

Carrer de les Barreres 21 (cad. 1888)

Casa de la segona meitat del segle XIX.

Façana d’una casa de dues plantes, coberta a dues aigües i composició a dues mans. El sòcol és de rajola vista i la resta adreçat. Una motlluració morca la cornisa i la imposta. Els brancals i les llindes del balcó i les finestres balconeres de la planta alta (una cambra) tenen una motllura en faixa. Baix hi ha dues finestres de dimensions semblants a les balconeres i no aliniades amb aquestes. La porta és l’única obertura d’arc rebaixat i té la part interior de brancals i llindes folrada amb taulells. Tres tonalitats de color: el del sòcol (el més fosc), el dels paraments vista i la resta adreçat. Una motlluració marca la cornisa les llindes del balcó i les finestres balconeres de la Baix hi ha dues finestres de dimensions semblants a les balconeres i no alineades amb aquestes. La porta és l’única obertura interior de brancals i llindes folrada amb taulells. Tres sòcol (el més fosc), el dels paraments i el blanc de les motllures.

Enreixats de ferro colat.

***

Carrer de les Barreres 32, 30 (cad. 1920)

Finals del XIX la nº 30 i cap el 1900 la nº 32.

Façanes en perfecta continuïtat de cornisa amb la casa nº 28 (classificades com a de protecció integral), raó per la qual cal conservar-les, doncs contribueixen a la unitat d’aquest tram del carrer.

Són dues cases de dues plantes i coberta a dues aigües.

La nº 30 té les obertures rectangulars, llevat d’una porta lateral d’arc de mig punt per accedir a la planta superior. L’eix central està ocupat per la portalada i el balcó. Als dos costats, en les dues plantes, hi ha finestres. La barana del balcó és de ferro forjat, mentre la de les finestres és colat, la qual cosa indica la intervenció d’alguna reforma.

La número 32 és una casa a dues mans, amb les obertures de façana d’arc rebaixat. Dalt en són remarcades per una motllura en faixa; les baranes del balcó i les finestres balconeres són de ferro colat. Baix, hi ha la portalada i dues finestres. La imposta s’hi remarca enllaçant amb la peanya del balcó, Està pintada en tres tonalitats: la del sòcol és la més fosca, la dels paraments i la de les motllures, que són blanques.

Es conserven els pilons i els arrancs dels brancals en pedra de les dues portes.

***

Carrer de les Barreres 28 (cad. 1888), antic edifici de Correus

Datada en Catàleg al segle XVIII.

Cases de planta rectangular. Té dues altures al carrer de les Barreres i coberta a dues aigües. L’ala del carreró és a una sola aigua, presentant dues línies d’obertura en planta alta atesa la utilització per a la cria del cuc de seda o assecador agrícola. Paral·lela en aquesta ala i perpendicular al carrer de les Barreres hi ha altra edificació d’escàs interés, que configura el tercer costat del pati interior i que és de coberta a una sola aigua. Al pati interior donen també unes porxades, amb terrasses superiors, expansió de les dues plantes de l’ edifici cantoner.

L’estructura d’aquest és de murs de càrrega, que en la part del carrer de les Barreres s’obrin en la planta baixa en arcades d’arc rebaixat. Els murs són de rajola massissa (atovó), però amb un rodapeu de maçoneria de 1,20 m. d’alçària en la frontera del carreró. La porxada té una estructura de pilars de secció rectangular i carregadores de fusta.

La façana del carrer de les Barreres presenta 5 balcons (un dels laterals és de llargària de peanya superior), amb llindes a sardinell d’arc rebaixat, en correspondència amb els quals hi ha 5 obertures en planta baixa (portalada central, tres finestres i una porta independent). Una altra porta d’alçària inferior i de disposició arbitrària, trenca la composició. L’abotzinament dels balcons i l’enreixat de les baranes de ferro forjat indica la procedència de la tradició constructiva del XVIII.

La façana del carreró, tractada com a secundària, presenta tres línies d’obertures i ha sofert diverses intervencions (finestres tapades).

A la casa hi havia celler, doncs els propietaris es dedicaven al cultiu de la vinya (antic secà de la població).

Hi ha troços del ràfol en mal estat, alguns balcons per a consolidar i una part de la terrassa assolada.

Per les característiques i interés de l’edificació, mereix una urgent rehabilitació,

***

Carrer de les Barreres 22 (cad. 1920)

Casa unifamiliar de dos altures, a dos mans i amb coberta de teula àrab a dos vessants. Té una façana molt ornamentada, amb sòcol de pedra i encoixinada simulant carreus. A la planta baixa hi ha portalada de fusta valenciana i dos finestrals balconers amb reixa de varetes i pilonets. Una balconada correguda travessa tota la façana sobre quatre mènsules. La barana és de fundició. Al balcó ix una porta central i dos finestrals. La cornisa recolza sobre sis mènsules, i l’ampit de la teulada és rect, amb quatre florons sobre quatre pilarets.

***

Carrer de les Barreres 20 (cad. 1888)

Casa de dues plantes i coberta a dues aigües, L’estructura és amb murs de càrrega paral·lels i perpendiculars a la façana i, per tant, amb bigueram també en les dues direccions. Algunes de les biguetes de fusta del primer forjat tenen uns 30cm. d’ample. El mur de la façana posterior ha estat substituït per pilars i jàsseres.

Una altra particularitat (que podria ser d’una altra reforma) és que la planta alta està dotada d’un forjat superior, amb la qual cosa hi ha una andana en l’espai configurat per la teulada, andana que ha estat habitada, i a la qual s’accedeix per una escala lateral. També un tros del primer forjat ha estat substituït.

La façana, d’una longitud superior a les cases de poble tradicionals, presenta una porta central, en correspondència amb la qual al mur de càrrega interior hi ha obertura d’art rebaixat. Una altra porta lateral serveix per accedir al pis superior. Una finestra balconera d’arc rebaixat, completa les obertures de planta baixa. En planta alta hi ha dues finestres i un balcó central. Una motlluració en faixa marca els brancals i les llindes de les obertures. També hi ha la imposta i la cornisa.

El sòcol, basament de la frontera, és de pedra, com els brancals de la portalada.

***

Carrer de les Barreres 9 (cad. 1888)

Segle XVIII o anterior.

Casa d’una sola planta i coberta a dues aigües, l’interés de la qual rau en el cantó de pedra arrodonit, amb un escut en la part superior.

Aquest representa un bonet, indicació de la seua funció en altres temps com a casa-abadia.

Tot i el seu escàs valor arquitectònic, aquesta casa té un interés històric indubtable.

Tanmateix, les característiques actuals de la casa fan pensar que potser l’únic element originari siga la pedra cantonera.

***

Carrer de les Barreres 3, 1 (cad. 1888)

Cases d’arquitectura modesta però de gran interés tipològic. Són dos cases de dos plantes i coberta de teula a dos vessants. El número 3 té estructura a una mà, amb portalada de fusta “valenciana” que conserva encara els seus guardacantons. Té una finestra amb reixa sense interés, i al dalt balconet modern i finestra.

El número 1 té estructura a dos mans, igualment hi ha porta “valenciana” i dos finestrals amb reixa de varetes, platines i pilonets. A la planta superior hi ha l’antic balconet de varetes i platines i un finestró abotzinat.

***

Carrer de les Barreres 6 (cad. 1888)

Esta caseta pobra té un cos estret de dos altures i un altre a l’esquerra d’una sola planta, les dos amb coberta de teula a dos aigües. El primer cos té una portalada de fusta llisa i xicotets guardacantons. Dalt hi ha una finestra emmarcada amb una faixa, amb la porta folrada de llauna i una baraneta de fundició. A la part en planta baixa hi ha una finestra amb reixa de varetes, platines i pilonets.

Urbanísticament crida l’atenció esta antiga casa amb estructura exòtica.

Carrer del Dos de Maig

Carrer del Dos de Maig 28 (cad. 1900)

Edifici de dos altures amb coberta de teula àrab a dos vessants. La planta baixa ha perdut tots els seus trets original, però a la planta superior es manté la balconada correguda de fundició a què ixen dos portes amb les brancades remarcades per motllures en faixa i les llindes ornamentals recolzant sobre dos mènsules. Té imposta a l’altura de la balconada i cornisa motllurada.

***

Carrer del Dos de Maig 26 (cad. 1900)

El mateix passa amb esta casa de dos altures amb coberta de teula àrab a dos vessants. La planta baixa s’ha transformat completament, però dalt es conserva el balcó de fundició i el balconet de la vora, tot amb imposta i cornisa motllurada.

***

Carrer del Dos de Maig 15 (cad. 1910)

Casa unifamiliar de dos altures, a dos mans i coberta de teula àrab a dos vessants. El sòcol és de rajola vista, i la frontera de la casa és molt ampla. Té portalada de fusta “valenciana” entre dos finestrals amb reixes tradicionals de varetes, platines i pilonets. Té imposta a l’altura del balcó i cornisa motllurada. A la planta de dalt hi ha balcó i balconets de fundició. Totes les obertures estan ressaltades amb faixa, que en el cas de les obertures de la planta superior inclouen acodaments.

***

Carrer del Dos de Maig 11, 13 (cad. 1908)

Una edificació de dos altures i coberta de teula a dos aigües. El número 11 ha sacrificat la distribució de la planta baixa, però manté l’estructura de la imposta cap amunt, amb un balcó de fundició recolzat en mènsules i un balconet del mateix estil a la vora. Les obertures tenen brancades i llindes emmarcades amb rajola vista, i sobre la llinda un frontó del mateix material. Rajola també emmarcant tota la façana i en la cornisa.

El número 13 està millor conservat, té sòcol de rajola vista, i brancades, llindes, imposta i cornisa del mateix material. Les brancades de la porta tenen guardacantons de pedra, i darrere de la portalada de fusta llisa hi ha una porta vidriada de comerç. Manté un finestral amb reixa de varetes, platins i pilonets, amb el tram d’arquet en forja; l’altre finestral ha estat substituït (mantenint les proporcions de l’obertura i l’ornamentació) per una porta d’accés a la planta superior. En esta, els elements són iguals que en la seua casa bessona, però la disposició és a dos mans, en raó de la seua major amplària de frontera.

Conjunt de dues cases entre mitgeres, de dues plantes i coberta de teula a dues aigües. La frontera combina la rajola vista amb l’adreçat. La rajola marca i configura el sòcol, imposta, cornisa i brancals i llindes d’obertures. Les baranes són de ferro colat. La nº 13 té composició a dues mans, mentre que l’altra és a una mà i ha sofert transformacions a la planta baixa consistents en modificació d’obertura i aplacat de façana. La part baixa dels brancals de la porta d’accés de la nº 13 són de carreus de pedra que també formen els guarda-rodes.

En aquesta casa també s’aprecia una modificació, consistent en substitució de finestra de planta baixa per una porta d’accés per a independitzar l’habitatge de la planta alta.

***

Carrer del Dos de Maig 22 (cad. 1900)

Un edifici de dos altures, amb coberta de teula àrab a dos vessants, estructurada de forma asimètrica. La planta baixa s’ha transformat completament: a la dreta de la façana hi ha porta de fusta “valenciana”, i a l’esquerra una altra porta de fusta de disseny modern; entre les dos, un finestral amb reixa. Tot el parament i brancades estan xapades amb marbre roig. En canvi, la planta superior conserva tots els elements originals: un balcó de fundició a la dreta i dos finestrals amb baraneta del mateix estil. Tota la seua superfície està ocupada per falses arquitectures matisades en distints colors: falses cantoneres, encoixinat, brancades i llindes amb acodaments.

***

Carrer del Dos de Maig 20 (cad. 1900)

Un edifici de dos altures, a una mà i amb coberta de teula àrab a dos vessants. Com en la major part de les cases destacades en este carrer, ací també s’ha transformat la planta baixa (canvi de porta, que continua sent de fusta, i canvi de finestra, ara quadrada amb una reixa sense interés), però s’han mantés molts dels elements de la planta de dalt: balcó i balconet de fundició molt bonics, imposta i cornisa motllurades i elements seriats en parament.

***

Carrer del Dos de Maig 7 (cad. x)

Un edifici de dos altures, primitivament a dos mans i amb coberta de teula àrab a dos vessants. És un altre cas del mateix que hem vist: la planta baixa transformada i la planta superior en un estil molt elegant que també coneixem sovint en Montcada: imposta, cornisa, brancades i llindes, i perímetre de l’edifici de rajola vista. Té un balcó central i dos balconets mitjans de fundició. Les portes que donaven als balcons s’han reduït i s’han canviat per altres d’alumini blanc i persiana blanca exterior.

***

Carrer del Dos de Maig 5 (cad. 1880)

Un edifici de dos altures, a dos mans i amb coberta de teula àrab a dos vessants. Té sòcol de rajola vista i guardacantons de pedra a les brancades de la portalada de fusta, amb espiells de forja. A l’esquerra conserva el finestral amb reixa tradicional de varetes, platines i pilonets; a la dreta s’ha canviat el finestral per una porta de persiana metàl·lica de comerç i una altra d’accés a la planta superior. Dalt, balcó central de fundició i dos finestrals amb baraneta del mateix estil. Tot el perímetre de la façana, la imposta, la cornisa i les brancades de totes les obertures originals estan emmarcades en faixa. Les llindes dels balconets amb acodament.

***

Carrer del Dos de Maig 14 (cad. 1888)

Este carrer té dos trencaments en l’alineació. A nosaltres ens agraden estes irregularitat (no sabem què en pensaran els arquitectes i els seus planejaments). Esta caseta estreta, de dos plantes, amb coberta de teula àrab a dos aigües, té porta “valenciana” i dalt un balcó de forja, sense més ornamentació (el sòcol és actual). Al dalt del trosset de façana que fa cantó hi ha un respirall que potser siga finestronet.

***

Carrer del Dos de Maig 12 (cad. 1888)

Casa unifamiliar de dos altures, a dos mans i amb coberta de teula àrab a dos vessants. Fa racó amb la caseta anterior. Té porta de fusta “valenciana” entre dos finestrals renovats amb reixes sense interés. A la planta superior hi ha tres finestres amb brancades atrompetades, dos d’elles de fusta antiga, sense vidres; entenem que serien accessos a la cambra. Sòcol, brancades de finestres, imposta, etc., amb faixa.

***

Carrer del Dos de Maig 10 (cad. 1888)

Un edifici de dos altures, a una mà i amb coberta de teula àrab a dos vessants. La planta baixa està renovada: porta “valenciana” i finestral amb reixa “a l’antiga” de varetes, platines i pilonets. La planta superior conserva el seu aspecte original: el balcó de varetes i platina i un finestral amb baraneta del mateix estil. El parament està encoixinat, simulant carreus; suposem que el baix seria igual.

***

Carrer del Dos de Maig 8 (cad. 1900)

Edifici de dos altures, a una mà i amb coberta de teula àrab a dos vessants. A la planta baixa s’ha canviat l’antiga porta de fusta per una nova moderna, i la reixa del finestral per una més actua sense interés. Paradoxalment, la peça més interssant en esta façana és la porteta d’accés a la planta superior. Dalt hi ha imposta, unida a la base de la balconada, que té barana correguda de forja. S’hi accedeix per dos portes que tenen la llinda ornamentada.

***

Carrer del Dos de Maig 4 (cad. 1910)

Casa unifamiliar de dos altures, a una mà i amb coberta de teula àrab a dos vessants. A la planta baixa hi ha porta “valenciana” i gran finestral balconer amb reixa de varetes, platines i pilonets. La planta superior té valcó de forja i finestra amb baraneta del mateix estil. Té cornisa en espina, i l’ampit de la teulada està fet amb rajoles semicirculars, a manera d’escata de peix (un recurs molt propi dels anys 50).