La «Casa Gòtica»

L’anomenada “Casa Gòtica”, al carrer d’Isabel la Catòlica 1, és un dels edificis més antics i singulars de la nostra ciutat. Apareix en el Catàleg de patrimoni arquitectònic que es redactà en 1985, i és una referència constant quan es parla de patrimoni local. Per exemple, és un dels edificis que retrata Mario Guillamón quan passa per Montcada en setembre de 1988, al que qualifica de “vetusto caserón”. La definició era coherent amb l’abandonament a què l’havien sotmés els antics propietaris i amb la descripció que en feia el Catàleg: la fusteria en mal estat, els balcons per consolidar o els paviments originaris de la planta superior espoliats. Des d’aquells temps l’edifici s’ha rehabilitat amb molt bon gust.

La Casa Gòtica és també, entre altres mencions, el primer element que es comenta a la publicació Passejant pel poble. Una mirada per 16 edificis de Montcada, que fou una molt bonica proposta feta des de dos centres educatius: el Tierno i el Sant Jaume.

Pensem que la Casa Gòtica té un valor historicoartístic molt elevat, i que encara no se n’ha fet l’estudi arqueològic que mereix. Pareix haver elements propis del període musulmà (el pati, alguns arcs…) i posteriors (gòtic, barroc…). Estem convençuts que aprofundir en l’arquitectura de la Casa Gòtica aportaria molta informació rellevant sobre la pròpia història de Montcada. Afortunadament, les propietàries actuals sempre han valorat la casa i no han tocat cap element, es conserva com l’han rebuda.

Mentrestant, la descripció que es feu per al Catàleg municipal ha quedat molt obsoleta. Han aparegut nous elements molt valuosos i que mereixen una actualització de la descripció, amb bones fotografies i una mirada interdisciplinària, entre l’arquitectura, la història i l’etnologia. L’etnologia perquè el relat de la família actualment propietària, estatgers durant més d’un segle, ofereix raonaments basats en l’ús dels espais. Finalment, també és important el gaudi estètic, paradoxalment encara a reivindicar perquè la pressió urbanística continua desenvolupant models urbans i arquitectònics molt deficients quant a l’estètica i la qualitat de vida.

La descripció que proposem no és exhaustiva (falta, per exemple, la zona de les quadres, on també hi ha importants arcades i volums atípics), ni pot suplir un futur estudi històric, arquitectònic i arqueològic. Però sí que és un primer pas que esperem que en algun moment done peu a una recerca més acadèmica.

Per suposat, hem d’agrair a la família Bosch Alandes, propietària de l’edifici, la seua complicitat i la generositat a l’hora de facilitar l’exposició pública dels aspectes patrimonials de sa casa. És un regal que fan a Montcada.

Contingut

“Ca Met”
El Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de 1985
Façana
Entrada / menjador
Hort / jardí
Dalt
L’escala
Torre
La cuina

“Ca Met”

En 1915 entren a viure a la casa gòtica la família formada per Jaume Casaña Pascual i Francisca Estelles Gramuntell, amb els seus fills Jaume, Vicent i Elisa, que encara eren tots fadrins.

Elisa es casa amb José María Alandes Domènech, que era fill de Simón Alandes i Francisca Domènech, i es queden a viure a la casa amb els sogres d’este, Jaume i Francisca, i el cunyat Jaume, que era fadrí i visqué sempre a la casa.

Del matrimoni d’Elisa i José María naixen tres fills: Pepito, mort als 3 anys, Elisa i Pepita; esta també es queda a viure a la casa i es la mare de les actuals propietàries.

La casa també es coneixia popularment com a “Ca Met”, on “Met” era hipocorístic de “Jaume”. Isidro Martínez, l’home de la neta de l’estatger (Elisa Alandes), inclou al seu llibre inèdit Llibre de malnoms de Montcada el sobrenom del seu sogre: “Senyoret de Met”, que és com es deia al propietari de la Casa Gòtica.

Francisca Estelles Gramuntell i Jaume Casaña Pascual, estatgers a la Casa Gòtica des de 1915 i besavis de les actuals propietàries.

Altres besavis venien de València, Francisca Domènech i Simón Alandes, i també tenen el seu retrat en exposició.

La casa era llavors propietat de la família Frigola, que residia en València i que tradicionalment passava algun temps en Montcada, on tenien terra de cultiu. La família Bosch conserva l’esquela d’una de les matriarques, desapareguda en març de 1972, i en la que s’aprecien formes aristocràtiques:

El Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de 1985

Esta és la descripció que es fa al Catàleg de patrimoni arquitectònic:

Casa Gòtica (cr. Isabel la Catòlica 1)

Casal de dues altures i una torre quadrada, instal·lacions agrícoles adossades (quadra), un pati tancat amb porta d’accés independent situat en lateral davanter, i un hort en la part del darrera.

És un edifici amb elements de tradició gòtica (arc ogival i de mig punt) i barroca (obertures abotzinades, baranes dels balcons), on s’han fet edificacions per parts successives. Mentre la planta baixa acusa més l’origen gòtic, les obertures i balcons de l’alta són de tradició barroca. L’estructura, de murs de rajola i bigueram de fusta.

En el casal principal, la planta baixa ha estat ocupada històricament pels estatgers, mentre els senyors habitaven la de dalt. La imatge de la casa no ve donada tant per la façana, com per la torre, visible des de lluny i reflexada en dibuixos històrics de Montcada.

En la planta baixa, els arcs d’entrada principal van conformar-se en els tres murs de càrrega essent d’arc de mig punt (façana principal, amb la llinda de rajoles vistes), d’arc rebaixat (interior) i de nou de mig punt (façana posterior, amb la llinda de pedra). Hi ha una llar de dimensions apreciables (2m d’amplària per uns 4 m. de llargària). Pis de pedra per a l’accés del carro. Empedrat original.

En la planta alta, els propietaris van fer una espoliació dels paviments originaris que fins fa pocs anys es conservaven i dels que hi resten taulells solts, amuntegats i trencats. Hi ha tota la fusteria originària en mal estat i balcons per consolidar. Els murs i sostres d’escaiola presenten clavills. L’organització de l’espai en una gran sala (amb la llar), el menjador, la cuina i les habitacions, indica l’origen senyorial de l’habitatge. A destacar les rajoles en dibuix de mocador (blanc i blau) de l’envés dels balcons.

La torre té una escala de planta quadrada que esdevé de caragol en el darrer tram. Tenia una funció de visió (vista panoràmica antigament important), doncs no s’hi aprecia cap ús agrícola. Dalt hi ha un terrat que conserva les lloses de terra cuita.

A l’edifici agrícola adossat (usat encara com a quadra) hi ha un arc ogival rebaixat.

Façana

En la façana o la vista exterior destaquen les portes amb els seus arcs, i especialment la torre. En tot moment s’aprecia que hi ha intervencions en èpoques diferents, dalt i baix.

La casa està fora de planejament, entenem que en algun moment consideraren que havia que eliminar la façana i retirar la casa prop de dos metres.

Com a context urbà tenim un entorn, el del Ravalet, d’alt valor arqueològic (en les immediacions es troben les restes de la Torre de Montcada, origen de la població actual) i etnològic, i enfront està el convent de les Germanes Franciscanes de la Inmaculada, un conjunt declarat de Rellevància Local. Tanmateix, el carrer és estret i pateix un intens trànsit; de fet, la façana està rascada pel pas de camionets, que sovint han de pujar-se’n a la vorera d’enfront. La pròpia Casa Gòtica no té vorera, i resulta difícil fins i tot trucar a la porta. Una simple conversa al carrer, ací resulta impossible.

Arc carpanell de l’entrada a la quadra (amb el brancal desgastat per l’ús secular de carros, i els guardacantons de pedra tallada), i arc de mig punt de l’entrada a la casa, tots dos amb llindes de rajola.

Balcons amb baranes de forja, varetes i platines, amb la base amb taulellets “de mocador” blau i blanc. Les brancades estan abocinades per facilitar l’entrada de la llum.

Reixes de diferents èpoques: la primera de varetes creuades, la segona de forja, més recent.

Entrada / menjador

Vista de la porta d’entrada des de l’interior. L’accés es fa sobre empedrat fi, amb ornamentació de línies rectes i circumferències, vorejat per taulellets; el primer tram és de taulellets cuits, més antics; el segon, de taulellets hidràulics, probablement dels anys 20-30, amb composicions geomètriques. L’arc carpanell, de rajola, és imponent, es va descobrir complet recentment, i conserva una anella en el centre. El sostre és de voltes entre bigues de fusta.

Vista de l’entrada cap a l’interior. La major part dels espais estan rodats de sòcol amb una sanefa pintada recentment a partir de models antics. La porta d’eixida a l’hort és molt curiosa: té, en l’interior de la casa, una llinda de pedra i sobre ella un arc escarser; en canvi, per fora té un arc de mig punt. Segurament es fruit de diferents etapes constructives.

Sefa Bosch descarta la idea repetida sovint que l’entrada a la casa era per als carros: el brancal d’entrada és massa alt, l’empedrat ornamentat és per a lluir, no per a ser xafat per rodes de ferro (de fet no té cap desgast), i tampoc no hi ha espai per deixar el carro ni l’animal (l’accés interior a la quadra s’hauria de fer  baixant per una escala), més encara tenint a la vora una entrada independent a la quadra.

Jaume Casaña, el tio-avi de les propietàries actuals, les germanes Bosch Alandes, visqué tota la vida en esta casa, amb la germana Elisa i el cunyat José María (el senyoret de Ca Met) i efectivament era llaurador i tenia un carro i un cavall que entrava per la quadra.

La família tenia llogada la planta baixa i l’hortet interior; no pujaven al pis superior, que era la dels propietaris. Tampoc no es feien càrrec de la gestió de la terra dels casers.

Entrant a l’esquerra hi ha el menjador familiar, amb rajola hidràulica tal com s’ha dit. Al fons, l’entrada a la cuina i l’accés a les escales.

Des de l’entrada i el menjador hi ha diferents accessos (habitacions, cuina i escales) tancats amb portes d’estils molt diferents que expressen els seus orígens en èpoques diverses: de les més antigues i reforçades (l’eixida a l’escala) a la porta alta en dos fulles, més estilitzada, que dóna a una habitació i que pertany probablement a principis del segle XX.

Hort / jardí

Eixida a l’hort amb arc de mig punt. El sol de taulellet cuit, està igual de clavillat que quan es va instal·lar la família fa més d’un segle, i es conserven fotografies que en donen testimoni.

Part de la façana a l’hort, amb el rellotge de sol datat en 1760.

La diversitat dels volums també indica la llarga història de la casa, i com s’han anat incorporant reformes al llarg dels segles.

L’emparrat del jardí ja fou instal·lat per l’avi de les actuals propietàries, José María Alandes.

L’hortet interior, ara convertit en jardí, es regava del Rollet de Blanes (alter), que hui està anul·lat (es pot consultar a la publicació La Reial Sèquia de Montcada al seu pas per la ciutat de Montcada). Este roll regava l’Hort de Blanes (els Blanes eren una família de València) i altres hortetes en cases particulars; en este cas, la sequieta moria ací. Amb la pressió urbanística que ha patit esta partida, la zona de reg es va reduir quasi completament, i a més causava problemes d’humitat als soterranis de les cases. A l’hortet es conserva la sequieta tal com anava.

Dalt

Pareix que en algun moment els casers s’adonaren que no treien profit de la casa. Com es conta al catàleg, van deixar de fer manteniment i van espoliar el sol. La sala principal s’hagué d’arreglar de forma improvisada, i només en alguns punts es conserva encara complet.

Des de dins impressiona la mida dels balcons i la quantitat de llum que entra a les sales. La fusteria és antiga, castigada pels cents d’anys però de qualitat i molt ben restaurada.

Els balcons, amb sol de taulellets de mocador, tant per dalt com per baix.

Llar de pedra en la sala principal del pis superior.

Volums i fusteria en habitacions de la planta superior.

Cuina de la planta superior, amb sol de rajola cuita al primer pis, banc, safareig i escudeller d’obra.

L’escala

L’escala és de planta quadrada, amb rajola cuita i llistons en els angles dels escalons. La barana és de barandat, amb el passamans arrodonit i pintat amb esmalt.

Una sorpresa per a nosaltres és l’accés a la cambra de la teulada a través de la porteta que veiem en la fotografia anterior. Suposem que en algun moment se li donaria alguna utilitat.

En ell darrer tram, el que puja a la torre, l’escala es fa de caragol.

Torre

La vista des de la torre és molt impressionant, encara que la pressió urbanística i l’abandonament de l’horta ha empobrit el paisatge.

Vista al sud, amb el Ravalet en primer terme i al fons la ciutat de València.

Vista de l’hortet interior i d’un fragment urbanitzat de l’horta pel Camí Fondo.

Vista oest.

Vista privilegiada del Convent, mirant al nord.

Vista nord al Convent i la seua espadanya, l’església amb el campanar i la llanterna de la capella de la Comunió, i la torre miramar de la casa del carrer Major 56, amb parallamps i teulada a quatre aigües.

Eixida a la torre.

A la Casa Gòtica sempre hi hagué bona relació amb el Convent. En guerra les monges que no pogueren fugir vivien a la Casa Gòtica: en una habitació estaven les monges i en altres la família de València dels estatgers, que fugien dels bombardejos.

La caseta d’enfront (el número 2 del carrer Isabel la Catòlica) era de les monges, que la deixaven per a la iglésia, per als retors que vingueren. Recorden que per ella ha desfilat moltíssima gent, retors i famílies amb qui sempre s’ha mantingut bona relació. Com la caseta és tan xicoteta, anaven a la Casa Gòtica a prendre el solet o a estendre llençols al cara-sol de l’hortet interior. Tot fins que les monges vengueren la casa.

La cuina

Baixem a la cuina del primer pis. Al Catàleg s’hi destacava la monumental llar, on es cuinava antigament, de 2 m d’amplària per uns 4 m de llargària. Molta vida social es feia vora el foc, baix de la campana.

Igualment espectacular és el safareig de la cuina, d’un volum que no estem acostumats a vore en les cases modernes. Entenem que originalment no hi hauria aigua corrent i s’hauria d’omplir a poalades.

A la cuina es va destapar recentment este impressionant arc ogival de pedra de cadirat, que dóna sentit a la denominació de “Casa Gòtica”.

Els propietaris han tingut el bon gust de conservar els foguers del banc antic, per a llenya o carbó. L’accés a la Casa Gòtica ens du en un recorregut per segles d’història. Un veritable tresor de la nostra ciutat del que caldria fer la interpretació.