Títol  Col·lecció de documents de Carlos Caballero
Publicació Moncadapèdia Dimarts 12 d’abril de 2022

Carlos Caballero és un incansable col·leccionista que ha elaborat pacientment un arxiu meravellós, variat i de vegades sorprenent. Li hem d’agrair la seua amabilitat i la paciència amb què ens ha rebut dos llargs matins per revisar i digitalitzar documents preciosos per a Moncada. Ací trobareu documents singulars de diferents tipus que són icones del segle XX, entre ells fotos i impresos de Radio Moncada “la voz de la parroquia”, una entitat que va fer un gran paper informant escrupolosament de totes les activitats que es feien a la nostra ciutat, però que a més tenia potència per a programar iniciatives com els trofeus ciclistes, concerts, sarsueles o un recorregut Moncada-París patrocinat per Motocicletes VILLOF, la marca moncadina.

Ací vos deixem una col·leccioneta de més de quaranta documents; segur que més de un i més de dos criden la vostra atenció.

Gràcies, Carlos!

Contingut

Documents abans de la Guerra civil (5 documents)

Radio Moncada, “La voz de la Parroquia” (16 documents)

Joventut (4 documents)

Fotografies (9 documents)

Documents (7 documents)

Documents abans de la Guerra civil (5 documents)

Per a les eleccions municipals del 23 d’abril de 1933, les primeres en què votaven les dones, es va redactar este full adreçat “a todos los ciudadanos de Moncada” i signat per “varios vecinos”, en què es feien valuoses reflexions per a votar de forma intel·ligent i responsable. Fent gala de sentit comú pren partit per una opció que rebutja el caciquisme, l’anterior dictadura i el poder de l’església, entre altres. És un luxe haver trobat el fullet en tan bon estat. Història de Moncada de primera fila.

*****

L’estampeta en color mostra a Jesucrist acompanyant cap a la glòria a una donzella vestida amb túnica blanca de puresa i amb una corona d’espines. Porta una inscripció: “En seguimiento del Maestro”, i està impresa en París. En el revers llegim: “Recuerdo de la profesión religiosa de Sor Gracia María de Jesús. Verificada en el Noviciado de Religiosas Terciarias de San Francisco de Asís y de la Purísima Concepció. Moncada [el dijous] 28 de Agosto de 1919”.

*****

Estampa en blanc i negre que mostra a Sant Francesc d’Assís agenollat davant de Crist i de la Mare de Déu en la glòria, acompanyats per àngels, i una frase que al·ludeix al rebuig a tot allò terrenal. Al revers: “Recuerdo de la Profesión Religiosa de Sor Concepción de la Esperanza. [Dissabte] 4 de Junio de 1921. Moncada”.

*****

Estampa en color que mostra dos àngels amb un calze, i el text: “O salutaris Hostia,/ Quae coeli pandis hostium,/ Bella premunt hostilia, Da robur, fer auxilium”. Estos versos són la penúltima estrofa d’un dels himnes eucarístics (“Verbum Supernum Prodiens”) atribuïts a Sant Tomàs d’Aquino, compost per a l’ofici de Laudes de la festa del Corpus Christi. Una traducció aproximada seria: “Oh salvadora Ofrena [Hòstia]/ que del cel obres la porta,/ enemics hostils ens assetgen, dona’ns força, auxilia’ns”.

Al revers trobem els detalls de l’acte que es commemora: “Recuerdo de la Vigilia Extraordinaria celebrada con motivo de la Restauración del Altar Mayor de esta Parroquia en la noche del [dissabte al diumenge] 1 al 2 de Octubre de 1927 en Moncada. A.M.D.G.”. AMDG són les sigles de “Ad maiorem Dei gloriam” [«Per la major glòria de Déu»]: és la divisa de la Companyia de Jesús, un ordre religiós catòlic. D’altra banda, la vigília (l’Adoració Nocturna) s’havia convertit des de la seua creació en 1877 en una moda molt rendible a totes les parròquies. Desconeixem l’any de fundació de l’Adoració Nocturna de Moncada; la d’Alfara data de la nit del 5 al 6 d’agost de 1893, i pareix que la de Moncada podria ser anterior.

Esta està impresa ja a la impremta d’Antonio Casaña, a Moncada.

*****

Al carrer de les Barreres número 42 hi havia fa anys una fàbrica de brotxes de barba i suavitzants per a navages d’afaitar. El nostre informant va aconseguir una factura d’esta fàbrica, datada el dimecres 22 de març de 1933 que despatxava a Don Jacinto Rodríguez, de Badajoz, dos dotzenes de suavitzadors i tres de diferents tipus de brotxes. Veiem que el sistema de venda era per mig de viatjants que anirien per tota Espanya. Un lot que suma en total 87’75 pessetes i que demostra la varietat i la vitalitat de la indústria moncadina.

*

Radio Moncada, “La voz de la Parroquia” (16 documents)

“Radio Moncada, la voz de la parroquia”, va ser la ràdio municipal de gestió parroquial, finançada amb les quotes dels socis. Eren els temps de Mn. Jesús Pla Gandía, quan la relació entre església i Estat estava completament confosa. Ací veiem a part de l’equip de Radio Moncada en la seu de l’emissora, al carrer Salvador Giner número 1. Eren locutors aficionats que treballaven desinteressadament pel seu poble; ací veiem a Ángel Gascó Coll (germà de Juan, l’alcalde en aquell mateix moment) darrere del micròfon, acompanyat a l’esquerra d’Antonio Lafuente i a la dreta de José María Caballero (pare del nostre informant, amb jersei blanc i bigotet), entre altres. Diumenge 18 de setembre de 1955.

*****

José María Caballero gravant o retransmetent en directe alguna activitat en novembre de 1956. Ja vam publicar esta imatge (i algunes altres més) en la col·lecció Fotos de festivitats, amb el text següent: «José María Caballero amb el seu magnetòfon; Àngel Gascó immediatament darrere i altres hòmens entrajats (…). Estan a la plaça de la Creu de Quintana, davant de la botiga cantonera de carn de cavall. En la part superior dreta veiem les tulipes dels fanals d’una peanya (…). Col·lecció de Xelo Fontestad».

*****

Una foto preciosa en el sancta sanctorum de Radio Moncada. Els locutors són, d’esquerra a dreta, José María Caballero, Pepita i Ángel Gascó. 1956.

Carlos Caballero, fill del primer, recorda jugar en la seu de la ràdio, i de vegades alçar de broma l’agulla del tocadiscos, per la qual cosa li solia caure algun carxot.

*****

Diumenge 16 de març de 1958, el brasiler Walter Marciano, futbolista del València C.F., va visitar l’emissora de Radio Moncada i va ser entrevistat pel locutor José María Caballero. Walter va morir en la flor de la vida, en 1961, als trenta anys, en un accident de cotxe.

*****

El mateix dia, diumenge 16 de març de 1958, el futbolista de Moncada Ricardo Alós Bailach (que té carrer propi), que jugava en el València C.F. i s’havia convertit en una gran figura, també va passar per Radio Moncada. El locutor va ser igualment José María Caballero. Estem en els millors anys de la ràdio local, amb un grup de periodistes voluntaris molt creatiu, cohesionat i en forma, que assegurava la cobertura en festes i esdeveniments i aconseguia la presència de convidats importants com els jugadors del València.

 

Altres dos imatges amb Ricardo, que con veiem suscitava moltes adhesions en la ràdio i en el poble. El jugador tenia aleshores 27 anys.

*****

Assistim a un plenari de l’ajuntament: presideix l’alcalde, Juan Gascó Coll; veiem a la dreta a mossén Jesús Pla Gandia i a quatre vocals. L’acte està sent retransmès per Radio Moncada, el locutor és el mestre D. Miguel Buendía, un gran professional molt volgut pels seus alumnes i que actualment té carrer a Moncada. El saló de plens de l’ajuntament vell és un espai molt bonic, amb sòcol i paper pintat. Té grans balconades que donen molta llum, amb bonic guardapols de fusta. Presidix el Cor de Jesús baix d’un dosser elegant, i té a la dreta una foto de Franco i a l’esquerra una de José Antonio. Davant de la taula presidencial hi ha una cistella amb una muntonada de pilotes que no hem pogut entendre. L’espai del regidors està separat de la resta de la sala per uns pilons. Gravant la sessió amb un grandíssim magnetòfon, agenollat en terra, està el tècnic de Radio Moncada, que podria ser de nou José María Caballero, pare del nostre informant. El magnetòfon era seu, i les cintes es conservaven, però en un moment determinat des de la parròquia ho van tirar tot. Ara seria un tresor d’informació directa. L’acte es va fer el dilluns 8 de setembre de 1958.

*****

Dijous 18 de setembre de 1958, el grandíssim Artur Pomar Salamanca, campió d’Espanya d’escacs, s’enfronta als membres del Club de Ajedrez de Moncada. Ho retransmet Radio Moncada, amb José María Caballero com a locutor.

*****

“La del manojo de rosas”, una popularíssima sarsuela de Pablo Sorozábal estrenada en 1934, organitzada ací pels membres de Radio Moncada: Antonio Lafuente, José María Caballero i Vicente Contell. Es va veure el 6 de setembre de 1955, i comptava amb un gran repartiment i un quadre tècnic i artístic de primera categoria en la nostra ciutat.

*****

Paperetes per la “Contribución de usos y consumos. Impuestos sobre la radioaudición”. La “Contribución de usos y consumos” va ser la principal ferramenta recaptatòria de l’Estat, una espècie d’IVA del període autàrquic del franquisme. Ací es gravava la tenència “del aparato de radio”. El que recorda Carlos Caballero és que Radio Moncada, al ser una ràdio parroquial, sufragava les seues despeses amb un pagament dels socis, que anaven a cobrar els fills dels responsables de l’emissora (un d’ells el mateix Carlos). Des de la ràdio es felicitava als socis per la seua onomàstica. No sabem si este “Impuesto sobre la radioaudición” és el mateix que es cobrava als socis. En este cas el pagament era anual i pujava a 60 pessetes de l’època.

*****

Dissabte 4 d’agost de 1956. Antonio Lafuente i José María Caballero, membres de Radio Moncada, es van embarcar en un recorregut Moncada-París patrocinat per motocicletes VILLOF (Vicent Llorens Ferrer), la marca moncadina. En la imatge posen amb una moto VILLOF, segurament el model VDF125 cc, que era el millor que produïen en aquell moment. Possiblement estan davant de la fàbrica de VILLOF, a l’avinguda del Port 121, en els baixos d’un bonic edifici modernista ja desaparegut. Darrere d’ells es veuen les vies del tramvia que passava per allí.

*****

Una altra imatge promocional del recorregut, amb els dos intrèpids motoristes davant de la fàbrica de la marca.

*****

Part de l’equip de VILLOF en una altra localització. La moto està preparada per a eixir, amb l’equipatge sobre el gran portamaletes i sobre el depòsit.

*****

La col·laboració entre VILLOF i Radio Moncada es va produir de diferents maneres. El diumenge 22 de setembre de 1957, Radio Moncada, amb la col·laboració del Frente de Juventudes i el patrocini de VILLOF, organitzà el I Trofeu Ciclista de Radio Moncada, que incloïa tretze premis i sis primes.

*

Joventut (4 documents)

Un retall de premsa de 1965 recull un resum de les nombroses activitats que realitzava el Frente de Juventudes (que en realitat ja s’havia convertit en la OJE).

*****

Un altre retall de premsa d’un diari desconegut, en l’edició de dijous 22 de juny de 1972. Es tracta d’una entrevista al delegat de Joventut, Vicente Devís Fenollosa, que informa de nou de les activitats realitzades per la OJE.

*****

El dijous 29 de maig de 1974, la OJE realitza una activitat extraordinària: el descens del campanar, que no s’ha tornat a celebrar.

*

Fotografies (9 documents)

Carlos Caballero conta que son pare, José María Caballero, va tindre un dels primers cotxes del poble: un Biscúter matriculat en 1955. Ens va explicar que quan l’aparcaven al carrer Major es convertia en un gran espectacle per a tot el veïnat. Ací el veiem circulant per l’interior de la Fosforera. Carlos conta un viatge familiar (matrimoni i dos fills) de Moncada a Madrid, d’on és la seua família paterna. A més del Biscúter, José María també va tindre una moto amb sidecar, amb què també es movia tota la família.

*****

Una imatge entranyable de la popular orxatera de Moncada amb el seu carromato i les geladores manuals. No era l’únic negoci itinerant: Carlos recorda la caragolera, per exemple, però també molts altres.

*****

Foto d’un bateig a la porta de l’església parroquial de Sant Jaume apòstol. A la imatge veiem quatre dones i setze hòmens. Entenem que la parella del mig són els pares. José María Caballero està a la punta de la dreta.

*****

Quinze hòmens, potser festers de la Mare de Déu dels Desemparats. Reconeixem al senyor retor, Jesús Pla, i a José María Caballero, a la punta de la dreta en la fila del mig. Als seus peus veiem una gran quantitat de, possiblement, pètals de flors.

*****

La peanya de la Mare de Déu dels Desemparats davant de l’església, a l’altura del carrer de Salvador Giner, a on estava la seu de la ràdio. Possiblement part dels espectadors eren també els majorals que portarien la peanya, que ací inclou els coixinets per a carregar-se-la, dotze persones en total.

*****

José María Caballero ben acompanyat de dos joves vestides de llauradores, davant de la peanya de la Mare de Déu dels Desemparats. Ací podem veure la imatge en detall, amb àngels, arcàngels i querubins als seus peus.

*****

La Mare de Déu en el mateix emplaçament que a la foto anterior, acompanyada per catorze devots, molts d’ells presents ja en les fotos de més amunt. Reconeixem a José María Caballero i a Antonio Lafuente, el segon per la dreta.

*****

43 xiquets de comunió posant davant de la Mare de Déu dels Desemparats. Sorprén la diversitat de vestits, entre els que trobem des del tradicional trage blanc de mariner al vestit amb capa, de mariner negre, de militar, trage de jaqueta i corbata o llacet, el vestit de gala principesc, etc., més tot tipus de complements: missals, rosaris, ciris, medalles o creus, entre altres.

*

Documents (7 documents)

Desconeixíem completament l’existència de l’Escuela de Declamación Cervantes, que donava cursos d’interpretació. Ací veiem el pasquí d’inauguració del curs, dissabte 8 de desembre de 1951. L’obra, “El Gran Cardenal (vida del cardenal Midzensty)”, de José Mª Pemán, conta la vida del cardenal József Mindszenty, fervent anticomunista hongarès, i delata el caràcter ideològic i pietós del projecte, habitual en aquells anys. A més s’anuncia que part de la recaptació es donaria a pobres de la localitat.

*****

Les cartilles de cupons “Cupón Regalo Comercial” no són exclusives de Moncada, però ens ha paregut interessant recuperar esta figura que va ser part de la quotidianitat comercial de les nostres mares durant molt de temps, entre els anys 50 i els primers 70. Les instruccions de funcionament de la cartilla estan en les seues pròpies pàgines, però no té molt de secret: aconseguir cupons per compra i anar apegant-los en la cartilla fins a completar-la, per aconseguir un regal (generalment cassoles, gots o paelles).

*****

Acció Catòlica es finançava amb quotes dels seus socis. En este cas, Carlos Caballero conserva un bloquet del grup de Moncada. L’Acció Catòlica era una associació pública de fidels que va estar molt activa en els anys 40 i 50, en què era l’única opció d’associacionisme cultural. Ben sovint va ser també un espai de modernització, com conta magistralment Maria Lluesma en una entrevista publicada a Moncadapèdia.

*****

Un rebut del permís de circulació d’una bicicleta, datat el dimarts 7 de juny de 1966. Les bicicletes portaven matrícula i com veiem pagaven el seu permís anual.

*****

Bitllets dels diferents transports que podia utilitzar un moncadí o moncadina en un dia normal, desplaçant-se a València per qualsevol motiu. Veiem bitllets del trenet o d’autobús, de tramvia o trolebús. Un detall que demostra la sensibilitat i l’atenció al detall de la col·lecció de Carlos Caballero.

*****

Un treball de quinze pàgines (ací el podeu consultar en format PDF) premiat per la Delegació de la OJE de diferents pobles, que demanaven als joves treballs sobre el seus pobles. En este cas es va premiar a l’equip de Moncada, format per Carlos Caballero i altres companys. Inclou informació sobre història de Moncada fins a 1965, evolució de la població fins a l’any 60, habitatge, estructura espiritual i religiosa (edificis religiosos, comunitats, patrons, monuments, processons i romeries), vida cultural (centres d’ensenyament, estudiants, centres culturals i locals d’espectacles amb la seua cabuda), estructura i possibilitats turístiques, agricultura (superfícies, classes de cultiu, grau de parcel·lació i parc de tractors), ramaderia, indústria i estructura econòmica. Recull cronològicament els alcaldes, capellans, metges, mestres, farmacèutics, practicants i veterinaris, i la jerarquia local des de 1936 (jefatura local, organització sindical, secció femenina i organització juvenil). Una radiografia del poble cap a 1965.

*****

Acabem amb un canvi radical de tema i entrem de ple en un canvi d’època cap a la modernitat: Ací tenim una targeta promocional del grup pop de Moncada “5ª realidad”, en una imatge yeyé molt pròpia de principi dels anys 70. Tot i la inscripció a boli, Quinta Realidad es va fundar en 1971 i va durar cinc anys, fins a 1976. A Youtube podem sentir una gravació de la seua cançó “Aquellas noches junto a ti”, amb un muntatge en què es veuen fotos i cartells de l’època. Formen el grup, drets, Rafael Boch, “Ray” o “Superfoto” (teclats) i Joaquín Gregorio, “Chimo” (cantant); i asseguts Rafael Marí (bateria), Enrique Huertas (baix) i Enrique Casaña (guitarra). Al complet blog de Vicente Font Ribera Conjuntos Comunidad Valenciana es pot saber més sobre Quinta Realidad, i veure fotos i cartells d’alguns concerts.

*

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari