Col·lecció fotogràfica de l’Arxiu municipal de Moncada (I)

Explorant l’Arxiu Municipal de Moncada hem recuperat un grandíssim nombre de fotografies des de finals del segle XIX, algunes ja publicades i altres totalment inèdites. Pertanyen a col·leccions particulars que en algun moment es van depositar a l’Arxiu, bé com a còpies en paper o bé en format digital. D’algunes es coneixen els donants, d’altres no sabem res. A uns i altres, moltíssimes gràcies per esta aportació generosa a la memòria gràfica de la nostra ciutat.

Per a rendibilitzar esta riquesa patrimonial anem a publicar-les a la nostra web. Comencem amb 26 fotos de temàtiques barrejades que hem trobat en una mateixa carpeta. Més endavant oferirem col·leccions organitzades per temàtiques (com vam fer en la Col·lecció de fotos de treballadores de la seda): coeters, escoles, treballadores, pilota, carrers, etc. Algunes d’estes fotos ja s’han publicat o s’han mostrat en exposicions (pensem, per exemple, en el preciós llibre Secrets Revelats. Moncada, arxiu d’imatges. Ajuntament de Moncada, 2003, que arreplegava 141 imatges).

El que nosaltres aportem en esta publicació digital són, a més de posar-les a disposició de totes les moncadines i moncadins, els comentaris  rebuts per persones individuals o per grups que ens contextualitzen i ens donen tots els detalls de les activitats, les persones o els llocs en què estan fetes les imatges. Este relat construït entre totes i tots ens ajuda a entendre la nostra ciutat i el nostre passat, creant comunitat i posant en valor allò que ens identifica com a tal. En este cas comptem amb la informació rebuda en una sessió del Taller de memòria que imparteix brillantment Laura Pizcueta Sifre, celebrat el dimarts 17 de desembre de 2019, amb més de 50 persones contant-nos coses interessants per a totes i tots. Gràcies a Laura i gràcies a les nombroses participants amb qui tan bé ens ho vam passar.

El porrat de Santa Bàrbara. Anys 30. Parada de fruits secs de la família de la Mulla (una nissaga que ve d’avis, pares i fills) a la fira de Santa Bàrbara. Els fruits secs que veiem en cabassos de llata (d’espart) es venien a orri com a llepolies, quan no hi havia tota la pastisseria industrial que tenim en l’actualitat. Era la matèria primera dels populars “porrats”, i s’utilitzava també en la cuina i per fer coques i pastissos. Algunes dones reconeixen encara a la família, i ens diuen que tenien tenda a casa, i que venien també carbó, llenya, serradura i altres coses. Tot i que la datació que apareix al llibre Secrets Revelats diu “anys 30”, ben bé podria ser dels anys 40 o primers 50.

**********

Esta barroca ornamentació dels carrers, amb fulles de palma, fanalets i garlandes, se solia fer per al Corpus (però segurament no només). La qualitat de la fotografia també remet als anys 40 o fins i tot als anys 20-30 (fixeu-vos en el barret ‘canotier’ o en les faldes de cintura molt baixa). Eren temps en què la gent vivia un tant reclosa en la ciutat, el barri i el carrer i, i gaudia de la celebració de la comunitat. Tanta ornamentació era un esforç col·lectiu que contribuïa en la creació i la celebració d’eixa comunitat.

**********

Carrer Major després d’una tempesta d’estiu [posem en negreta els peus de foto que estes imatges tenen en el llibre Secrets Revelats]. Anys 50. A la dreta podem llegir “Biblioteca pública municipal”, en l’edifici de l’actual biblioteca pública, que aleshores era l’ajuntament. El carrer Major era de terra i s’embassava després de cada tempesta o temporal (de fet fa molt poquet que s’han solucionat les seues constants inundacions), per això tenia unes fabuloses voreres i, com veurem més avant en una altra imatge, es van haver d’inventar eines per poder-lo creuar sense enfangar-se els peus.

La foto dóna també per a fixar-se en les diferències arquitectòniques que hi havia entre les cases. A l’esquerra veiem cases amb un estil rural molt senzill, amb portes altes amb guarda-rodes a les brancades. Les finestres són menudes i els balcons senzills, amb varetes rectes. Si ens adonem de les cases modernistes de la dreta veurem portes i finestrals amb arcs escarsers, balcons de forja o de fosa molt adornats, persianes de làmines amb embellidors dalt de fusta o de fosa. Les façanes estan adornades amb falses arquitectures com pilastres i motllures, i baix dels balcons hi ha mènsules amb decoració floral. En la modernització arquitectònica a partir dels anys 50 s’han mantingut moltes façanes modernistes però molt poquetes de les anteriors, tot i la bellesa sòbria que les caracteritzava.

Malgrat les innovacions modernistes, la imatge del carrer, amb una arquitectura encara cohesionada estèticament, és d’una bellesa inqüestionable; algunes de les cases continuen igual en l’actualitat: convidem al lector a gaudir de la riquesa d’estímuls amb què encara comptem en l’arquitectura i l’urbanisme.

**********

Carrer Major – Parc de l’església, 1957. Una fotografia genial de l’església i la plaça de davant, abans de fer el parc. Al cantó de l’ajuntament (l’actual biblioteca) hi havia la caseta que es pot apreciar i que era el retén de la policia municipal i els serenos. A la façana de l’església es veu la creu dels caiguts, i a la casa de l’esquerra (l’actual casa abadia, seu del grup Scout Sant Jaume entre altres funcions) penja una bandera d’una de les dos astes del balcó. A la vora d’eixe balcó hi ha un cartell en què suposem que posa “Educación y cultura”; durant alguns anys va ser escola. La façana es transformaria després en benefici de la funcionalitat, sacrificant eixa estètica arcaica tan espectacular. A l’esquerra, fora de marc, hi havia un gran anouer i un pi que es van eliminar en fer el parc.

Pel carrer Major desfila una cavalcada de carros carregats de xiques vestides de llauradores en direcció al Ravalet; per això hi ha tanta gent concentrada i mudada per a la festa (suposem que a la Mare de Déu dels Desemparats). L’ocasió mereixia que el fotògraf ho retratara des d’una posició elevada.

**********

Corral de l’Hostal de Poma al carrer Algemesí. Anys 20. Amb les seues característiques arcades de mig punt, i el preciós ràfec de la teulada damunt d’elles. Els carros i la roba estesa declaren el moviment que hi havia a l’Hostal. Pel mig del pati circula lliurement un tito, i per les vores algunes gallines. Crida l’atenció l’atrotinada porta del fons, que mostra tanta dignitat com la dona que espera la foto.

Encara que ens el situen al carrer Algemesí, algunes persones el recorden a la plaça de la Creu de Quintana.

**********

Moncada sota la neu, c. 1945. Una nevada amb l’ermita de santa Bàrbara al fons. Les nevades no són tan habituals en la nostra comarca, i sempre han cridat l’atenció dels fotògrafs professionals i amateurs. Quant a la datació, “c. 1945” significa “circa 1945”, és a dir, “aproximadament 1945”. És més que provable que es tracte de la nevada de Sant Antoni de 1946 (dijous 17 de gener), que va fer molt de mal als camps de tot el territori valencià.

**********

Manuel Borrás Muñoz, c. 1929. Esta no és una imatge que parle de Moncada, però sí dels costums de la societat moncadina fa cent anys, i a més és tan preciosa que es va publicar al llibre Secrets Revelats. Un xiquet posa en un estudi de fotògraf; té darrere un teló pintat (generalment eren paisatges i jardins, i es compraven de Barcelona) i està assegut sobre una soca de surera, o si més no sobre un tabalet de suro patró (el primer suro que es trau d’un alcornoc, que no és útil per a fer taps). És una estètica agrest i singular, pròpia de la fotografia modernista del primer terç del segle XX, que acabaria per efecte de la guerra i per l’adveniment d’estètiques modernes molt agressives.

**********

Comunió del dia de la Mare de Déu dels Desemparats, 1959. Una multitud de xiquetes i xiquets de comunió en l’ofrena a la Mare de Déu. El capellà segueix l’operació atentament i amb gest sever. Algunes participants del nostre Taller no estan d’acord amb que siga una comunió i pensen que més aviat és el Corpus, ja que les xiquetes porten una ofrena de flors. També comenten que en eixa època estaven de moda els vestits “de lorcitas” en referència a les ratlles. Veiem que hi ha moltes xiquetes amb eixe tipus de vestit i que els xiquets van sobretot de mariners. En la fotografia hi ha una majoria de xiquetes, però potser al costat de la dreta encara hi havia molts xiquets que no han arribat a eixir en la imatge.

**********

Festa dels quintos a l’Hostal de Poma, c. 1920. Una preciosa fotografia de principis del segle XX en un pati porxat. Els llauradors, buscant el solet, van vestits modestament, amb bruses i mantetes, barrets i les amples gorres ‘irlandeses’ que s’estilaven en els anys 20. En el taller de memòria diuen reconèixer a la dona del centre i diuen que és Angelita, de la carnisseria de Miguel i Angelita, que anaven en bicicleta amb una campaneta. El títol és el que apareix al llibre Secrets revelats (Ajuntament de Moncada, 2003), però, tret del jove assegut en terra, tots els homes ens pareixen ben eixits de quintes. Al primer volum del llibre El Centre Artístic Musical de Moncada a través del temps (1914-2014), crònica dels 100 anys de la societat, en canvi, es diu el següent: “Anys 20. Músics de la banda del CAMM a l’Hostal Casa Poma, del carrer d’Algemesí”; també podria ser que els músics estigueren allí per acompanyar als quintos..

**********

Casament de Francisco López Company i Amparo Pérez Quiles, divendres 4 de juny de 1965. Una boda a l’ermita de Santa Bàrbara. Hem comparat la imatge amb una actual treta de Google Maps i el primer que ens crida l’atenció és la diferència de vegetació. Comparada amb els tímids xiprers d’eixos anys, hui veiem una vegetació variada i molt més frondosa: palmeres davant de l’ermita, pins amples al passeig, gespa… En 1965 tampoc no hi havia faroles, la pujada no estava pavimentada i no s’havien fet les escales dels costats. Les capelletes s’han conservat sense variar l’estructura original, però en la imatge actual no s’aprecien per la gran vegetació.

**********

Gimnàstica al pati de l’escola de Sant Isidro, 1968. Xiquetes fent gimnàstica a la Sección Femenina. En la foto veiem una olivera ben gran. Les participants del taller van reconèixer ràpidament l’escola de Benagéber per la forma de la porta i de les finestres. Sorprén el nombre de xiquetes que hi havia en aquella escola, que va deixar d’existir fa alguns anys i de la que no hem pogut trobar massa informació.

**********

Fent costura al corral del Calciner, al carrer de l’Ermita, 1950. Una colla de xiques i xiquetes aprenent costura amb els seus bastidors. A la dreta reconeixen a Nati, una dona que brodava i ensenyava a altres dones a fer-ho, possiblement és el seu pati. Tot i que trobem en el llibre una indicació que diu que és el carrer de l’Ermita, en el taller diuen que sa casa estava al carrer Sagunt 14 ó 15. Una participant del Taller explica que ella anava a brodar i que tenien un davantal especial per a fer-ho, amb butxaques per guardar els filets.

**********

Treballadors de la fàbrica de sacs d’Orts, c. 1935. Veiem 19 dones i 3 homes que no hem pogut identificar. Possiblement ells treballaven com a mecànics, com a mínim els dos que estan drets, que porten roba de faena. Excepte un parell de dones que duen davantal, la resta estan molt mudades, possiblement per a la foto. Pareix que hi haja bon ambient entre les xiques, que s’agarren del braç per a la instantània. La foto està feta aproximadament al número 51 de l’Avinguda Nou d’Octubre, al costat de l’estació de Moncada-Alfara. La façana de la fàbrica s’ha mantingut i pareix que només s’han cegat les finestres superiors. L’edifici de la dreta ha desaparegut, però potser ha sigut reformat i no enderrocat perquè el nou està en el mateix lloc.

**********

Josefina Caballer treballant al taller pirotècnic, c. 1967. Sobre la indústria pirotècnica a Moncada ja vam publicar l’entrevistada Antonia Caballer, ‘la coetera’. Antonia ens contava que moltes dones treballaven en casa fent els cartutxos dels coets i després s’omplien de pólvora al taller. Ací veiem a Josefina Caballer (que té una plaça dedicada) treballant en un pati, possiblement en estiu per la roba: mànega curta i barret ample.

**********

Cruzada de la Bondad, diumenge 8 de març de 1959. Una carrossa instal·lada en un camió. La matrícula pareix que siga MA 6719, que indicaria que estava matriculat en Màlaga entre 1935 i 1943 (segurament fabricat abans de la guerra; després es va tardar en reprendre la fabricació de vehicles, només es rematriculaven). El camió va adornat amb paper de seda i tela, i s’ha inclòs una mena de trono per a la “regina”. Al seu voltant les xiquetes van vestides de blanc i disfressades de fades o dames en general, algunes amb les cares mascarades. Entre els cartells que exhibeixen: “VIVA LA CUZADA DE LA BONDAD” (sic), o “SEMANA DE LA BONDAD”. Es veu que no hi havia supervisió de mestres. Es dirigeixen pel carrer Major cap a l’església.

**********

Festa de Santa Bàrbara, diumenge 4 de desembre de 1960. Xiquetes sobre una avioneta de joguet en la fira de santa Bàrbara. La més major pareix portar en la mà un io-io. És possible que el joguet fóra en realitat el “ganxo” d’un fotògraf que aprofitava els dies de festa.

**********

Festa del Corpus. Carrer Major des del Ravalet. El carrer profusament adornat vora l’església, amb columnes fetes amb rames de palma, flors, farolets, garlandes, arcs… Veja’s de nou el carrer de terra amb les rodades de carros i vehicles al mig. La pendent que té el carrer indica que s’omplia d’aigua sovint, i de fet creiem reconèixer una tira de pedretes a manera de pontet per a creuar el carrer (com en la foto següent, o com un altre que hi havia prop de la plaça de la Creu de Quintana). Pareix que les cases de la dreta van desaparèixer en algun moment.

**********

Preciosa ornamentació floral, amb àngels al voltant d’una custòdia, en el límit del poble amb el camp. Les majoria de les casetes són d’una sola planta, com era habitual en molts carrers en la perifèria del poble. Ens crida l’atenció la postureta del xic baix l’arc, en un elegant equilibri sobre els peus creuats i el bastó. Darrere d’ell, just abans de les dos bicicletes, veiem una filera de pilonets com la que apareix en la foto anterior, per a creuar el carrer quan s’entollava. Es parla sobre la data i dubtem novament si serien els anys 40-50 o els anys 20, quan s’utilitzaven els bastons com a complement masculí.

**********

Festa del Corpus. Carrer de les Barreres nº 59 (dit ‘el carrer dels senyorets’), vora les vies del Metro. El carrer ornamentat novament. En primera línia es veu una zona de terra, ara camí peatonal que acompanya les vies. Llevats els canvis de la planta baixa de la casa de la dreta, les cases s’han mantingut sense pràcticament modificacions.

A la façana principal s’endevina també un cartell: amb dificultat podem llegir, dalt, “rosales”, i baix, “tempestad”. Es tracta d’un cartell amb la programació del Teatre-Cine Ideal-Rosales, que es va obrir al públic en 1925 i que estava a l’altre costat de les vies (l’edifici es manté sense canvis). “La Tempestad” seria una obra de teatre (Shakespeare?) o una pel·lícula d’aquell moment..

Per la indumentària dels homes en el grupet podem imaginar que és una foto d’abans de guerra, especialment pels dos barrets “canotier”, que estaven de moda en les primeres dècades del segle XX. Les cases de darrere estarien acabades de fer.

**********

Bateig de la Festa de la Mare de Déu dels Desemparats, dimecres 7 de setembre de 1966. En el Taller de memòria ens expliquen que era tradicional batejar un xiquet durant les festes, així que la foto correspon a la família triada en 1966. En un carruatge molt elegant tenim a la que provablement serà la mare del xiquet, vestida de fallera, i a dos dones i dos homes. Possiblement estaven arribant i els acompanyants serien els padrins i algun familiar més. Darrere es veu l’antic ajuntament, amb la caseta que s’utilitzava com a retén.

**********

Banda del Centre Artístic Musical pel carrer Major, 1959. Només són 10 músics, de manera que és més una xaranga que la banda del Musical. Hi ha una diferència important entre esta foto i les que hem vist anteriorment del carrer major. Molts edificis es mantenen i al taller es debat sobre on estava en eixe moment el Musical, però el canvi clau és el paviment. Manté una calçada molt ampla, flanquejada per tiretes ajardinades, però ja no és de terra. Suposem que seria un canvi important en el poble. La seua roba ens convenç també que estem davant d’una xaranga i no de la banda: porten camisa clara com a uniform d’estiu, però no porten la gorra oficial i van menys formals que els músics que trobem en les següents fotos.

**********

Músics al carrer de les Barreres, c. 1955. Músics d’una banda amb les seues bicicletes. Suposem que els instruments, com el bombo que s’hi veu, es durien en un altre tipus de transport. Aquí veiem l’uniforme blau marino de la banda, acompanyat de la gorra. El de la dreta no la porta posada i té els camals arrollats, suposem que perquè ja estava preparat per anar-se’n en bicicleta o perquè acabava d’arribar. Arrollar els camals estalviava (i estalvia) taques greixoses en l’uniforme provocades per la cadena.

**********

Banda del Centre Artístic Musical pel carrer Ausiàs March, c. 1959. Interessantíssima foto amb la banda a la vora del preciós edifici cantoner situat al cr. Major 9. Darrere tenen el carrer Major i el Centre Artístic Musical, que després es quedaria cantoner. La de l’esquerra era la casa de la Venerable Agnés de Moncada, que es va tombar per allargar el carrer Ausiàs March. La tal Agnés era (ens dius Abel Soler al Nomenclàtor urbà de Moncada) «la venerable donzella i ermitana Agnés Pedrós d’Alpicat (Moncada, 1338 – Serra de Portaceli, 1428), relacionada amb Sant Vicent Ferrer».

En la foto, la banda, de només una vintena de músics, marxa pel poble. El carrer encara pareix de terra.

**********

Noces d’or del Centre Artístic Musical, 1964. El Centre Artístic Musical, creat en 1914, celebrava el seu cinquanta aniversari amb tots els honors. Una regina de festes i sis dames, totes elles amb una banda en què posa “Bodas de Oro”. Venen des de la plaça de la Creu de Quintana pel carrer Major, vestides de blanc, amb una diadema i amb guants fins al colze. Un poc més arrere va la banda amenitzant la cercavila. Reconeixem el carrer Major asfaltat i molt ample, i també el Bar Trenco, del que ens han parlat diverses persones.

**********

Carrera de tricicles. Festa de Sant Isidre, maig de 1971. Una divertidíssima carrera ciclista infantil, ben acompanyada per homes, dones i xiquets, en un carrer indeterminat de Benagéber.

**********

Per acabar, ens va agradar esta foto d’una xica molt moderna que ja conduïa al voltant dels anys 60. Una imatge que mostra els canvis vertiginosos de la societat. El cotxe pareix un Volkswagen Tipo 1, més conegut com “escarabajo”, fabricat a l’Alemanya entre 1938 i 1974. Ens crida l’atenció el detall de la baca superior i el preciós para-sol present en molt pocs models.

*