Entre 1949 i 1965, un fabricant de motocicletes de Moncada va produir uns vehicles de qualitat que van competir amb les grans marques de l’època.

“Villof” és un acrònim format pel nom i cognoms del fabricant, Vicent Llorens Ferrer, conegut a Moncada pel sobrenom familiar de “Xamena” (Vicentet de Xamena, a qui al fundar Villof també deien “el tio Xamenof”). Vicente Llorens era un home seriós i encorbatat que causava respecte entre els seus treballadors, molt vinculat a Moncada tot i que tinguera el negoci a València. Tenia dos fills, Vicent i Eduardo, i dos filles, Lolita i Carmen, que es feu monja.

Esta és una història relativament recent, sobre la que hi ha alguna informació confusa, de vegades contradictòria i sempre escassa. Amb l’ajuda d’un dels treballadors de Villof, Pepe Casany Roca, informació de premsa d’aquells anys, i de l’excepcional Col·lecció de documents de Carlos Caballero, farem un xicotet relat i un recorregut gràfic per aquells anys d’intensa activitat que han deixat memòria entre moncadines i moncadins, i també entre l’afició i el col·leccionisme de motos.

Continguts

Anys 50: La dècada d’or de les motos espanyoles
Pepe Casany, treballador de Villof
Carreres i patrocinis
Aparicions de Villof en premsa
Publicitat gràfica

Villof VDF 125 cc. (Font: Restauramoto.com. https://restauramoto.com/restauraciones/villof-125/).

Anys 50: La dècada d’or de les motos espanyoles

A la fi de la Guerra Civil, la guerra mundial dificultà l’accés a les motos estrangeres. Els fabricants espanyols eren una raresa. Generalment els treballadors es desplaçaven grans distàncies a peu, o més tard en bicicleta. A la dècada de 1950, les millores en l’economia van fer que augmentara la demanda de motos.

Les primeres fàbriques s’establiren en la immediata postguerra: Soriano (a Madrid), Montesa (Bilbao), Lube (Barcelona) o Sanglas (Barcelona). Les polítiques autàrquiques van afavorir les xicotetes indústries espanyoles, que van arribar a exportar motos a tota Europa. En un article publicat al periòdic Libertad (diario nacional-sindicalista) l’11 de maig de 1952, el periodista Ramón Bernal afirmava que més de dotze mil motocicletes es fabricaven anualment en Espanya, i que en calien altres tantes. Citava catorze marques: Ardilla, Derby, Guzzi Hispania, Iresa, Lube, M.V., Montesa, Ossa, Reina, Rodina, S.R.S., Sanglas, R. Soriano i Villof.

Ens contava Pepe Casany que al principi dels anys 50 les motos s’encomanaven i es pagaven, i que els fabricants les lliuraven un any després. Funcionà així fins que es va estabilitzar el mercat i a finals de la dècada ja veiem en la publicitat que es parla de “lliurament immediat”. Va ser una edat d’or que s’aniria apaivagant a meitat de la dècada següent, quan els treballadors van començar a accedir als primers turismes econòmics.

La primera publicitat dels motors VILLOF és de 1950; encara anuncia “motors industrials i marins”, tot i que ja havia començat la producció de motocicletes. Es basava en els models DKW, que Vicent Llorens Ferrer coneixia bé perquè havia estat treballant en Alemanya. El disseny de les motos havia passat a domini públic en perdre Alemanya la Segona Guerra Mundial, i va inspirar el model de motocicleta Villof.

Les motos que s’hi fabricaven tenien dissenys molt funcionals, en principi de poca força, però prompte es va construir models superiors, que van competir en carreres d’aficionats i que s’exhibien en diferents esdeveniments.

Un relat molt complet de l’evolució tècnica de les motos VILLOF es pot llegir a l’entrada de Wikipedia en espanyol (https://es.wikipedia.org/wiki/Villof), i a ell remitirem a qui vullga aprofundir. En resum, les primeres motos eren de 96 cc, velomotors de poca força que s’ajudaven amb pedals. Els següents, ja de 125 cc, van tindre molt d’èxit en el mercat, però encara no tenien marxes ni suspensió. La major part de les peces eren de fabricació pròpia, i de fet Pepe Casany ens contà els problemes dels carburadors, que la resta de marques demanava a un mateix proveïdor però que Vicent Llorens insistia en construir-se ell mateix. Pepe li va canviar discretament el carburador a un client i va millorar les prestacions; quan este li ho va dir al propietari, Vicent Llorens es convencé finalment i passà a encarregar-los a Dell’Orto (el model H18), un conegut fabricant italià. Entre 1949 i 1961, en què Villof va deixar de fabricar, les motos van anar millorant, amb importants canvis en la potència i el disseny. Després continuà produint a partir d’estoc i mantingué el taller per a reparacions i venda de peces fins a 1965, en què va tancar definitivament.

Pepe Casany, treballador de Villof

Pepe Casany als 17 anys, amb la seua germana de paquet, asseguda “de cantó” sobre el velomotor de Villof, el model més senzill que es va fabricar. En aquell moment, Pepe encara no treballava en Villof. Per a esta foto conta que la seua germana va dir a totes les amiguetes que havia d’anar ell amb la moto a fer-se la foto allí, i van eixir totes a retratar-se amb ell (amb Carlos el sagristà al fondo, revestit perquè seria alguna festa). Estan a la plaça dels Màrtirs, davant de l’església de Santa Bàrbara de Massarrojos, poble del nostre informant. Com a anècdota, conta que les primeres Villof no tenien suspensió, i que una vegada de tantes va “perdre” a la seua germana en un recolp del camí (afortunadament no anava fort). Un perill que tenien especialment les dones perquè anaven “de cantó”, amb molt poca estabilitat.

Pepe Casany Roca (1935) treballà per a Villof en els millors anys de l’empresa. El captaren en la “I Ginkama de Moncada”, celebrada el diumenge 6 de setembre de 1953, a les festes patronals. A l’entrevista citada, Pepe va explicar extensament aquella activitat: els fills de Vicent Llorens foren clavaris de la festa, de manera que organitzaren la Gimcana en col·laboració amb el Moto-Club de València (els moto-clubs també vivien un moment d’eufòria i n’hi havia 50 en tot l’Estat). La Gimcana era un circuit tancat amb obstacles que s’havien de superar; el Moto-Club ho organitzava i cronometrava. Pepe complia els 18 anys ixe any i treballava de mecànic amb son tio, que tenia taller de motos i bicicletes a Moncada, i havia desenvolupat molta habilitat amb la maquinària, estudiant-se els llibres que caïen en les seues mans.

En vore anunciada l’activitat demanà prestada una moto i, sense cap assaig, feu unes marques perfectes, mereixedores del primer premi (300 pessetes de l’època). Allò cridà l’atenció de Vicente Llorens, que estava buscant pilots per a la seua marca. Li oferí treball a la fàbrica, però a Pepe no li interessava estar en una cadena de muntatge, sinó en el taller. Així va ser, li feren una prova i superà totes les expectatives. Entrà com a oficial, substituint a un tal Batistet, un jove de Moncada que se n’anà a treballar amb el sogre.

Entre la fàbrica i el taller treballava una vintena de persones. L’encarregat era un tal Lloris, també de Moncada.

L’activitat com a fabricant de Villof estava a València: la fàbrica ocupava els números 117 a 121 de l’antic “camí del Grau”, hui Avinguda del Port. El taller de reparació estava en el carrer Sorní, i la venta i exposició es feia al carrer Joaquín Costa, a on també tenia concessionari Renault.

A banda de les motos, també arreglaven furgonetes i cotxes DKW de dos temps. En la imatge veiem el primer automòbil de Pepe Casany, un DKW amb què es fotografiaren son pare i el seu fill. Al mateix temps, els propietaris dels cotxes que tenien motos de diferents marques també les duien al taller, i Pepe ho arreglava tot.

El nostre informant treballà en Villof entre 1953 i 1958, els anys de més activitat de l’empresa; s’ho va deixar en tornar de la mili, perquè es instal·là a Moncada per compte propi. D’aquells anys conta una anècdota molt curiosa: abans de la mili, en octubre de 1957, mentre estava de vacances, telefonaren a son tio per a que li diguera que la gran riuada d’aquell any havia inundat les instal·lacions i necessitaven ajuda per netejar les motos, repassar els motors i posar-les en marxa. S’hi va presentar, però conta que faltava el planxista, que era de Natzaret, un dels barris més afectats per la riuada, i que no s’havien preocupat per ell. Es deixà la faena i se n’anà fins a sa casa, arribà com pogué i el trobà molt afectat. Per sort, ell i la família estaven bé, i l’interés de Pepe el van agrair tota la vida.

Pepe Casany al final d’una de les gimcanes de Moncada, que es feien al carrer Major, amb una moto Ossa de la seua propietat matriculada en 1959. L’habilitat de Pepe va arribar al punt que en les convocatòries posaven un cartell on es dia: “Pepito Casañ fuera de concurso”. Pepe reconeix al municipal, de cognom Martínez i de malnom “Sardineta”. A banda i banda del municipal els germans “Dominguets”, llauradors i esporgadors, i la dona d’un d’ells. El xiquet arraulit a la dreta de Sardineta és González, en l’actualitat advocat de professió; la família tenien tenda d’electrodomèstics i venien televisors Telefunken. A continuació, amb el peto fosc i camisa blanca, un xic que era pintor i planxista de cotxes; després, l’home major de darrere és Pascual el Llavanero. És un públic bàsicament de Moncada.

Vicente Llorenç era un home inquiet preocupat per la publicitat dels seus productes. Una de les activitats promocionals que feien era circular per València en falles, rodejant els monuments. En esta foto pareix que es tracte d’una exhibició dins de les festivitats de la “Santa Misión” (com es veu als cartells) que es feu a la zona marítima de València (a on es trobava la fàbrica de VILLOF, a l’antic camí del Grau, hui Avinguda del Port) entre el 20 d’abril i el primer de maig de 1955 (veure el cartell adjunt). En el motocarro que es veu a la dreta de la imatge, el cartell amb fons negre inclou la matrícula del vehicle i la data: “1er semestre 1955”.

Pepe Casany ens conta que ell anava sempre l’últim, amb la caixa de ferramentes, per si hi havia alguna avaria. Ell és el jove que es puja la cremallera del mono davant de la garita. L’home amb jaqueta negra és Vicente Llorens fill, i el xic que hi ha davant d’este a l’esquerra era el mecànic principal. La resta eren muntadors de la fàbrica. Veiem un mínim de deu motoristes, tots ells sense casc. Estan a la plaça d’Amèrica, darrere es veu la garita d’on ara eix el Pont de les Flors sobre el riu Túria.

Carreres i patrocinis

Villof organitzà o patrocinà carreres amateurs (entenem que perquè les seues eren motocicletes comercials) en diferents punts de l’Estat, com Mallorca o Barcelona, però abans d’això ja organitzava carreres i proves més en l’àmbit local, en Moncada, Porta-cœli, i altres poblacions. Pepe Casany conta que aquelles motos no corrien molt, però que en tenia dos o tres amb els motors preparats. Per a les gimcanes calia més habilitat que velocitat (especialment recorda el trampolí, on fracassava la majoria dels corredors: també els fills del fabricant, Vicent i Eduardo); a Moncada els clavaris de la Mare de Déu dels Desemparats continuaren organitzant-les perquè tenien molt d’èxit.

Cap a 1956-57, Villof aconseguix el segon i quint premis en dos motos pilotades per “José Casañ” i Vicente Mas respectivament, ara en el “III Circuito Porta-cœli de regularidad” i entre quaranta-tres participants.

Pepe conta que va guanyar alguns trofeus en carreres i gimcanes (una d’elles a la plaça de bous de València), però que “la nóvia li tirava més que les motos”, i després de la mili deixà Villof i la seua carrera de pilot.

Dissabte 4 de juliol de 1956, vespra de l’eixida del Ral·li Moncada-Lourdes, en el que participaven dos motos Villof que recorregueren els 2.003 km (anada i tornada) en 8 dies, del 5 al 13. Antonio Lafuente i José María Caballero, membres de Radio Moncada, es van embarcar en el recorregut Moncada-Lourdes patrocinat per la marca moncadina. En la imatge posen amb una moto Villof model VDF 125 cc amb tres marxes, que era el millor que produïen en aquell moment. Darrere d’ells està segurament la fàbrica de Villof a l’avinguda del Port 121 (el número es veu a la façana). També tenen darrere les vies del tramvia que passava per allí. Font Col·lecció de documents de Carlos Caballero.

*****

Una altra imatge promocional del recorregut, amb els dos intrèpids motoristes davant de la fàbrica de la marca.

*****

Part de l’equip de VILLOF en una altra localització (el taller del carrer Sorní?). La moto està preparada per a eixir, amb equipatge sobre el gran portamaletes i sobre el depòsit.

*****

La col·laboració entre VILLOF i Radio Moncada es va produir de diferents maneres. El diumenge 22 de setembre de 1957, Radio Moncada, amb la col·laboració del Frente de Juventudes i el patrocini de VILLOF, organitzà el I Trofeu Ciclista de Radio Moncada, que incloïa tretze premis i sis primes. Villof posava també la moto per dur al jutge de carrera. Com a dada curiosa, alguns anys després, ja sense l’ombra de Villof, s’organitzaren algunes edicions del Gran Premio Ciclista “Moncada”, i després d’un accident en què caigué el jutge de la moto, Pepe Casany va passar a fer-se càrrec de la conducció; col·laboraria en este i en altres esports, tal com conta en l’entrevista esmentada.

Aparicions de Villof en premsa

Els productes de Villof, especialment les motos i els motocarros, van tindre una comercialització fluida arreu de l’Estat espanyol. Hem fet un seguiment de l’aparició en premsa, en articles o en publicitat pagada, i hem vist representants, concessionaris i distribuïdors en Mallorca, Burgos, Zaragoza, La Rioja o Madrid. La marca Villof apareix entre la resta de marques espanyoles sense distinció. A més, com s’ha dit, els fabricants van tindre el suficient criteri com per a patrocinar carreres i demostracions que passejaven el seu nom per tota la premsa de l’Estat.

Hem trobat una menció a esta activitat en 1953, una altra en 1954, una en 1955, sis en 1956 i quatre en 1957. A més hi ha una menció en 1954 a un accident mortal en què estigué implicada una moto Villof, i a partir de 1955 moltes aparicions al BOP de Saragossa donant notícia de permisos de circulació.

En juny de 1953, Villof participa amb dos motos en la “V Vuelta Motorista a Mallorca”, en la Categoria Especial 125 cc. En la notícia de la inscripció no hi ha menció als noms dels motoristes (Baleares: órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.: Año XV Número 4224 – 1953 junio 6 ).

En maig de 1954, a la “XII Vuelta Ciclista a Mallorca”, Villof participa en la caravana publicitària amb quatre motos (Baleares: órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.: Año XVI Número 4436 – 1954 mayo 30 ).

En desembre de 1954 és notícia un xic mallorquí que mor en un accident amb la seua moto Villof: “(…) El pasado jueves, un individuo natural de Luchmayor, guiando una motocicleta Villof, se estrelló en la pared de la finca Son Toni Amer…” (Baleares: órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.: Año XVI Número 4511 – 1954 diciembre 28

Des de 1955 endavant, nombrosos permisos de circulació per a motocicletes Villof apareixen en el BOP de Saragossa.

Maig de 1955, I Campeonato de Tarrasa amateur: “(…) Por lo que nos ha referido la organización, podemos adelantar que la carrera está dotada de excelentes premios debido en gran parte a la colaboración de la firma comercial Pro-Moto y del distribuidor en Cataluña de las motocicletas Villof, los cuales, dando una prueba de la ayuda que necesita el ciclismo, patrocinan los premios y el marcaje del circuito. (…)”. (Mundo Deportivo. 21 maig 1955).

En març de 1956, a la prova València-Sogorb-València, Villof, representada per un tal Ballester, arriba en huité lloc. (Pueblo: Diario del Trabajo Nacional: Año XVII Número 5131 _ 01/03/1956 )

Villof corre el “III Premio Internacional de Valencia”. (Pueblo: Diario del Trabajo Nacional: Año XVII Número 5147 _ 20/03/1956 ). En esta mateixa competició, Mundo Deportivo anomena a Villof de la següent manera: “La marca valenciana de motocicletas Villof ha contribuido con un denso grupo de monturas llevadas por personal uniformado y con todos los tipos y derivados de su producción”. (Mundo Deportivo, 21 de març de 1956)

En juliol de 1956, per Villof corren dos motos en les 24 hores de Montjuïc, cada una conduïda alternativament per dos pilots: els valencians Baltasar i Martínez, i els barcelonins Martí i García. Es destaca el temps dels segons en els entrenaments. (Mundo Deportivo 7-7-1956). Es retira Villof de les 24 hores de Montjuïc. (La Prensa: diario de la tarde de informacion mundial: Año XVI Número 4702 – 1956 julio 7 )

En agost de 1956, als Campionats regionals de motociclisme en 125 cc, queda tercer Francisco Martínez, sobre Villof. (La Prensa: diario de la tarde de informacion mundial: Año XVI Número 4740 – 1956 agosto 21 )

En agost de 1957 es convoca el “I Gran Premio Motocicletas Villof” en Mallorca (Baleares : órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.: Año XIX Número 5387 – 1957 agosto 4 ). “26 inscritos para la Vuelta Motorista [a Mallorca]

(…) Telmo Pujol inscrito para pilotar una Villof.

(…) Ayer tarde, nuestro buen amigo y Presidente Honorario del Moto Club Mallorca, don Tomás Darder, autorizó la inscripción de una máquina de su representada, la Villof, que pilotará el entusiasta aficionado Telmo Pujol Rosselló.

Es una máquina que correrá en la categoría 125 c.c. puramente comercial pero que da un rendimiento verdaderamente estupendo.

Es digno de elogio el rasgo de don Tomás Darder, que aun cuando solo disponía de una sola máquina para concurrir a la prueba y aun a trueque de tener que luchar en medio del fuerte conglomerado Montesa, ha querido que no fallara esta representación.

La Villof no sale en plan de vencida ni muchísimo menos. En los entrenamientos ha sacado muy buenos promedios y cabe esperar de ella una buena clasificación. (…)” (Baleares: órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.: Año XIX Número 5433 – 1957 septiembre 27 ).

Telmo Pujol queda segon en la proba per a 125 c.c. comercial de la Volta a Palma (o Vuelta Motorista a Mallorca): “(…) Un párrafo aparte para Villof que presentó una máquina comercial en 125 c.c. y terminó la carrera. Villof puede en años sucesivos constituir un frente deportivo muy interesante. No les perdamos de vista. Su gesto es digno de toda alabanza. (…)”. (Hoja Oficial del lunes: editada por la Asociación de la Prensa: Epoca Tercera Número 967 – 1957 septiembre 30 ).

En octubre de 1957, carrera d’aficionats en Zaragoza. Per Villof es confirma la participació de Fortún y Carmelo Mur. (Pueblo: Diario del Trabajo Nacional: Año XVIII Número 5633 _ 11/10/1957 )

Publicitat gràfica

La primera publicitat en premsa de Villof la trobem al periòdic La Rioja el 9 d’octubre de 1950, les últimes en 1957-58. En este cas hem donat prioritat a l’apartat gràfic i hem evitat repetir el material. El que es veu és una sofisticació i una inversió cada vegada major. El material amb què s’anunciava entre 1950 i 1952 era molt simple, purament textual. Crida l’atenció una publicitat que mostra al propi fabricant, Vicent Llorens, recomanant les “bales freko”.

En l’última publicitat, de 1957, es diu que Villof ha guanyat el concurs del Ministeri de l’Aire per a l’adquisició de les motos per a l’exèrcit. Un triomf comercial que tanmateix no evita una sensació de decadència, al desaparèixer de la secció tant de notícies esportives com de la publicitat.

Publicitat al periòdic LaRioja: diario político. Año XIII, Número 3705. 10 de setembre de 1950 i successius.

*****

Publicitat al periòdic 7 fechas: el periódico de toda la semana. Número 107, 16 d’octubre de 1951 i successius. La “Bala Freko” s’utilitzava per augmentar l’octanatge de les gasolines. Era un producte sòlid en forma de bala que s’afegia al dipòsit, i que en l’actualitat està completament desaconsellat.

*****

Publicitat al periòdic Correo de Mallorca: periódico católico. Año XLII, Número 12001, 23 d’agost de 1952 i successius.

*****

Publicitat al periòdic Correo de Mallorca: periódico católico. Año XLII, Número 12015, 9 de setembre de 1952 i successius.

*****

Publicitat al periòdic Hoja Oficial del lunes: editada por la Asociación de la Prensa. Época Tercera, Número 926, 17 de desembre de 1956 i successius.

*****

Publicitat al periòdic Baleares: órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Año XIX, Número 5405, 25 d’agost de 1957 i successius. La publicitat de motocicletes i tricicles que es feia habitualment, incorpora la menció a l’adquisició de motos per part del Ministeri de l’Aire.

*