“Romería valenciana a Moncada” (1904)

Aprofitem de nou les festes de Santa Bàrbara per compartir un xicotet reportatge fotogràfic d’una romeria a l’ermita de Montcada. La romeria se celebrà el diumenge 17 d’abril de 1904, i la publicació aparegué en el número de dissabte 30 d’abril del setmanari il·lustrat La Hormiga de Oro, una revista catòlica d’ideari carlí, publicada a Barcelona entre 1884 i 1936.

Sabíem d’este reportatge perquè una de les fotografies es va incloure en el Llibre de fotografia: ‘Secrets revelats’ (2003) (página 89). Nosaltres pensem que l’article complet té interès, incloent el text i les tres fotografies.

Sobre les grans romeries a l’ermita de Santa Bàrbara ja publicàrem Les festes de Santa Bàrbara en la premsa del segle XIX, en què s’explicava l’instrumentalització política de les concentracions catòliques per part del carlisme. La romeria d’abril de 1904 segueix aquell esquema, amb la novetat de l’existència d’imatges d’aquell acte.

Quant a la informació del text, probablement la quantitat de gent (quinze mil persones) seria figurada —els balls de xifres es poden comprovar en les diferents capçaleres de premsa, fins i tot entre les més militants—, més encara en un dia de pluja com aquell. I possiblement el nombre de dones seria majoritari, un fet en què no havíem reparat abans de vore les fotos. Entenem que seria una activitat matinal, i que la gent se n’aniria a dinar a casa.

“Los vecinos de Moncada esperando la llegada de los romeros.”

El 17 d’abril de 1904 fou un dia plujós. Les fotos mostren el carrer Major de Montcada ple de tolls i de fang i alguns paraigües oberts (en la tercera imatge). La premsa d’aquell dia confirma que estigué tot el dia plovent intermitentment. A les fotos es veu una majoria de xiquetes i de dones amb mocadors negres al cap, que s’abriguen amb toques de colors foscs, tot i que, baix, les faldes de mudar es veuen acolorides i elegants, amb rics estampats. Hi ha molts guions, banderes i estendards que costen de reconèixer per la poca qualitat de la impressió de les fotos en 1904. La porta de la iglésia està adornada amb teles a manera de guardamalletes. El participants porten medalles i escapularis de les diferents congregacions que hi participaren. Al llarg del recorregut es veuen cobertors penjant dels balcons.

“Salida de los romeros de la iglesia de Moncada.”

La romeria avança pel carrer Major, desplaçant-se per la vorera per fugir del fang.

“Calle Mayor de Moncada. Romeros dirigiéndose á la ermita de Santa Bárbara.”

La romeria amb els seus estendards. Ací veiem la formació de grups, segurament organitzats per procedència, que anirien cantant i resant la major part del camí. Alguns paraigües oberts certifiquen que estava plovent, i ens fa la impressió que les romeres i romers anaven mal abillats per a passar el dia baix de l’aigua (dos hores per arribar a Montcada, més els actes a l’aire lliure i el retorn —que no necessàriament es faria a peu, i que col·lapsaria el trenet durant hores).

Del text deduïm que hi hauria una escala a Alfara del Patriarca amb activitats pròpies. Això explicaria la presència de les dos bandes d’aquella població, dits popularment “jutgitos” i “panxitos”, i diferenciats per la seua posición política: els primers eren carlistes i els segons republicans. Alguna raó hi hauria per reunir-los en esta romeria.

La Hormiga de Oro. Ilustración católica. Año XXI. Barcelona.- Sábado 30 Abril 1904. Núm. 18 (pp. 6 i 7).

https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=51671467-a8f1-4ca6-b5b3-2ac36e053361

«Conforme estaba anunciada verificóse el domingo día 17 del corriente la romería á Moncada con el objeto de visitar la Virgen de los Desamparados y la ermita de Santa Bárbara de Moncada á la que concurrieron, además de la capital, más de cincuenta pueblos de la comarca reuniéndose en Moncada unas quince mil almas resultando una imponente manifestación de la piedad valenciana.

El núcleo de romeros de Valencia se congregó en las parroquias de San Nicolás y Santa Mónica á las cuatro y á las cinco menos cuarto de la mañana respectivamente y el de Ruzafa en la de San Valero.

Después de celebrada la Misa de Comunión, se dirigieron los romeros á la Cruz de Piedra de la carretera de Barcelona, punto de partida, desde donde se les unieron los de los pueblos adheridos.

En la romería figuraban la banda municipal de Moncada, dos de Alfara, de Vinalesa, Manises, Masarrochos, Vega, Benisanó, Foyos, Náquera, Alboraya, Bétera, Cuart de Poblet, Benimámet, Paterna, Burjasot, Serra, dos charangas de Valencia y otras. También figuraban muchos estandartes, estrenándose dos de Tabernes Blanques, uno dels Orriols, uno de Chiva y otro de Vilanesa.

A las ocho llegó á Alfara la romería, trasladándose luego á Moncada, visitando la ermita de Santa Bárbara y la Imagen de la Virgen de los Desamparados.

No ocurrió incidente alguno, ni al salir de Valencia la romería, ni durante el trayecto, resultando tan piadoso acto verdaderamente edificante y conmovedor así por el fervor y entusiasmo de los peregrinos, como por el orden admirable que reinó en todos y cada uno de los números del programa de la romería.

¡Bien por los católicos valencianos!»