La Reial Sèquia de Montcada al seu pas per la ciutat de Montcada

La nostra ciutat compta amb un patrimoni molt ric des del punt de vista històrico-artístic, arquitectònic i arqueològic. Però sense cap dubte, una de les majors fites “monumentals” la proporciona el patrimoni hidràulic. En primer lloc, el pas pel nostre terme de la Reial Sèquia de Montcada (RSM), per la seua importància històrica, cultural i econòmica (a banda tenim la sèquia de Bofilla, a la que vam dedicar dos publicacions [Minat de Bofilla I i Minat de Bofilla II], i altres motors de reg). Una infraestructura acompanyada per un sistema modèlic de gestió i repartiment de l’aigua amb una xarxa capil·lar de files i reguers en una vintena de pobles al nord de la ciutat de València.

La sèquia és una obra d’enginyeria hidràulica que ha condicionat la supervivència i l’economia dels pobles al seu voltant.

La bibliografia sobre la Reial Sèquia de Montcada és molt nombrosa, quant al seu funcionament i a propòsit de tot el patrimoni que ha generat i del valor cultural que posseix. Però pensem que faltava una actualització local, que incloguera l’inventari i la interpretació dels diferents elements que la conformen i que expliquen part de la història pròpia de la nostra ciutat.

Per a redactar este text vam estudiar la major part de la bibliografia existent, però a més vam tindre el privilegi de reunir-nos amb el sequier major i president, Francisco Vicente Romeu Rel, i el secretari, Rafael Ordeig Orero, que ens van donar totes les facilitats i tota la informació que els vam requerir. També comptàrem amb la col·laboració del síndic d’Alfara, Montcada i Benifaraig, Valentín Palau Duato, de qui hem de destacar la seua estima a la Sèquia i a l’horta. A tots ells agraïm la col·laboració generosa i les facilitats tècniques i humanes per fer este xicotet treball.

Contingut

Història

Patrimoni de la RSM al terme de Montcada

Roll de Borbotó
Séquia de la Closa (alter)
Roll de l’Olivereta
Roll de Sorolla
Séquia dels Nanos (alter)
Primer sifó de Montcada (antic Pont Major o Pont del Biscaí)
Rollet de Blanes (alter)
Roll de l’Os
Segon sifó de Montcada (antic Pont Reial)
Roll Fondo
Sèquia del Pontarró (alter)
Roll dels Francs (o “de la Franquesa”)
El Quadrat
Roll d’Alfara
Roll de Ferragut (“rollet del Camí”)
Motors de reg
El Molí de Montcada
La Casa Comuna de la Reial Séquia de Montcada

El reg amb el síndic

Organització

Protecció del reg tradicional

Bibliografia

Història

Històricament són conegudes les arrels andalusines de la RSM, que van convertir el territori comprés entre Paterna i Puçol en un verger. Des d’aquell moment i fins a l’actualitat (i per molts anys!), les aigües del Túria han nodrit hortes al seu pas, a dreta i esquerra de la Sèquia, pel seu propi nivell o pujant-les als alters per mig dels quadrats. Amb un millar d’anys d’història i nombroses vicissituds i transformacions físiques i organitzatives, la sèquia continua viva i generant riquesa.

La història coneguda és que el propi rei en Jaume I es va reservar l’ús de les aigües de la Sèquia en 1238, i que trenta anys després, en 1268, les va donar als seus usuaris.

Patrimoni de la RSM al terme de Montcada

Sobre els elements a destacar en esta obra monumental, alguns mereixen comentari: per començar, per suposat, l’assut que pren les aigües del Túria i les encamina a la sèquia. A continuació el canal principal, que recorre 33 quilòmetres de Paterna a Puçol. El canal té els seus rolls que distribueixen l’aigua. La següent són els quadrats, el primer d’ells el de Montcada, que retenen l’aigua per a pujar el nivell i que arribe per regar els alters a l’esquerra de la sèquia. A destacar també són els canos del Carraixet i de la Calderona, que travessen barrancs en la forma de sifons monumentals que permet passar l’aigua d’un marge a l’altre mantenint el nivell.

Finalment cal tindre en compte els molins: fins a meitat del segle XX, 30 molins pagaven la quota de l’aigua. En l’actualitat no n’hi ha cap actiu, però el futur pot ser profitós: entre altres usos, es perfilen projectes per reactivar els molins com a minicentrals elèctriques.

Quant a l’inventari del patrimoni de la RSM al seu pas per la nostra ciutat, este treball ens ha servit per posar al dia els llistats anteriors, tant en quantitat (dels huit elements que apareixen al Catàleg de Patrimoni Hidràulic de l’Horta de 2007, als quinze que es trobaran ací) com en concepte. El primer concepte que hem de corregir és la tendència a dir “partidor” (“partidor del Roll Fondo”, per exemple”) als propis rolls. “Roll” és, segons el Diccionari Normatiu Valencià, una “Obertura de la séquia gran, per on es dona eixida a l’aigua” (castellà, “boquera”). Per extensió, es tendix a dir-li roll a tota la séquia, però en tot cas és reiteratiu dir-li partidor.

També ens ha permés interpretar el terme, entendre la zona de regadiu propiciada per la RSM, el sentit dels seus topònims (els noms de les partides) i la seua geografia: els fondos i francs, l’alter…

Hem augmentat el nombre de rolls registrats, tant en l’alter (a l’esquerra del canal) com en el reg habitual a la dreta del caixer principal. Els hem geolocalitzat i els hem situat sobre en el mapa de Google-Maps que teniua a continuació. Ací voreu rolls, rollets, sèquies, el Quadrat, ponts i sifons, i també el Molí i la Casa Comuna. Ens hem ajudat del visor de l’Institut Cartogràfic Valencià (que ja en tenia alguns situats en el nostre terme), però també de la documentació que ens han facilitat des de la secretaria de la RSM (en base a la Casa Comuna) i especialment de l’experiència de l’actual (i circumstancial) Síndic de Montcada, Valentín Palau.

Les sèquies principals s’allarguen en direcció sud fins a internar-se en els termes de Benifaraig i Carpesa, on continuen regant fins a la Sèquia de Tormos i de Rascanya, i les aigües continuen sent aprofitades. A banda dels braços principals, el reg es realitza amb una retícula de séquies, sequietes i reguers que permeten la distribució a cada racó de l’horta.

Enumerarem els elements inventariats per ordre, seguint la sèquia des de Massarrojos a Alfara.

Roll de Borbotó. El Roll de Borbotó naix fora del nostre terme, però passa durant un bon tram vorejant el camí Fondo de Massarrojos a Borbotó.

Séquia de la Closa (alter). Este rollet, dit també “La Jesusa”, proveïx d’aigua a la Closa, la partida a la banda esquerra del canal, distribuint-lo en un entramat de reguerets.

Roll de l’Olivereta. L’aigua d’este roll s’integra en un moment determinat en el següent, el Roll de Sorolla, i continua avall.

Roll de Sorolla. Un altre dels rolls històrics, que com hem dit es confon sovint amb el de l’Olivereta. Amb una longitud de 2.300 metres, rega les partides del Camí Fondo de Montcada i la Marjal de Benifaraig. Acaba en la Fila de Massarrojos, prop de Benifaraig.

Séquia dels Nanos (alter). En l’alter que rega la partida de la Closa, a l’esquerra del canal, trobem també esta sèquia.

Primer sifó de Montcada (antic Pont Major o Pont del Biscaí). Antigament un pont comunicava les dos vores del caixer principal de la RSM. En l’actualitat un sifó garanteix el pas per baix del camí.

Rollet de Blanes (alter). El rollet de Blanes està anul·lat, regava l’Hort de Blanes (els Blanes eren una família de València) i altres hortetes en cases particulars. Amb la pressió urbanística que ha patit esta partida, la zona de reg es va reduir quasi completament, i a més causava problemes d’humitat als soterranis de les cases.

Roll de l’Os. El roll de l’Os és el que naix a la banda de dalt (oest) del Pont Reial, a la banda de l’Institut (l’IES Enrique Tierno Galván), i va per la banda de darrere de l’escorxador.

Segon sifó de Montcada (antic Pont Reial). L’antic Pont Reial, com diu un panell d’informació in situ, creuava la Reial Séquia i era l’entrada principal al poble pel camí Fondo de Benifaraig en època medieval i moderna. Hui ha estat substituït per un gran sifó de més de 5 metres de longitud. De l’antic pont només es pot vore restes de la barana est.

Roll Fondo. El seu naixement és espectacular: l’aigua passa per baix del canal en el mateix Pont Reial, roda i s’encamina cap al sud, entubada durant dos-cents metres fins passar la via del trenet. Està protegit per una reixa metàl·lica, per evitar perills a la nombrosa joventut que acudix cada dia a l’Institut. Tradicionalment, este roll recull, a més a més, les aigües que venen del carrer Major, que antigament era un barranquet.

El seu recorregut arriba als 2.500 metres. Es nodreix també de l’aigua del Roll de l’Os, i rega les partides dels Francs, la Pasqualeta i el Roll Fondo de Motcada, a més de la zona de Benifaraig. Els excedents vessen a la Fila de Massarrojos, conjuntament amb els del roll de Sorolla.

Al sud de Montcada (i del caixer principal de la RSM) i fins a Benifaraig i Massarrojos, trobem terres fondes, fins a dos metres per baix de les hortes circumdants. Això justifica el nom de la partida i dels camins (el Camí Fondo de Benifaraig i el Camí Fondo de Massarrojos a Borbotó), i és coherent amb la partida dita dels “Francs” o de la “Franquesa”, com ara vorem.

El Roll Fondo ple d’aigua i sec.

Séquia del Pontarró (alter). La séquia del Pontarró està també anul·lada, perquè la partida del Pontarró, que és la que arriba fins a l’estació de metro de Montcada-Alfara, està completament urbanitzada. També subministrava aigua als rajolars de Montcada i Alfara, una activitat industrial que venia de l’edat mitjana i que arribà fins a fa unes dècades.

Abel Soler afirma que la denominació de la partida es deu a un pontet o “pontarró” que permetia el pas sobre la sèquia mare; un pont menor que els ponts Major o Reial —substituïts ara per dos sifons.

Roll dels Francs (o “de la Franquesa”). Rega la partida del mateix nom. De nou Abel Soler ens aclarix el sentit de la denominació “Francs”:

De partides amb aquesta denominació, se’n repeteixen en altres pobles de l’Horta de València. Solien designar àrees perifèriques o marjalenques d’horta, incorporades en època medieval o moderna al sistema de reg, al perímetre irrigat. Gaudien de franquesa (‘gratuïtat, exempció’) de pagar sequiatge, perquè no regaven de dret, o si més no d’un dret fix i assignat per escriptura. Regaven de sobrants, si n’hi havia. Els Francs de Moncada (documentats almenys des del 1559, vid. Garcia Osuna 1999: 41) es localitzen en la part de l’horta local que fita amb el terme d’Alfara, entre el Molí i el terme de Benifaraig…

A més de la partida dels Francs, també existeix la dels Francs de Benifaraig i la dels Francs de Massarrojos, en la que tenen, a més, el Toll de la Figuera, que confirma el caràcter marjalenc de tota esta zona fonda.

Per suposat, en normalitzar-se el reg en tota la partida, la franquesa del sequiatge i l’accés permanent als escorrims van desaparèixer, i estan subjectes als torns de reg estrictes de la RSM.

El Quadrat. El Quadrat mereix menció a part. És una de les comportes que paren l’aigua per pujar el nivell de la sèquia i permetre l’accés de l’aigua als alters a l’esquerra del caixer principal. La eixida del sol dels dimecres marcava la baixada del quadrat per acumular les aigües i pujar-les als alters de Moncada, Massarrojos, Rocafort i alguns de Godella. Esta operació s’allargava tradicionalment fins a la posta de sol del mateix dia. En terme Montcada, primerament entrava l’aigua per la sèquia de la Closa, i després la desviava per la del Pontarró.

En el primer volum sobre el patrimoni hidràulic valencià (Camins d’aigua 1. La real acequia de Moncada), al capítol dedicat al Quadrat es diu el següent:

Datos históricos. Según la visura o inspección del recorrido de la acequia del año 1658, el quadrat de Moncada estaba entre la presa del Pontarró y la salida de la fila o acequia de Alfara. Estaba construido con “brancas de piedra” y media 13 palmos de alto y 8 de ancho. Su presencia en la documentación histórica es continua hasta la actualidad.

El quadrat és una gran comporta tradicionalment de fusta (actualment d’acer inoxidable) amb engranatges de ferro que tanca el caixer principal de la séquia, de manera que tanca el pas d’aigua completament. A més del de Montcada, hi ha altres quatre quadrats amb la mateixa funció, tot i que des del punt de vista hidràulic el nostre és el més important i el que té un major impacte en l’organització del reg. A mitjans del segle XIX tenia el dret a regar en dimecres alterns; en el segle XX es dret va passar a ser setmanal.

Actualment el quadrat s’ha convertit en una zona de control del reg. En la pròpia séquia vora el quadrat trobem senyals que permeten a síndics i guàrdies saber l’altura de l’aigua i regular el seu cabal, per evitar inundacions o sorregades. També hi ha en les immediacions filtres per a traure els objectes que arrossega l’aigua, i a més és un punt de descans per al guarda en els seus horaris nocturns.

Roll de la Fila d’Alfara. L’aigua del Roll d’Alfara (o de la Fila d’Alfara) ix del propi Quadrat, va entubada mig kilòmetre i ix ja en terme d’Alfara del Patriarca. Té una llargària de 1.100 metres, i a diferència de les altres que baixen a migdia, esta va en direcció Llevant. Rega les partides del Molí i la Closa, l’entorn al sud d’Alfara del Patriarca i el nord de Benifaraig i Carpesa. Deriva en el roll de Ferragut i, ja en terme Alfara, en les séquies de la Pasqualeta (o de Mosquitera) i de les Llosetes (o del Camí), en el braç de Canela i el del Pardet.

En ell es troba un dels elements hidràulics majors de Montcada: el molí fariner.

Roll de Ferragut (“rollet del Camí”). El Roll de Ferragut és dit també “el Rollet del Camí”, perquè acompanya al Camí de Montcada a València.

Motors de reg

Ens va sorprendre que en una zona tan rica en aigua hi haguera uns quants pous (el motor de la Polçana, per exemple, el del Crist o el de Sant Joan de Ribera, ja en terme Alfara). Estos pous, en la figura de comunitats de regants, societats de reg o fins i tot comunitats de béns, no formen part de la RSM, que es una Comunitat de Regants d’aigües superficials, i de fet si els mencionem és perquè, tot i ser entitats diferents, es van fer per complementar el reg de la Séquia.

L’explicació del seu ús és senzilla: els pous (alguns dels quals ja estan anul·lats) s’utilitzen en temps de sequera, però sobretot com a complement en el moment de sembra d’hortalisses, perquè permet treballar fora dels torns quinzenals estrictes. Ens pareix un apunt necessari encara que l’inventari que estem fent està dedicat en exclusiva al patrimoni de la Reial Séquia de Montcada.

El Molí de Montcada

El Molí de Montcada s’anomena així des del segle XIII, és un dels més antics del conjunt de la séquia, d’origen islàmic. En 1240 el rei Jaume va donar el molí als montcadins, i per tant va ser l’únic de la RSM a ser de propietat col·lectiva. Però en 1247 el rei va canviar Montcada per Russafa a l’Ordre del Temple i l’edifici va retornar al règim feudal. En 1319 va passar a l’Ordre de Montesa, a on estaria fins a la desamortització de 1839. Des d’aquell moment va ser privat, i es mantigué com a molí fariner fins a la dècada de 1950.

Des del segle XIII o abans, el molí tingué quatre moles. El casal del molí és dels segles XVII-XVIII, es troba en bon estat encara que no queda pràcticament res de la maquinària molinera. La part hidràulica és la més antiga. El cos edificat sobre la sèquia anà ampliant-se fins a l’actualitat, en què funciona com a magatzem d’un taller de marbres. La part més curiosa és la dels carcaus construïts en volta de canó que sostenen l’edifici per damunt de l’aigua.

Dos imatges del Molí de Montcada en 1960.

El Molí en l’actualitat, amb els carcaus buits d’aigua.

La Casa Comuna de la Reial Séquia de Montcada

La Casa Comuna és un palauet construït en 1953 que allotja l’arxiu de la RSM i les seues oficines i espais institucionals. Com ens recorda el sequier major, és una infraestructura costejada pels propis comuners a tant per fanecada, que costa molts milers d’euros de contribució i de manteniment —tot i ser un patrimoni important de la ciutat.

L’edifici és cridaner, amb diferents cossos destaca la torre merlada, les finestres corregudes a l’andana, el rellotge de sol, les cantoneres, les reixes i la balconada de forja, els finestrals amb arquets trilobulats i germinats, els ràfecs de fusta, les finestres i portes abocinades, els retaules ceràmics o la imatge en la cantonada de la Mare de Déu dels Desemparats, etc. Igualment interessant és l’interior, amb el paviment, vidrieres, mobiliari, etc.

Sales de Juntes, la primera presidida pel bust del rei Jaume I i el ganxo del sequier major.

El reg amb el síndic

En dos ocasions diferents vam quedar amb Valentín Palau, síndic d’Alfara i ara també, circumstancialment, de Montcada. Amb ell ens aproximem a la realitat del reg en la RSM, un reg que ara és més fàcil perquè síndics i guardes poden moure’s en cotxe o comunicar-se amb telèfon mòbil, però que no és tan distint al que vivien fa uns quants segles: nits sense dormir controlant el nivell de l’aigua i dirigint-la pels rolls que toquen en cada moment, i amb la incertesa de poder tindre qualsevol incidència.

EL QUADRAT

El Quadrat nou, amb la comporta d’acer inoxidable.

Al pany de la dreta, la marca que indica el nivell màxim d’aigua, al que s’arriba per a regar els alters. En la següent imatge, el Roll de la Fila d’Alfara.

Quedàrem amb Valentín al Quadrat, on es troba el seu improvisat “centre d’operacions”. Com s’ha dit, els quadrats servixen per a pujar el nivell de l’aigua i que es reguen els alters a la banda esquerra del canal. Sobre els murs del caixer hi ha marques que orienten sobre el nivell del cabal: quan l’aigua arriba a la marca superior és quan entra l’aigua als alters. Si sobrepassa ixa marca, es desborda. El guarda ha de tindre l’aigua dia i nit al nivell que cal. Al Quadrat hi ha el derramador, que els permet regular el nivell si hi ha massa aigua.

Amb Valentín veiem el Quadrat que s’utilitza actualment, d’acer inoxidable, i uns metres més arrere el Quadrat vell, encara de bigues de fusta, amb el mecanisme per alçar-lo i baixar-lo.

Del mateix Quadrat ix el Roll de la Fila d’Alfara, que rega als termes d’Alfara, Carpesa i part de Benifaraig. Agafa aproximadament un metre cúbic per segon. És un dels rolls més grans. Rega més de 2.000 fanecades (1000 Alfara, 1000 Carpesa i una part de Benifaraig). El roll és l’artèria de la que van eixint regadores que distribuixen l’aigua al detall. Els sobrants dels rolls de Montcada vessen a la Sèquia de Tormos i després a la de Rascanya, i continuen sent aprofitats.

El Roll de la Fila d’Alfara al Quadrat i a la vora de la via del tren.

El síndic reconeix la qualitat del pas de l’aigua pel “caragol” (el remolí) que forma en la superfície del canal, i pel soroll que fa quan traga. Amb la quantitat d’aigua que hi passa, si s’embossa suposa moltes complicacions.

Tornant al reg: el pas del caixer a les sèquies es realitza amb l’ajuda de paletes. Els rolls que tenen més pressió s’han d’obrir amb manilles o altra maquinària. També hi ha propietaris que s’han instal·lat una vàlvula per regar apegats al canal, però, com qualsevol altre, només reguen els dies en què toca Montcada, seguint el torn estricte.

Vàlvules, paletes, reguer i mecanisme de manilla per alçar la paleta.

Visitem el Roll Fondo, entre l’ajuntament i l’institut. És una construcció molt espectacular, protegida per una reixa: ix l’aigua per l’esquerra del canal, gira, torna a entrar i ja ix per la séquia cap al sud, en una mecànica molt enginyosa. Vore el pas de l’aigua amb bona fila és impressionant.

HORARIS

Comencen a les set de la vesprada als alters, i reguen els fondos a les cinc del matí. Han d’estar al Quadrat per a controlar el nivell: si baixa no es reguen els alters, i si puja massa es pot desbordar i fer mal en molts llocs.

El riu no es pot parar: quan cal, el guarda dorm a la caseta del Quadrat, i el torn comença sovint a les cinc del matí. Esta dinàmica esgotadora només es podrà canviar, garantint horaris “civilitzats”, si s’aconsegueix dipositar l’aigua en basses per la nit per a poder regar de dia.

El treball de síndics i guardes funciona, segons ens conta amb humor i resignació Valentín Palau, en la lògica del 24/7/365, és a dir, vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana, tres-cents sixanta-cinc dies a l’any. Tot i que tenen vacances i unes condicions regulades de treball, el reg nocturn i les incidències generen uns horaris embogits: ens conta que quan hi ha un animal gran mort en la sèquia, per exemple, es requerix la participació dels bombers.

Si hi ha una trompada forta de pluja han d’obrir el derramador de Massarrojos per a que desaigüe l’aigua del canal principal; tanquen la comporta de Paterna per a buidar la sèquia, però en arribar a Massarrojos ja està plena, perquè hi acudix l’aigua de Godella, Burjassot, Rocafort o Montcada. Els síndics la tiren al barranc del Palmaret pel seu derramador, per a que vaja del Palmaret al Carraixet. Tot això coordinat amb la Confederació hidrogràfica: fins que no els dóna permís d’obrir no poden tirar l’aigua al Carraixet. Si a les dos o les tres de la matinada cauen cent o dos-cents litres, han d’anar a obrir a ixa hora. Per a que el síndic puga anar-se’n de viatge ha d’avisar al president, que se’n farà càrrec personalment.

CULTIUS

L’antic mosaic de cultius va perdent-se: la varietat de fruitals es redueix als tarongers, i la verdura a la xufa, les cols i poques coses més (creïlles, carxofes, cebes tendres…). En esta zona estan al 60% d’hortalisses, la resta són taronjars. Quan s’arranca un camp de tarongers ja no se sol replantar, sinó que es dedica a la verdura. En este moment el cultiu majoritari és la xufa, i per temporades es fan grans camps de cols, que pareix ser que produeix un llaurador de Foios en exclusiva per a Mercadona.

BRUTÍCIA

A la sèquia hi fan cap pilotes o balons desafortunats, bossetes amb les deposicions dels gossets, restes de poda, ampolles, sofàs, matalaps, palets, carrets de supermercat; gats, gossos, borregos o porquets llençats al canal per estalviar-se la incineradora, porcs senglars ofegats i en general tot tipus de fem, generalment vessat per la mà de persones molt poc cíviques. En diferents punts de la sèquia hi ha boies de retenció, i una empresa s’emporta tot allò que va surant —i que té una mida “normal”— per evitar que destorbe a regadors i llauradors, o que s’ho enduga a la mar. El filtre és constant per tindre l’aigua neta. Per als síndics, tirar fem a la Sèquia és una forma de menyspreu cap a este patrimoni, sense entendre la seua grandesa ni tindre-li el respecte que mereix.

En les últimes dècades ha millorat molt la qualitat de l’aigua —ja no hi ha poblacions o indústries que vessen l’aigua bruta al canal—, que va molt clareta i sovint es veuen peixos, anguiles… i també alguna tortuga de Califòrnia amollada per algun inconscient.

I un altre problema del reg són els robatoris: coure de cables o aixetes, metall de vàlvules i paletes, qualsevol cosa que es puguen emportar.

XIQUETS

Tradicionalment els xiquets han jugat en la sèquia, deixant-se arrossegar per la corrent. És una pràctica molt perillosa, que ha fet que es pose una tanca al voltant del canal. Al Roll de la Fila d’Alfara, l’aigua va entubada mig kilòmetre: si la pressió de l’aigua arrossegara algú dins, la supervivència seria impossible.

Que els xiquets vagen a nadar a la séquia és una pràctica que està més que documentada. Baltasar Bonet Lluesma, a la seua novel·la sobre Montcada (1933) Sol de València, dedica tot un capítol a les vicissituds còmiques d’un grup de xiquets que, fugint dels guardes, van a nadar a la zona del Pont Real (vora al Roll Fondo, és a dir, al carrer Major, davant de l’Institut Tierno Galván) i reben el càstig d’alguns llauradors.

Organització

Actualment la RSM reunix a més de 13.000 comuners. Als pobles pels que passa la RSM, un vocal de la RSM participa també en els consells agraris.

El canal principal és propietat de la RSM, i també 2’17 metres per banda. De principi a fi té una extensió aproximada de 33 kilòmetres. La seua gestió, des del riu fins al terme de Sagunt, pertany al Sequier Major, que dóna l’aigua als síndics per a que l’administren en els seus termes. El sequier ha de ser de la zona regable (el sequier actual, Francisco Romeu, és de Meliana).

A partir del període democràtic, des de 1983, els sequiers han sigut de Massamagrell, Museros, Paterna i Meliana. L’actual porta 28 anys en el càrrec, i en 2023 ha estat elegit per a quatre més. Conta que al principi, sent síndic del seu poble, l’amenaçaven, li ratllaven la furgoneta o li punxaven les rodes del cotxe. La Transició va ser molt dura en la RSM.

L’estructura organitzativa inclou un síndic i un guarda per poble. El síndic controla la gestió de l’aigua i les millores en el canal, les incidències, el manteniment o les obres, i a més està en la Junta de Govern de la RSM. Cada Síndic té un Guarda que executa ixa gestió

La funció del Guarda és administrar les aigües baix les ordres del Síndic. El Guarda l’encamina pels distints braços, però no rega. El reg és particular, de cada propietari, o d’alguna persona que es lloga per regar la seua zona a cost dels agricultors.

La RSM forma part de distints òrgans de govern i de gestió de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (sent el més important la Junta de Govern). És membre de la Federació Nacional de Comunitats de Regants d’Espanya (FENACORE), pertany a la Federació de Comunitats de Regants de la Comunitat Valenciana (FECOREVA) o a la Junta Central d’Usuaris del Riu Túria.

Protecció del reg tradicional

Tota la zona regada per la RSM s’acull a les formes de reg tradicional, és a dir, per inundació. Excepcionalment es recolza en tres basses, respectivament situades a Paterna, Museros i Puçol, que suposen un recolzament constant lineal per a maximitzar el reg de tota la zona regable de la RSM en el menor temps possible, intentant amb elles al mateix temps que es regue de dia el major temps possible. En el moment de la redacció d’este text hi ha una bassa projectada en terme d’Alfara, que està parada des de fa tres anys. Regar de nit és una pràctica molt pesada per a síndics, guardes i llauradors en general, a qui pot tocar el reg –per torn rigorós– a qualsevol hora del dia o de la matinada. “Si l’horta s’ha de protegir és protegint al llaurador -o al regant”, afirma el sequier major i president de la RSM, Francisco Romeu.

Històricament, el canal principal era de terra i s’havia de netejar sovint. Estava poblat de canyes i vegetació i tenia més biodiversitat, però d’altra banda aquella diversitat feia la sèquia més hostil a la llaurança i al llaurador. En 1935 començà a fer-se d’obra, i entre el 86 i el 89 s’acabà l’últim tram en Puçol. 700 km de sèquies de la RSM estan fetes d’obra.

Tot amb una política d’estalvi de l’aigua: “L’aigua bona està en el pantano, no anant-se’n a la mar”, ens diu el Sequier Major. Els regadius històrics gasten el que necessiten estrictament, i així ho garantixen síndics i guardes.

La Reial Séquia de Montcada va transformar els usos del sol, el paisatge i la vida dels valencians al nord del Túria. Mil anys d’història demostren la seua grandesa. Esperem que siga viva per moltes centúries més.

Bibliografia

VV.AA. (1999), La Real Acequia de Moncada. Camins d’aigua, el patrimonio hidráulico valenciano. València: Generalitat Valenciana.

VV.AA. (2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia: L’Horta de València. D.G.P.C.V. Accessible a https://www.chj.es/es-es/ciudadano/publicaciones/Paginas/Indice.aspx?Libro=El%20patrimonio%20hidr%C3%A1ulico%20del%20Bajo%20Turia

Ordenanzas de la Real Acequia de Moncada y comentarios históricos. València: Real Acequia de Moncada, 2004.

Baltasar Bonet Lluesma (1933), Sol de València. Barcelona: Impremta Laietana. Accessible a Una novel·la sobre Moncada: ‘Sol de València’ (1933), de Baltasar Bonet Lluesma],

Abel Soler (2019), Toponímia del terme de Moncada. Els noms incorporats a la terra. Ajuntament de Moncada. Accessible a https://moncadapedia.com/arxiu-item/toponimia/.

https://paisatgesculturals-rsm.org/

https://fundacioassut.org/

*