Fotos de treball (col·lecció de l’Arxiu municipal)

Estem publicant paquets temàtics de fotos de l’Arxiu Municipal de Moncada, un patrimoni de més de 400 fotografies antigues, algunes pròpies de l’Ajuntament i altres de particulars que les deixaren per a poder ser digitalitzades. Les temàtiques permeten elaborar un cert diàleg entre elles i construir un relat respecte de la nostra ciutat. La primera col·lecció ha sigut Fotos de festivitats (col·lecció de l’Arxiu municipal), a la que va seguir Fotos escolars (col·lecció de l’Arxiu municipal) i Fotos de Santa Bàrbara (col·lecció de l’Arxiu municipal), però hi ha moltes més col·leccions de fotos que es poden trobar des del bloc de temàtiques col·leccions de fotos.

En esta col·lecció es poden veure 21 fotografies que comencen en els primers anys del segle XX i arriben fins als anys 70. Com es vorà, en l’espai de l’Horta resulta difícil tallar amb molta precisió els límits d’una població, i sovint se’ns col·len imatges de les fàbriques d’Alfara, per exemple.

Moltes d’estes imatges ja van ser mostrades fa anys en una exposició de la que no hem trobat referències. De fet, les imatges digitals pertanyen a les còpies exposades amb el seu paspartú, i no als originals, que tindrien més qualitat.

En general en estes imatges assistim a les condicions de treball de moncadines i moncadins, a distints oficis i pràctiques, a situacions de precarietat, treball infantil, treball de dones remunerat o en casa… Podria complementar-se amb el material de l’exposició «Un llarg silenci». Sobre el treball de les dones (exposició), i amb la Col·lecció fotogràfica dels coets a Moncada: La família Caballer.

De nou hem d’agrair la col·laboració com a informants de Claudio Albert, Àngel Navarro, Manolo Orts, Manolo Marqués, Ricard Orts, Voro Simó, Juan Camps, José Maz i Luis Juan Orts. Entre tots s’han aconseguit comentaris riquíssims de la major part de les imatges.

---

Una sorprenent foto d’una colla de treballadors d’un dels molts rajolars que hi havia a la comarca. Comptem 28 joves (molts d’ells xiquets) i alguns cavalls estirant d’un carro de terra. Els xiquets eren els que garbellaven o pegaven la volta als atovons, és a dir, els que feien els treballs menors; de fet veiem un garbell i un parell de motles per a les rajoles. Ens diuen que per l’aspecte podria ser el rajolar de Bonet a principis del segle XX. A la dreta, part d’un fumeral.

*****

Una reata de quatre matxos enganxats a un carro, una exhibició de tracció molt potent —per a un carro buit. És una imatge de finals del segle XIX o molt a principi del segle XX.

*****

Una imatge molt bonica d’una xica recolzada en el barral d’un carro carregat —de raïm? Podria ser la verema—. Hi ha dos cavalleries aparellades. En primer plànol pareix haver alguns sacs que també es feien a Moncada, a la fàbrica de sacs. La sarieta que porta el carro era la que utilitzaven per dur el menjar, l’aigua o les garrofes per a l’animal (la garrofa és una lleguminosa molt nutritiva i un molt bon complement en la dieta de les cavalleries). Possiblement està feta a principis del segle XX.

*****

Llaurant amb bona saó i un haca molt forta en un hort de tarongers. La foto pareix bastant recent.

*****

34 treballadors, jornalers o potser d’algun taller, rajolar o magatzem, en una foto de principis del segle XX. Les gorres irlandeses, les armilles sense mànegues, el barret de feltre o les faixes, indiquen l’antiguetat de la imatge.

*****

18 homes vestits a la moda de principis del segle XX, amb barrets de feltres, gorres irlandeses, bruses i mantetes al coll. No reconeixem als retratats ni l’entorn en què es troben, amb muntanyes altes que no pareixen de Moncada. Luis Juan Orts ens conta que hi havia costum d’anar a fires de ramat com la de Cedrillas (Terol, el primer cap de setmana d’octubre) o altres, i bé podria ser un d’estos viatges d’alguns llauradors i ramaders moncadins. Col·lecció de Xelo Fontestad.

*****

Taller de Juan Gascó, mestre d’aixa (constructor i mecànic de carros) de Moncada. Tenen entre mans un grandíssim carro amb soto baix, dels que s’utilitzaven per dur grans càrregues: els que venien vi o oli, Bonet per a dur rajoles i atovons, o sacs de farina del molí d’Alfara que anaven al port.

Veiem que el taller tenia molt de personal. A Moncada hi havia dos mestres d’aixa que muntaven o arreglaven carros: este és el de la família Gascó, l’altre era de la família dels “Pelers” i feia uns carros més mitjanets que el que estem veient. Ens expliquen que els atovons de Bonet es carregaven al soto (la plataforma que penja) perquè el centre de gravetat estava baix, i que havia d’anar molt ben distribuïda la càrrega per a no alçar o esclafar al rossí de barres. Anivellar el carro per a que no patira l’animal era un art, a més al rocí l’acompanyaven algunes mules per ajudar-lo en trams difícils o empinats (al pont de Serrans, per exemple, a València); es feia una reata de quatre o cinc cavalleries que sumaven una potència immensa —i ja tot depenia de l’habilitat dels carreters—. Hi havia vàries tabernes en què es reunien els carreters —els transportistes de l’època—: ca Poma, ca Gata i ca Panxa, a on anaven a esmorzar; havien de moure grans càrregues (els sacs de farina del molí d’Alfara eren de 100 quilos, per exemple) que els envellien ràpidament. Els carreters de la ruta de Burjassot paraven a ca Panxa; els de la ruta de Moncada, a ca Gata o a ca Poma… Hi havia parades a més a Gafaüt (Vinalesa), a la Venda del Sombrerer (Foios), a ca Chicharra…

*****

Toni Arnal, “el Buixaquero”, pirotècnic de Moncada. Arribà a haver cinc pirotècnics rivals: Greses, a qui deien “Gallina”; Toni Arnal “el Buixaquero”; la parella formada per Josefina Caballer i Miquel Zamorano; Rafel el Molinero, i Alfredo, de Pirotècnica Roca. Una indústria que a més donava treball en negre a moltíssimes dones del poble. Se’n pot saber més en la preciosa entrevista a Antonia Caballer i en la Col·lecció fotogràfica dels coets a Moncada: La família Caballer.

*****

El trenet de Bétera passant per l’estació de Moncada. El llibre Secrets revelats la titolava “El guardaagulles, la bitlletera, el cap d’estació, el revisor i el maquinista”, i proposava com a data aproximada 1925. Darrere d’ells aguaiten les agulles amb què es canviaven les vies. A les tres portes que veiem a l’estació posa, d’esquerra a dreta: “Salida”, “Telégrafos” i “Jefe de estación”. Les portes estan canviades en l’actualitat, ja no hi ha arquets ni llumenàries. Ens conten que de nit —de les 10 per avant— els trens dormien a l’estació de Moncada, no eixien cap a Bétera. En front de l’estació hi havia un magatzem per deixar les mercaderies, que es carregaven de matí.

*****

Els nostres informants pensen que és una imatge dels anys 40, després de la guerra (al llibre Secrets revelats apunten com a data aproximada 1954). Un diumenge al mes els homes treballaven debades per a la comunitat: és el que es deia “un dia de fatiga” (en altres llocs “jornal de vila”); era l’únic diumenge en què es deixava treballar, perquè després de guerra es controlava que els homes anaren a missa. Ací veiem el carrer Colón, aproximadament a l’altura del Forn de Sant Miquel (o “Forn de Bernabé”, per la família que el regenta des del segle XIX); l’actual església de Sant Miquel estaria a la dreta, fora de plànol. Al final està el carrer Sant Roc; la travessera és el carrer Sagunt a l’esquerra i el Negre a la dreta. Una tira de deu homes, possiblement habitants del mateix carrer, està picant a mà el sòl de terra per adoquinar-lo després; darrere n’hi ha altres tants omplint la terra amb cabassos que descarreguen al carro d’Antonio Albiach Rodrigo, “el Maso”. Este home tenia una calcineria i podia aportar el transport, perquè tots els treballadors no tenien animals. La ferramenta la posava el municipi. El carrer Colón era part de la volta de la processó i va ser dels primers que es varen empedrar; també es van llevar els pilons perquè ja començava a haver cotxes i no podien passar. Esta era la eixida natural de Moncada cap a Nàquera. A la punta d’este carrer, tocant al carrer Sagunt, estava el Gurugú, una sala de cine que va estar oberta abans i després de guerra amb capacitat per a huit-centes persones i en què també feien ball i durant algun temps assajava la banda.

Respecte a la indumentària que porten, veiem encara algunes faixes, boines i pantalons molt apedaçats.

*****

Treballadors i treballadores del magatzem de taronja de Mondina cap a 1923 (segons Secrets revelats). Son 33 xiques (la meitat xiquetes), cinc homes i dos xiquets menuts. Col·lecció d’Eva Lerme.

*****

Treballadores i treballadors d’un magatzem, de paella en l’empresa. Hi ha 29 xiques i 5 homes. Algun dels nostres informants pensa que el tipus de caixons és el que s’emprava per fer cebes, però també podria ser d’altre tipus d’hortalisses o fruites. Col·lecció d’Eva Lerme.

*****

Una foto antiga, de principis del segle XX. A l’esquerra estan les dones treballant als telers, i a la dreta altres lligant. Era una instal·lació molt rústica, amb part de l’estructura falcada.

*****

Concha Francés Ferrando, ‘Conchín la Caragola’, amb 18 anys aproximadament, treballant potser en una casulla. Conchín ens va contar que ella igual treballava en seda que en brocatell, i creu que açò que es veu en la foto és brocatell. Es tractava d’un teixit de tapisseria amb una trama més rígida de cotó o de lli, i almenys dos ordits i diverses trames de seda, completat sovint amb trames de fil d’or o de plata. Este teler estava a la part de l’hort, i davant en tenia un altre; estaven així, encarades. A Secrets revelats la daten en 1945.

*****

Trinidad Juan, “La Riola” (la seua família descendia d’aquell municipi de la Ribera Baixa) en el teler mecànic de la fàbrica de la seda de Garín. Ens contava Filomena Bondia que esta era una dona molt endreçada, i que tots els anys al senyor Pepe li portava un tito. L’accés a un treball tan cobdiciat com el de la fàbrica de la seda s’havia d’agrair, i no serien estranys els regals o els detallets.

*****

Valero Pascual Pascual arreglant un teler, en una imatge preciosa també vista en publicacions i en alguna exposició. A Secrets revelats es proposava com a data 1946-47.

*****

Una preciosa foto del mercat vell -quan encara era nou-. La còpia no té molta qualitat, però veiem en terra botiges, cassoletes i olletes de test, i unes quantes parades amb cadires per descansar les venedores.

*****

Mercat vell. La font que es veu al fons és la usaven els pescaters per netejar el peix.

*****

Al mig del grup de dones, assegut a l’engronsadoret, veiem al xiquet Luis Juan Orts, el nostre informant en este cas. D’esquerra a dreta està: sa mare, Carmen Orts; partint el conill amb ella, María Faulí; Josefina Torres, àvia paterna de Luis; i Trinidad Juan, “la Riola”, tia paterna (a qui hem vist més amunt). Estan al corral de casa, preparant la carn per a la paella en alguna festivitat. Les cases que donen a l’ermita per darrere tenien “la portalà”, que s’obria i donava al calvari. És una foto de mitjans dels anys 50.

*****

11 xiques (i una xiqueta amb un gosset) cosint en ple estiu a la fresca de l’entrada d’una casa particular. Possiblement són les aprenentes de costura d’una oficiala.

*****

La centraleta telefònica amb quatre telefonistes treballant davant de la mirada atempta d’una dona que provablement seria la propietària del negoci. Estava situada en un cantó del carrer Sant Roc i Pintor Sorolla, i hui és un solar buit. Al fons hi ha un grup de xiquets curiosos de la faena i de la foto. A Secrets revelats es diu que està feta cap a 1970.

*