«Els xiringuitos de Montcada – Trenta anys de festa (1993-2023)»

A les festes de setembre de 2022, vam tindre una reunió amb Fèlix Francés i Ferran Cuadros per començar la redacció d’un article sobre el trenta aniversari dels xiringuitos, una activitat que ha esdevingut hegemònica per a les festes però també per a molts col·lectius de Moncada. D’aquella primera reunió va eixir un primer esborrany que després es va discutir fins deixar el text que s’ha pogut llegir al programa de festes de 2023. Ara el reproduïm també a Moncadapèdia, perquè forme part del nostre arxiu i siga accessible amb els buscadors.

«Els xiringuitos de Montcada – Trenta anys de festa (1993-2023)» és un enfocament des del col·lectiu que ho va iniciar: la UER Montcada, és a dir, el club de rugbi local, que aleshores era també l’únic.

«Els xiringuitos de Montcada – Trenta anys de festa (1993-2023)»

Fèlix Francés, Ferran Cuadros, Nelo Vilar

Al febrer de 1993, a Montcada ens visita un club francés: el Club Omnisports Gargenville, equip que habitualment organitza viatges per tot el món per a conèixer altres cultures i jugar a rugbi. Els rebem amb els braços oberts i juguem un partit amb el resultat de 12 a 18 a favor dels francesos, el resultat va ser això de menys, l’important va ser el tercer temps: els vam fer paella valenciana i vam compartir jornada fins a les tantes de la nit, entranyable. Acordem tornar-los la visita. Es planteja com aconseguir diners per al viatge, al final s’opta per fer un xiringuito per a festes amb dos propòsits: primer reunir la gent perduda i segon recaptar fons per al viatge.

Fèlix Francés, Rugbi a Moncada: L’odissea d’un esport estrany en un país conservador
Rugby en Moncada – Wikipedia, la enciclopedia libre

Aquell xiringuito de la Unió Esportiva Rugbi Montcada (UER) va fer molta festa aquell any 1993. Recorden que van tindre un benefici de 60.000 pessetes, que en realitat no arribava ni per pagar el viatge —aquell va ser un viatge a l’aventura, per al que ni tan sols van reservar hotel. L’equip francés els van allotjar, els mateixos jugadors els servien els esmorzars i els tractaven molt bé.

Al principi la instal·lació del xiringuito de la UER era precària, en un descampat a la zona de l’avinguda Mediterrània, enfront de l’antic “Mercat Nou”, que encara eren tot horts. Construïen un tabic amb blocs d’obra i plantaven dos barres metàl·liques, una nevera i una planxa a gas; la llum l’agafaven amb un allargador d’on estava l’antiga seu de l’OMIC. Compartien espai amb l’exposició de les motos o les competicions del tir i arrossegament. Encara es feia mercat a l’Av. Ferran el Catòlic, i de matí al xiringuito feien esmorzar per als venedors. Els primers anys feien torns de 24 hores, cuidant per a que no els furtaren res ni els feren mal. Un any portaren un futbolí. Quan ja portaven quatre o cinc anys portaren a algú per fer ball i començaren a fer actuacions. El seu amic Josep Manuel Casany hi col·laborà amb una actuació escènica, i es va convertir en habitual programar concerts o activitats de qualsevol tipus.

Tornant al principi, una falla anava amb un carret i s’instal·lava a on hi havia ambient per a vendre i guanyar alguna cosa per a la festa. Després una altra falla muntà també un xiringuito, i els anys següents s’apuntaren confraries de festes i dos o tres falles més. Quan van fer el llibre (a l’any 2003), els xiringuitos estaven en plena efervescència: falles, partits polítics, col·lectius juvenils… En algun moment l’alcalde els demanà fer-los el càtering, perquè el seu model s’havia convertit en la mida per a totes les entitats o col·lectius que s’instal·laven.

Des del principi, la gent anava “als del rugbi”. Trenta anys després, els xiringuitos del rugbi (UER i Edetans) continuen sent un referent, i de fet va rebre una placa de l’Ateneu Montcada de l’Horta com a reconeixement per la seua iniciativa. Els xiringuitos donen molta visibilitat a les entitats que hi participen, i fan molta festa, perquè concentren a la gent i promouen activitats. A banda de ser un espai festiu, també ha hagut reivindicacions: la UER reclamava un espai propi per als xiringuitos, en el que no es destorbara al veïnat, però no es va aconseguir. El seu emplaçament continua sent la zona de l’Avinguda Mediterrània i l’antic mercat. També reivindicaven banys públics, perquè durant molt de temps les gentades que anaven als xiringuitos… S’instal·laren sanitaris portàtils (policlean) i després serveis majors. També s’aconseguiren contenidors de vidre i de plàstic, tot després de repetides peticions. Al créixer el nombre de xiringuitos, l’Ajuntament va veure que calia una regulació: carnets de manipuladors, estructura controlada dels espais i de les actuacions que programa cada entitat… La instal·lació dels xiringuitos s’ha burocratitzat i s’ha fet més complicada: abans enganxaven la llum i necessitaven poca cosa més, era un funcionament molt popular i espontani. A vegades rebentaven els fusibles perquè tenien massa consum. En l’actualitat s’ha regulat, però fa molt que s’utilitzen generadors. Al principi tampoc hi havia hora de tancament: ara s’autoritza fins a les 3 en cap de setmana i fins a la 1:30 entre setmana. Amb l’arribada del COVID, pareix que la festa haja amainat un poc, però potser només siga una situació conjuntural.

Hui s’ha perdut l’esperit del principi, espontaneïtat, participació i més festa, de tota manera continua sent una de les festes més concorregudes en les festes patronals de Montcada.

Veure altres publicacions en:

Núria Olmos (2000), 1970-2000, 30 anys fent rugbi 30 anys de vida. Ajuntament de Moncada.

“Rugbi a Moncada: L’odissea d’un esport estrany en un país conservador”, Fèlix Francés – Moncadapèdia (moncadapedia.com)

Rugby en Moncada – Wikipedia, la enciclopedia libre