Les fotografies d’esta publicació es van arreplegar per a l’exposició Records de boda, una mostra organitzada per María José Martínez i Bàrbara Sales, entorn a l’any 2007 en la Biblioteca municipal. Nosaltres aprofitem el material reunit amb esforç per les organitzadores i amb generositat per part de particulars i entitats com l’Associació d’Ames de Casa Tyrius, que es va sumar a la convocatòria per recollir les fotografies de boda. En esta publicació hem volgut reprendre la col·lecció d’imatges que es va exposar per fer una modesta aportació al gran treball que ja s’havia fet per a l’exposicio i que havia estat centrat en objectius més poètics i de reflexió sobre els costums en relació al casament: el vestit de la núvia, el convit, els amics i familiars, les tradicions o el viatge. En el nostre cas, ens aproximem a les fotografies no per temes sinó per dates, com si foren una de les col·leccions fotogràfiques que tenim en este arxiu, i les comentem en relació a qüestions socials i formals (la indumentària, els pentinats, la posada en escena, etc). En esta primera publicació, ens centrem en les datades entre 1870 i 1936, més endavant farem la resta d’imatges. Algunes de les fotos les hem datades de manera aproximada perquè no tenien cap referència, en eixos casos apareix la indicació de data aproximada “ca.” abans de l’any en el títol de la imatge. Esperem que estos comentaris siguen un complement al treball de compilació d’imatges i d’organització en l’exposició que veiem als panells. Podeu veure els panells digitalitzats ací mateix fent clic sobre la imatge de l’esquerra.

Les imatges que es poden veure tenen interès per diferents motius: entre elles trobem autèntiques joies, com les fotos de boda de finals del segle XIX, fotos d’estudi que mostren clarament les modes estètiques i les transformacions socials reflectides en la indumentària (per exemple en l’alliberament del cos de la dona a principis del segle XX). O la moda i les tendències en la fotografia modernista del primer terç del segle XX, i algunes sorpreses més.

A continuació presentem les imatges ordenades cronològicament i amb uns breus comentaris que hem elaborat a partir de la informació disponible. Esperem poder ampliar-los amb els relats de les persones donants i de tota la gent que tinguen informació al respecte.

Finals del segle XIX

Elvira i Juan (València), ca. 1870-1885. Sabem que els contraents que apareixen a la foto són Elvira i Juan, també tenim un lloc, València, i una referència al segle XIX. No sabem si el lloc correspon a la boda o a l’estudi del fotògraf que va fer el retrat. Per a una datació més concreta, la roba i els altres elements de la imatge ens fan pensar que correspon a algun moment entre 1870 i 1885. Hi ha una diferència important entre el vestuari de les dos primeres imatges d’esta col·lecció (data estimada 1870) i la de la tercera, datada en 1890.

És una fotografia d’estudi amb un fons pla i sobre una catifa elegant. El trage d’Elvira és un vestit de cerimònia a la moda de l’època, amb polissó i una cua no molt llarga. El polissó va desaparèixer aproximadament en la dècada següent. El cos del vestit és provablement de seda d’un color fosc que no podem precisar (negre, morat…) i s’intueix la cotilla, que ajustava la cintura exageradament. És ajustat, de mànega llarga i fins al coll amb tancament davanter possiblement embotonat. El teixit és ras amb motius florals afegits que apareixen en la part superior del vestit i en el pentinat. És difícil reconèixer el pentinat de manera clara, però tenint en compte l’època i les floretes segurament porta un barret que es confon amb el seu cabell, també pot ser simplement algun tipus de mantellina. La xicoteta cua del trage també era freqüent en la dècada de 1870. El cabell parcialment arreplegat coincideix amb la moda de la mateixa època i destaquen les floretes combinades amb el vestit. Reconeixem un flequillo rull molt a la moda que s’ha anomenat “rizos de Josefina” (possiblement en referència a Josefina de Beauharnais, primera esposa de Napoleó Bonaparte). El trage és molt elegant i a més mostra un bonic coll de camisa. Està acompanyat d’un element que penja, molt possiblement un palmito. També porta les mans enguantades en blanc.

Juan, per la seua part, porta un trage senzill però elegant, també molt a la moda de l’època, fortament influïda per Anglaterra. L’abric és possiblement un redingote curt, caracteritzat per estar embotonat per davant i obert per la part inferior. La seua pose amb una mà dins de l’abric, és coherent amb l’elegància de la roba, ja que era una postura freqüent en molts retrats de l’època interpretada com a gest d’educació. Ell no du guants i sosté un barret de copa en la mà desocupada. El coll de camisa de tipus “òpera”, la corbata de llacet i el bigot frondós també són elements típics de la moda del moment.

***

I. Ferrer. 1890. En esta tercera imatge tenim el nom de la persona donant “I. Ferrer”, que vorem en altres dos fotografies, possiblement de descendents d’este matrimoni. Està datada en 1890 i pel paspartú sabem que va estar feta a Barcelona per J. García Prats. Esta imatge també és una fotografia d’estudi, però al relacionar-la amb l’anterior veiem que la posada en escena canvia radicalment. Tenim un teló pintat que recrea l’interior d’una casa elegant, amb detalls com una entrada amb arquet, un canelobre i cortines. També tenim mobiliari: una cadira entapissada amb molts detalls a la moda de la època, una taula senzilla, plantes i ramells de flors en ostentosos gerros. Es manté el trage fosc en ambdós casos, però el de la dona ha canviat molt en comparació amb els anteriors. El primer canvi és a la cintura, que ens fa intuir que no s’utilitzava el mateix tipus de cotilla. No veiem completament el vestit perquè el braç de la cadira està cobert per una tela, però pareix un vestuari més senzill, almenys pel que fa a les estructures internes (polissó) que havíem vist en el cas anterior. En este cas el vestit pareix tindre un caient més natural, possiblement relacionat amb les noves modes que donaven un major marge de moviment a les dones. Ningú dels dos porta guants i ella du un palmito a la mà, en este cas negre. El pentinat d’ella és més senzill que en la imatge anterior i no porta vel. Com sol passar en estes ocasions, destaca la bona sabata (oculta en el cas de la dona).

***

1900

Eduardo Bailach i Amparo Caballero, 1902. Ací tenim una altra fotografia d’estudi, en este cas signada pel fotògraf: V. Andrés (València). Veiem un teló ple de detalls que representa un interior luxós en trompe l’oeil, amb plantes i arquitectures. Les fotografies d’estudi freqüentment incloïen una peça de mobiliari real que combinava amb allò dibuixat al teló; ací només hi ha una barana blanca a l’estil de l’època. Estos elements, a més de ser una aportació estètica tenien la funció pràctica de servir com a suport per a la persona fotografiada. La catifa també combina elegantment amb la resta d’elements generant una il·lusió d’interior burgés o palatí ple de luxe. El vestit d’Amparo és fosc com en el cas anterior i provablement de seda, amb mànega llarga i una cuidada decoració al voltant del coll. Porta arracades i guants blancs, i veiem que en la mà esquerra du un crucifix penjant d’una cadeneta. El vestit manté un xicotet polissó i una cua no molt llarga. S’aprecia que porta cotilla. En cabell està replegat, lleugerament arrissat i decorat amb una mena de flors blanques que pareix que també porte a la solapa. La construcció de la tela exterior del trage pareix molt més senzilleta, amb la part inferior en una única peça. Eduardo, per la seua part, du un trage de jaqueta elegant però senzill, amb corbata de llacet pareguda a la de la foto anterior. No porta guants, du unes sabates especialment brillants i ens sembla més jove que la núvia, encara que les diferències marcades per la moda i les condicions vitals de cada època fan molt difícil calcular l’edat en les fotos antigues.

***

Fco. Verdeguer i Matilde Domènech, 1905. 15 anys després de la fotografia anterior trobem que la modèstia en el pentinat (monyo arreplegat) i en la roba es manté. El caient de la roba de dona és igualment senzill, però la decoració en la part de la pitera i al voltant del coll esta molt treballada. Són robes elegants, però amb un estil més modest que les de les primeres imatges. Com sempre, veiem molt bona sabata, una postura senyorial en què no falta un punt de suport (la cadira i el muscle de l’home) i un palmito de color clar en la mà de Matilde. Francisco va amb vestit jaqueta oberta, jupetí i coll de camisa italià per donar visibilitat al llacet. La cadira és senzilla, però està entapissada i plena de borletes penjant. Al darrere tenen un teló difuminat, amb flors i arquitectures.

***

Bàrbara (Verdeguer Albert) i Antonio (Caballer Llorens), 1907 (?) Reconeixem als pares d’Antonia Caballer, ‘la Coetera’, especialment per les la foto en què apareix de xiqueta amb son pare en la Col·lecció dedicada als coets. La pose de son pare i el bigot senyorial són molt característics. Tenim de nou un teló amb arquitectures: escales i una columna; així com múltiples motius forals en la part posterior. La barreja de motius d’interior (columnes) i d’exterior (plantes i jardins) és típica del modernisme. Ens fa dubtar sobre la data de la fotografia, ja que veiem més semblances amb la foto posterior (1915) que amb l’anterior (1905). És possible que la data correcta no siga 1907, sinó 1917. El vestit de Bàrbara deixa veure la sabata per primera vegada en esta col·lecció. Les sabates d’ella pareixen d’ante -obertes i molt boniques-, mentre que les d’Antonio serien de cuir. El color és predominantment fosc amb algun detall blanc tant en ella com en ell, encara que el trage d’ell és lleugerament més claret que els que hem vist fins ara. És també més modest (la moda tendia cap a la senzillesa en eixe moment), encara que manté una elegant jaqueta sense corbata. El vestit d’ella també és més lleuger, definidament s’han abandonat les cotilles i les dones tenien una major llibertat de moviment. Reprenem també la mantellina i la teja ben alta. La tela de la matellina té tot tipus de detalls, un treball exhaustiu de brodat. En este cas no porta palmito i en entre les mans intuïm un parell de guants blancs. Baix dels seus peus una catifa amb molts detalls.

***

1910

I. Ferrer, 1915. Ací tenim la segona imatge donada per I. Ferrer, està datada en 1915 i firmada per Fotografia Alonso, també de Barcelona (“Salón S. Juan, 133”). Com en el cas anterior veiem un elegant teló modernista que mostra un jardí barrejant motius d’interior (cortines) amb d’altres d’exterior (un jardí florit) i un castell llunyà. En relació a la roba d’ella, confirmem la desaparició de la cotilla i l’aparició de faldes per baix del genoll que deixen veure la sabata i les cames amb calces, en este cas blanques o de color clar. La roba es manté fosca, encara que no amb un negre luctuós, com podem veure pels detalls geomètrics del trage d’ella o per les ratlles de la corbata d’ell. El vestit d’ella pareix una única peça amb falda plisada, tancada amb una agulla i possiblement amb botons ocults. La mànega es manté llarga i, els guants tornen a aparèixer com a complement a la mà de la dona. El monyo també està arreplegat, amb el que podria ser una peineta no molt alta i de nou amb la matellina negra. Per primera vegada veiem a la dona asseguda en la cadira i a l’home dret al seu costat, lleugerament reposat sobre el respatller de la cadira. La sabata d’ella és oberta, molt brillant i molt elegant. També la d’ell, amb cordons. El trage d’ell és molt senzill, amb jaqueta, camisa i corbata i eixint de la butxaca de la pitera una cadeneta, possiblement d’un rellotge.

***

1920

Altar església. “RECUERDO de la restauración del Altar Mayor de Moncada, siendo Cura Párroco D. Camilo Porta. Año 1927. Escultor José Mª Ponsoda”. En la col·lecció s’inclou esta postal, record de la restauració de l’altar major de l’església en què podem llegir la data, 1927. És un detall que ens dóna una miqueta de context per imaginar l’escenari en què moltes d’estes bodes es van celebrar.

***

Antonio i Carmen, 1920. De nou veiem una parella de nuvis vestits de negre, amb molta sobrietat i molta elegància. Carmen porta un vestit senzill, poc ornamentat i sense complements, a la manera victoriana, i amb el cabell arreplegat. Antonio va també molt elegant, curiosament pareix que amb més detalls que ella: amb corbata i jupetí, el coll ben midonat, mocador blanc a la butxaqueta exterior de la jaqueta i la cadena del rellotge a la vista. Estan retratats també davant d’un teló de fotògraf on s’hi veu l’exuberant fons d’un jardí.

***

I. Ferrer, 1920. Tercera i última fotografia donada per I. Ferrer en esta primera part de la col·lecció. Una altra parella vestida de negre, ella amb un vestit llis molt ornamentat: per primera vegada en esta col·lecció veiem una núvia amb vel, pareix que de tul i potser sobre una capa negra. Porta ramell al pit, el palmito penjant d’una llarga cadeneta i els guants blancs en mà. Ell vestit de jaqueta molt tancada fins al coll i corbata. Més barroc és el fons de l’escena: una butaca, un biombo, una cortina, i un teló pintat representant elements arquitectònics i potser un jardí.

***

Vicente i Carmen, 1920. Fins ara havíem vist fotos pelades i fotos amb paspartú. En este cas s’hi dóna una forma el·líptica, que no mostra el cos complet dels retratats, i a més porta la signatura de l’autor: Novella, un conegut fotògraf de la València de principis de segle. La còpia conserva una qualitat i una nitidesa perfectes. Ací per primera vegada veiem una núvia, Carmen, vestida de blanc, amb un vel vaporós en l’estàndard habitual en l’actualitat. El vestit és molt senzill, creuat i amb una ornamentació molt subtil i molt elegant, amb les mànegues curtes i amb un nuc. Porta el respectiu palmito i una coroneta de flors li agafa el vel. Vicente porta un vestit semblant al de dos fotos més arrere, però amb la corbata clara. Darrere tenen un teló amb un típic fons que barreja columnes i detalls arquitectònics monumentals amb espais ajardinats.

***

Rafael i Concepción, ca. 1920. Concepción porta un vestit blanc sense cintura, molt a la moda dels anys 20 del segle passat, amb sabates blanques i nombrosos ornaments brodats, una cua llarga que baixa des dels seus cabells, guants i un gran ramell de flors blanques. Rafael també va mudat amb el seu vestit de jaqueta, amb el típic mocador blanc a la butxaca de la jaqueta i corbata estampada. Com és habitual posen sobre una catifa barroca i darrere tenen un teló pintat que simula una decoració palatina.

***

Sense nom, 1922. Quan pareixia que ja ens acostumàvem a les núvies de blanc, tornem al negre quasi rigorós. Ella du un vestit de mànega curta i ampla, amb detalls rivetejant mànegues, coll i cintura. Al cap porta una tiara que li subjecta una cua vaporosa. El ramet de núvia és menut i redonet, buscant l’elegància i l’originalitat. Ell segueix l’estel dels seus companys anteriors: vestit de jaqueta amb coll midonat i mocador a la butxaca. El fons inclou una tauleta alta, una cortina i un fondo que siimula un jardí exuberant.

***

Mateo i Carmen, 1925. Carmen porta un vestit llis, molt finet, quasi sense cintura; un velet negre enganxat als cabells i un gran ram de flors blanques. Mateo porta un vestit jaqueta i corbata, com és habitual, i cabell llepat cap arrere. Foto el·líptica, per primera vegada amb fons neutre, i plànol americà (fins els genolls) en compte de cos complet.

***

Jose i Pilar, 1927. La dècada dels anys 20 és la del modernisme, del progrés i l’optimisme juvenil. En la moda de boda es tradueix en vestits senzills i solts, amb molta fantasia i innovacions que anuncien una incipient societat de consum. Les modistes s’esforcen per ser originals i elegants, i supleixen la complexitat de la roba amb detalls molt elaborats: en el cas de Pilar són els botonets que recorren la cintura baixa, l’obertura de davant o la caiguda des dels muscles. Un ramell de flors molt bonic i una mena de corona que subjecta el vel. José seu al seu costat en un sillonot pesadament decorat. El fons és pràcticament neutre, com una tela que a penes fa dos plecs.

***

Asunción, ca. 1920. Suposem que és una altra imatge dels anys 20, una moda a què ja van fent-se els nostres ulls. Ella amb un vestit negre recte, molt senzill però a la vegada molt elegant, rematat per una tiara molt distinta a les anteriors i plena de l’estil de fantasia de l’època, d’on naix el vel. Ell amb pantaló ratllat segurament i jaqueta de diferent estil (que és una novetat), amb la resta d’elements molt semblants als seus precedents i un cabells llepat a la moda de Rodolfo Valentino (1895-1925). Foto Sanchís, un gran i conegut professional de València, als estudis de la qual anirien a fotografiar-se la major part dels joves moncadins. La decoració de la foto inclou una planta a l’esquerra i un teló amb molta sensació de trompe l’oeil figurant de nou un interior palatí.

***

Ramon i Amalia, 1927. Amalia porta un vestit negre creuat, de cintura baixeta, amb una peineta de teula i una mantellina. L’obertura de davant i els punys dels vestit estan rivetejats amb una randa ampla molt peculiar. Porta un ramell de roses blanques. Ramon està assegut informalment sobre el braç d’una butaqueta, amb la jaqueta oberta a través de la qual veiem el jupetí i el rellotge amb la seua cadena. També ens crida l’atenció el cabell llepat, i les sabates precioses d’un i altra que mostren la millor artesania. De fons una pesada cortina i un teló amb columnes, vitralls i gerros de flors.

***

1930

Arturo i Concha, 1930. Concha, asseguda, ens torna al vestit blanc, que ja trobàvem en falta. Vestit llis, més cenyit, en el que endevinem molts detalls virtuosos de la modista, amb una cinta blanca al cabell des d’on eix el vel blanc. Arturo va també amb pantaló ratllat i el “coll òpera” en la camisa, que realça la corbata de llacet. L’entorn mostra flors i cortines que donen a un jardí frondós. El plànol de la foto està molt ajustat als contraents, fins al punt de no mostrar les seues sabates.

***

Vicente i Josefa, 1931. En 1931, l’any de la proclamació de la II República, Josefa i Vicent es casen amb uns vestits modestos i humils, sense l’excés ostentós que hem vist en les fotos anteriors, Vicente amb boina i vestit amb jaqueta i corbata, Josefa amb un vestit elegant sense detalls ni vel, amb un fons diríem que quotidià, sense telons ni ficcions de luxe. Seria bonic conèixer la història d’esta boda i d’estos contraents, que a més pareixen més majors que els que hem vist fins ara.

***

Maria Catalá Catalá i Emilio Albert Noguera, 1932. Que la foto d’abans no ens faça pensar que s’ha acabat el luxe de les bodes. En esta imatge recuperem el vestit senzill però ple de detalls originals (fixeu-vos en el coll). Al cabell Maria porta un tocat que subjecta un vel llarg, segurament amb més detalls dels que veiem. El ram de roses blanques també és fastuós. Emilio per la seua part posa amb la jaqueta creuada sobre jupetí molt tancat i camisa de coll americà. El fons del retrat és molt sofisticat: inclou cortines, un florer escultòric ple de roses blanques, la catifa i una escala de tres graons alfombrats, amb varilles de subjecció, recolzats contra la paret, a les que dóna continuïtat el teló de fotògraf, que representa una típica habitació palatina a la dreta i un jardí vaporós a l’esquerra.

***

Jesús i Antonia, 1935 (Soria), “Negro por costumbre”. De nou una imatge poc formal, potser pel moment de secularització que travessava la societat espanyola en aquells anys. Tot i això, Antonia va molt elegant amb el vestit negre molt bonic, amb un gran adorno blanc al pit, un sombreret amb un telet discret que li arriba fins als ulls, i un ram de flors. També creiem veure canvis en el maquillatge de la xica. Jesús molt elegant, potser un poc menys formal que els seus precedents. La composició de la foto també és diferent: l’enquadrament s’ajusta a les figures dels retratats, i els fons és completament neutre.

***

Benjamín i Milagros, ca. 1935. Esta imatge va arribar sense data; podria ser també una fotografia dels anys 30, esta també amb un format senzill, sense fons (només un joc d’ombres). Milagros ha simplificat el vestit fins a perdre l’excés ritual, només amb un vestit-jaqueta i un sombreret amb un vel discret. El maquillatge també és subtil; el ramell, en canvi, es mostra exuberant. Benjamín porta un vestit de jaqueta molt tancat, amb coll de camisa anglés i corbata clara. El cabell engominat i brillant, i els guants en la mà.

***

Remedios i Ramon, 1936 (Benicalap). Una de les fotos més curioses que van arribar a esta convocatòria: Remedios i Ramon es casen en 1936, possiblement en els mesos de guerra (a partir del 17 de juliol); per tot arreu es van incautar els edificis religiosos i es va prohibir el culte (l’església catòlica es considerava part del conglomerat colpista), de manera que les bodes eren civils i sense els excessos que hem vist abans. A més a més Ramon va vestit de milicià, fins i tot potser acceleraren la boda per a que ell se n’anara al front. És un uniforme senzill, amb un corretjam bàsic; va arromangat i porta la gorra a la mà. Remedios mostra una típica imatge d’aquells anys, amb els cabells arreplegats, meleneta curta i un vestit negre llis i sense més complements que el preciós ramell de almenys 15 roses blanques que indiquen què està passant en esta imatge. Tampoc no s’ha preparat un escenari luxós per a la foto: només un fons blanc, pelat, que reforça la sensació d’excepcionalitat. Una fotografia històrica que diu molt del nostre passat.

*